Not�cies TE-SIS Solucions

El 59% dels agents exclusius es concentren en quatre comunitats

2012-04-19T09:00:00+01:00

Andalusia �s la comunitat aut�noma amb major nombre d'agents exclusius amb un total de 16.997, a m�s de 3.335 altes, segons les dades de ICEA. Per darrere se situen Catalunya (12.262), Comunitat Valenciana (9059) i Madrid (8130). Les quatre comunitats acaparen el 59% del total i s�n tamb� les que han registrat el major nombre d'altes en l'activitat pel que fa a agents exclusius es refereix. "Per prov�ncies, aquelles on es registra un major nombre d'agents exclusius exercint l'activitat de mediaci� continuen sent Barcelona, Madrid, Val�ncia i Sevilla, on es registra el 32% del conjunt de la xarxa", detalla l'associaci�.

Aemes demana a la DGSFP menys c�rregues administratives

2012-04-12T09:00:00+01:00

Flavia Rodr�guez-Ponga, titular de la DGSFP, va mantenir una reuni� amb el president de Aemes, Gonzalo P�rez, i el vicepresident, Fernando Prado. Aemes qui van presentar la traject�ria de la patronal des de la seva creaci� el 1978 i van sol � licitar a l'�rgan de control una reducci� de les c�rregues administratives que afecten les empreses de mediaci�.

A m�s, una reuni� de la Comissi� Laboral de Aemes va abordar els principals aspectes del Conveni que seran objecte de negociaci� en la pr�xima mesa negociadora. Finalment, Aemes va llan�ar el seu Pla de Formaci� Cont�nua subvencionat a la Comunitat de Madrid, amb cursos gratu�ts adre�ats a treballadors ocupats i aut�noms de la mediaci�.

Brussel�les imposar� el mediador una titulaci� per vendre Vida Inversi�

2012-03-29T09:00:00+01:00

Flavia Rodr�guez-Ponga, titular de la DGSFP, va declarar a l'Assemblea de Adecose que la futura Directiva de Distribuci� i la revisi� de la MiFID I inclouran l'exig�ncia d'una titulaci� i formaci� espec�fica per als mediadors que comercialitzin assegurances de Vida que tinguin algun component d'inversi� i regular� els possibles conflictes d'interessos en la venda d'aquests productes. Segons la directora general, "a finals d'abril tindrem el primer esborrany de Directiva, que seria aprovada el 2014 i 2015, i la transposici� donaria lloc a una nova Llei de Mediaci�". La Directiva tamb� regular� l'activitat dels comparadors, la transpar�ncia en la remuneraci� del mediador, i venda d'assegurances en concessionaris i ag�ncies de viatges. Rodr�guez-posi tamb� creu que el text podria incloure q�estions sobre la gesti� de sinistres per mediadors.

El nombre d'agents va caure 2,4% el 2011

2012-03-29T09:00:00+01:00

El 2011, es va registrar un descens del 2,4% en els codis operatius d'agents exclusius, a causa sobretot de la caiguda del 14,9% en les altes, segons dades de ICEA amb una mostra d'entitats que representen el 92% les primes totals de les que operen amb agents. Per negoci dels agents exclusius, s'observa que el col � lectiu amb m�s activitat (m�s de 300.000 euros de negoci) nom�s representa el 11,8% del conjunt d'agents, aportant al sector el 69% de les primes i al voltant de 772.439 euros per agent.

Disponible el procediment per a la DEC anual de mediadors

2012-03-29T09:00:00+01:00

La DGSFP ha publicat al seu web el procediment administratiu per a la remissi� de la DEC anual de 2011 dels mediadors d'assegurances i reassegurances i per als agents vinculats i operadors de bancassegurances vinculats per canal telem�tic. La remissi� d'aquesta documentaci� �s obligat�ria per canal telem�tic i s'haur� de lliurar abans del proper 10 de juliol.

DGSFP: No �s incompatible que un mediador sigui agent d'una societat d'inversi�

2012-03-22T09:00:00+01:00

GVC Gaesco ha dirigit consultes a la DGSFP i CNMV perqu� aclareixin si hi ha incompatibilitat entre ser mediador d'assegurances i agent financer d'empreses de serveis d'inversi� (ESI), pels dubtes que susciten diverses normatives. Aix�, l'art. 31 de la Llei de Mediaci� indica que no podr� exercir l'activitat de corredor, ni per si ni per mitj� de persones interposades, qui per ra� del seu c�rrec o funci� pugui tenir limitada la seva capacitat per oferir un assessorament objectiu respecte a les asseguradores i a les diferents p�lisses, cobertures i preus oferts. I l'art. 32 fixa que, l'activitat de corredoria persona jur�dica no podr� simultaniejar amb la d'asseguradora, reasseguradora, ag�ncia de subscripci�, agent exclusiu o vinculat, operador de bancassegurances, perit d'assegurances (llevat que es desenvolupi en exclusiva per assessorar el prenedor o beneficiari del segur), ni amb altres per a l'exercici s'exigeixi objecte social exclusiu.

A m�s, l'art. 24 del RD 217/2008 sobre el r�gim jur�dic de les ESI, estableix els requisits per ser agent d'una ESI, com que l'exercici de la seva activitat se sotmeti a la supervisi� de la CNMV, que podr� establir requisits addicionals per cobrir els riscos derivats d'incompliments o fraus per la seva activitat. A m�s, pot ser agent d'una ESI qualsevol persona f�sica o jur�dica, a excepci� de les persones f�siques lligades per relaci� laboral a la mateixa entitat oa qualsevol altra que presti serveis d'inversi� sobre els instruments previstos en la Llei del mercat de valors, i les que actu�n com a agents d'una altra ESI o com a agents d'entitats de cr�dit que prestin serveis d'inversi�, llevat que ambdues pertanyin al mateix grup.

Tamb� estableix que l'actuaci� com a agent persona jur�dica queda condicionada a la compatibilitat d'aquesta activitat amb el seu objecte social, i que els agents de les ESI han de complir els requisits que preveu el par�graf f) de l'apartat 1 de l'article d'aquest RD, i, quan siguin persones jur�diques, els que preveuen els par�grafs d) ie) de l'article, tot aix� amb les adaptacions precises que, si s'escau, determini l'Administraci�.

En resposta a les consultes de GVC Gaesco, DGAFP i CNMV manifesten que "no existeix cap tipus d'incompatibilitat perqu� els agents (exclusius o vinculats) i corredors d'assegurances puguin ser agents financers d'una societat de valors, sempre que aquestes persones, f�siques o jur�diques, compleixin amb els requisits de la normativa de les ESI. Aix� �s aix� perqu� per ser agent d'una ESI, no s'exigeix un objecte social exclusiu, sin� la compatibilitat de l'activitat d'agent amb el seu objecte social, que podr� recollir m�s d'una activitat, sense perjudici que l'exclusivitat es refereix al fet que nom�s poden ser agents d'una �nica ESI ".

No obstant aix�, la DGSFP posa especial �mfasi en que la verificaci� de la incompatibilitat sigui examinada en cada cas concret i que l'actuaci� com a agent d'una ESI no suposi en cap moment un menyscabament a la seva independ�ncia per oferir un assessorament objectiu en el desenvolupament de les seves funcions com a corredor; posant com a exemple il�lustratiu, que si dins el grup d'empreses d'una ESI hi ha una companyia d'assegurances o reassegurances, es donaria una manifesta causa d'incompatibilitat.

TE-SIS Solucions i Codeoscopic consoliden la seva alian�a per a la distribuci� conjunta de Avant2

2012-03-15T09:00:00+01:00

TE-SIS Solucions incorpora el motor de multitarificaci� de Codeoscopic a la seva oferta de programari per a la mediaci�. En l'acord entre ambdues empreses destaca especialment el treball conjunt per a la m�xima integraci� del multitarificador amb l'aplicaci� de backoffice de corredories, TE-SIS Seguros. D'aquesta manera, ambdues eines, backoffice i multitarificador, es vinculen a trav�s de serveis transparents per a l'usuari i basats en els recents est�ndards sectorials, per aconseguir un flux de processos optimitzats a la corredoria.

Telem�rqueting i auxiliar assessor, un matrimoni simplement imposible

2012-03-15T09:00:00+01:00

El canal de telem�rqueting �s un dels que ha tingut m�s desenvolupament en els �ltims anys en la comercialitzaci� d'assegurances. No nom�s per la via estrictament telef�nica, sin� tamb� com a suport per tancar acords que s'inicien en Internet. De tots �s sabut, que aquestes xarxes ofereixen al client que les utilitza, en major o menor mesura, algun tipus d'assessorament sobre els productes asseguradors que pretenen vendre. En la immensa majoria dels casos, la figura a la qual s'acullen aquestes xarxes �s l'auxiliar extern. Una cosa que no sembla que hagi de canviar amb la irrupci� de l'auxiliar assessor.

Segons fonts del telem�rqueting, pretendre donar una formaci� de 200 hores als empleats de les seves xarxes �s absurd, per dues raons principals: Una gran part treballa a temps parcial, amb una mitjana moltes vegades de 15 hores a la setmana. La segona �s l'enorme rotaci� de personal que pateixen aquestes xarxes. Ambdues circumst�ncies farien inviable amortitzar els llocs de treball per l'enorme despesa que suposaria la formaci�, respecte del salari i horari laboral dels empleats de les xarxes de telem�rqueting.

Aix� s�, en aquest cas, la DGSFP si que t� f�cil la inspecci� per comprovar si aquests auxiliars assessoren o no, perqu� totes les trucades amb els clients s�n gravades, quelcom que evidentment no passa amb els serveis que presten als seus clients els auxiliars de els corredors i agents.

Els jutges volen impulsar la mediaci� en conflictes entitat-mediador

2012-03-15T09:00:00+01:00

Germ�n Serrano, jutge deg� dels jutjats de Vigo, va advocar en un esmorzar de Fundaci� Inade per desenvolupar el Reial decret llei 5/2012, de mediaci� en assumptes civils i mercantils: Va convidar al sector assegurador a utilitzar aquest procediment quan hi hagi controv�rsies entre companyies i assegurats, fins i tot en les relacions entre companyies i mediadors.

La DGSFP regular� la venda d'assegurances en concessionaris d'autom�bils

2012-03-08T09:00:00+01:00

Flavia Rodr�guez-Ponga, directora general d'Assegurances i Fons de Pensions, t� la intenci� de regular la comercialitzaci� d'assegurances en els concessionaris d'autom�bils, per adequar-la a que s'exigeix a tots els distribu�dors d'assegurances, esperit amb el qual s'est� redactant el projecte de Directiva de Distribuci�, que veur� la llum a finals d'aquest mes. La mediaci� d'assegurances en concessionaris sempre ha estat embolicada en pol�miques, per les diferents figures que aquests establiments han utilitzat al llarg dels anys per vendre assegurances als compradors de vehicles. En els �ltims temps, la major part dels concessionaris utilitzava la figura de l'auxiliar extern, dependent d'una corredoria, participada per l'entitat de finan�ament de cr�dits personals de la pr�pia marca automobilista. Els concessionaris han estat tradicionalment una important via de subscripci� d'assegurances a tot risc per a vehicles nous.

El Consell General llan�a una fort�ssima aposta per la formaci� del mediador

2012-03-08T09:00:00+01:00

El Ple del Consell General d'aquesta setmana, en qu� va intervenir Flavia Rodr�guez-Ponga , va revelar una fort�ssima aposta d'aquesta instituci� per millorar la formaci� de cada col�legiat "per contribuir a millorar professional i facilitar eines que li permetin afrontar la crisi amb major garantia. Entenem que la mediaci� ha de fer un esfor� addicional, per millorar la seva capacitat competitiva i evitar que els canals alternatius tallin les seves possibilitats d'�xit ". Per aix�, invertir� a trav�s del Seques voltant de mig mili� d'euros entre tots els col�legiats perqu� puguin millorar els seus coneixements, habilitats i capacitats. Per a Jos� M � Campabadal, president, "hem de fer un esfor� m�s gran i de gran calat, que tingui un impacte emocional en la mediaci� i, al seu torn, els aporti noves maneres de pensar i treballar, a trav�s de la formaci�".

m�s, el Ple va abordar altres temes , com l'aprovaci� d'un pressupost de 2,4 milions per al 2012; la projecci� internacional del Consell, i els preparatius del X Congr�s Nacional a Burgos.

La DGSFP, favorable a que les ag�ncies de subscripci� operin amb entitats espanyoles

2012-03-01T09:00:00+01:00

Ra�l Casado, coordinador de projectes normatius de la DGSFP, va afirmar ahir en una trobada a ESADE que el seu Departament �s favorable a que les ag�ncies de subscripci� que operen al nostre pa�s puguin treballar en nom d'entitats espanyoles, per no patir discriminaci� respecte al que passa en altres pa�sos europeus: "La Llei d'Economia Sostenible va prohibir aquesta possibilitat i va fixar un termini d'adaptaci� fins al 5 de mar� d'aquest any, que est� a punt d'expirar". Sobre la possibilitat que operin fora d'Espanya en r�gim de LPS o Llibertat d'establiment, ha assenyalat que "si finalment les ag�ncies de subscripci� queden configurades com un" outsourcing "de l'entitat no necessitaran passaport europeu".

Per la seva banda, la titular de la DGSFP, Flavia Rodr�guez-Ponga, va dir en la mateixa trobada que "s'ha de reflexionar per aconseguir que les ag�ncies de subscripci� tinguin una regulaci� homog�nia a tots els intervinents en el sector".

Casado tamb� va recordar que la DGSFP vol revisar l'an�lisi objectiva: "per la c�rrega administrativa que suposa i les dificultats d'acreditaci� davant el supervisor. Ens comprometem a obrir un debat sobre el tema amb els representants de la mediaci� ".

El Ministeri d'Educaci� elabora les certificacions professionals de mediadors

2012-03-01T09:00:00+01:00

L'Institut Nacional de Qualificacions Professionals, organisme del Ministeri d'Educaci�, Cultura i Esports, ha elaborat ja les Certificacions Professionals que regulen el reconeixement de les compet�ncies professionals adquirides per experi�ncia laboral sobre diferents compet�ncies relacionades amb l'activitat de mediaci� d'assegurances. Per a aix�, aquest organisme va constituir un Grup d'Experts, en qu� ha participat Jorge Campos, de Fecor. Camps s'ha encarregat d'elaborar tot el relatiu a diferents unitats de compet�ncia integrades en les qualificacions professionals de "Gesti� Financera" i de "mediaci� d'assegurances i reassegurances privades i activitats auxiliars", entre altres.

Detingut un agent d'assegurances acusat d'estafar a 60 clients

2012-03-01T09:00:00+01:00

Un agent d'assegurances de C�ceres ha estat detingut acusat d'estafar a uns 60 clients de la companyia per a la qual treballava, amb les p�lisses hauria aconseguit estafar m�s de 18.000 euros. Per aquests fets se li imputen un presumpte delicte continuat d'estafa i un altre d'apropiaci� indeguda, i es troba per ordre del jutge en llibertat provisional amb c�rrecs. Segons la Policia hauria unes 60 persones de C�ceres i de localitats pr�ximes "enganyades", clients de l'asseguradora que havien dipositat la seva confian�a en aquest agent perqu� els cobr�s possibles sinistres en els seus vehicles, llars, negocis, assegurances de Vida o de malaltia, i que en la majoria de les ocasions "haurien estat sense cobrir, amb les possibles conseq��ncies que aquesta situaci� pogu�s tenir". A tots ells, "ja els ha estat esmenada aquesta situaci� per l'asseguradora". . La companyia ha iniciat actuacions judicials contra l'agent, segons publica El Peri�dico de Catalunya

La DGSFP analitza una nova regulaci� de l'an�lisi objectiu i la DEC semestral

2012-02-23T09:00:00+01:00

Flavia Rodr�guez-Ponga, titular de la DGSFP, posar� en marxa grups de treball per reformar la regulaci� de l'an�lisi objectiva i "homogene�tzar" la DEC semestral, segons va recon�ixer ahir en un acte de Fecor. La seva intencions �s reflexionar amb el sector sobre la convenciencia i continguts que haurien de tenir les DEC semestrals, i sobre la necessitat que sigui homog�nia per a tots els corredors. Cal recordar que l'obligaci� de lliurar DEC semestrals nom�s afecta els corredors i agents vinculats autoritzats per la DGAFP a les comunitats d'Ast�ries, Castella-la Manxa i Madrid, mentre que la resta de mediadors autoritzats a la resta de comunitats aut�nomes no tenen aquesta obligaci� administrativa.

Rogr�guez-Posi recomanar als corredors que, davant la nova compet�ncia, reforcin el tractament personal al client i adaptin els productes a les seves necessitats, i va ressaltar la import�ncia de la futura Directiva de Distribuci�, "que pret�n eliminar les defici�ncies de l'anterior i avan�ar en normes iguals per a tots els que distribueixen segurs ". En aquest sentit, va dir que un grup de treball analitzar� una possible regulaci� coherent dels comparadors, "amb les conseg�ents limitacions i regles". Va afegir que "la Directiva insistir� en la millora de la transpar�ncia al client en productes complexos, tant de l'entitat com del mediador. A m�s, la nova norma aclarir� possibles conflictes d'interessos que sorgeixen de la doble via de retribuci� del corredor: L'entitat i el client. Perqu� el prenedor tingui tota la informaci� sobre aquesta situaci� ".

Responsable comercial de corredoria, set� professional m�s demanat en Assegurances

2012-02-23T09:00:00+01:00

Responsable comercial del canal corredor se situa com el set� professional m�s demandat en el sector assegurador a Espanya, que considera que �s cada vegada m�s competitiu i que compta amb professionals ben preparats. Aquesta identificaci� de les posicions espec�fiques en el sector correspon a l'estudi anual de Michael Page sobre el mercat laboral en assegurances: En ell identifica en set� lloc al responsable comercial del canal corredor, amb remuneracions que oscil�len entre els 40.000 i els 120.000 euros, en funci� de l'experi�ncia i el volum de facturaci� de la corredoria.

La consultora estima que l'�ltim any s'ha caracteritzat per una alta demanda de posicions en companyies de Vida, centrats sobretot en posicions t�cniques (actuaris especialitzats en solv�ncia II, modelitzaci�, capital econ�mic i embedded value) a causa de les altes exig�ncies que Solv�ncia II est� suposant a les companyies. Per� tamb� constata que s'ha produ�t una demanda de perfils comercials per vendre productes a empreses o a trav�s del canal corredor. "S�n productes refugi que generen una confian�a m�s gran que els oferts per la banca, a causa de la situaci� financera, als avantatges fiscals de les assegurances de Vida ia la venda efectuada pel canal bancassegurances. Aquests perfils necessiten una formaci� financera potent i una capacitat de negociaci� i grau d'interlocuci� molt alts ".

Nom�s s'han registrat 32 auxiliars assessors

2012-02-16T09:00:00+01:00

La figura de l'auxiliar assessor no s'enlaira. Fins ara, nom�s s'han registrat 32 auxiliars assessors, 23 en el DGSFP i 9 en les comunitats aut�nomes, segons va recon�ixer Jos� Mar�a G�mez Barri, de la DGSFP, en Forinvest: "S�n xifres molt baixes, tenint en compte que els actuals auxiliars dels mediadors podrien superar els 60.000 i els dels operadors de bancassegurances, dels 120.000 ". En la seva intervenci�, tamb� va anunciar que la DGSFP treballa en la redefinici� de l'an�lisi objectiva i en delimitar si els comparadors s�n mediadors o no, per a una possible regulaci� d'aquest sector. Sobre la futura Directiva de Distribuci�, va dir que no espera que hi hagi molts canvis pel que fa a l'estructura. Finalment, ha destacat que espera que aquest any s'estabilitzin els preus de les assegurances.

Les companyies inicien el trasp�s dels seus agents petits a auxiliars assessors

2012-02-09T09:00:00+01:00

Algunes asseguradores han iniciat un proc�s que pot esdevenir tend�ncia en els propers anys: Reconvertir seus agents m�s petits en auxiliars assessors de les seves ag�ncies m�s productives. El proc�s no va estar exempt de pol�mica, ja que s'estan constatant ja en el mercat posicions coercitives, obligant als agents improductius a virar a auxiliars assessors.

El proc�s t� avantatges per a les entitats, que agrupen en els seus millors ag�ncies la producci�, centralitzant les operacions. Tanmateix, els auxiliars assessors tenen les mateixes exig�ncies de formaci� que els agents. El fet que a les ag�ncies els interessi el canvi, especialment si s�n de mida petita, dependr� de les condicions del nou contracte, de si contemplen millores i se'ls recon�ixer els mateixos drets que havien generat com ag�ncies i especialment pel que afecta seva cartera creada.

A m�s, s'ha de tenir en compte l'ag�ncia en concret amb la que s'hagi de subscriure el contracte, ja que cal diferenciar entre aquelles amb les quals treballen les companyies i que estan en el seu accionariat i aquelles ag�ncies que no pertanyen a cap entitat. D'altra banda, les companyies no poden obligar al canvi. S� que �s cert que una asseguradora pot optar per resoldre un contracte d'ag�ncia: La majoria dels contractes entre companyia i ag�ncia inclouen una cl�usula de preav�s de resoluci� dels mateixos.

Cal recordar que un 28,32% d'agents que no van ser capa�os de vendre ni 2 p�lisses al mes el 2010, segons ICEA. Si sumem a aquest percentatge els que venen entre 13 i 26 p�lisses any, el percentatge s'eleva al 43,07% del total. A l'altre extrem, se situen el 18,04% d'agents que venen m�s de 109 p�lisses a l'any i el 9,25% que venen entre 61 i 108 p�lisses/any.

La Xunta cancel�la la inscripci� d'un corredor

2012-02-09T09:00:00+01:00

La Xunta gallega ha fet p�blica la cancel�laci� de la inscripci� com a corredor i l'exclusi� del Registre administratiu especial de mediadors d'assegurances, corredors de reassegurances i dels seus alts c�rrecs a la Comunitat Aut�noma de Gal�cia a Jos� Manuel Fuentes Iglesias. La cancel�laci� ha estat acordada a sol�licitud de l'interessat, segons ha publicat el Diari Oficial de Gal�cia.

Publicat al BOE el Conveni de Mediaci�

2012-02-09T09:00:00+01:00

El BOE va publicar la Resoluci� de 23 de gener de 2012, de la Direcci� General d'Ocupaci�, per la qual es registra i publica el Conveni de Mediaci� per al 2011 i 2012. Aquest va ser signat a mitjans de desembre per AEmes i els CCOO i SPS-Fasga.

La DGSFP reclama la DEC de 2010 a 29 mediadors

2012-02-02T09:00:00+01:00

La DGSFP segueix requerint l'enviament de la DEC de 2010 a alguns corredors, corredories i ag�ncies vinculades. En total s�n 29 mediadors, la notificaci� "ha resultat infructuosa per causes no imputables al'Administraci�, mitjan�ant el procediment de comunicaci� edictal estableix l'article 59.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de r�gim jur�dic de les administracions p�bliques i del procediment administratiu com� ". L'anunci sobre el requeriment de la DGSFP ha estat publicat al BOE.

La Generalitat Valenciana va sancionar a 7 corredors el 2011 per enviar la DEC fora de termini

2012-01-26T09:00:00+01:00

El Col�legi de Val�ncia va celebrar una jornada amb el Col�legi de Castell�, ACS-CV i Aprocose, sobre les obligacions legals dels agents vinculats i els corredors, que va comptar amb la intervenci� de Jes�s Valero, cap de la unitat de Mediaci� de la Generalitat Valenciana . Aquest desgranar les diferents obligacions per als professionals de l'asseguran�a, especialment les d'informaci�, com la necessitat de publicitar la classe de mediador i el n�mero d'inscripci� en el r�tol, la papereria, cap�alera, targetes de visita, etc. Tamb� s'ha referit a la presentaci� de la DEC, recordant que el 2011 es van iniciar 92 processos sancionadors per remetre la documentaci� fora de termini, dels quals es van derivar juliol sancions, cap d'elles de car�cter econ�mic. Per aquest any, Economia continuar� en la mateixa l�nia d'advert�ncia, ja que "no hi ha car�cter recaptatori" en aquestes sancions. Finalment va recordar el termini del 29 de juny per presentar la DEC davant la Conselleria.

D'altra banda, la setmana passada es va celebrar a la seu de M�tua Llevant, a Alcoi, una sessi� de treball amb els presidents dels Col�legis de la Comunitat Valenciana que va analitzar l'actualitat asseguradora i temes relatius a la mediaci� a trav�s de professionals de l'asseguran�a aix� com els desavantatges enfront de la distribuci� que es realitza a trav�s de les entitats banc�ries. I tamb� a la Comunitat Valenciana, i l passat 19 de gener es va procedir a la presa de possessi� de la nova Junta de Govern del Col�legi d'Alacant, pel que ha finalitzat el proc�s electoral.

Els corredors de Madrid han de presentar tamb� DEC semestrals

2012-01-26T09:00:00+01:00

L'assessoria jur�dica del Col�legi de Madrid ha informat als col�legiats que aquest any deuran presentar obligat�riament aquest any tres DEC, l'anual de 2011 abans de l'1 de mar�, i dos semestrals. Igual que ocorre amb la DEC anual, les semestrals nom�s es pot presentar utilitzant la aplicaci� que pot trobar a la p�gina de la DGSFP per la qual cosa cal, a m�s, comptar amb signatura electr�nica. Aquells mediadors que limitin el seu �mbit d'actuaci� a la Comunitat de Madrid, han de presentar les declaracions, en suport paper al Servei de Registres d'Entitats d'Economia Social de la Comunitat al carrer Princesa n � 5, 2a planta.

El Defensor del Poble investigar� possibles males pr�ctiques en la venda d'assegurances

2012-01-26T09:00:00+01:00

El Consell General ha mostrat la seva col�laboraci� amb el Defensor del Poble posant-se a disposici� de l'organisme en la investigaci� que realitza sobre les possibles males pr�ctiques de les entitats financeres en la contractaci� d'assegurances privades. El Defensor del Poble ha acceptat l'oferiment del Consell General, per la qual cosa s'insta a tots els mediadors que tinguin informaci� sobre suposats casos de coacci�, que contactin amb el Consell General per proporcionar, informa el Butllet� del Mediador. Tots els casos han d'estar degudament documentats i acreditats.

El canal de corredors ser� el de major creixement al Brasil el 2012

2012-01-19T09:00:00+01:00

Els corredors brasilers tenen motius per ser molt optimistes aquest any i en endavant: Les indagacions, en funci� de les projeccions ofertes per les asseguradores, situen al canal de corredors com el de major creixement al pa�s el 2012. L'economista Francesc Galiza explica a la Revista Cobertura que les entitats, de forma independent i confidencial, confirmen que ser� el canal que m�s creixi previsiblement tamb� en els propers anys i per aix� ja han comen�at a implantar estrat�gies per atendre aquesta evoluci�, segons el CQCS .

Observa que fa tot just deu anys les comissions d'assegurances tendien a la baixa, per� ara i en el futur s'espera un nivell d'estabilitat, per exemple en Autom�bil. A l'expansi� del canal de corredors han contribu�t aspectes com la seva major professionalitat a trav�s de la formaci� i l'adquisici� de coneixements, la introducci� d'Internet i tamb� els nous productes que han sorgit en el mercat. Aquest �ltim punt implica que s'ampli�n les possibilitats estrat�giques dels corredors d'assegurances.

Subscriure des agregadors i passar l'asseguran�a al mediador perqu� renovi i faci venda creuada

2012-01-12T09:00:00+01:00

L'impacte que en el futur tindran els agregadors en el sector assegurador espanyol �s indubtable i la mediaci� haur� d'aprendre a conviure amb ells. Per� el previsible �xit dels agregadors en rams massa, tamb� pot tenir conseq��ncies positives per als mediadors si col � laboren amb les entitats. El primer a tenir en compte �s que un agregador NO �s un mediador i per tant, es limita a enviar informaci� comercial a les asseguradores que s�n els que subscriuen les assegurances. Si el client finalment subscriu, l'agregador sol obtenir al voltant del 12% de la prima. Per tant, no tenen cartera i no participen de cap manera a les renovacions, tasca de la qual hauria d'encarregar l'entitat.

Aqu� comen�a un itinerari interessant per al mediador. Algunes entitats que participen activament en agregadors han posat en marxa un sistema mitjan�ant el qual les assegurances que subscriuen a trav�s d'agregadors s�n traspassats als seus mediadors en les zones on es contracten perqu� puguin treballar en les renovacions de les assegurances i a m�s realitzen accions de venda creuada d'altres productes de l'entitat.

Cal recordar que el client que subscriu a trav�s d'agregadors sol obtenir el primer any un preu molt m�s competitiu que el que t� en aquest moment, per� que, a l'hora de renovar, ja no va a obtenir un avantatge tan important en un agregador, de manera que pot optar per una "renovaci� autom�tica" i passiva, mentre el preu de renovaci� que se li ofereixi no inclogui fortes pujades.

Segurazos.com, l'agregador dels mediadors

2012-01-12T09:00:00+01:00

Segurazos.com �s el portal que posa en contacte a clients amb mediadors "a trav�s d'una plataforma transparent que promou la qualitat i el tracte directe", segons informa l'empresa. Aix�, l'usuari nom�s ha de consultar als professionals de les assegurances mitjan�ant un anunci i esperar a rebre pressupostos concrets amb garanties reals. Segurazos.com afirma que "no �s un comparador d'assegurances, sin� una xarxa de pressupostos gratu�ts. Darrere d'aquest projecte hi ha persones que atenen la teva sol � licitud de manera personalitzada i gratu�ta. El client nom�s ha de publicar el seu anunci i escriure les caracter�stiques de l'asseguran�a que est� buscant (tot risc Autos, Llar, etc.). Quan hagueu emplenat l'anunci, nom�s haur� d'esperar a rebre diferents pressupostos per part dels mediadors, que estudiaran el seu perfil i sol � licitud, i tot seguit oferiran pressupostos d'acord als seus interessos amb preus reals ".

Inade recorda als corredors l'obligaci� de realitzar les seves declaracions negatives

2012-01-05T09:00:00+01:00

Inade recorda als corredors l'obertura del termini per remetre al Sepblac la declaraci� negativa d'operacions corresponent al segon semestre de 2011. En concret, en mat�ria de prevenci� de blanqueig de capitals i finan�ament del terrorisme, estan obligats aquells corredors d'assegurances (persones f�siques i jur�diques) considerats des de desembre de 2006 i que mitjancin operacions de Vida o altres serveis relacionats amb la inversi�. El termini per realitzar la declaraci� est� obert del 1 al 15 de gener. Inade afirma que "ja ha cursat a tots els corredors d'assegurances adherits al seu servei Preblac les instruccions necess�ries per realitzar aquesta operaci�".

D'altra banda, expressa en nota de premsa que "espera que el nou Govern aprovi un nou Reglament d'acord amb la Llei 10/2010, deroga el Reial decret 925/1995, de 9 de juny, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 19/1993 que actualment no est� en vigor. Amb l'aprovaci� del nou Reglament, es milloraria el compliment de les normes, ja que actualment s'est� vivint una situaci� complexa en tenir en vigor una llei de l'any 2010 que es regula amb un Reglament de l'any 1995 sobre una llei de 1993, ja derogada ".

Els mediadors han de millorar la gesti� i treballar en la fidelitzaci� de clients

2011-12-29T09:00:00+01:00

Els mediadors d'assegurances tenen feina per davant i han de millorar aspectes com la gesti� i impulsar altres, com l'acostament i la fidelitzaci� del client. Fundaci� Inade ha promogut la jornada de treball 'Alternatives per afrontar la crisi' per disseccionar la situaci� actual per� tamb� les vies de millora. la inauguraci� Adolfo Camps, director de l'entitat, sol � licitar a la Xunta de Gal�cia que elabori una mem�ria anual de la mediaci� d'assegurances gallega. Per elaborar comptaria amb la informaci� que posseeix la Conselleria d'Hisenda, en funci� de les dades remeses per part dels mediadors amb el compliment de l'obligaci� de remissi� de la DEC.

Una part de la jornada va consistir en una taula de treball integrada per representants dels mediadors en qu� van participar juliol Henche (Consell General), Joaqu�n Huergo (Adecose) i Enrique Magdalena (Agacose). Es va abordar el fet que el nou Govern aplicar� mesures de retallada de costos en l'Administraci�, amb menys recursos econ�mics i humans destinats als �rgans de supervisi� i control, el que pot anar en contra de la tasca que ha de realitzar l'�rgan de control .

Entre altres q�estions, els mediadors creuen que s'han de apropar postures entre les seves organitzacions i les asseguradores per millorar la gesti�, simplificant els processos. I consideren que la situaci� actual de mercat tou provoca una manca de rigor t�cnic que pot comportar greus conseq��ncies de futur.

"S'admet que encara que hi ha bons professionals en les empreses de mediaci�, hi ha molt per millorar a nivell empresarial. S'ha de planificar una pol�tica m�s orientada al client, ja que aquest est� cada vegada m�s informat i hem avan�ar-nos a les necessitats de futur, no esperar que ens demanden solucions ", resumeix Fundaci� inadequada. A m�s, s'ha de millorar la imatge dels mediadors, mentre el corredor de tenir una major capitalitzaci�, diferenciar-se d'altres canals de la mediaci� i adaptar la mida de la seva empresa a la seva realitat. I apostar per aliances entre professionals per guanyar dimensi� i ser m�s competitius. Per aix�, una de les claus pot ser la internacionalitzaci�, per la qual cosa s'insta a les associacions representatives dels mediadors s'uneixin en la defensa d'objectius comuns.

Tamb� es va parlar que el client est� 'viciat', aposentat en la cultura de que tot �s revisable i renovable a un menor cost, situaci� que s'ha de canviar entre tots.

Anteriorment Bego�a Gonz�lez, directora del Centre d'Estudis de Fundaci� Mapfre, va presentar sengles estudis sobre el mercat ib�ric d'assegurances i sobre el llatinoameric�, ia continuaci� es va celebrar una taula de treball formada per representants d'entitats: Jos� Francisco P�rez (Groupama), Jos� Ram�n Segura (Mapfre Familiar) i Beatriz Ram�rez (Lloyd 's). En ella es va incidir en qu� el sector aposta per la fidelitzaci� del client, la formaci� dels operadors del mercat i la major utilitzaci� de la connectivitat en l�nia. Tamb� una millora en la gesti� dels sinistres i del contacte amb el client per con�ixer les seves noves necessitats i ajudar-los a planificar la seva previsi� social complement�ria.

En concret, els participants van valorar que en Autos, tot i la forta compet�ncia en preus, s'entreveu que la reforma del barem ha de produir un canvi en la pol�tica de preus. A la resta de rams hi ha un mercat tou, una situaci� que repercuteix en els ingressos produint una retallada dels resultats t�cnics. Per part del Lloyd 's s'aposta per la cobertura dels riscos emergents i pel servei que proporcionen les ag�ncies subscripci�.

"La taula tamb� ha reconegut que el mercat assegurador presenta una bona salut, si b� estima que seria convenient vigilar el comportament del deute sobir� dels pa�sos, donada la important repercussi� que presenta a la cartera inversora de les entitats asseguradores", resumeixen els organitzadors.

La jornada va concloure amb una �ltima taula de treball integrada per representants de les asseguradores i dels mediadors que va analitzar aspectes com la formaci�, l'expansi� i una major transpar�ncia cap al consumidor. I es va incidir en que la regulaci� del sector ser� cada vegada m�s europea i menys nacional.

Va clausurar la trobada Adolfo Campos, que va animar els participants a aprovar els seus plans de negoci per consolidar les fites del 2012.

Rajoy reformar� la fiscalitat per beneficiar a Pimes i aut�noms

2011-12-22T09:00:00+01:00

El president del Govern, Mariano Rajoy, realitzar� canvis fiscals per alleugerir les c�rregues de les Pimes i els treballadors aut�noms. Segons va avan�ar en el debat d'investidura, en l'Impost de Societats eliminar� les limitacions per a l'aplicaci� del tipus del 20% a les empreses amb una xifra de negoci inferior a 5 milions d'euros i ampliar� fins als 12 milions (des de 10 milions) la xifra de negoci que es pot acollir al r�gim especial previst per a les empreses petites. Tamb� augmentar� fins a 500.000 euros (des de 300.000) el l�mit de base imposable al qual s'aplica el tipus redu�t del 25% per les companyies que tinguin beneficis i sembri que aquests superin els 300.000 euros. A m�s, canviar� la fiscalitat dels beneficis no distribu�ts perqu� els que es destinin a la compra de nous actius tributin 10 punts menys que els que es reparteixen entre els accionistes.

En el cas de l'IVA, realitzar� una modificaci� perqu� no hagin de pagar l'impost fins que hagin cobrat de forma efectiva les factures. A m�s, ha d'establir un procediment de compensaci� auton�mica per a qualsevol deute reconegut per una administraci� p�blica i crear� una ajuda fiscal de 3.000 euros per la contractaci� del primer treballador. En l'IRPF, millorar� la tributaci� de les prestacions dels Plans de Pensions i recuperar� la deducci� per inversi� en habitatge habitual.

Con�ixer la solv�ncia de les entitats amb les quals opera, prioritat per al mediador

2011-12-22T09:00:00+01:00

Avui dia ja no nom�s val amb que les entitats ofereixin el mediador bons productes i una encertada remuneraci�. Con�ixer la solv�ncia de les asseguradores amb les quals operen �s una absoluta prioritat per als mediadors d'assegurances, i m�s, tenint en compte l'impacte que en els propers anys tindr� l'adaptaci� a Solv�ncia II de les entitats espanyoles. El darrer n�mero de Aseguranza ofereix un any m�s els Rankings de solv�ncia amb les 100 primeres asseguradores espanyoles per solv�ncia el 2010, elaborat amb dades oficials de la DGSFP.

El Col�legi de Lugo adverteix de l'augment de les queixes per la contractaci� on-line

2011-12-22T09:00:00+01:00

Els mediadors de Lugo han denunciat els abusos en la contractaci� d'assegurances a trav�s d'Internet. Segons el Col�legi de Mediadors de Lugo, que presideix Encarna Calaza, en els �ltims anys s'han generalitzat tant les contractacions en la xarxa com els comparadors, el que ha portat aparellades nombroses queixes i den�ncies per part dels assegurats, derivades de la manca de cobertura en els sinistres, segons ha informat La Veu de Gal�cia. Per informar sobre la necessitat de rebre assessorament abans de contractar les p�lisses a Internet el col�legi va organitzar el passat 13 de desembre una confer�ncia impartida per Isabel Ramos, professora de Dret Mercantil a la Universitat Carlos III de Madrid, per informar de com evitar situacions d'indefensi� en aquest tipus de contractacions. Aquesta va ser l'�ltima confer�ncia d'un cicle en qu� els mediadors van informar dels drets i deures dels prenedors d'assegurances en diferents camps i de nous productes.

Fundaci� Inade va agrair amb un concert la confian�a en els mediadors

2011-12-22T09:00:00+01:00

El 17 de desembre es va celebrar a Vigo el concert amb el qual Fundaci� Inade va voler agrair al conjunt de la societat la confian�a dipositada en els mediadors per garantir la seva patrimoni, persones i responsabilitats a trav�s de contractes-p�lisses d'assegurances. La fundaci� va comptar amb el suport d'Allianz, Aviva, Chartis, DAS, Groupama, Previsi� Mallorquina, Liberty, Mapfre i MM Globalis. Van actuar el grup de teatre Fulano, Mengano i citen, van presentar l'acte dos components del grup Froles Mareli�as i van donar pas al grup Treixadura, davant m�s de 1.500 assistents.

D'altra banda, el director de Fundaci� Inade, Adolfo Campos, ha demanat a la Xunta de Gal�cia que elabori una mem�ria anual de la mediaci� d'assegurances gallega. Durant la inauguraci� de la jornada de treball 'Alternatives per afrontar la crisi' instar a la seva elaboraci� amb la informaci� que posseeix la Conselleria d'Hisenda, en funci� de les dades remeses per part dels mediadors amb el compliment de l'obligaci� de remissi� de la DEC.

El sector de la mediaci� fa servir el doble de persones que les entitats d'assegurances

2011-12-15T09:00:00+01:00

Gaireb� 110.000 persones treballen en el sector de la mediaci� a Espanya, xifra que dobla el nombre d'empleats de les asseguradores, que se situa en uns 47.000. Aquestes dades remarquen l'important pes de la mediaci� i que, malgrat el context de crisi econ�mica, el sector assegurador espanyol mant� un elevat nivell d'ocupaci� i �s un dels que mostren major expansi� i estabilitat.

En total el sector assegurador compta amb 158.000 persones i una de les seves principals caracter�stiques �s l'estabilitat de l'ocupaci� i les creixents oportunitats que genera-fins i tot per a majors de 45 anys-, com va exposar Juan Antonio Mart�nez Gij�n, manager de divisi� Finances i Assegurances en Michael Page, en una recent jornada organitzada per l'Ajuntament de Madrid.

L a estabilitat es confirma tamb� en el fet que l'ocupaci� fixa representa el 97,69%, enfront d'una taxa del 2,31% de temporalitat. A m�s, segons el nombre de col � locacions realitzades per Michael Page International en aquesta divisi� ha crescut un 11% respecte a 2012. I, en comparaci� amb la resta de mercats, el d'assegurances �s un dels que m�s ocupaci� fixa genera, amb gaireb� un 20% d'incorporacions que deriven en contractes indefinits, gaireb� deu punts per sobre de la mitjana general.

El 28,32% dels agents no ven m�s d'una p�lissa al mes

2011-12-01T09:00:00+01:00

Que les xifres d'agents d'assegurances a Espanya estan sobredimensionades, a hores d'ara no crida ja l'atenci� a ning�. Per� el que cal preguntar-se avui �s si el sector assegurador pot seguir mantenint a un 28,32% d'agents que no van ser capa�os de vendre ni 2 p�lisses al mes el 2010, segons dades de ICEA. Si sumem a aquest percentatge els que venen entre 13 i 26 p�lisses a l'any, el percentatge s'eleva fins al 43,07% del total d'agents. �s evident que amb la comercialitzaci� d'una vintena de p�lisses a l'any no es pot ser professional ni mantenir una m�nima estructura de mediador d'assegurances. A l'altre extrem, se situen el 18,04% d'agents que venen m�s de 109 p�lisses a l'any i el 9,25% que venen entre 61 i 108 p�lisses / any.

Les dades tamb� indiquen que els agents amb pla de carrera s�n m�s productius, ja que aquests s�n productius en un 90%, mentre que a la resta d'agents, nom�s en el 76%.

Augmenten els reconeixements de deutes dels mediadors amb les entitats

2011-11-24T09:00:00+01:00

Una de les situacions de mercat que es comporta com term�metre del nivell d'impacte de la crisi en el sector de la mediaci� s�n els plans de reconeixement de deutes dels mediadors amb les entitats. Segons ha contrastat aquesta redacci� amb diverses entitats especialistes en mediadors, en els �ltims mesos estan augmentant els reconeixements de deutes d'una manera apreciable, "tot i que encara no preocupant".

El sistema que s'aplica en aquests casos �s el seg�ent: El mediador signatura amb l'asseguradora un document en el qual reconeix els seus deutes amb l'entitat i es dissenya un pla perqu� pugui pagar el deute a terminis assumibles. A canvi, el mediador ha d'oferir algun tipus d'aval personal a l'entitat asseguradora.

Per� els casos m�s extrems d'impacte de la crisi els veiem en els cada vegada m�s habituals embargaments a les entitats de les comissions dels mediadors que tinguin pendents de pagar-los per deutes amb Hisenda o amb la Seguretat Social.

La Generalitat de Catalunya nom�s exigir� la DEC anual

2011-11-24T09:00:00+01:00

Divendres passat, es va produir la primera reuni� del Grup de Treball de Mediaci� en Assegurances de la Generalitat de Catalunya, nascut de l'�ltima reuni� del Consell Consultiu de l'Asseguran�a Privada, per tal d'informar sobre alguns temes i demanar l'opini� dels representants m�s rellevants de la mediaci� catalana. A la reuni�, van assistir representants dels 4 Col�legis de Catalunya, del Consell de Col�legis de Catalunya, de E2000, de Club Catal� de Corredors, Adecose, ACCA i AIPS. Es va informar sobre la nova DEC anual, la intenci� d'avan�ar la presentaci� al 30 d'abril, les millores telem�tiques, les inscripci� de l'auxiliar assessor, la proposta de delimitaci� competencial entre Estat i CCAA, les noves mesures correctores que es van a implantar per aclarir la capacitat financera dels mediadors i d'actuacions per fomentar la cultura gerencial entre els mediadors.

Andalusia crea el seu Registre de Mediadors i no regula la DEC semestral

2011-11-17T09:00:00+01:00

El Butllet� Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat el Decret 322/2011 , de 18 d'octubre, pel qual es crea i regula el Registre Administratiu Especial de Mediadors d'Assegurances, Corredors de Reassegurances i dels seus alts c�rrecs de la Comunitat d'Andalusia , aix� com les obligacions comptables i el deure d'informaci� d'aquests professionals. En l'apartat d'obligacions comptables i deure d'informaci� de les persones i entitats mediadores d'assegurances i corredores de reassegurances inscrites en el Registre, l'article 14, dedicat a la remissi� de la informaci�, diu �nicament que la remissi� a la Direcci� General competent " s'ha de fer fins al 10 de juliol de l'any seg�ent a aquell al qual es refereix la informaci� ", de manera que els mediadors que s'inscriguin en aquesta CCAA no han de fer una DEC semestral.

El Col�legi de Guip�scoa ajuda als damnificats per les inundacions

2011-11-17T09:00:00+01:00

El Col�legi de Mediadors de Guip�scoa ha ofert als damnificats per les inundacions al Pa�s Basc la possibilitat de tramitar el comunicat davant el Consorci de Compensaci� d'Assegurances i per oferir-los informaci�. El Col � legi explica que els assegurats que tinguin les seves p�lisses subscrites a trav�s d'Internet, l�nies directes o per mitj� d'entitats financeres i que necessitin assessorament poden dirigir-se a la seu de l'entitat, al carrer bertsolari Xalbador, al barri de Venda Berri, trucar al tel�fon 943 31 45 91 o accedir a la p�gina web . L'�rgan col�legial s'aconsella guardar els justificants de les despeses i p�rdues econ�miques que hauran de ser lliurats als perits i aportar una fotoc�pia de les p�lisses en vigor.

Juan D. Ruiz: "La imatge del mediador millora enfront de la banca despr�s del sisme de Lorca"

2011-11-17T09:00:00+01:00

Juan David Ruiz, president de l'Associaci� de Mediadors de Lorca i de l'Associaci� de Joves Empresaris de Guadalent�n, assegura en una entrevista a L'Actualitat (Aguilas / Lorca) que els assegurats han tingut molts problemes despr�s del terratr�mol: "Esperem que hagi servit per reivindicar la figura del mediador professional pel que fa a altres canals d'intermediaci� com la banca o les l�nies directes, que han estat m�s preocupats de arreglar els seus locals que dels ciutadans ". Davant d'aquesta actitud, destaca que "els mediadors, si hav�em de atendre al carrer ho hem fet, al cap� d'un cotxe o en una pla�a d'un campament. Tamb� hem tingut el suport de la ciutadania, de l'Ajuntament, del Consorci i dels seus perits, que s'han adonat que en nosaltres han tingut un aliat ". Com a conseq��ncia, insisteix que "molts ciutadans estan canviant les seves assegurances amb els mediadors, assessorant".

El Suprem dicta la laboralitat d'una relaci� amb agent cobradora, tot i que no tenia horari ni jornada

2011-11-10T09:00:00+01:00

La secci� S�ntesi de Jurisprud�ncia i Legislaci� del nombre de novembre de Aseguranza inclou la sent�ncia del Tribunal Suprem que desestima el recurs de cassaci� d'una asseguradora demandada contra sent�ncia que va rebutjar l'excepci� de falta de jurisdicci� oposada en actuacions seguides per l'agent cobradora accionant sobre acomiadament . Assenyala la Sala que el treball de l'actora reuneix les notes de laboralitat en la mesura en qu� es presta volunt�riament i amb car�cter retribu�t, existint alienitat, perqu� �s l'asseguradora la que, mitjan�ant una cessi� anticipada, s'apropia de la utilitat patrimonial del treball a canvi de la retribuci�.

La sent�ncia aprecia depend�ncia, "perqu�, encara que no existeixi jornada ni horari, �s l'empresa la que s'encarrega mensualment el treball dins de la zona, hi ha pres�ncia peri�dica en l'establiment empresarial, participaci� en reunions de coordinaci� i en activitats formatives, obligaci� de justificar les baixes i rep instruccions de la direcci�, sent amonestada quan hi ha queixes dels clients, sent la retribuci� amb una garantia d'uns ingressos fixos i una compensaci� de l'abonament de les quotes de la seguretat social elements que tamb� mostren el car�cter laboral del vincle al reduir l'element de risc en els resultats de l'activitat ".

La cartera mitjana d'un corredor espanyol �s de 7,8 milions d'euros

2011-11-10T09:00:00+01:00

La cartera mitjana d'un corredor del conjunt d'associacions que recull l'Informe sobre l'Associacionisme al Sector de la Mediaci� d'Assegurances elaborat per la DGSFP �s de 7,8 milions d'euros, segons les dades de primes i nombre de corredors nacionals de l'exercici 2010. Per sobre d'aquesta mitjana nom�s hi ha una associaci� que compti amb una cartera major, Adecose, que amb unes primes intermediades de 3.476 milions d'euros i 103 associats, compta amb una cartera mitjana per corredor de 33,7 milions.

Amb m�s de 2 milions de primes intermediades de mitjana per corredor es troben CCC, 3,9 milions; ACCA, 3,6 milions; Fecor, 2,7 milions; Espabrok, 2,3 milions; Adecor, 2,2 milions i Asecospa , 2,1 milions. A aquest grup el segueix de prop Agacose, amb 1,9 milions. I al club de les associacions amb un mili� d'euros de mitjana de cartera per corredor es troben: CSA (1,7 milions), APROMA (1,6 milions), Euskalbrok (1,6 milions) i Intercor (1,2 milions).

Els corredors de Balears, molt preocupats pel frau en Autos a les illes

2011-11-10T09:00:00+01:00

El notable increment d'accidents greus de tr�nsit a les Balears arriba a l�mits m�s que preocupants, sobretot per la concentraci� en els mesos d'estiu. Per� una de les q�estions afegides que m�s esglaien �s que es converteix en la comunitat aut�noma on circulen m�s vehicles sense asseguran�a, com es recull en els �ltims registres disponibles del Fitxer Inform�tic de Vehicles Assegurats (FIVA) de 2010. Mentre a Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera es constata l'exist�ncia de 653.959 vehicles amb p�lissa en vigor, les xifres de la DGT apunten el nombre de vehicles en circulaci� era de 890.184.

Pere Riutort, president de l'Associaci� de Corredors d'Assegurances de les Balears, t� clar que "la crisi afecta a tot ia tothom. Aix� com la gent procura fer menys quil�metres per estalviar en gasolina, i de la mateixa manera que baixa la xifra d'accidents perqu� circulem menys, ja que hi ha gent amb moltes dificultats que no paga l'asseguran�a. Per� aix� �s de tenir poca consci�ncia, perqu� mentre alguns actuen aix�, tenim clients amb moltes dificultats per pagar que fan tot el que poden per seguir estant assegurats ". A m�s, t� clar el tipus de persona que defrauda: "La hi juga el que no t� res a perdre, el que no t� recursos i haureu de seguir el cotxe".

Ja l'any 2006 el Col�legi de Mediadors de Balears advertia que el 20% circulaven sense asseguran�a, percentatge que ha pujat al 26%, �s a dir, gaireb� un de cada quatre cotxes transiten sense p�lissa. En el conjunt d'Espanya el percentatge �s del 6,6% de mitjana.

Els motius d'elecci� d'asseguradora difereixen segons el seu canal triat

2011-11-03T09:00:00+01:00

Els motius que impulsen el consumidor espanyol a triar una determinada entitat asseguradora per a subscriure les seves assegurances difereixen notablement en funci� del canal de distribuci� que s'hagin d'utilitzar, segons un estudi de FRS Inmark que publica en exclusiva l'�ltim n�mero de la revista Aseguranza. Aix�, entre els individus que el van subscriure a trav�s d'asseguradores prima el "preu", la "recomanaci�" i la "solv�ncia / solidesa de la companyia". Per contra, els que ho van fer a trav�s del canal bancari destaquen aspectes com que "es van veure obligats" o el "fet que hi van oferir".

Petits agents i fins i tot corredors, temptats per la figura de l'auxiliar assessor

2011-10-27T09:00:00+01:00

El BOE va publicar el RD que regula la formaci� dels auxiliars assessors dels mediadors, que hauran de comptar amb la formaci� pr�via del Grup B, �s a dir, 200 hores, encara que amb possibilitat de modulaci� en funci� de les tasques i rams en qu� vagi a operar. Aquest requisit de formaci� suposa una trava per a incorporar nous auxiliars assessors que ingressin en el sector, per� afavoreix que els grans i mitjans mediadors captin com assessors auxiliars a petits agents i corredors, que ja posseeixen el Grup B. Un altre factor a favor d'aquesta tend�ncia �s el fort impacte de la crisi i de la guerra de preus en els petits mediadors, que poden veure una soluci� a la figura de l'auxiliar assessor, sempre que se li reconegui la cartera. Pel que fa a les entitats, ja hi ha algunes que afavoreixen aquests traspassos, encara que la majoria els mira en principi amb retic�ncies. El mercat ha de dictar finalment l'�xit o frac�s de la nova figura.

D'altra banda, Adecose va valorar positivament la nova regulaci�, per� va demanar a la DGSFP que especifiqui mitjan�ant criteri que "la formaci� obligat�ria per a la meitat dels membres de l'�rgan de direcci� de les persones jur�diques, s'entengui com aquell les funcions es circumscriuen a l'�mbit assegurador ".

Les entitats valoren la professionalitat del mediador, per� creuen que fallen en tecnologia

2011-10-27T09:00:00+01:00

El Col�legi de Girona va difondre el seu �ltim estudi d'opini� de les asseguradores sobre la mediaci� gironina, que destaca que sobre la professionalitat dels canals de distribuci� que el 64% d'entitats considera bona o molt bona la professionalitat dels agents, i el 86%, la dels corredors. Per contra, un 36% d'entitats considera que la professionalitat dels operadors de bancassegurances ha de millorar molt i un 57% que �s regular, nom�s un 7% de les entitats la considera bona.

A l'altre costat de la moneda hi ha les capacitats tecnol�giques i de comunicaci� de la mediaci�, on els operadors s�n m�s ben valorats per un 36% d'entitats, davant un 22% d'agents i un 21% de corredors. Per aix�, el Col�legi adverteix que s'hauran de fer esfor�os "i ser curosos a nivell tecnol�gic per no perdre el fil i intentar no fer passos cap enrere".

Un altre aspecte destacat de l'estudi �s el rebuig de sinistres per mal assessorament: "Tot i que la mediaci� encara t� la cartera majorit�ria en No Vida, el percentatge de rebuig de sinistres �s molt inferior. El 80% d'entitats reconeix que menys del 5% de sinistres rebutjats prov� de la mediaci�, percentatge millor que el de la bancassegurances.

M�s conclusions de l'informe aqu� .

Auxiliars Assessors: Els agents guanyen per golejada als corredors

2011-10-20T09:00:00+01:00

Transcorreguts dos mesos des que es va establir la possibilitat d'inscriure com a auxiliars assessors, el registre de la DGSFP nom�s cont� un total de deu auxiliars assessors registrats: Set d'ells s�n agents d'assegurances i nom�s tres corredors.

Dels deu inscrits, els agents s�n els seg�ents: Joaqu�n Roncero Roncero (Biscaia), Rkia Rosario Ben Gab Seves (Burgos), Justo Garc�a Fern�ndez (Ast�ries), Rogelio Manuel Iglesias Blanco (la Corunya), Francisco Urue�a L�pez (Barcelona), Agust� L�pez Chac�n (Barcelona) i Juan Miguel Casta�o C�rdenas (Val�ncia). Els corredors s�n: Alden Gestora SL (C�rdova), V�ctor L�pez Bielsa (Osca) i Gonz�lvez i Aguilar SL (Melilla).

Paradoxalment la major part dels auxiliars assessors registrats s�n agents d'assegurances, quan es tracta d'una figura que de forma reiterada havia estat demandada per corredors i corredories. La figura de l'auxiliar assessor sorgeix amb l'aprovaci� de la Llei d'Economia Sostenible, aprovada a finals de febrer i publicada al BOE a principis de mar� passat. La normativa regula l'auxiliar assessor, figura que va entrar en vigor amb la publicaci� de la Llei, i per al qual es va suavitzar el requisit relatiu a la formaci� de l'�rgan d'administraci� dels auxiliars assessors que siguin persona jur�dica, obligat�ria per a la meitat dels membres de l'�rgan de direcci� i no de l'�rgan d'administraci�.

Segons han confirmat a aquesta redacci� alguns corredors, hi ha certes retic�ncies a l'hora d'inscriure auxiliars assessors, per les exig�ncies de formaci� que han de tenir: Les mateixes que els agents d'assegurances en el Grup B: 200 hores. Tamb� desperten dubtes la possibilitat d'inc�rrer en relaci� laboral amb l'auxiliar assessor, si es mant� un treball molt proper amb ells. No obstant aix�, hi ha consens en el sector que el nombre d'inscripcions s'incrementar� notablement en els propers mesos.

Asnef vol que els establiments de cr�dit al consum mitjancin Assegurances

2011-10-20T09:00:00+01:00

L'Associaci� Nacional d'Establiments Financers de Cr�dit (Asnef) ha arribat a un acord amb el grup franc�s CBP perqu� proporcioni a les seves associades la formaci� necess�ria per adequar-se a la normativa de mediaci� d'assegurances. Inclou preparaci� en mat�ria d'assegurances, solucions de back office (gesti� administrativa d'assegurances) i de central de compres per a productes d'asseguran�a. Aquest mes d'octubre les dues entitats posen en marxa un programa de formaci� reglament�ria per al Grup C, que s'impartir� a trav�s d'e-learning.

El Consell Aragon�s alerta de possibles males pr�ctiques d'entitats financeres

2011-10-20T09:00:00+01:00

El Col�legi de Mediadors d'Assegurances de Saragossa i Terol ha expressat la seva preocupaci� per les possibles males pr�ctiques per part d'algunes entitats financeres. En concret, indica que el Consell Auton�mic Aragon�s de Mediadors d'Assegurances ha iniciat converses amb les entitats financeres de les que s'han actes documentats sobre possibles males pr�ctiques en la contractaci� d'assegurances.

"Inicialment es plantegen reunions cordials per� ferms, amb un plantejament clar per part del Consell Auton�mic Aragon�s i de les pr�pies entitats financeres, d'eradicar les possibles males pr�ctiques", explica, per afegir que es presta "especial inter�s a la manca de formaci� de les plantilles ia la protecci� de dades del consumidor, de cara a la imposici� de sancions per a qui no compleixi les normes que marca la llei vigent ". Indica finalment que des de la mediaci� aragonesa "hi ha un comprom�s de comunicaci� i col�laboraci� permanent per eradicar tota la casu�stica que sorgeixi al voltant de les males pr�ctiques".

Lleugera p�rdua de quota de mediadors i bancassegurances, i lleu pujada del canal directe

2011-10-13T09:00:00+01:00

El volum de negoci intermediat pels agents i corredors el 2010 va ascendir a 23.931.000 d'euros davant els 25.458 d'un any abans. Aquest descens s'ha tradu�t en una lleugera p�rdua de quota de mercat del 42,52% del total de les primes el 2009 al 41,56% el 2010, segons dades de ICEA. El negoci de la bancassegurances tamb� va caure des dels 23.375.000 als 22.326.000, amb un descens de quota des del 39,04% al 38,77%. En canvi, el canal directe va cr�ixer, encara que tamb� lleugerament, fins als 11.331.000 davant dels 11.039.000 del 2009, fet que suposa un augment de la quota des del 18,44% fins al 19,68%.

Per rams, els mediadors segueixen tenint el seu fort en No Vida, on copen el 60,73% del mercat, mentre que els operadors de bancassegurances dominen en Vida, amb una quota del 72,54%.

Qu� ha de fer un broker per estar vigent en el mercat el 2020?

2011-10-13T09:00:00+01:00

Carlos Biurrun, president de Biurrun Consulting, va publicar al seu bloc un relat amb el cas fictici d'una corredoria que aconsegueix sobreviure el 2020, ia partir del qual s'expliquen algunes de les estrat�gies i decisions que caldria plantejar-se per aconseguir en el llarg termini un negoci consolidat i pr�sper:

Cristina Aranzabal, CEO d'un dels grans brokers europeus, Insurance Broker Services Ltd (IBS), va aconseguir amb els anys duplicar la recaptaci� i els beneficis de la seva corredoria per el que va portar a terme, entre altres coses, la internacionalitzaci� cap a pa�sos de forta potencial de creixement com Brasil i Pol�nia i reconvertir el negoci d'Autos, que des de 2009 estava en regressi� a Espanya, comprant una plataforma de comparadors i venda per Internet a Par�s. Per� el treball continua, i per al tercer pla triennal 2021-2023 s'ha presentat un pla d'expansi�, un pla d'inversions en R + D + i, el pla tecnol�gic, el pla RSC i transpar�ncia, i el pla de participaci� i intercanvi d'idees (PPII), acompanyats tots ells per detallats estats econ�mic-financers. A trav�s d'aquest exemple tamb� es destaca la import�ncia d'una xarxa social interna de l'empresa, la principal font d'innovaci�.

El relat explica els inicis d'aquesta situaci� d'�xit abans de l'arribada de Aranzabal, quan el seu sogre Roberto Moriones era encara president de la corredoria. L'avan� va ser possible gr�cies a un consultor extern, Sergio Medina, que "a finals de 2012, en plena crisi de la mediaci� a Espanya com a conseq��ncia de l'excessiva depend�ncia de les assegurances commodity, Auto i Llar especialment, i la irrupci� dels bancs en el negoci No Vida, va ajudar i va proposar els canvis de rumb en la corredoria ". Entre altres coses, va ser important com es van adquirir carteres que "gr�cies al fet que aviat va comen�ar a invertir en noves tecnologies, li va costar poc integrar i fins i tot explotar amb �xit".

A finals de 2012, quart any de crisi i creixement nul a Espanya, Roberto Moriones, amb l'assessorament de Sergio Medina, va comen�ar a prendre decisions importants per canviar la corredoria. Entre elles, canviar la forma de gestionar la cartera d'Autos i Llar, fortament atacada per comparadors i oferta directa de les companyies; reorientar la seva estrat�gia comercial per aconseguir una major penetraci� en assegurances de major valor afegit, tant en camp de les empreses com de la gesti� de patrimonis; trobar la manera d'augmentar la seva dimensi� que li permet�s afrontar inversions importants en tecnologia per tal d'ajustar costos i canviar la forma de gestionar les relacions amb els clients.

El relat conclou que els tres anys seg�ents fins a 2015 van ser molt dif�cils perqu� als problemes de forta compet�ncia es van unir la persist�ncia de manca de creixement de l'economia. La corredoria, per a finals del 2015 "havia canviat la quota d'ingressos d'Autos, s'havia industrialitzat molts dels processos repetitius, havien renovat i format persones que treballaven en segments de productes d'alt valor i comen�aven a obtenir resultats de les inversions en tecnologia punta ".

Condemna a un agent d'assegurances per apropiaci� indeguda de les primes

2011-10-13T09:00:00+01:00

La secci� S�ntesi de Jurisprud�ncia i Legislaci� que tots els mesos publica la revista Aseguranza en col�laboraci� amb El Dret Editors, inclou en el seu n�mero d'octubre una refer�ncia a la sent�ncia de l'Audi�ncia de Madrid de 2 de juny, en la qual es condemna a un agent d'assegurances com a autor d'un delicte d'apropiaci� indeguda, absolent dels delictes d'estafa i falsedat documental tamb� imputats. El Tribunal considera acreditat que l'acusat, en qualitat d'agent d'assegurances de l'asseguradora, va cobrar diferents quantitats referides a primes d'asseguran�a contractades per clients d'aquesta entitat, apropiant-se de les mateixes, amb �nim d'il�l�cit benefici, no lliurant aix� ho cobrat a l'empresa.

No obstant aix�, l'Audi�ncia no considera provat que port�s a terme firmes simulades de la seva filla i de la seva esposa per subscriure contractes de mediaci� amb l'entitat d'assegurances, ni que en nom d'aquelles perceb�s les primes abonades pels assegurats, integrant-les en el seu patrimoni personal, ni que simul�s contractes d'asseguran�a amb persones fict�cies als fins de cobrar comissions anticipades d'assegurats inexistents.

AMV ofereix descomptes en Motos a majors de 25 anys

2011-10-06T09:00:00+01:00

El pilot AMV Dani Pedrosa va complir 26 anys, i la corredoria AMV Hisp�nia va aprofitar per premiar a totes les persones que, com ell, tenen m�s de 25 anys. Oferir� fins al 31 d'octubre un 10% de descompte per als majors de 25 anys que vulguin contractar l'asseguran�a de la seva moto amb AMV a trav�s de la seva p�gina web i del seu Facebook, excepte ciclomotors i quads. A m�s, si es contracta l'asseguran�a a trav�s de Facebook, tots els participants entraran en el sorteig d'una bicicleta. Finalment, a partir d'ara, en recomanar AMV a amics permetr� estalviar un 20% de descompte en l'asseguran�a pel primer amic recomanat i un 10% addicional pel segon.

La DGSFP regula la DEC semestral obligat�ria, per� les CCAA es resisteixen

2011-09-29T09:00:00+01:00

A partir de l'1 de gener de 2012, els corredors d'assegurances i reassegurances estan obligats a remetre a la DGSFP tres DEC: La anual i dos semestrals, segons regula l'article 1r de la Ordre EHA/2513/2011 , publicada al BOE, qual es modifica l'Ordre EHA/1803/2010. Aquesta obligaci� xoca amb la pol�tica que estan dissenyant sobre aix� la major part de les comunitats aut�nomes amb compet�ncies en mediaci�, que, en plena fase de retallades pressupost�ries, l'�ltim que volen �s augmentar la seva burocr�cia interna. En aquest sentit, s'han pronunciat ja expressament Arag� i la Comunitat Valenciana , i altres comunitats es mostren tamb� favorables a una �nica DEC anual.

L'Ordre regula la presentaci� de les DEC �nicament per mitjans telem�tics i ressalta "la necessitat de perfeccionar els requeriments d'informaci� als quals estan obligats els mediadors d'assegurances i corredors de reassegurances per facilitar les tasques de supervisi�". Tamb� inclou els nous models per les diferents declaracions.

El Consell General obre expedient informatiu al Col.legi d'Ourense

2011-09-29T09:00:00+01:00

La Comissi� Permanent del Consell General va estudiar la setmana passada a Barcelona quines mesures prendre davant la crisi del Col.legi d'Ourense . La Comissi� va decidir obrir expedient informatiu al Col.legi Ourense perqu� expliqui detalladament al Consell quina �s la seva realitat econ�mica i judicial, "ja que fins ara no hem tingut comunicacions oficials". Jos� Moure, president del Col.legi d'Ourense, ha de remetre la informaci� sol.licitada per el Consell abans de 30 dies. Fins que ens es rebin les explicacions, el Consell General no actuar� en cap sentit.

Fonts del Consell General han explicat a aquesta redacci� que una possible intervenci� en el pol�mic Col.legi hauria de comptar amb el suport de la Xunta de Gal�cia, ja que aquesta ha reconegut al Col.legi com a corporaci� de dret p�blic.

Com recordaran els nostres lectors, l'esmentat Col.legi t� sengles embargaments judicials sobre la seu col.legial i les quotes dels col.legiats.

D'altra banda, el Centre d'Estudis del Consell General ha incorporat a la seva plataforma on-line el Compendi de legislaci�, permetent a l'usuari l'acc�s a les lleis m�s rellevants per al sector assegurador i, en especial, per a la mediaci�, i mantenint-les actualitzades en tot moment.

Fort empitjorament del negoci dels mediadors segons avan�a l'any

2011-09-22T09:00:00+01:00

L'any va comen�ar amb males perspectives per al negoci dels agents i corredors d'assegurances i amb una evoluci� irregular en els primers mesos. Per�, segons han anat avan�ant els mesos, es constata en el sector de la mediaci� un fort empitjorament del negoci, tant en intermediaci� de primes com en el resultat operatiu de les empreses de mediaci�.

La principal causa d'aquest deteriorament �s el notabil�ssim increment de la compet�ncia, molt especialment de la bancassegurances. El sector financer espanyol, immers en una profunda reestructuraci�, viu el seu dia a dia cada vegada m�s ali� a les pr�ctiques financeres d'actiu i passiu que li s�n pr�pies, i les sucursals de bancs i caixes han convertit en la seva principal activitat la venda de pisos i d'assegurances. Aquesta precipitada compet�ncia �s molt efectiva per l'enorme volum de clients de la banca i la seva proximitat al client particular ia les empreses. A m�s, la crisi del cr�dit condiciona cada vegada m�s la seva concessi� a la subscripci� de cada vegada m�s segurs.

L'alarma ha comen�at a sonar en moltes de les empreses de mediaci� espanyoles i, de moment, no es veuen solucions en l'horitz�.

Dificultats per presentar la DEC al Govern Basc si es t� Windows 7

2011-09-22T09:00:00+01:00

Tot i ser un dels sistemes operatius m�s estesos, els mediadors bascos que comptin amb Windows 7 en els seus ordinadors han tingut dificultats a l'hora de remetre telem�ticament la DEC de 2010 a la Direcci� de Finances del Govern Basc, segons ha revelat el Col.legi de Mediadors de Guip�scoa, que tot i aix� reconeix que el proc�s ha transcorregut amb normalitat. La presentaci� havia de realitzar amb una targeta de signatura electr�nica homologada pel Govern Basc i que correspongu�s a la persona f�sica o jur�dica autoritzada. Segons el Col.legi, en considerar que podien produir dificultats en la presentaci� de la DEC amb aquesta targeta, les gestions del Consell Basc de Col.legis van concloure amb l'autoritzaci� de presentaci� per als tres Escoles bascos per a casos excepcionals. El Col.legi de Guip�scoa, un any m�s, ha rem�s el seu informe de suggeriments al Consell Basc per a promoure millores en l'aplicaci�.

D'altra banda, despr�s de finalitzar el termini de lliurament, el Col.legi guipusco� afirma que un 30,30% dels mediadors col.legiats implicats en la seva presentaci� es van dirigir al Col.legi a realitzar consultes sobre aquest proc�s i un 21,21% dels mediadors implicats utilitzar el servei d'assessorament i / o presentaci� de l'Escola.

Hisenda obligar� als aut�noms en estimaci� directa a detallar les factures

2011-09-15T09:00:00+01:00

L'Ag�ncia Tribut�ria va a obligar els treballadors aut�noms, igual que les empreses, a presentar trimestralment una declaraci� informativa amb el contingut dels llibres de registre de factures, detallant f�sicament cadascuna d'elles, segons va avan�ar El Economista . La mesura s'inclou en el projecte de Reial Decret pel qual s'introdueixen modificacions en mat�ria d'obligacions formals en el Reglament general de les actuacions i els procediments de gesti� i inspecci� tribut�ria, i afecta tots els aut�noms que tributen per sistema d'estimaci� directa , al voltant d'un mili� de autoempleats, el 50% del total del col.lectiu.

No obstant aix�, la complexitat burocr�tica de la mesura fa que no sigui possible aplicar-la abans de 2014. L'objectiu que persegueix l'Administraci� Tribut�ria amb aquesta modificaci� �s millorar l'efic�cia en el control del frau fiscal. Un resultat que les organitzacions representatives del treball aut�nom consideren de molt dif�cil compliment. A m�s, tant UPTA com ATA, han advertit de la c�rrega administrativa que suposa per als aut�noms aquesta mesura, amb un augment notable de burocr�cia en l'administraci� i gesti� de les seves declaracions, que fa que resulti gaireb� inevitable contractar els serveis de professionals en mat�ria de assessoria i gesti�.

Embarguen les quotes als col.legiats del Col.legi de Mediadors d'Ourense

2011-09-08T09:00:00+01:00

El Jutjat del Social nombre 2 de Ourense ha decretat la confiscaci� de les quotes que tinguin pendents d'abonar i les que hagin de satisfer en el futur els col.legiats del Col.legi de Mediadors d'Ourense, que presideix Jos� Moure Cibeira. El mateix tribunal va dictaminar tamb� el passat 5 de maig l'embargament la seu del Col.legi, situat al soterrani del n�mero 4 del carrer Ram�n Cabanillas de la capital Ourense. Ambdues resolucions judicials estan originades per una den�ncia d'impagament d'una indemnitzaci� que el Col.legi havia d'abonar al seu ex-emprada MBLA, i que puja a 10.708 euros, a m�s haver d'abonar altres 2.000 euros per les costes processals. Per la seva banda, la Junta del Col.legi atribueix l'origen del conflicte a unes suposades falsificacions amb intenci� d'estafar que hauria realitzat l'ex-emprada quan desenvolupava les seves funcions en l'organisme col.legial.

Historial de conflictes

El Col.legi de Mediadors d'Ourense t� un extens historial de conflictes. S�n conegudes les fortes difer�ncies que durant anys va tenir amb el CECAS per la forma en qu� s'impartia el Curs Superior d'Assegurances. Aix� mateix, han estat sonores les disputes en els processos electorals, que van arribar tamb� als tribunals, i que fins i tot en una ocasi� va originar que hagu�s dos presidents del Col.legi al mateix temps. Aquests fets han determinat que hi hagi una forta divisi� entre els col.legiats i, despr�s dels recents embargaments, molts d'ells veuen ara amb preocupaci� el futur econ�mic de l'Escola.

M�s retard per el RD que regular� la DEC i la formaci� de l'auxiliar assessor

2011-09-01T09:00:00+01:00

Abans de l'estiu, la DGSFP confirmava a aquesta redacci� el retard en la promulgaci� del Reial Decret que desenvolupa la Llei de Mediaci�, "per q�estions t�cniques de tramitaci�". La dissoluci� de les Corts i les eleccions del 20 de novembre, podrien retardar encara m�s aquesta normativa, ja que entra dins del previsible que, despr�s de les eleccions, un nou equip pil� la DGSFP. Aquest Reial decret regular�, entre altres aspectes, la Declaraci� Estad�stic Comptable per Corredors i Corredories i la formaci� obligat�ria amb la qual haur� de comptar l'auxiliar assessor.

Dels 600 mediadors malaguenys, 220 estan col.legiats

2011-09-01T09:00:00+01:00

Antonio Campanya, president del Col.legi de Mediadors de M�laga, explica en un article de Diari Sud les caracter�stiques de la Mediaci� malaguenya. Aix�, afirma que "dels 600 mediadors d'assegurances (entre corredors, agents i agents vinculats) que treballen actualment a la prov�ncia de M�laga, 220 estan col.legiats, tot i que la col.legiaci� no �s obligat�ria".

Sobre el perfil del mediador malagueny, diu que "t� com a mitjana 40 anys i una experi�ncia professional de 10 en el sector. Les dones s'han incorporat t�midament a aquest sector, que segueix sent majorit�riament mascul�, ja que nom�s el 15% dels mediadors s�n dones. Les corredories, igual que les de la resta del pa�s, s�n de mida petita: 1,2 empleats com a mitjana ". El Col.legi est� actualment immers en una campanya per a la col � legiaci� de professionals, que donen suport les pr�pies asseguradores i pret�n seguir millorant la formaci�, "perqu� �s el nostre valor afegit respecte a la compet�ncia".

Sobre l'impacte de la crisi en la mediaci�, sost� que "els mediadors hem hagut de compensar la caiguda d'ingressos reduint despeses. Resistim la crisi i s�n molt pocs els que han hagut de vendre la seva cartera de clients a altres corredors o agents. A m�s de la caiguda d'ingressos, ens enfrontem a dos problemes. La incursi� de la banca en el panorama de l'asseguran�a i el control a qu� ens sotmet la DGSFP, que no t� parang� amb una altra professi� ".

Detinguda una agent d'assegurances per estafar a 210 clients amb falsos Sinistres

2011-09-01T09:00:00+01:00

Una ve�na de Mar�n (Pontevedra), agent d'una asseguradora, ha estat detinguda en relaci� amb una estafa a clients, imputa de sengles delictes d'estafa i falsificaci� de documents, dels quals haurien estat v�ctimes 210 persones jur�diques, a m�s de la pr�pia entitat per a la qual treballava la dona, segons va avan�ar La Veu de Gal�cia.

El 2009 agents del Grup d'Informes i Suport de Tr�nsit van vincular a la detinguda i dues persones de la prov�ncia de Pontevedra amb un primer frau en el cobrament de p�lisses que els hauria reportat gaireb� 87.000 euros. Es va al.ludir a una trama que reclamava falsos sinistres de circulaci� relacionats amb turismes. L'agent d'assegurances detinguda, amb la presumible col.laboraci� de les dues persones m�s, suposadament va idear un pla per cobrar per duplicat les indemnitzacions d'aquests accidents. La Gu�rdia Civil considera que �simulava sinistres de clients� i aix� aquests tindrien dret a cobrar indemnitzacions, per� com mai tenien const�ncia de tal circumst�ncia, no exercien el seu dret de reclamaci� i llavors la sospitosa els suplantava.

El mediador com a via m�s efica� de reducci� de les anul.lacions

2011-07-28T09:00:00+01:00

Un dels majors problemes en el sector assegurador, derivat principalment de la crisi econ�mica i la guerra de preus entre entitats asseguradores, �s l'important creixement de les anul.lacions que es produeixen cada any en les carteres de les entitats. Encara que no hi dades absolutes, ICEA ha xifrat entre el 16% i el 18% el volum mitj� d'anul.lacions sobre la cartera en els dos �ltims anys.

Davant aquesta situaci�, els diferents canals aporten clarament diferents solucions: El que surt m�s mal parat �s el canal directe, que pateix percentatges d'anul.lacions anuals que en algunes entitats superen el 30%. Per compensar aquesta sagnia, aquestes entitats es veuen abocades a mantenir cont�nues campanyes molt agressives, oferint preus molt baixos.

A l'altre extrem, se situen els mediadors, que, segons fonts del sector consultades per aquesta redacci�, poden arribar a reduir el nivell d'anul.lacions fins a 10 punts, amb una adequada gesti� dels seus clients. Com poden aconseguir aix�? La resposta est� en la proximitat al client que mantenen els agents i corredors d'assegurances, i el seu coneixement personal de la cartera. Una trucada telef�nica al moment de con�ixer la devoluci� d'un rebut o el rebuig a una renovaci� per interessar-se per les raons de l'anul.laci� i oferir solucions o alternatives en les cobertures o preus, poden ser una via molt bona per reconduir el problema i aconseguir mantenir al client en la cartera del mediador i, per tant, en la de l'entitat per a la qual treballa.

El Consell General demana a totes les associacions m�s unitat d'acci� en la mediaci�

2011-07-28T09:00:00+01:00

Per al Senat del Consell General �s imprescindible que el sector de la mediaci� actu� amb una sola veu, de manera que una de les seves recomanacions es dirigeix a col.laborar amb altres associacions i amb les asseguradores. Tamb� ressalta la import�ncia de comptar amb un cens �nic i accessible de tota la mediaci� per ordenar el sector, informa el Butllet� del Mediador.

Juntament amb aix�, la proposta que per als Col.legis de mediadors amb menor capacitat d'acci� ha llan�at el Senat del Consell General en el primer dels seus treballs es dirigeix a que comptin amb m�s representativitat i, per tant, m�s for�a per exercir les seves funcions . En concret, dins d'aquest Senat, el Grup Col.legis que presideix Luis Rei vol impulsar la concentraci� d'aquests Col.legis amb menor capacitat d'acci�.

Recomanen clarificar la missi� i els objectius dels diferents �rgans, a tall d'exemple, els membres de l'esmentat grup recorden que els Col.legis han de comptar amb pol�tiques actives d'interacci� amb la societat que permetin impulsar un millor coneixement de la mediaci�. Tamb� indica que el Col.legi s'ha de centrar en oferir serveis de qualitat que afavoreixin el creixement del seu cens i connectar amb les noves generacions. Per la seva banda, el Consell General ha de ser l'�rgan superior encarregat d'impulsar mesures d'inter�s general per a la mediaci� i, dins d'ell, el Senat ha de jugar un paper rellevant com a �rgan consultiu, generador d'idees i estrat�gies de futur.

D'altra banda, tamb� el Grup Mercat del Senat ha presentat les seves propostes, entre les quals destaca la seva consideraci� que cal millorar el posicionament dels mediadors en el mercat enfront de la resta de canals de distribuci�. Per aix�, apunta l'equip de treball, la mediaci� ha d'analitzar els seus punts fort que li permetin posar en marxa la millor estrat�gia. La principal clau d'aquest model �s l'especialitzaci�. Una altra de les q�estions ressaltades �s la import�ncia de realitzar un seguiment de l'evoluci� del mercat des de la perspectiva del client.

La franqu�cia, amena�ada de mort

2011-07-28T09:00:00+01:00

El sector de la franqu�cia est� amena�at de mort i algunes cadenes es poden veure abocades a tancar. Aix� ho afirma en un interessant article publicat en Cinco D�as el president del Comit� d'Experts de l'Associaci� Espanyola de Franquiciadors i soci de Jausas, Jordi Ruiz de Villa.

Ho explica principalment pel fet que quan un projecte de llei com el de Contractes de Distribuci� at�n les necessitats d'un sector concret (concessi� d'autom�bils), per un comprom�s pol�tic i tracta de regular una cosa tan complexa com la distribuci� de productes i serveis , "�s inevitable cometre greus errors que poden erosionar la nostra ja prou injuriada economia productiva. I en aquesta situaci� pot acabar trobant el sector de la franqu�cia".

Recorda que la distribuci� organitzada en r�gim de franqu�cia possibilita que un petit empresari pugui competir amb les grans superf�cies, i el fet d'apropar el comer� i els serveis al consumidor i avantatges competitius per l'agrupaci� d'empresaris. "Aquest sistema afavoreix a m�s la creaci� de petites empreses d'autoocupaci�, donant sortida a molts aturats que uneixen les seves indemnitzacions per obrir petits negocis sense necessitat de finan�ament bancari i amb menor risc. A m�s, d'un temps en�� i gr�cies a una forta expansi� internacional en m�s de cent pa�sos, la franqu�cia �s una font d'entrada de divises ", expressa. Fa refer�ncia a les dades de la Confederaci� Espanyola de Comer� sobre 40.000 tancaments el 2009 (7% del total); aquest mateix any, afegeix, la franqu�cia aconseguia mantenir-se amb 57.139 establiments, 24.700 milions d'euros de facturaci� i 235.000 empleats, disminuint tan sols un 2%. Per� subratlla que "aquests beneficis es podrien veure seriosament compromesos si s'aprov�s l'actual text de l'esmentat avantprojecte".

Justifica la seva cr�tica tamb� que "si es consolida el text actual, entre d'altres disbarats, totes aquelles franqu�cies que necessitin protegir el seu know how amb una cl�usula de no compet�ncia postcontractual hauran de pagar una indemnitzaci� per clientela (pel que sembla irrenunciable, segons l'expositiu II del projecte ). D'aquesta manera, resulta que si no s'evita la compet�ncia postcontractual al terme del contracte, el franquiciat podria seguir desenvolupant el mateix negoci (amb una altra marca) sense pagar royalties ". Per aix� es planteja q�estions com si es controla en aquest cas que el exfranquiciat no segueixi utilitzant el know how o quin inter�s tindr� per a nous franquiciats afiliar-se a una xarxa si el know how el poden usar altres empreses sense pagar res a canvi. Tamb� fa refer�ncia al sup�sit de den�ncia del contracte sense justa causa el franquiciador haur� d'indemnitzar per les inversions no amortitzades del franquiciat i recorda que no hi ha dubte que els royalties de franqu�cia (que �s un mercat molt madur) no estan dissenyats per suportar aquestes indemnitzacions i que actualment els marges de la cadena de valor s�n cada vegada m�s estrets.

Finalment, conclou afirmant que "no resulta dif�cil augurar quina ser� la conseq��ncia immediata d'aquesta futura llei no demanada i innecess�ria en l'actual context: els franquiciadors hauran d'augmentar els royalties per proveir les indemnitzacions i no es podr� repercutir aquesta pujada en els preus, pel que moltes cadenes deixaran de ser competitives i hauran de tancar ".

Sobre aquest tema, cal recordar el desenvolupament en els �ltims anys de diverses cadenes de franqu�cies d'assegurances, sustentades per corredories.

'Convenci� a Cedar Rapids', un agent a la recerca de r�pels

2011-07-21T09:00:00+01:00

S'acaba d'estrenar 'Convenci� a Cedar Rapids', un film que explica la hist�ria de l'agent d'assegurances Tim Lippe, la missi� �s aconseguir que la companyia per a la qual treballa guanyi un prestigi�s premi en la convenci� anual del sector. Dirigida per Miguel Arteta, la com�dia mostra les viv�ncies d'un agent que no ha sortit de la seva petita ciutat ni ha estat en un hotel i menys un viatge com el que l'espera a la ciutat de Cedar Rapids (Iowa). Sobretot, li esperen tres experimentats companys que li obren els ulls a experi�ncies que en res s'assembla al que el protagonista coneixia.

Nom�s queda una setmana per les declaracions negatives en prevenci� de blanqueig

2011-07-07T09:00:00+01:00

El proper 15 de juliol conclou el termini perqu� corredors i corredories que operen en Vida o serveis d'inversi� lliurin la seva declaraci� negativa sobre prevenci� de blanqueig de capitals i finan�ament del terrorisme en el Servei Executiu de Prevenci� de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monet�ries (Sepblac).

Inadequada comunicar ahir juny 6 que el 60% dels corredors als que assessora en aquest tema ja ha realitzat la declaraci� semestral negativa.

Detingut un agent d'assegurances per presumpta estafa en tramitar p�lisses

2011-06-30T09:00:00+01:00

La Gu�rdia Civil va detenir a un ve� de Tui per un presumpte delicte d'estafa basat en irregularitats en la tramitaci� de p�lisses d'assegurances per a vehicles. L'arrestat, que ja havia treballat anteriorment en el sector, treballava, segons La Veu de Gal�cia , des de fa un any aproximadament com a agent d'una companyia d'assegurances. Almenys 9 persones han presentat ja la corresponent den�ncia davant la Gu�rdia Civil per un presumpte delicte d'estafa i no es descarta que el nombre d'afectats creixi en els propers dies segons vagi avan�ant la investigaci�. S'han detectat 3 tipus diferents d'irregularitats: L'agent podia donar de baixa p�lisses que havia subscrit nom�s un dia abans sense que el titular ho sab�s, quedant sense la cobertura per la qual acabava de pagar, en una altra ocasi�, va esperar 6 mesos per donar de baixa la p�lissa subscrita, i tamb� hi ha falsificaci� de p�lisses per conductors novells.

No doni l'auxiliar assessor ni taula, ni cadira, ni ordinador, ni tel�fon, ni horari fix...

2011-06-22T09:00:00+01:00

Corredors i corredories no han de facilitar als auxiliars assessors ni un espai a les seves oficines, ni material, ni ordinador, ni han fixar un horari, ni han de crear amb ells relacions de depend�ncia, si no volen veure exposats a una demanda que reclami al mediador una relaci� laboral. Aquest podria ser el resum de la pon�ncia que va presentar Javier Torollo, advocat de L�pez Rod� & Creu Ferrer i professor titular de Dret del Treball en la UCM, al F�rum Adecose de dilluns passat.

Torollo va advertir del perill que suposa la relaci� contractual amb l'auxiliar-assessor i amb els seus contractes amb les corredories, per la seva possible laboralitat. Segons la seva opini�, amb l'auxiliar assessor podria passar el mateix que amb l'auxiliar extern que es cre�n dubtes sobre si �s un empleat. Va presentar diverses sent�ncies sobre aquest tema en qu� unes vegades s'aconseguia recon�ixer la relaci� mercantil i altres es fixava com a laboral: "La frontera en aquests casos �s difusa".

Per evitar den�ncies, va recomanar no facilitar material, ni una taula a la seu de la corredoria, procurar que el 100% de la seva remuneraci� siguin comissions (encara que la llei permet un petit pagament fix mensual per despeses), no fixar horaris, i, en general, no generar relacions de depend�ncia. No obstant aix�, si pot acudir a l'oficina de la corredoria a cursos de formaci� i per rebre indicacions t�cniques.

Un altre problema que es presenta �s com saber si �s un treballador aut�nom econ�micament dependent de la corredoria (la major part dels seus ingressos provenen d'ella). Torollo va dir que �s convenient demanar-li un escrit amb els seus ingressos per comprovar-ho, per� Navaz li va replicar que �s probable que no ho contestessin. Torollo i Adecose treballen en un model de contracte per a auxiliars assessors que superi totes aquestes dificultats i de seguretat jur�dica a les corredories.

Ja podeu consultar les instruccions per registrar auxiliars assessors en la DGSFP

2011-06-22T09:00:00+01:00

La DGSFP ha penjat al seu web les instruccions perqu� els corredors s'inscriguin als seus auxiliars externs en el seu Registre Administratiu espec�fic. Aquestes instruccions s�n el resum del que avui s'est� exposant en una jornada sobre el tema que es celebra a la seu del supervisor.

La DGSFP diu que el RD de DEC i formaci� de l'auxiliar no sortir� fins a la tardor

2011-06-22T09:00:00+01:00

Laura P. Duc, subdirectora general d'Ordenaci� de la DGSFP, va declarar en la clausura del F�rum Adecose que el Reial Decret que regular� la DEC i la formaci� de l'auxiliar assessor de 200 hores no entrar� en vigor fins a la tardor. Tamb� va anunciar que el seu departament treballa en desenvolupar la comunicaci� amb el sector a trav�s de les xarxes socials, tal com ja fan altres departaments de l'Administraci�: "Es tracta que es puguin solucionar dubtes i problemes, amb un servei molt m�s �gil i efica�, com el Twitter de l'Ag�ncia Tribut�ria on es responen a problemes sobre les declaracions ".

Finalment, va dir que estan esperant les idees i suggeriments que surtin del grup d'estudi sobre l'an�lisi objectiu constitu�t recentment.

Adecose tamb� va tractar al F�rum temes normatius. Aix�, Mart�n Navaz, president de l'associaci�, i Borja L�pez-Chicheri, gerent, han detallat l'evoluci� de les objeccions presentades per Adecose a diversos projectes normatius en tramitaci�. Respecte a la Llei d'Intermediaci� de Cr�dits al consum, van anunciar que ja ha superat el tr�mit del Senat amb l'esmena que es va introduir que demana que tots els intermediaris, espanyols o estrangers, que incloguin assegurances vinculats a cr�dits han de complir la Llei de Mediaci�; i que no s'esperen canvis en la definitiva volta al Senat.

Sobre la LOSSP, han ressaltat la import�ncia que tindr� el registre auton�mic de corredories amb un 75% de prenedors en la Comunitat, i sobre el Reglament de Prevenci� de Blanqueig, van anunciar que t� gran retard i encara no hi ha ni esborrany. Quant a la LCS, van dir que probablement no sortir� en aquesta legislatura, "perqu� ni �s un projecte estrella ni �s un projecte pol�tic". Finalment, van destacar la import�ncia que tindr� per a les corredories el projecte de connectivitat amb les entitats EIAC, "que est� molt avan�at i que ser� un revulsiu per al sector".

F�rum Adecose va concloure amb un sopar d'associats i representants d'asseguradores en qu� l'associaci� va concedir a C�ritas la seva IV Premi Iniciativa de l'Any, reconeixent l'esfor� que realitza en aquests temps de crisi. El guard� va ser recollit pel representant de C�ritas Jos� Luis P�rez, que va explicar l'enorme augment de treball social que ha viscut la seva entitat des que va comen�ar la crisi i que els ha portat a atendre a m�s de 1,5 milions de persones el 2010.

Quines s�n les seves millors alternatives del corredor davant la crisi?

2011-06-22T09:00:00+01:00

Fiscalsegur informa que "la conjuntura actual del mercat assegurador obliga el mediador a fer una an�lisi de la situaci� del seu corredoria i buscar l'alternativa de futur m�s viable per al seu negoci. Des Fiscalsegur, com experts en mediadors des de m�s de 15 anys en el mercat, sabem que la presa de decisions en una etapa de crisi com l'actual no �s f�cil ". Per aix�, ofereix el suport necessari per comptar amb suficients elements perqu� la seva decisi� es basi en criteris objectius i reals i no es deixi portar nom�s per intu�cions o pel que opten la majoria dels seus competidors.

Aix�, la consultora recomana, abans de decidir cap on encaminar el seu futur, realitzar una an�lisi global de la viabilitat de la corredoria o d'�rees concretes: des de l'an�lisi dels rams amb els quals treballa, companyies, tipologia de clients, comissions pactades, de les seves despeses, del personal, del programa inform�tic, dels circuits interns per a l'optimitzaci� de la gesti�, fins de la capitalitzaci�, finan�ament i la seva estructura societ�ria. A m�s, proposa una petita auditoria de comptes, en la qual es revisa el balan� i el compte de p�rdues i guanys, per tal de proposar-millores en aquesta �rea. I finalment, una valoraci� de la corredoria i l'assessorament en la recerca d'alternatives: vendre, comprar, buscar nous socis, externalitzar serveis, capitalitzar la seva empresa, trobar auxiliars externs, ampliar el capital, entrar en un grup gran, etc.

L'Audi�ncia Nacional anul una multa de Protecci� de Dades a una corredoria

2011-06-22T09:00:00+01:00

L'Audi�ncia Nacional ha estimat el recurs contenci�s administratiu interposat per la corredoria Expert Executius, contra la resoluci� de l'Ag�ncia Espanyola de Protecci� de Dades (AEPD) de 4 de gener de 2010 que desestimava el recurs de la corredoria enfront de l'anterior resoluci� de 20 de novembre de 2009 que imposa el mediador una multa de 60.101,21 euros. L'Audi�ncia anul la resoluci�. L'AEPD t� un termini de 3 mesos per executar volunt�riament la sent�ncia i procedir a la devoluci� de l'esmentada quantitat a Expert (m�s interessos de demora des de la data d'ingr�s fins a la de devoluci�).

En el Fonament de la sent�ncia, s'ent�n d'aplicaci� no nom�s de la LOPD, sin� tamb� el que preveu la Llei de Mediaci�, que descriu les activitats de mediaci�, l'obligaci� de facilitar informaci� al prenedor, assegurat i beneficiari de l'asseguran�a, i estableix l'obligaci� del corredor d'atendre i resoldre queixes i reclamacions de la seva clientela.

La conclusi� a qu� arriba l'Audi�ncia sobre l'exist�ncia en el fitxer clients el dia de la inspecci� d'informaci� relativa a 4571 p�lisses en situaci� de baixa i, de 56 rebuts en situaci� de gesti� per estar en tr�mit el canvi de clau del corredor , �s que Expert, amb independ�ncia que actu�s com a encarregat de tractament als efectes de la LOPD, tamb� actuava com corredora d'assegurances i, per tant, subjecta a una s�rie d'obligacions derivades de la Llei de Mediaci�, entre elles l'obligaci� de facilitar informaci� i prestar assist�ncia i assessorament en cas de sinistre.

Fundaci� Inade analitza el futur dels mediadors

2011-06-16T09:00:00+01:00

El F�rum Mediasegur de Fundaci� Inade celebra a Vigo el proper 22 de juny la jornada 'An�lisi del sector assegurador i el futur dels mediadors d'assegurances', per abordar la situaci� actual del seu negoci i el futur dels professionals. Comptar� amb les pon�ncies de Ruth Duque, sotsdirectora general d'Assegurances i Pol�tica Legislativa de la DGSFP, Miguel �ngel V�zquez, director d'An�lisi i Estudis de Unespa, i Jos� Mar�a Campabadal, president del Consell General. Estar� moderada per Rolando V�zquez, director de Negoci de Aviva Vida i Pensions a Vigo. La jornada conclour� amb un col.loqui coordinat pel director d'inadmissi�, Adolfo Campos.

En temps de crisi, qu� �s millor una xarxa d'empleats o una d'aut�noms?

2011-06-09T09:00:00+01:00

Despr�s de gaireb� tres anys de forta crisi econ�mica, les entitats del sector financer i assegurador comencen a treure conclusions sobre la seva operativa i gesti� en l'�rea comercial. El sector financer est� dominat aclaparadorament per xarxes pr�pies captives on treballen empleats contractats, protegits per un dels millors convenis col � lectius del pa�s, mentre que la pres�ncia en aquest sector d'assessors independents o d'agents �s molt minorit�ria.

Per contra, al sector assegurador, m�s de la meitat de les primeres continuen arribant a les entitats a trav�s de les seves xarxes d'agents i corredors d'assegurances, que s�n professionals aut�noms que perceben pel seu treball comissions de les asseguradores o, en menor mesura en el cas dels corredors, honoraris professionals.

Doncs b�, el sector financer ha destru�t en els �ltims dos anys m�s de 14.000 llocs de treball en les seves xarxes de sucursals, la major part en caixes d'estalvi, on s�n m�s de 10.000 els llocs de treball perduts i on la reestructuraci� del sector a for�a de fusions i aprimament de oficines s'espera que acabi cobrant fins a 25.000 llocs de treball a finals de 2014. Els bancs, encara que amb menys baixes, tamb� han acomiadat a uns 4.000 empleats, encara que aqu� la llista de baixes podria deixar de sumar acomiadaments a finals d'aquest any.

Cal tenir en compte que cada prejubilaci� en el sector financer t� un cost mitj� d'uns 350.000 euros per lloc de treball.

No obstant aix�, aquest proc�s �s considerablement menor entre els mediadors d'assegurances. Segons les dades de la DGSFP, la xifra de mediadors a Espanya amb prou feines va notar variacions entre 2008 i 2009. Per la seva banda, a finals de 2010, els mediadors sumaven 97.411, amb poques variacions: Els agents exclusius van baixar en un 2300, els agents vinculats van sumar 19 noves inscripcions, els corredors van baixar un 3,39%; les corredories van augmentar en un 1, 1%, i les corredories de reasseguran�a van sumar 4 m�s. A m�s, cal destacar que la reducci� de mediadors no t� amb prou feines cost per a les entitats.

La conclusi� �s senzilla: En temps de baixa activitat econ�mica, mantenir xarxes comercials d'empleats �s ru�n�s per a les entitats, mentre que treballar amb xarxes comercials formades per aut�noms �s m�s suportable, perqu� si no aconsegueixen m�s negoci o retenir el que ja tenen, no s'han de pagar.

Desestimada la demanda de Ocaso contra la corredoria Sampedro i Tato

2011-06-09T09:00:00+01:00

Aquesta redacci� ha tingut acc�s a la sent�ncia del Jutjat Mercantil n � 2 de La Corunya quefer desestimat la demanda interposada per Oc�s contra la corredoria Sampedro i Tato, en qu� demanava imposar mesures cautelars al mediador, davant d'una presumpta campanya de denigraci� de l'entitat per part del corredor. L'arrel del conflicte part de la cessi� per part de Zurich de la seva cartera de decessos a Oc�s, en qu� estaven incloses diverses p�lisses intermediades per Sampedro i Tato, qui reclam seus drets com a intermediari dels contractes i va instar als seus clients a no facilitar les seves dades ni el seu compte bancari a Ocaso.

La sent�ncia, que pot ser recorreguda davant l'Audi�ncia de La Corunya, desestima la petici� de Oc�s i l'obliga a pagar les costes del judici, ressaltant que els clients s�n de la corredoria, que la corredoria est� defensant els interessos dels seus clients davant Oc�s, que Oc�s pret�n prescindir de la intervenci� mediadora, que Oc�s pret�n privar l'exercici de reclamacions administratives i / o judicials, tant a la corredoria com als seus clients, i que Oc�s pret�n quedar-se amb la cartera de clients de la corredoria.

La sent�ncia tamb� reflecteix que est� pendent de resoluci� un expedient sobre el tema obert davant la DGSFP, aix� com diverses demandes de clients contra Oc�s per aquest tema.

Novetats sobre el lliurament de la DEC en la Comunitat Foral de Navarra ia Arag�

2011-06-09T09:00:00+01:00

El Govern navarr�s ha aprovat una resoluci� la principal conseq��ncia �s l'avan�ament a aquest proper 30 de juny del lliurament de la Documentaci� Estad�stic-Comptable (DEC) anual per als corredors i corredories d'assegurances inscrits a la Comunitat Foral. En concret, la Resoluci� 80/2011, de 19 d'abril, publicada BON n�mero 95 de 18 de maig, al costat d'aquest avan�ament estableix l'obligatorietat de remetre la informaci� comptable i del Negoci anual per als agents vinculats i l'obligaci� per a les societats de corredoria d'assegurances d'incloure en la DEC el compte de p�rdues i guanys i el balan� abreujat. Tamb� inclou modificacions en els llibres-registre, com la inclusi� del domicili del prenedor en el llibre de p�lisses i suplements intermediats.

D'altra banda, Jos� Luis Barraguer, responsable d'Assegurances a la Direcci� General de Pol�tica Econ�mica del Govern d'Arag�, va al.ludir en una confer�ncia al Col.legi d'Saragossa i Terol a un "petit tsunami normatiu que t� com a objectiu perfeccionar els requeriments d'informaci� a els que estan obligats els corredors d'assegurances i reassegurances, aix� com disposar de dades relatives a l'activitat dels agents vinculats ".

Va aprofitar per anunciar que a Arag� s'est� treballant en una nova normativa, que eliminaria l'obligatorietat de la DEC semestral, i la DEC anual tindria com a data l�mit el 31 de juliol, de moment no ha estat aprovada, per la qual cosa cal presentar la DEC semestral en termini. Comte, per la seva banda, va destacar la q�esti� de les primes meritades mitjan�ades, "que corresponen als contractes de l'any 2010 en relaci� dels drets que t� l'assegurador al cobrament d'aquestes, per la qual cosa cal incloure aquelles que es cobrin en l'any seg�ent ". Tamb� s'ha referit a la import�ncia de desglossar les primes mitjan�ades pels diferents rams de l'asseguran�a i fer-ho tamb� per entitats asseguradores. Va recordar que la data l�mit per a la presentaci� de la DEC 2010 �s el 10 de juliol de 2011.

La DGSFP explicar� els aspectes jur�dics i de registre de l'auxiliar assessor

2011-06-09T09:00:00+01:00

La DGSFP ha programat per al pr�xim 22 de juny una jornada informativa sobre 'Registre d'auxiliars assessors', a la sala d'actes de la seva seu a Madrid. El programa de la sessi� inclou en l'an�lisi dels aspectes jur�dics de l'auxiliar-assessor, el registre d'auxiliars-assessors, an�lisi de l'abast i efectes en les entitats asseguradores; an�lisi de l'abast i efectes en els mediadors d'assegurances, disseny del procediment; proc�s de tramitaci� de sol � licituds, i sup�sits pr�ctics de sol.licituds. La jornada es desenvolupar� a partir de les 10:00 hores.

Sanci� per enviar per fax a l'asseguradora un informe m�dic d'una pacient

2011-06-02T09:00:00+01:00

Els mediadors d'assegurances han de tenir en compte que les dades personals relatives a la salut s�n de nivell alt en els que fa a Protecci� de Dades, la qual cosa exigeix aplicar les mesures de seguretat corresponents a aquest nivell, i no es considera una mesura v�lida el que un centre m�dic envi� per fax l'informe m�dic d'una pacient a l'asseguradora perqu� aquesta pugui autoritzar una intervenci�. S�n les conclusions d'una resoluci� de l'Ag�ncia Espanyola de Protecci� de Dades (AEPD) despr�s de la den�ncia d'una pacient, i que va acabar en sanci� per al centre m�dic, segons informa PractiLetter Protecci� de Dades.

Els fets van passar quan la denunciant va acudir a un centre m�dic especialitzat en cirurgia vascular com a pacient d'una companyia d'assegurances i, despr�s d'una prova m�dica, es va estimar la necessitat d'una intervenci� quir�rgica. L'asseguradora va demanar a la pacient un informe detallat del metge sobre la necessitat de la intervenci�, i al demanar aquesta al seu torn al centre m�dic, li van indicar que ells mateixos l'hi enviarien a l'asseguradora com feien sempre en aquests casos. I efectivament ho van fer .... per� per fax, un mitj� que, segons l'AEPD, no reuneix les caracter�stiques t�cniques de seguretat que exigeix la transmissi� de dades de nivell alt com s�n els de salut, ja que "no permet garantir que la informaci� no sigui intel � ligible ni manipulada per tercers ".

L'asseguradora, en defensa del m�tode de transmissi� d'informaci� que empraven amb els centres m�dics associats, va esgrimir davant l'AEPD que "el fax al qual remeten els informes dels nostres assegurats �s un mitj� de recepci� asseguran�a en la mesura que garanteix la confidencialitat de les dades remeses ". Per� l'AEPD insisteix que el fax no �s un mitj� apropiat per a la transmissi� d'informaci� que contingui dades de salut, "de manera que la seva utilitzaci� incompleix una mesura de seguretat prevista a la normativa de protecci� de dades". L'AEPD recorda que el que aqu� s'imputa no �s una infracci� perqu� hagin accedit a aquestes dades persones no autoritzades, el que suposaria una infracci� del deure de secret (art. 10 de la LOPD), sin� una infracci� de mesures de seguretat (art . 9.1 de la LOPD). Encara que es tracta d'una infracci� greu, sancionable amb multa de 40.001-300.000 euros, l'AEPD ent�n que concorren circumst�ncies que permeten apreciar una qualificada disminuci� de la culpabilitat, de manera que imposa al centre m�dic una sanci� de 3.000 euros.

El dia 8 de juny PractiLetter Protecci� de Dades ha organitzat un seminari en qu�, en una sola jornada, s'analitzaran totes les claus de l'aplicaci� pr�ctica de la Llei Org�nica de Protecci� de Dades (LOPD) en les empreses en tots els seus �ngulos ( mesures de seguretat, document de seguretat, auditories, atenci� de drets ARCO, consentiment, prove�dors, transfer�ncies internacionals, m�rqueting, relacions laborals ...). Descarregui aqu� el programa .

Detingut un corredor per la seva suposada implicaci� en un frau

2011-06-02T09:00:00+01:00

Despr�s de gaireb� tres anys de produir-se un incendi a la nau de l'empresa de mobles Albal, la Gu�rdia Civil ha detingut un corredor d'assegurances d'un municipi de l'Horta per la seva possible implicaci� en una estafa a una asseguradora de Barcelona. Les investigacions indiquen que els propietaris de l'empresa podrien haver provocat l'incendi. En total, a m�s del corredor d'assegurances, hi ha quatre responsables de l'empresa arrestats, m�s un comptable tamb� imputat en la causa, segons Diari de Girona.

Es tracta d'un frau l'import supera el mig mili� d'euros. Els investigadors han pogut provar que part de la maquin�ria que suposadament va cremar a l'interior de la nau estava totalment intacta ja que els propietaris podrien haver tret les m�quines abans que s'inici�s el foc, m�s tard van denunciar la seva destrucci� per cobrar els diners de l'asseguran�a . No obstant aix�, l'asseguradora que va ser objecte de l'estafa dubtava de la credibilitat del peritatge realitzat en el seu dia i ho va comunicar a la Gu�rdia Civil, els agents van iniciar una investigaci� que ha durat diversos anys. El corredor implicat va manifestar al citat diari que "no tinc res a veure, si vaig ser el primer que els vaig dir que no paguessin".

TE-SIS Seguros ja est� preparat per generar la DEC 2010

2011-06-01T09:00:00+01:00

Durant el curs d'aquesta setmana s'emetr� una actualitzaci� de TE-SIS Seguros que, entre altres millores i correccions, inclou l'actualitzaci� al nou format d'enlla� amb l'aplicaci� per la Declaraci�n Estad�stico-Contable 2010 de la DGS. Si �s usuari amb manteniment, senzillament apliqui l'actualitzaci� quan el sistema ho sol�liciti i posi's en contacte amb nosaltres si necessita assessorament espec�fic.

Les entitats confirmen la seva aposta per l'agent exclusiu

2011-05-26T09:00:00+01:00

Moltes asseguradores segueixen apostant per l'agent exclusiu com a canal prioritari de distribuci� per la seva proximitat i professionalitat, dos dels seus valors afegits, segons es confirma en un reportatge publicat aquest mes per la revista Aseguranza. Despr�s dels ajustos de la Llei de Mediaci�, el col.lectiu creix a nivell sectorial, encara que algunes entitats han apostat per xarxes menors i de m�s qualitat.

El dossier no eludeix q�estions pol�miques i analitza dues q�estions clau sobre el seu futur: El possible transvasament a la nova figura d'auxiliar assessor d'una part dels agents petits o el pes que podrien arribar al sector els agents vinculats. Tamb� es detallen els plans de carrera de les entitats que participen, que s�n Mapfre, Fiatc, Caser, Catalana Occident i Allianz. Tamb� es compta amb la versi� sobre el tema de la vicepresid�ncia d'agents del Consell General de Col.legis de Mediadors, el titular, Jos� Luis Nieto, afirma que "qualsevol ajust per reduir codis ha d'afrontar amb racionalitat i respecte als drets adquirits".

El reportatge es complementa amb l'article: "Per qu� sorgeix la necessitat de cobrir la responsabilitat civil dels agents", un tema molt d'actualitat despr�s del llan�ament d'una p�lissa espec�fica per a aquest tipus de mediadors.

AXA vol incorporar 300 persones a la seva xarxa comercial

2011-05-26T09:00:00+01:00

Per tercer any consecutiu, AXA ha iniciat la 'Setmana Internacional de l'Reclutament', una iniciativa adre�ada a rebre curr�culum de persones interessades en incorporar-se a la seva xarxa comercial. En un dia l'asseguradora ha rebut 128 sol.licituds per cobrir els 300 llocs que ofereix aquest any amb l'objectiu de potenciar la seva for�a de vendes. El termini acaba el 27 de maig.

La companyia ofereix quatre tipologies de llocs en funci� del perfil de cada candidat: Executiu j�nior (PDP), dirigit a persones sense experi�ncia en el m�n assegurador que vulgui arribar a convertir-se en agent d'assegurances i comptar amb el seu propi negoci; agent d'assegurances, per a persones amb experi�ncia que vulguin desenvolupar el seu negoci treballant en exclusiva amb AXA i desitgin dirigir una franqu�cia AXA a curt termini, conseller patrimonial, enfocat per a les persones expertes en gesti� de productes financers que vulguin crear la seva pr�pia cartera i aprofitar-se de l'experi�ncia i gamma de productes d'AXA, i auxiliar d'assegurances (PA), destinat a persones amb un negoci propi que desitgin complementar la seva activitat principal amb la venda d'assegurances, oferint als seus clients un valor afegit.

Segons ha assegurat Juan Manuel Castro, director de Distribuci� d'AXA Espanya, "La Setmana del Reclutament �s una excel lent oportunitat tant per a les persones amb experi�ncia en el m�n assegurador o financer com per a aquelles que volen iniciar una nova carrera professional de la m� d'una gran multinacional i dins d'un sector clau per a l'economia i la societat espanyola ". AXA ha creat una web espec�ficaweb espec�fica on s'informa dels llocs oferts i es recullen els CV de les persones interessades.

El Col.legi de M�rcia col estretament a Lorca amb el Consorci

2011-05-19T09:00:00+01:00

Aquesta redacci� s'ha posat en contacte amb Antonio R�denas, president del Col.legi de Mediadors de M�rcia, pares con�ixer la tasca que estan realitzant els professionals col.legiats davant el terratr�mol de Lorca. Segons R�denas, el Col.legi va establir un primer contacte amb Juan Manuel Lozano, delegat del Consorci de Compensaci� d'Assegurances (CCS) a M�rcia, i immediatament es va remetre una comunicaci� urgent a tots els agents i corredors d'assegurances, amb prefer�ncia de sortida als que operen a la zona sinistrada.

R�denas detalla que, en aquesta comunicaci�, s'indicaven les normes i instruccions per atendre els assegurats damnificats i es facilitaven les adreces de p�gines web i tel�fon del CCS, i es puntualitzava que les comunicacions de reclamaci� tamb� es podien cursar a trav�s de cada entitat asseguradora. El Col.legi ha rebut diverses trucades de mediadors que van comunicar que les seves oficines havien resultat molt afectades, de manera que havien procedit al seu desallotjament i tractaven de localitzar locals provisionals per poder atendre als seus clients. Mentrestant, la majoria de les asseguradores que operen a la zona havien procedit a l'habilitaci� de locals amb horaris especials per atendre als seus clients, serveis que es van donar a con�ixer als diaris locals i regionals.

Juan Manuel Lozano va precisar el president del Col.legi de M�rcia que els p�rits del Consorci treballen amb rapidesa i efic�cia i va afirmar que la setmana que procediran a pagar ia les indemnitzacions de les taxacions rebudes de conformitat. El Col.legi, que compta amb prop de 250 col.legiats, segueix atenent les consultes que li arriben tant de col.legiats com de particulars perjudicats per demanar m�s informaci�.

D'altra banda, l'associaci� COJEBRO comunicar que est� a disposici� de la poblaci� afectada de Lorca per oferir assessorament pel que fa als tr�mits i la gesti� de reclamacions pels danys causats pel terratr�mol, a trav�s dels seus corredories associades a M�rcia, Almeria, Alacant i la resta del territori nacional. La corredoria UBK tamb� es bolca amb els seus clients afectats pel terratr�mol i va establir un dispositiu especial per ajudar els seus clients a realitzar les gestions necess�ries per tramitar les seves sinistres amb el Consorci. Per a aquest fi, ha contractat a l'empresa de peritatge especialitzada GVP.

. Finalment, el broker Marsh va recordar aquest terratr�mol ha posat de manifest la necessitat, per a institucions p�bliques i empreses privades, d'enfortir els seus plans de continu�tat . Segons Ignasi Rami, expert en Business Continuity Management de Marsh Risk Consulting, "el terratr�mol mostra l'important que �s per a les empreses tenir un pla de continu�tat de negoci revisat, actualitzat i provat peri�dicament".

Els mediadors han d'estar atents als canvis legals en Protecci� de Dades

2011-05-19T09:00:00+01:00

Els mediadors d'assegurances han d'estar atents als canvis que s'han produ�t en la legislaci� de protecci� de dades. Segons Carlos Pe�a, consultor de GPG, el passat 6 de mar� aprofitant la Llei d'economia sostenible, va entrar en vigor una reforma del r�gim sancionador de la LOPD, Llei Org�nica de Protecci� de Dades Personals, per la qual s'introdueixen importants novetats, considerades positives per a totes les empreses en general i especialment per a les Pimes i aut�noms professionals.

En primer lloc, el nou r�gim sancionador introdueix la possibilitat d'advert�ncia en comptes de multa en cas d'infracci�, encara que de manera excepcional i si no hi ha reincid�ncia. Aclareix que no totes les empreses i professionals podran acollir-se a aquesta excepci� ja que existeixen diverses condicions fonamentals per demanar la prevenci�. La primera excepci� es refereix al fet que l'Ag�ncia Espanyola de Protecci� de Dades nom�s podr� aplicar la prevenci� de manera excepcional si l'infractor pot demostrar que es troba adequat a la legislaci� i que ha instaurat els procediments correctes per no infringir-com manteniment i auditoria- , per� tot i aix� s'ha produ�t un error hum� o tecnol�gic.

La segona excepci� �s que la infracci� ha de ser lleu o greu, mai molt greu, i que l'infractor no hagi estat sancionat o advertit anteriorment, si l'infractor no corregeix la infracci� en el termini que es determini, la sanci� ser� llavors aplicada.

Penya considera tamb� que el nou r�gim sancionador introdueix major proporcionalitat en l'aplicaci� de les sancions, de manera que es distingeixin empreses per la seva grand�ria o professionals aut�noms. Per aix�, es tindran en compte criteris com si la infracci� �s continuada o puntual, el volum dels tractaments efectuats, el volum de negoci o activitat de l'infractor, la reincid�ncia, perjudicis causats, etc.

La principal conclusi� �s que el nou r�gim sancionador premia les empreses que s'esforcin per mantenir-adequades a la legislaci� en protecci� de dades personals, "encara que aconseguir la prevenci� o l'atenuaci� de la sanci� requereix una c�rrega de prova important per part de l'infractor, que ha d'establir la seva dilig�ncia habitual en els seus procediments de treball respecte a la protecci� de dades personals, incloent els informes d'auditoria, controls i actualitzaci� de documentaci� ", conclou.

Els Mediadors murcians podran declarar en l�nia al Consorci parts pel terratr�mol

2011-05-12T09:00:00+01:00

El sector assegurador s'ha solidaritzat amb les v�ctimes del terratr�mol que ahir va afectar a la Comunitat de M�rcia, i concretament a la ciutat de Lorca i els seus habitants. Aquest terrible succ�s coincideix amb la posada en marxa de la declaraci� en l�nia de parts catastr�fics, si es disposa de certificat o DNI electr�nics, que acaba d'estrenar el Consorci de Compensaci� d'Assegurances, encara que, naturalment, els Mediadors murcians podran tamb� utilitzar la seva Centre d'Atenci� Telef�nica (902222665) o gestionar a trav�s de les seves entitats asseguradores.

Precisament, Unespa ha informat que, com �s habitual en aquests casos, les asseguradores estan desenvolupant programes especials d'atenci� a les v�ctimes per canalitzar les seves reclamacions a trav�s del Consorci.

La DGSFP obre expedient a BBVA Assegurances a inst�ncies del Consell General

2011-05-12T09:00:00+01:00

La DGSFP ha iniciat expedient administratiu contra BBVA Assegurances per la campanya publicit�ria de la seva gamma de assegurances remunerats . L'expedient s'ha iniciat arran de la den�ncia realitzada pel Consell General, segons informa l'organisme en el seu butllet�. Mitjan�ant resoluci� de 14 d'abril comunicada al Consell General, la DGSPF inicia el proc�s per analitzar els fets denunciats i demanar les legacions de BBVA assegurances per l'esmentada promoci� comercial amb l'objecte de determinar amb car�cter preliminar si concorren circumst�ncies que justifiquin la iniciaci� del procediment sancionador.

El Consell General ha realitzat la den�ncia arran dels dubtes expressades per alguns col.legiats sobre la legalitat de l'esmentada campanya, especialment pel que fa a la reducci� de la prima per continu�tat del client i la comercialitzaci� en si mateixa de les p�lisses amb oferta de progressius descomptes en primes, i amb regals extres en alguns casos. L'expedient investiga si hi ha indicis o evid�ncies documentals de possibles infraccions de la Llei de Mediaci�.

La Generalitat Valenciana fixa una DEC anual i avan�a la seva data de lliurament

2011-05-05T09:00:00+01:00

El Consell de la Generalitat Valenciana ha em�s el Decret 24/2011, de 18 de mar�, en el qual regula diferents aspectes sobre mediaci� asseguradora. Les novetats principals se centren en la forma de lliurament de la Declaraci� Estad�stic Comptable, que ser� anual, aix� com el termini de lliurament, que s'anticipa un mes, sent la data l�mit per lliurar la DEC el 30 de juny de cada any.

Segons Ignasi Soriano, president del Col.legi de Mediadors de Val�ncia, "aquest Decret �s fruit de les reunions mantingudes entre els Col.legis d'Alacant, Castell� i Val�ncia amb la Direcci� General d'Economia de la Generalitat, instant a la seva publicaci�. Tamb� s'han adherit a aquestes peticions altres associacions de la Mediaci� amb les que ens uneix una bona relaci� institucional i estem treballant en aquells aspectes d'inter�s com�, sense interferir en les finalitats pr�pies de cada legi i cada associaci� ".

Precisament, aquesta tarda se celebra al Col.legi de Val�ncia una confer�ncia sobre les novetats legislatives introdu�des pel Decret 24/2011, de 18 de mar�, del Consell valenci� i Llei 2 / 2011, de 4 de mar�, d'economia sostenible. Comptar� amb la intervenci� de Jes�s Valero, cap de la Unitat de Mediaci� en Assegurances Privades de la Generalitat Valenciana, i amb diumenge Lorente, director t�cnic de l'�rea Jur�dica del Consell General. Ignasi Soriano s'efectuar� l'obertura de l'acte i el director general d'Economia de la Generalitat, Eusebio Monz�, clausurar� l'acte.

El total de Mediadors a Espanya va ascendir a 97.411 el 2010

2011-04-28T09:00:00+01:00

Les dades de la DGSFP corresponents al 2010 mostren que la xifra total de Mediadors supervisats a Espanya era de 97.411. D'aquests, 94.837 estaven sota la supervisi� del propi �rgan de control, mentre altres 2.574 eren supervisats per les 13 comunitats aut�nomes que en l'actualitat estan autoritzades per supervisar Mediadors. Fins al passat 31 de desembre operaven un total de 4.584 corredors i, d'aquests, 3.010 eren supervisats per la DGSFP i altres 1.574 per les comunitats.

D'altra banda, la xifra d'agents vinculats era de 322: 125 supervisats per la DGSFP i altres 197 per Comunitats. En el cas dels operadors de banca assegurances vinculats, dels 62, la DGSFP supervisar a 61, mentre el restant quedava sota la fiscalitzaci� de la Comunitat de Balears. Una cosa semblant als corredors de reassegurances: dels 38 registrats, nom�s un estava supervisat per una comunitat (Catalunya).

D'altra banda, al tancament de 2010 estaven registrats un total de 92.381 Agents Exclusius, dels quals, 91.580 eren supervisats per la DGSFP i els 801 restants per les CCAA. Finalment, els 24 operadors de bancassegurances exclusius estaven subjectes a supervisi� de la DGSFP.

La Mem�ria de la DGSFP no recull canvis significatius en el nombre de Mediadors de 2009 a 2010. La xifra de Exclusius va baixar en uns 2.300, els agents vinculats van sumar 19 inscripcions a la DGSFP, els corredors van baixar un 3,39%; les Corredories van augmentar en un 1,1%, i les Corredories de reasseguran�a van sumar 4 m�s, fins a les 37 autoritzades.

La comissi� mitjana va ser del 11,6% de les primes a No Vida i del 6,7%, a Vida

2011-04-28T09:00:00+01:00

La DGSFP recull en el seu Informe 2010 que el volum de producci� total en els rams No Vida que va correspondre a la mediaci� d'assegurances (corredors, corredories i corredors de reasseguran�a) va pujar a 9.484.000 d'euros. Les comissions es van situar en 1.105 milions d'euros, de manera que el percentatge de comissions sobre primes va ser del 11,66%.

Actuacions acaparar el major volum de primes, amb 2.861 milions d'euros, i tamb� de comissions, amb 303.210.000 d'euros, el que implica un percentatge de comissions sobre primes del 10,60%. En el cas dels Multirisc de Comunitats, les primes van arribar als 1.318.000 d'euros i les comissions 145.470.000 d'euros (11,04% de comissions sobre primes).

Pel que fa al ram de vida, el volum total de negoci de la Mediaci� va ser de 1.812.000 d'euros, mentre les comissions van arribar als 122.150.000 d'euros, �s a dir, el 6,73% de comissions sobre primes.

La DGSFP qualifica de "residual" el nombre de reclamacions contra Mediadors el 2010

2011-04-28T09:00:00+01:00

El nombre de reclamacions motivades per l'actuaci� dels Corredors i Corredories augmentar en 2010. Es van presentar 137 reclamacions davant les 112 d'un any abans, fet que suposa un increment del 22,32%. Tot i aix�, segons assenyala l'informe del Servei de Reclamacions 2010 de la DGSFP , "en valors absoluts aquestes xifres s�n residuals si tenim en compte el nombre d'operacions en qu� intervenen aquests Mediadors", ja que nom�s suposen el 0,78% del total de reclamacions que rep l'�rgan de control. Del total de 137 reclamacions presentades, 102 van donar lloc a l'inici d'un procediment de reclamaci�, un 27,5% m�s que fa un any.

Com en exercicis anteriors, els motius m�s habituals de reclamaci� van ser la inadequada assist�ncia en cas de sinistre i la falta d'informaci� sobre el contracte subscrit. Aquests dos assumptes representar el 73,33% de les reclamacions de Mediaci� resoltes l'any: El 61,9% corresponen a la inadequada assist�ncia en cas de sinistre i el 11,43% a la informaci� rebuda sobre el contracte. Les tres corredories amb major nombre de reclamacions iniciades el 2010 (Societat de Previsi� Banc�ria Ib�rica, Corredoria d'Assegurances, NSA Autom�bils Espanya, i Intermundial XXI) sumen el 48,04% del total de reclamacions de mediaci�.

Finalment l'auxiliar assessor tindr� la mateixa formaci� que l'agent

2011-04-28T09:00:00+01:00

Finalment, l'auxiliar assessor haur� de comptar amb una formaci� igual a la que se li exigeix a l'agent d'assegurances, �s a dir, les 200 hores del Grup B, segons recull l'esborrany de Reial decret 764/2010 presentat en l'�ltima Junta Consultiva. Adecose ha aplaudit aquesta decisi� de la DGSFP, ja que era una de les seves reivindicacions. Per la seva banda, el Consell General havia proposat una formaci� modular, que, partint de les exig�ncies del grup B, redu�s les hores en funci� de les tasques que realitzar� el nou auxiliar o els rams en qu� oper�s. La resta d'associacions de la Mediaci� havia demanat que la formaci� inicial fos la del grup C, com exigeix ara l'auxiliar extern.

El Reial Decret confirmar� la situaci� actual pel que fa als capacitats per impartir formaci� a Mediadors: Acreditar 5 anys d'experi�ncia en la mat�ria tractada per als professors del grup A, i 2 anys per als grups B i C.

No obstant aix�, l'aprovaci� definitiva del Reial decret podria encara demorar un parell de mesos per q�estions de tramitaci� jur�dica.

Les Corredories catalanes no han de comptar amb tel�fon gratu�t d'atenci�

2011-04-28T09:00:00+01:00

L'Ag�ncia Catalana del Consum ha aclarit que les corredories catalanes no estan obligades a tenir un tel�fon gratu�t d'atenci� al client, com recollia la Llei del Codi de Consum de Catalunya de agost de 2010. La comunicaci� es produeix despr�s de la consulta realitzada per l'assessoria jur�dica de l'Associaci� Catalana de Corredors i Corredories d'Assegurances (ACCA), la Junta Directiva ha celebrat la decisi� administrativa.

A m�s, Adecose aplaudir tamb� la consulta impulsada per ACCA: "Iniciatives com aquesta s�n dignes de reconeixement i beneficien el sector en el seu conjunt".

La DGSFP crear� un grup de treball sobre l'an�lisi objectiu

2011-04-14T09:00:00+01:00

La DGSFP est� preparant un grup de treball per analitzar l'evoluci� del concepte d'an�lisi objectiu que han de realitzar preceptivament Corredors i Corredories d'Assegurances. En el futur grup, estaran integrats representants dels mediadors, les asseguradores i els consumidors. L'�rgan de control s'ha decidit a crear aquest grup davant les diferents visions que les diverses parts intervinents tenen sobre aquest assumpte. De les conclusions d'aquest grup, podria derivar una nova regulaci� m�s detallada sobre com s'ha de fer l'an�lisi objectiu.

Ja hi ha esborrany de Directiva de Mediaci�, "que no s'assemblar� res al text final"

2011-04-14T09:00:00+01:00

Laura P. Duc, sotsdirectora d'ordenaci� la DGSFP, va anunciar en la presentaci� de la Guia d'Ag�ncies de subscripci� que el seu departament ja tenia en el seu poder el primer esborrany de la futura Directiva de Mediaci� de la UE, encara que va recon�ixer que, en aquests casos, "el m�s probable �s que el text final de Directiva que ser� aprovat no s'assemblar� res a aquest esborrany ".

El 81,4% dels Exclusius tenen carteres de menys de 150.000 euros

2011-04-07T09:00:00+01:00

L'enorme nombre d'Agents Exclusius que existeixen a Espanya, no deixa de cr�ixer. frente a 2009. El 2010, ICEA calcula que ha augmentat un 4,2% el nombre de codis operatius davant 2009. Per� el pitjor del cas, �s que els Exclusius cada dia tenen carteres m�s petites. Si el 2009, nom�s el 19,3% d'aquests agents tenia una cartera de m�s de 150.000 euros, el 2010 aquest percentatge va caure fins al 18,6%. �s a dir, que el 81,4% dels agents tenen carteres per sota dels 150.000 euros, el que pressuposa que no es dediquen en exclusiva al sector assegurador i necessiten d'altres ingressos per mantenir-se.

D'altra banda, la DGSFP ha actualitzat l'acc�s a la sol licitud d'inscripci� per a agents Exclusius en el Registre de Mediadors.

La DGSFP regular� mitjan�ant reial decret la formaci� del Corredor als seus empleats

2011-03-31T09:00:00+01:00

DGSFP promulgar� en els propers mesos un nou Reial Decret que modificar� el RD 764/2010, d'11 de juny i regular� la formaci� exigida als mediadors d'assegurances, tot i acabar de regular el tema el passat 18 de febrer mitjan�ant en una Resoluci� de Formaci� de Mediadors . La futura normativa regular� que els corredors poden formar els seus empleats, sempre que tinguin una experi�ncia asseguradora de, almenys, 5 anys, aspecte que havia desaparegut de l'esmentada Resoluci� i que va despertar l'alarma en un sector d' els corredors i en centres de formaci� especialitzats.

El futur Reial decret tamb� regular� la formaci� exigida a l'auxiliar assessor, figura recentment reconeguda per la Llei d'economia sostenible, per� que la Resoluci� de Formaci�, tot i ser publicada al BOE despr�s que la Llei, no va abordar.

Despr�s de la publicaci� de la Resoluci�, el president de E2000 Associaci�, Juan Jos� Garc�a, es va dirigir per carta a Ricardo Lozano, titular de la DGSFP, perqu� reconsider�s el redactat de la Resoluci� , ja que creia "absolutament contradictori, injustificat i inintel.ligible" que el corredor no pogu�s impartir la formaci� pr�via als seus propis empleats i haur� de delegar en tercers aquesta formaci�. Tamb� alertava de l'augment de costos que suposaria aquesta mesura.

Arran d'aquesta informaci�, Adecose va remetre una nota en qu� revelava que "per la informaci� contrastada de qu� disposem, contr�riament a la que s'ha exposat, el r�gim actual pel que fa al professorat capacitat per impartir formaci� no variar�" i anunciava la promulgaci� futura del Reial decret.

Posteriorment, segons informa E2000, la DGSFP es va dirigir a aquesta associaci� per "tranquil.litzar els mediadors" i confirmar que un futur Reial decret solucionaria els motius d'alerta.

Per qu� tot aquest embolic normatiu?

Per qu� la DGSFP llan�a una Resoluci� de Formaci� de Mediadors mesos abans que un Reial Decret regularitzi el mateix tema?

L'origen d'aquesta embull de decrets s'ha de buscar en la impugnaci� que va realitzar AIPS a l'anterior Resoluci� de Formaci� de Mediadors de 2006, que no tenia el suficient rang normatiu per abordar el tema, com es va comunicar al Consell d'Estat. La DGSFP ha buscat ara "blindar" davant possibles impugnacions, regulant primer la formaci� del mediador mitjan�ant una resoluci� que anul la anterior i despr�s amb un Reial Decret de m�s rang jur�dic. al Real Decreto 764/2010 de 11 de junio. D'altra banda, AIPS informar ahir que continuar� amb la seva impugnaci� al Reial Decret 764/2010 de 11 de juny.

Tots aquests laber�ntics moviments legislatius del supervisor s'han vist acompanyats per una deficient comunicaci� per part de la DGSFP, tant a la mediaci� com als mitjans de comunicaci� especialitzats en el sector.

Alarma a la Mediaci�: El Corredor no podr� formar als seus empleats

2011-03-24T09:00:00+01:00

El president de E2000 Associaci�, Juan Jos� Garc�a, s'ha dirigit per carta a Ricardo Lozano, titular de la DGSFP, perqu� reconsideri el redactat de la Resoluci� de Formaci� de Mediadors del passat 18 de febrer, ja que considera que a partir d'ara el corredor no pot impartir la formaci� pr�via als seus propis empleats i haur� de delegar en tercers aquesta formaci�. Segons E2000, "aquesta circumst�ncia suposar� un encariment de les tasques formatives dels Corredors precisament en un context econ�mic contrari a la superviv�ncia de la petita i mitjana empresa-que �s la generadora d'ocupaci�-, de manera que l'adopci� d'aquest tipus de mesures �s injustificada ".

E2000 considera absolutament contradictori i inintel.ligible que, tot i que un corredor, per ser autoritzat per la DGSFP i inscrit en el Registre Administratiu Especial, hagi de complir tots els requisits que li habiliten plenament a exercir la seva professi�, de manera que es fixa legalment la plena capacitaci� t�cnica i professional d'aquest tipus de Mediadors, i que, segons Garc�a, "paradoxalment, ara resulta que aquest corredor no li permet formar els seus propis empleats. Sobretot, tenint en compte a m�s que el Corredor respon civil i administrativament dels mateixos, per� ha de deixar en mans de tercers quelcom tan important com �s la seva formaci�. "

Mesura injustificada

Aix� mateix, l'organitzaci� vol ressaltar que aquesta situaci� posa en evid�ncia, una vegada m�s, l'enorme desigualtat existent entre els professionals dels diferents sectors que concorren en el mercat prestant serveis: "A m�s, en demanar la nova resoluci� que la formaci� de cada tema sigui impartida per un especialista en aquest tema, tenint en compte la diversitat del temari i les diferents disciplines a les que afecta, resulta totalment impossible que un sol titulat superior universitari de grau llicenciatura abasti totes les mat�ries contingudes en el programa ".

Per tot aix�, E2000 creu necessari una reconsideraci� del redactat de la Resoluci�, "resolent la contradicci� que es produeix en no permetre a un corredor, a qui se li ha habilitat plenament a exercir la seva professi�, i del que es predica legalment la total capacitaci� t�cnica i professional per a aix�, formar els seus propis empleats ".

A la CEOE

D'altra banda, E2000 ha ratificat la seva pres�ncia en diferents comissions i consells de la CEOE. Aix�, els seus membres Juan Jos� Garc�a, Pedro Vera, Cristina Llorens, Higinio Iglesias i Jordi Herms participen en la Comissi� d'Economia i Pol�tica Financera, la Comissi� de Di�leg Social, la Comissi� de c�rregues administratives, Comissi� de Recerca, Desenvolupament i Innovaci� i la Comissi� de Promoci� de l'Empresa. E2000 ha demanat ampliar la seva participaci� en altres comissions de la patronal, com la Comissi� Fiscal, la Comissi� de la UE i en la Comissi� de Seguretat Social, Formaci�, Prevenci� de Riscos i M�tues. A m�s, assenyalen que CEOE valora la possibilitat de crear un nou �rgan de Distribuci� i Consum i E2000 tindria un especial inter�s en formar part d'aquesta.

Els Mediadors en Llibertat d'establiment o LPS no han de remetre la DEC

2011-03-24T09:00:00+01:00

La DGSFP ha donat a con�ixer a trav�s del seu web un nou criteri sobre l'�mbit d'aplicaci� del Servei de Mediadors. Fa refer�ncia a l'obligaci� de remissi� de la informaci� anual i semestral, regulada en el Reial Decret 764/2010, pels mediadors que operen a Espanya en r�gim de Llibertat d'establiment o LPS, els quals, en estar sotmesos a un altre supervisor, no han de remetre a la DGSFP la preceptiva DEC.

Nom�s 26 Corredories no van enviar la DEC de 2009 a la DGSFP, de 3.048 obligades

2011-03-17T09:00:00+01:00

La DGSFP ha publicat un anunci en qu� requereix a 26 Corredors i Corredories que lliurin la DEC del 2009, que havien d'haver rem�s abans del 10 de juliol de 2010. La xifra �s molt petita, ja que representa �nicament el 0,85% de les 3.048 Corredories i Corredors d'assegurances i reassegurances que la mem�ria de la DGSFP de 2009 assenyalava que havien de presentar la DEC, encara que per una an�lisi global seria necessari con�ixer les dades de les comunitats aut�nomes amb compet�ncies en Corretatge d'Assegurances, que, en la major part dels casos, no s'han publicat.

L'�rgan de control d�na 10 dies improrrogables als mediadors assenyalats perqu� lliurin la DEC i el rebut de l'asseguran�a de RC Professional.

Els 26 requerits s�n Mediadors Gallecs Associats; MLP Private Finance; Grup 5 Corporaci� de Mediadors; Insurance Broking Partners; Marins Insula, Cobercat; Segur-Risks Consultors i Assesors de Riscs; Santiago Soriano Corredoria; Dial Brokers, S�nchez Abadia, Integra Consultors; European Global Point; Profeseg; Gines & Cooke Corredoria; Oretania Corredoria, �ngel Ram�rez Velasco; Compte 2000; Joan Ramon Casellas Riba; Antonio Acu�a S�nchez; Corredoria Bilbaina d'Assegurances; Luis L�zaro Ferrera Torres; Francisco Garc�a Rojas, Corredoria d'Assegurances i Reassegurances Transrisk; Segursanse Corredoria; Segurnet-99, i Verobroker Corredoria.

El conjunt d'asseguradores espanyoles van guanyar un 12,3% m�s el 2010

2011-03-17T09:00:00+01:00

El resultat del compte no t�cnic del sector assegurador espanyol en 2010 va ser del 7,76% dels 52.618.000 d'euros de negoci retingut, �s a dir, 4.083,2 milions, fet que suposa un increment del 12,3% m�s sobre els 3.636.000 guanyats el 2009, que van representar aquest any el 6,63% del negoci retingut, segons dades d'ICEA.

En No Vida, el resultat va ser del 10,87% de les primes, enfront del 11,01% l'any anterior. Augmentar en Salut, amb un 5,03% enfront del 4,48%, i en Diverses, amb un 12,01% enfront d'un 11,93%. Per contra, en Actuacions va caure fins al 8,94% des del 9,53% el 2009, i Multiriscos va tenir una forta caiguda des del 11,1% el 2009, fins al 7,06% el passat exercici. En Vida, el resultat del compte t�cnic sobre provisions va ser del 1,27%, enfront del 1,20% de 2009.

La sinistralitat va empitjorar molt lleument en No Vida, amb un 70,93% enfront del 70,73% de 2009. Va millorar una mica en Actuacions (77,41% enfront del 77,77%) i en Salut (84,46% enfront de 85,66%), i va empitjorar notablement en Multiriscos, arribant al 71,43% des del 63,73 % el 2009. A Diversos tamb� va empitjorar fins al 67,27% enfront del 66,69%.

D'altra banda, el resultat del compte t�cnica va ser del 9,24% sobre els negocis directe i acceptat, enfront del 9,01% de 2009. Sobre negoci retingut, el resultat t�cnic va ser del 8,7% el 2010, enfront del 8,26% el 2009.

El BOE fa definitivament operatiu al Auxiliar Assessor

2011-03-10T09:00:00+01:00

El BOE va publicar la Llei d'economia sostenible (LES) despr�s d'aprovar al Congr�s el passat 15 de febrer. Entre els principals impactes que tindr� la nova normativa en la Mediaci� d'Assegurances hi ha la regulaci� de la figura de l'auxiliar Assessor, d'entrar en vigor amb la publicaci� de la Llei m�s, la norma suavitza el requisit relatiu a la formaci� de l'�rgan d'administraci� dels auxiliars assessors que siguin persona jur�dica, que ser� obligat�ria per a la meitat dels membres de l'�rgan de direcci� i no del d'administraci�, ent�s com a tal aquell les funcions del qual circumscriguin a l'�mbit assegurador.

Publicades les noves taules salarials del Conveni de Mediaci�

2011-03-10T09:00:00+01:00

El BOE ha publicat la Resoluci� del 16 de febrer de 2011 d'la Direcci� General de Treball per la qual es registra i publiquen els acords d'actualitzaci� de les taules salarials i conceptes econ�mics del 2010 del Conveni d'�mbit estatal per a les empreses de mediaci� d' assegurances privades.

Detingut un presumpte Corredor per recomanar a un client fer una den�ncia falsa

2011-03-10T09:00:00+01:00

Agents de la Policia Nacional han detingut un home, de 51 anys, presumptament Corredor d'assegurances, per aconsellar suposadament a un client (que tamb� va ser arrestat) que present�s una den�ncia falsa per robatori per cobrar l'asseguran�a. La policia va obrir una investigaci� l'1 de mar�, despr�s que el client denunci�s que quan sortia del banc, despr�s d'haver tret diners, va ser abordat per un individu que despr�s emp�nyer s'havia apoderat de 185 euros. Per� la suposada v�ctima no havia realitzat cap reintegrament en el banc, i dies abans havia donat part a la seva asseguran�a per uns danys al seu domicili, i quan el van informar que no estaven coberts per la p�lissa manifestar el seu desig de donar-se de baixa de l'asseguran�a . Davant d'aix�, la seva Corredor presumptament li va aconsellar que canvi�s la versi� i que una vegada present�s la den�ncia falsa l'asseguran�a li abonaria 300 euros, a m�s d'un descompte del 10% en la propera factura.

Allianz i AXA, les companyies amb les que m�s treballen les Corredories

2011-03-03T09:00:00+01:00

M�s del 90% de Corredories d'Assegurances treballa amb Allianz, AXA, Generali i Mapfre, segons recull el Bar�metre Adecose referent a 2010. A m�s, entre un 80 i un 90% d'aquests mediadors diuen que tamb� treballen amb Caser, Arag, Groupama, Zuric i Fiatc, mentre que entre el 65 i el 80% afirma operar amb Asefa, Reale, Chartis, DKV, Catalana Occident, Chubb i Liberty.

Pel que fa a quantitat d'operacions, les Corredories indiquen en l'estudi que les asseguradores amb les que m�s treballen s�n Allianz i AXA. A continuaci�, se situen Mapfre i Generalitat, i, en un tercer grup, Groupama i Zurich.

El Bar�metre analitza tamb� la valoraci� que fan les Corredories de les entitats asseguradores.

Inade demana "no ser servei recomanat per Fecor en Prevenci� de Blanqueig"

2011-03-03T09:00:00+01:00

L'Institut Atl�ntic de l'asseguran�a (Inada) ha demanat no ser considerat com a "servei recomanat per Fecor" en mat�ria de Prevenci� de Blanqueig de Capitals. La Federaci� va anunciar la setmana passada que oferiria als corredors de les seves associacions aquest servei a trav�s d'inadequada, aix� com el de Protecci� de Dades a trav�s d'Mediagest. No obstant aix�, Fecor anunciar el dimarts d'aquesta setmana en una nota que tots dos serveis serien oferts a trav�s de l'empresa Exponent Consultors.

D'altra banda, Markel es va integrar com a membre al Grup de Suport de Fecor. Markel ser�, a m�s, la seu del pr�xim ple que aquesta federaci� va a celebrar a Madrid el 16 de mar�. Segons ha assegurat Esteban Manzano, delegat general de Markel Espanya, "i es un orgull per Markel convertir-nos en membre del Grup de Suport de Fecor juntament amb les asseguradores m�s importants d'aquest pa�s".

Es redueix a tres mesos el termini per autoritzar la inscripci� d'un mediador

2011-02-24T09:00:00+01:00

L'aprovaci� pel Congr�s dels Diputats de la Llei d'economia sostenible ha suprimit una flagrant discriminaci� que patien els Mediadors espanyols enfront dels Mediadors europeus que inicien les seves operacions a Espanya, ja que una disposici� de la Llei redueix de 6 a 3 mesos el termini perqu� la DGSFP autoritzi la seva inscripci� en el Registre Especial Administratiu de Mediadors d'Assegurances. Encara que una moci� del Grup Mixt demanava que es redu�s l'autoritzaci� a dos mesos, per�ode exigit als Mediadors que operen a Espanya en LPS, finalment les Corts van aprovar un termini de 3 mesos.

Sobre la nova Llei, Adecose tamb� va mostrar la seva satisfacci� pel fet que la figura de l'auxiliar assessor sigui ja una realitat, per ser "una figura demandada pels corredors i per l'associaci� de l'entrada en vigor de la Llei de Mediaci�".

L'auxiliar assessor, en vigor quan el BOE publiqui la Llei d'economia sostenible

2011-02-17T09:00:00+01:00

Despr�s del seu pas pel Senat, el dimarts el Congr�s dels Diputats va donar la seva aprovaci� definitiva al text de la Llei d'economia sostenible (LES). Entre els principals impactes que tindr� la nova normativa en la mediaci� d'assegurances hi ha la regulaci� de la figura de l'auxiliar assessor, que entrar� en vigor quan el BOE publiqui la Llei m�s, la norma suavitza el requisit relatiu a la formaci� de l'�rgan de administraci� dels auxiliars assessors que siguin persona jur�dica, que ser� obligat�ria per a la meitat dels membres de l'�rgan de direcci� i no del d'administraci�, ent�s com a tal aquell les funcions del qual circumscriguin a l'�mbit assegurador.

Reale crea una nova �rea de Formaci� de Mediadors

2011-02-10T09:00:00+01:00

Reale ha realitzat canvis de car�cter organitzatiu amb l'objectiu de "donar un nou impuls a la companyia, ser m�s eficients i convertir-se en asseguradora de refer�ncia pel comprom�s amb els seus clients, empleats i mediadors", segons explica l'entitat. Els canvis, que afecten principalment a l'�rea de Negoci que es concreten en la creaci� d'una Direcci� de Planificaci� Comercial, dirigida per Javier Espinosa, "la missi� de potenciar els diferents canals, definint pol�tiques de canal i plans de desenvolupament per als mateixos"; i la creaci� d'una �rea d'Innovaci�, a c�rrec d'�lvaro Ojeda, "per crear processos d'innovaci� en totes les �rees de la companyia de manera sistem�tica i planificada com a clau per afrontar el futur".

Entre les novetats, hi ha una nova �rea de Formaci� a Mediadors que, sota la supervisi� de Josep Gendra professionalitzar� seva xarxa "per tal de ajudar-los a desenvolupar el seu negoci, millorar el compte de resultats i vincular-los a la companyia". Les direccions T�cnic Actuarial i de Prestacions i Serveis mantenen la mateixa estructura.

A m�s, s'han reorganitzat les �rees territorials que passen a 6, "per tal d'adequar volum, augmentar les seves efici�ncia i dinamitzar la seva activitat": Gal�cia i Ast�ries, a c�rrec d'Eulogio Garc�a Doval; Castella-Lle�, Cant�bria, Pa�s Basc i la Rioja, dirigida per Fernando Fuster, Arag�, Navarra i Catalunya, amb Enrique Fuentes el front, Madrid, Castella-la Manxa i Extremadura, amb Carlos Mart�n Toribio, Llevant i Balears, amb Alejandro Per�z de Luc�a i Andalusia i Can�ries, sota la supervisi� d'Agust�n Ruiz-Escribano. Reale continua buscant candidat per a la Unitat Territorial de Negoci Directe, que gestionar� la cartera directa de les sucursals i tot el negoci directe, incloent-hi el contacte negocis excepte bancassegurances.

Tamb� ha reorganitzat l'�rea de Comunicaci� Clients i Oferta, agrupades fins a la data en una sola direcci� i que ara seran �rees independents: La Direcci� de Comunicaci�, Reputaci� Corporativa i Relacions Institucionals, amb Pilar Su�rez-Incl�n al capdavant, "vetllar� per la Reputaci� corporativa, dissenyant plans de Comunicaci� unificats per als grups d'inter�s i desenvolupant la imatge de marca tant a nivell institucional com publicitari ", coordinant tamb� les mateixes funcions a It�lia, mentre l'�rea de Clients i Oferta, per al qual es busca encara encarregat, continuar� amb el desenvolupament i gesti� de clients a trav�s del coneixement i proposta de productes, serveis i model de relaci� adequada a la tipologia de client.

AXA celebra el seu Convenci� Comercial amb l'efici�ncia i el creixement com a repte

2011-02-10T09:00:00+01:00

M�s de 600 empleats d'AXA de totes les �rees i direccions territorials a Espanya, van assistir a la Convenci� Comercial 2011 sota el lema 'El valor de l'efici�ncia, suma't al canvi''en qu� es van desgranar les claus estrat�giques per al acabat d'estrenar exercici . Javier de Agust�n, conseller delegat de l'asseguradora a Espanya, va destacar creixement i efici�ncia com els objectius prioritaris per a 2011.

Javier de Agust�n va insistir en la necessitat d'explotar els valors diferencials de qu� disposa l'asseguradora per aconseguir els seus reptes: "Un any que ser� dif�cil i en el qual cobraran encara m�s import�ncia les nostres avantatges competitius". Va fer extensible el missatge de l'efici�ncia a tota la companyia i ha insistit que aquesta no �s una opci�, sin� l'�nica via per a l'�xit: "Despr�s d'haver aconseguit uns magn�fics fonaments de negoci per la via de l'efici�ncia, el 2011 ha de ser un any d'important creixement ".

El mateix missatge va reiterar Juan Manuel Castro, director de Distribuci� i Vendes d'AXA Espanya, que va empla�ar als empleats a reprendre el cam� del creixement, especialment en clients nets, a trav�s d'una visi� comercial diferent. Aquest canvi est� basat en un projecte d'efici�ncia comercial que s'implementar� a tota la xarxa exclusiva d'AXA, alineat amb l'estrat�gia del grup a nivell mundial: "AXA, malgrat el dur de la conjuntura, �s m�s forta que abans de la integraci� connexi� aquests �ltims anys. La nostra posici� �s m�s s�lida i tamb� la dels nostres distribu�dors, a qui oferim un millor servei''.

Els responsables dels diferents canals, Rafael Raya (agents), Jorge Paricio (corredors) i Rafael de Lecea (bancassegurances i brokers), van corroborar la necessitat de cr�ixer, destacant el m�tode comercial en el cas dels agents, la nova producci� en el dels corredors, i el negoci d'empreses en el cas de bancassegurances. Tamb� es van desvetllar les principals novetats en l'oferta asseguradora per a aquest exercici.

Administraci� i gesti� de carteres, una altra alternativa per Corredors petits

2011-02-03T09:00:00+01:00

En el sector de Corredors i Corredories, no nom�s s'est� produint un proc�s de compra-venda de carteres i d'associacions entre Corredors, tamb� avancen altres alternatives com l'administraci� i gesti� de la cartera per part d'un mediador de m�s grand�ria i amb m�s infraestructura, sense renunciar a la propietat de la cartera.

El sistema �s adequat per als corredors o Corredories de mida petita o mitjana que no volen renunciar a la propietat de la seva cartera aconseguida amb els anys, per� que s'adonen que el nou entorn de mercat els exigeix una professionalitat empresarial que suposen un enorme esfor� econ�mic i de temps. Solen ser Mediadors amb molta vocaci� comercial, per� que es veuen desbordats pels creixents requeriments administratius per operar, les majors exig�ncies de servei al client i la p�rdua de posici� negociadora davant les entitats.

Per aix�, opten per cedir l'administraci� i gesti� de la seva cartera a un mediador amb una estructura i infraestructura m�s gran, mentre que ells es dediquen al que realment s�n bons: les tasques comercials, mentre que l'atenci� post-venda, l'administraci� de l'oficina o la gesti� de sinistres passa a ser desenvolupada per l'estructura d'una empresa gran. A m�s, tamb� poden aprofitar-se de les negociacions amb les companyies d'aquesta entitat m�s gran.

Aquesta alternativa l'estem veient en el mercat darrerament amb molta assidu�tat i es preveu que les operacions d'aquest tipus vagin en augment en els propers anys.

Bones perspectives per a la Mediaci� en Vida i Salut el 2011

2011-01-27T09:00:00+01:00

Jos� Antonio S�nchez, director general d'ICEA, va destacar en la seva intervenci� a la Jornada de Perspectives de ICEA celebrada el dimarts que, el 2011, preveu lleugers canvis en l'estructura de canals de distribuci�ncon els agents i corredors guanyant quota en l'asseguran�a de Vida, i mantenint la seva preponder�ncia en No Vida, per� amb una tend�ncia a l'al�a dels mitjans directes.

Per la seva banda, Antonio Jim�nez, director de Salut d'AXA, va dir en la seva intervenci� que es preveu aquest any "un augment de la contractaci� de Salut a trav�s de la Mediaci� T radicional, que comen�a a veure les avantatges del ram i obre una nova porta per a la seva comercialitzaci� ". Jim�nez creu que "tenint en compte que no baixaran l'atur i la inflaci�, ens acontentarem amb que Salut sigui capa� el 2011 de mantenir un creixement del 4%".

Les previsions no s�n tan bones per Actuacions, Jos� M � Dot, president de Grup Liberty, el ram ha de prestar atenci� als canvis de mentalitat del consumidor, m�s preocupat pel preu i m�s informat sobre les seves opcions de tarifes gr�cies a Internet, el que "no permetr� pujar la prima mitjana". Sobre la bancassegurances en Actuacions, opina que "t� un grand�ssim potencial, encara que ara mateix les entitats financeres estan dedicades als seus temes interns". En distribuci�, creu que els Mediadors hauran de buscar el seu lloc en un mercat on apareixeran competidors m�s forts i els agregadors condicionaran cada vegada m�s la compra. Considera que l'evoluci� del ram en primes ser� similar a la del 2010.

Antonio Huertas , presidente de Mapfre Familiar , prev� que Multirriesgos crezca en 2011 un 4,5%: Un 6% en Hogar y un 7% en Comunidades, mientras espera que Comercio e Industrial se mantendr�n en las cifras de 2010. El director general de SegurCaixa Holding, Mario Berenguer, augura un creixement aquest any en l'asseguran�a de Vida "d'un d�git en primes i del 4% o 5% en estalvi gestionat", mentre que Antonio Huertas, president de Mapfre Familiar, preveu que multiriscos creixi el 2011 un 4,5%: Un 6% en Llar i un 7% en Comunitats, mentre espera que Comer� i Industrial es mantindran en les xifres de 2010.

Les primes van caure un 3,9% el 2010, per� va cr�ixer l'estalvi en Vida i el negoci de No Vida

2011-01-27T09:00:00+01:00

Els ingressos per primes de l'asseguran�a espanyola es van situar el 2010 en 57.466.000 d'euros, fet que suposa una caiguda del 3,9% respecte al 2009, segons estimacions de ICEA. No obstant aix�, l'asseguran�a de vida va aconseguir cr�ixer en estalvi gestionat un 1,88%, fins als 146.500 milions., I les assegurances no vida van cr�ixer un 0,22%, amb primes de 31.734.000, gr�cies a les pujades de Salut i Multiriscos del 4,3% i del 3,1%, respectivament. Per la seva banda, Actuacions va aconseguir frenar la continuada caiguda de primes dels �ltims anys, facturant 11.526.000, un 0,99% menys que el 2009. La resta de rams van retrocedir de nou un 3,43%.

Pilar Gonz�lez de Frutos, presidenta d'Unespa, creu que el 2011 l'asseguran�a mantindr� el mateix cam�, superant el creixement del PIB. Per Actuacions, confia que aquest any puguem veure i als gr�fics de creixement en forma de V, i en Salut s'entreveu novetats a mitj� termini per les sinergies amb la sanitat p�blica. Tamb� considera que Multiriscos superar� de nou la mitjana de pujades de No Vida, encara que per la resta de rams de No Vida no �s tan optimista. Finalment, opina que els espanyols seguiran confiant en 2011 en l'asseguran�a de Vida, que fins i tot podria sumar m�s estalviadors amb aversi� al risc.

Actualitzaci� del Conveni de Mediaci� segons l'IPC de 2010

2011-01-27T09:00:00+01:00

El 25 de gener es va dur a terme en el si de la Comissi� Mixta d'Interpretaci� i Vigil�ncia del Conveni de Mediaci� l'acord de regularitzar les taules salarials i la resta de condicions econ�miques sotmeses a revisi� segons l'estableix l'esmentat Conveni, conforme a l'IPC de 2010 respecte a l'IPC de 2009. El BOE publicar� pr�ximament aquestes taules. En dates properes, es constituir� la Mesa Negociadora que ha de pactar el Conveni per a 2011 i successius.

Disponible l'aplicaci� per a la DEC semestral de Corredors i Vinculats

2011-01-20T09:00:00+01:00

Ja es pot descarregar al web de la DGSFP l' aplicaci� de captura de la informaci� semestral que han de remetre els corredors d'assegurances i reassegurances i els agents vinculats. Recordem que aquest any la presentaci� d'aquesta DEC semestral pels professionals esmentats �s volunt�ria.

Els problemes per retarificar dels Agents Exclusius

2011-01-13T09:00:00+01:00

No hi ha dubte: La crisi afecta a tots els estaments del sector assegurador. Per� est� sent molt agressiva amb la situaci� dels Agents Exclusius, per una ra� b�sica: Les seves dificultats per retarificar a petici� del client en les renovacions. Aix�, a m�s d'haver d'enfrontar-se als problemes comuns a tota la Mediaci� d'Assegurances, com la compet�ncia de la banca i les l�nies directes, la baixada de les primes mitjanes i l'esc�s creixement en el sector, han d'afrontar una dificultat afegida: Quan un client els demana una revisi� a la baixa de les seves assegurances, tenen nom�s una possibilitat d'atendre: demanant la seva entitat. Si aquesta es nega, en moltes ocasions, acaben perdent el client.

Per contra, corredors i agents Vinculats tenen la possibilitat de buscar nous preus entre les diferents entitats amb les que treballen per aix� no perdre el client.

No obstant, no tot �s negatiu per l'Agent Exclusiu, i al llarg del passat any s'ha notat una relaxaci� en les exig�ncies de producci� que els venien plantejant les seves companyies, que en alguns casos eren asfixiants en els �ltims anys. Fins i tot diverses entitats han posat en marxa programes de refor� als seus agents, per ajudar-los a superar els anys de crisi.

El 21% dels Agents no generar ni una sola p�lissa el 2009

2011-01-13T09:00:00+01:00

El 20,87% dels Agents no generar ni una sola p�lissa el 2009, encara que hi ha notables difer�ncies entre els agents amb Pla de Carrera i els que no en tenen, ja que, en el cas dels primers, nom�s un 10,43 % no va generar negoci en 2009 i en la resta, es dobla el percentatge, fins a un 22,51%, segons dades d'ICEA. Si a aquests agents no productius els sumem els que nom�s van contractar entre 1 i 12 p�lisses, ens porta a la meitat dels Agents (49,86%), amb similars difer�ncies entre Agents de carrera i generals.

A l'altre extrem, els agents m�s productius (els que van fer m�s de 109 p�lisses noves) suposen el 18,78% del total (17,66% en Agents de carrera i 18,32% en generals).

El 2009, les xarxes d'ag�ncies comercialitzar el 26% de les primes del sector, uns 15.573.000 d'euros. La seva quota a Vida suposa un 13%, mentre que en No Vida �s del 37%.

Declaracions negatives en Prevenci� de Blanqueig dels Corredors de Vida

2011-01-13T09:00:00+01:00

El 80% dels corredors inscrits en el servei Preblac del Consell General ja han realitzat la seva declaraci� negativa del segon semestre del 2010, el termini l�mit de lliurament finalitza el 15 de gener.

Per la seva banda, E2000 informar que ha executat "completament" el pla d'implementaci� que havia posat en marxa fa un any perqu� els seus socis i associats compleixin amb el procediment d'actuaci� davant el Sepblac. La seva �rea Legal oferir assessorament permanent i seguiment t�cnic a la seva xarxa de Corredors per apropar, aclarir i informar del pla d'execuci� per a la seva correcta implementaci� i compliment de la normativa. "Tot aix� en constant interlocuci� i coordinaci� amb la Secretaria T�cnica del Sepblac".

Els corredors de Vida tenen fins al 15 de gener per realitzar les seves declaracions negatives de Prevenci� de Blanqueig

2011-01-06T09:00:00+01:00

Els Corredors (persones f�siques i jur�diques) estan subjectes a obligacions en mat�ria de prevenci� de blanqueig de capitals i finan�ament del terrorisme. Per aix�, aquells que hagin de realitzar les seves tasques amb el Banc d'Espanya han de fer diferents comunicacions al Servei Executiu de Prevenci� de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monet�ries (Sepblac). Inada explica que en el cas que no s'hagi realitzat cap declaraci� , ni immediata ni mensual (en el per�ode corresponent al segon semestre de 2010), tenen obligaci� de realitzar una declaraci� semestral negativa, que ha de fer-se entre l'1 i el 15 de gener. En cas contrari, si es realitza fora de termini cal justificar el motiu.

Inadequada recorda als corredors que mitjancin operacions de vida o que realitzen altres serveis relacionats amb inversions, que "han de tenir en marxa totes les mesures de control intern que estableix l'actual legislaci� vigent en mat�ria de Prevenci� de Blanqueig de Capitals i el Finan�ament del terrorisme ". En cas d'incompliment comportar� un r�gim sancionador amb infraccions, tant per a l'empresa com per als administradors, que podrien superar els 60.000 euros i fins i tot la inhabilitaci� per exercir c�rrecs d'administraci� o direcci�.

La FEF s'aprecia incompliments en Protecci� de Dades per les Corredories

2010-12-30T09:00:00+01:00

La nova Llei de Prevenci� de Blanqueig de Capitals i del Finan�ament al Terrorisme est� afectant de ple a les companyies d'assegurances i als corredors que operen en el ram de vida tot i que dins del sector financer les asseguradores no s�n el principal vehicle que les organitzacions delictives utilitzen per rentar diners i finan�ar el terrorisme. Malgrat aquesta circumst�ncia, la nova norma introdueix modificacions que obligar� a fer importants esfor�os d'adaptaci� al sector, sobretot en el cas de les Corredories per partir d'un grau de preparaci� menor en alguns aspectes, com en mat�ria d'autoregulaci�.

Segons l'Estudi sobre el sector assegurador a Espanya 2010: Els aspectes qualitatius de Solv�ncia II 'elaborat per la Fundaci� d'Estudis Financers (FEF), en mat�ria d'autoregulaci� "segueix apreciant una manca de compliment de la normativa per una gran part de les Corredories d'assegurances ". I entre les entitats que s� que s'han proposat complir amb les normes en aquesta mat�ria s'han detectat importants defici�ncies, "que poden apreciar-se en la manca d'una m�nima estructura de control intern per al desenvolupament de les obligacions establertes per la Llei, en la inadequaci� dels manuals interns de procediment o en la insuficient formaci� dels empleats ".

Aquests experts consideren que la necessitat de donar compliment a la nova Llei "�s una excel lent oportunitat per revisar l'estructura i procediments interns en mat�ria de prevenci� del blanqueig de capitals i del finan�ament del terrorisme". Entre altres coses, s'ha d'incloure la pol�tica expressa d'admissi� de clients o els procediments per a la identificaci� dels mateixos i la seva classificaci� en determinades categories.

Les Corredories i asseguradores hauran de fer un gran esfor� per adaptar-se a aquesta norma, encara que hi ha alguns aspectes que queden condicionats a un posterior desenvolupament reglamentari, que tindr�, segons aquests experts, una gran transcend�ncia per al sector. No obstant aix�, l'estudi adverteix que l'adaptaci� de l'estructura i dels procediments interns de les companyies no pot demorar fins que es desenvolupi la Llei En aquest sentit, demanen que s'aprovi aviat el reglament per evitar dubtes i el conseg�ent retard en la adaptaci� de les Corredories i asseguradores.

El Corredor auton�mic podr� tenir fins al 25% de prenedors fora de la seva comunitat

2010-12-23T09:00:00+01:00

La Junta Consultiva celebrada ahir va constatar un ampli consens per modificar l'art. 47 de la Llei de Mediaci� en la reforma de la LOSSP, sobre les activitats dels Corredors d'Assegurances autoritzats per Comunitats Aut�nomes fora de la seva comunitat d'origen. La DGSFP ha consensuat amb la major part de CCAA un criteri d'atribuci� de compet�ncies que preveu que el 75% dels prenedors de l'Corredor auton�mic han d'estar domiciliats a la seva comunitat, permetent que el 25% restant estigui en altres CCAA.

En la Junta, el Consell General es va mostrar d'acord amb aquest criteri "sempre que criteri proporcioni seguretat jur�dica a l'administrat i hi hagi un clar consens entre administracions". El Consell va proposar establir un per�ode de 4 anys consecutius per determinar si s'ha modificat l'�mbit d'operacions en comptes dels 2 anys que assenyala la proposta de la DGSFP, ja que ent�n que aquest per�ode �s curt en funci� de l'esdevenir del negoci.

A m�s, el Consell proposa que aquesta q�esti� no porti amb si ampliar la informaci� a facilitar a la DEC, incloent els domicilis dels prenedors, ja que creu que seria augmentar la c�rrega administrativa del Corredor. Aix� mateix, demana que l'adscripci� a un o altre registre no sigui objecte de sanci� administrativa. I per �ltim, considera que el control de l'activitat dels Mediadors que vulguin operar en un altre Estat de la UE a LPS o Llibertat d'establiment sigui sempre assignada a la DGSFP.

Per la seva banda, Adecose estaria tamb� conforme amb aquesta propostes, per tal d'aconseguir un ampli consens en el sector que atorgui seguretat jur�dica al Mediador.

D'altra banda, el Consell va recolzar en termes generals les posicions de Unespa sobre l'Avantprojecte de LOSSP i es va adherir a les posicions de APCAS en la seva exig�ncia de formaci� per als perits d'assegurances.

El Congr�s aprova la Llei d'economia sostenible que inclou l'auxiliar assessor

2010-12-23T09:00:00+01:00

La Comissi� d'Economia del Congr�s dels Diputats va votar ahir a favor de la Llei d'economia sostenible sense la disposici� final segona, que pretenia la protecci� dels drets de propietat intel lectual, que va ser rebutjada. El text, que inclou modificacions per a la Mediaci�, amb la regulaci� del nou auxiliar assessor, entre entres, continua ara el seu tr�mit al Senat, on es debatr� en el primer Ple de 2011, amb l'objectiu que la Llei estigui aprovada a finals de febrer.

El Consell General proposa una formaci� modular i flexible per al nou auxiliar

2010-12-23T09:00:00+01:00

El Consell General, en col.laboraci� amb el Seques, ha elaborat un ampli i detallat informe on reflecteix la seva posici� sobre la formaci� que hauria d'exigir al nou auxiliar assessor. La instituci� no es decanta ni per la formaci� del grup B ni per la del Grup C, sin� que proposa una formaci� modular i flexible en funci� de les operacions que realitzi l'auxiliar.

El Consell part en la seva proposta de la formaci� del grup B (200 hores), a la qual, en primer lloc, resta les hores que corresponen a mat�ries fora de la responsabilitat i activitat de l'auxiliar assessor, com Comptabilitat o M�rqueting. Despr�s proposa tres m�duls en funci� dels rams en qu� hagi d'operar aquest auxiliar. Per exemple, si no va a operar en Vida o en RC, no hauria perqu� estar format en aquests rams.

El nou auxiliar assessor no acabar� amb l'auxiliar extern

2010-12-23T09:00:00+01:00

En un principi, es planteja la figura de l'auxiliar assessor com una extensi� de les atribucions de l'auxiliar extern regulat en la Llei de Mediaci�, al qual s'autoritzava a assessorar i prestar assist�ncia al client final. No obstant aix�, les difer�ncies sobre la seva formaci� i l'especificaci� detallada de les seves funcions, pot ocasionar que finalment coexisteixin en el mercat les dues figures, amb diferents atribucions i exig�ncies de formaci�.

Avan�a el proc�s d'est�ndard �nic de dades entre entitat i Corredoria

2010-12-09T09:00:00+01:00

Unespa ha confirmat a Carta del Mediador que avancen les seves negociacions amb les associacions representatives de Corredors per aconseguir crear un est�ndard �nic d'integraci� de dades entre entitat i mediador. El sistema ha estat reclamat per la Mediaci� des de fa anys i suposaria un notable avan� per a tots dos segments de l'asseguran�a, amb una millora important de les comunicacions i la seva conseg�ent abaratiment. Ja hi ha un sistema pilot que est� en fase de proves en diverses Corredories, per� el m�s important �s que s'han superat antigues retic�ncies i hi ha voluntat per ambdues parts de desenvolupar l'aplicatiu tecnol�gic.

La primera part del sistema es centrar� en l'emissi� de p�lisses i, despr�s de provar la bondat del sistema, s'avan�ar� en la integraci� de la tramitaci� de sinistres.

Pocs canvis en els canals de distribuci� en 2009

2010-12-09T09:00:00+01:00

L'avan� de l'Informe de Mediaci� de la DGSFP deixa poques sorpreses. La Mediaci� segueix sent el principal canal de distribuci� d'assegurances un any m�s, amb el 42,7% de les primeres, mentre que els operadors de bancassegurances consoliden la seva segona posici�, amb el 36,5% de les primes. De nou, el comportament de tots dos segments �s invers a l'hora d'analitzar Vida i No Vida. En el primer cas, la bancassegurances arrasa amb el 66,2% de les primeres, mentre que els Mediadors copen el 63% de No Vida.

Per canals dins de la Mediaci�, crida l'atenci� que els percentatges que presenten els Agents Vinculats el 2009 s�n menors que els de 2008, amb un 0,42% de les primes de cartera i un 0,35% de les primes de nova producci� , tot i haver augmentat el seu nombre d'operadors en 2009.

La venda a Internet segueix encallada amb percentatges m�nims (0,41% de la cartera), encara que el que la DGSFP defineix com "Altres Canals" ja copa el 3,96% de les primes del sector.

La DGSFP confirma als Corredors que la DEC semestral de 2011 ser� volunt�ria

2010-12-09T09:00:00+01:00

El director general d'Assegurances i Fons de Pensions, Ricardo Lozano, va publicar una carta dirigida als corredors i als Agents Vinculats en qu� confirma que els dos primers enviaments de la DEC semestral que han de remetre a la DGSFP (1 de mar� i 15 de setembre de 2011) despr�s de l'entrada en vigor del decret que desenvolupa la Llei de mediaci� d'assegurances i reassegurances privades seran experimentals, i per tant, voluntaris .

No obstant aix�, Ricardo Lozano, ha insistit que aquesta informaci� "ens permetr� oferir al mercat per primera vegada informaci� immediata sobre l'evoluci� del negoci d'aquells corredors i agents vinculats que la envi�n" i ha animat els mediadors a fer un esfor� per enviar- : "Tinc el convenciment que amb tot aquest esfor� conjunt, de mediadors i d'Administraci�, contribuirem a un millor coneixement de la pres�ncia i del valor que els corredors i agents vinculats aporten a la societat".

Els Mediadors ja poden saber al detall quina �s la solv�ncia de la seva entitat

2010-12-09T09:00:00+01:00

La publicaci� de desembre de Aseguranza ofereix per primera vegada els R�nquings de solv�ncia del sector assegurador espanyol el 2009, amb dades procedents de la DGSFP. En primer lloc, ofereix les dades del conjunt del sector, les societats an�nimes, les m�tues i les mutualitats, ia continuaci�, un R�nquing total d'entitats, amb les companyies que tenen m�s percentatge de cobertura del marge de solv�ncia encap�alant les classificacions. Aix�, poden comprovar les entitats que estan per sobre del percentatge mitj� sectorial i les que estan per sota. como acceder a los rankings. Poden saber aqu� com accedir als r�nquings.

Les asseguradores no podran anular l'art. 28 en els seus contractes d'Ag�ncia

2010-12-02T09:00:00+01:00

La sent�ncia 582/2010 del Tribunal Suprem, del 8 d'octubre, estableix una nova jurisprud�ncia que avala la nul.litat de qualsevol cl�usula que limiti el dret d'un agent a obtenir la indemnitzaci� per clientela. La sent�ncia, encara que referida a un agent comercial, es refereix expl�citament als contractes d'ag�ncia, la refer�ncia en la majoria dels contractes d'agents d'assegurances, tal com estableix la Llei de Mediaci�.

De fet, la mateixa Llei de Mediaci� remet directament a la Llei de Contracte d'Agent en aquells aspectes que no legisli, i aquesta, en el seu art. 28, regula les indemnitzacions per client, fins i tot les garanties per l'Agent. Segons denuncien els Mediadors, hi ha companyies que len o eliminen aquest article en el contracte que estableixen amb l'Agent, una cosa que ara no podran fer vist l'antecedent generat amb aquesta sent�ncia.

Com va explicar a aquesta redacci�, diumenge Lorente, director de l'�rea t�cnico-jur�dica del Consell General, la sent�ncia �s molt interessant per als Agents d'Assegurances, en recon�ixer el "car�cter imperatiu" d'aquestes cl�usules, que no es podran anular, establint un precedent legal que avala la nul.litat. Per a Jos� Luis Nieto, president de la Comissi� d'agents del Consell General, la sent�ncia �s "una salvaguarda per garantir els seus drets de cartera de l'Agent" i avala aix� les recomanacions efectuades en el si de la Comissi� d'Agents, la guia de recomanacions recorda als Agents que l'art. 28 �s imperatiu ".

Adecose recomana als seus membres remetre la DEC semestral el 2011

2010-12-02T09:00:00+01:00

Els membres de la Junta Directiva de Adecose han decidit recomanar a les corredories integrades en l'associaci� que lliurin la DEC semestral el 2011 a la DGSFP. "Mai hem cregut que la DEC semestral (sense informaci� comptable) supos�s una c�rrega addicional important si la comparem amb els beneficis que ens pot aportar el fet de poder comptar amb dades del nostre sector amb una major periodicitat, i no com fins a la data en la que la informaci� que fem servir �s de 15 mesos enrere ", argumenten. "El fet que es publiquin dades nostres amb certa periodicitat �s una de les maneres m�s efectives de demostraci� r nostra transpar�ncia i que es pugui comparar la nostra evoluci� amb altres canals", afegeixen.

El 31 de gener acaba el termini de consultes de la CE per la Directiva de Mediaci�

2010-12-02T09:00:00+01:00

La Comissi� Europea (CE) donar� per finalitzat el termini de consultes per elaborar la futura Directiva de Mediaci� el 31 de gener de 2011, amb vista a poder tenir acabada una proposta abans que finalitzi aquest any. Segons la Comissi�, les bases sobre les quals treballar� per elaborar la futura Directiva s�n el refor� dels drets dels consumidors d'assegurances, l'elevaci� del grau de professionalitat dels mediadors de la UE i el foment de la transpar�ncia en aquest segment.

Fiatc: P�rdues a Andorra i ampliaci� de capital de Inverfiatc

2010-12-02T09:00:00+01:00

Segons les dades dels balan�os de les asseguradores el 2009 de la DGSFP, Fiatc va tenir unes p�rdues netes de 544.165 euros en les seves activitats a Andorra el passat exercici. de los beneficios netos de la entidad desde los 23 millones que gan� en 2008. Aquestes p�rdues representen l'equivalent al 39,1% dels 1,39 milions d'euros que l'entitat va presentar de resultats el 2009, un exercici que ja va suposar una important caiguda dels beneficis nets de l'entitat des dels 23 milions que va guanyar el 2008 .

Segons fonts de l'entitat, les p�rdues a Andorra es deuen a una "sobtada i puntual pujada de la sinistralitat, que ja est� sent corregida aquest any".

L'asseguradora tamb� segueix amb una tend�ncia descendent en primes, on, despr�s de la caiguda del 5,33% en l'exercici de 2009, fins al primer semestre d'aquest any, presentava un decreixement interanual de primes del 11,68%, segons xifres de ICEA.

A m�s, Inverfiatc comunicar a la CNMV que, en qualitat de soci �nic del Residencial Cugat Natura, radicat a Sant Cugat del Vall�s (Barcelona) ha procedit el 23 de novembre a ampliar capital en 3 milions d'euros, mitjan�ant aportaci� diner�ria. La nova aportaci� ha estat totalment subscrita i desemborsada per Inverfiatc "per continuar amb l'impuls de la construcci� del complex residencial".

Les inversions en activitats no asseguradores van ser el 2009 les culpables d'unes p�rdues de 10 milions d'euros en Fiatc, que van deixar redu�t el benefici net de l'entitat a nom�s 1.300.000 d'euros.

D'altra banda, el 24 de novembre Fiatc va celebrar a Barcelona la seva I Convenci� Nacional d'Agents Fiatc Empr�n (amb pla de carrera de l'entitat) que va comptar amb la pres�ncia de F�lix M�nguez, director general, i Albert Castells, director del canal d'ag�ncies i bancassegurances.

Per qu� la UCE considera al corredor una ajuda per al client i l'OCU ho considera un enemic?

2010-11-25T09:00:00+01:00

La relliscada total de l'Organitzaci� de Consumidors i Usuaris (OCU) que en la seva revista Diners i Drets recomana als seus lectors "prescindir dels corredors" convida al principi al rebuig absolut per part del sector davant la manifesta ignor�ncia que tenen sobre el sector aquesta associaci�, per� tamb� ha de convidar a una reflexi� a tots els membres del sector: Per qu� la Uni� de Consumidors d'Espanya (UCE) considera al corredor una ajuda per al client i incluso difon la seva figura en les seves campanyes de comunicaci� i les OCU ho considera un enemic de l'assegurat?

L'�nica ra� per l'atropellament de l'OCU a la professi� hauria de venir del seu propi desconeixement d'aquests Mediadors i de la seva falta d'inter�s per contrastar amb els afectats les not�cies que publica en el seu medi.

En aquest sentit, �s de lloar l'inter�s que s'ha pres el Consell General i el Consell Andal�s de Col.legis en qu� l'UCE conegui i valori la professi� de mediador i que fins i tot els ha portat a realitzar campanyes de publicitat conjuntes.

�s l'hora que el sector de la Mediaci� renovi els seus esfor�os per "obrir els ulls" a l'OCU i evitar que aquestes desagradables situacions es tornin a produir en el futur.

Reaccions del sector davant les acusacions de l'OCU

2010-11-25T09:00:00+01:00

Davant les afirmacions de l'OCU, el Consell General ha presentat una queixa formal a la Junta Consultiva d'Assegurances i Fons de Pensions, a la qual s'han adherit AEmes, Unespa i APCAS, i on es manifesta el "car�cter tendenci�s, esbiaixat i temerari "de la informaci� i s'adverteix que el text" pret�n condicionar les decisions dels consumidors basant-se en una lectura tergiversada de l'Informe de Queixes i Reclamacions de la DGSFP ". A m�s, en el document presentat pel Consell tamb� es lamenta l'abs�ncia a la Junta Consultiva de les dues associacions de consumidors que formen part d'ella - Adicae i UCE-FUCI -, a qui insta a manifestar una posici� formal en la propera reuni�.

Com a tercera mesura, el Consell formular� una den�ncia expressa per l'actuaci� de l'OCU davant l'Institut Nacional de Consum i davant la presid�ncia de la Confederaci� de Consumidors i Usuaris, demanant una reuni� entre les dues organitzacions perqu� es posicionin sobre l'actuaci� de l'OCU amb mesures concretes al respecte. A m�s, en virtut de la vigent Llei Reguladora del Dret de Rectificaci�, el Consell pret�n publicar una informaci� en el mateix mitj� de premsa de l'OCU, posant de manifest els errors i inexactituds de la informaci� publicada i actuant en defensa de l'activitat i imatge dels corredors. Finalment, el Consell General posar� en marxa una contraofensiva informativa i medi�tica, amb l'objectiu de posar en valor l'activitat de la mediaci� i fer p�blica, amb dades reals, l'aportaci� de la mediaci� al sector assegurador.

Adecose va ser la primera organitzaci� a reaccionar, mostrant la seva "m�s absolut rebuig per la informaci� publicada". Segons Mart�n Navaz, president, la informaci� "se sustenta sobre falsedats del tot demostrables i que, per algun inter�s que desconeixem, busca desprestigiar una professi� molt digna i que juga un paper fonamental en el mercat assegurador ". Afegeix que els corredors sempre estan al costat del client," els interessos protegeix en tot moment, de manera que si a alguna cosa contribueix aquesta figura, �s a ajudar el consumidor assessorant perqu� contracti la millor asseguran�a que li convingui ".

Segons la informaci�, "els principals motius de reclamaci� als corredors d'assegurances en el primer semestre, segons de la DGSFP, van ser l'assist�ncia deficient o inexistent del mediador durant la gesti� del sinistre o la confusa o incompleta informaci� pr�via a la contractaci�", a la qual afegeix: "Si t� clar quina asseguran�a li conv� (gui�s per les nostres Compres Mestres) prescindeixi del corredor. S'estalviar� la seva comissi� i rebaixar� la primeres".

Navaz els explica que en el primer semestre va haver 62 reclamacions contra corredors de les 5.274 totals, �s a dir, el 1,1%. "Com imaginar� em sorpr�n que d'una dada aix� es pugui posar en dubte a tota una professi�", recrimina Adecose, recordant que el propi informe de la DGSFP subratlla "un �ndex cridanerament baix de reclamacions contra corredors i corredories, considerant que intervenen en un elevat nombre d'operacions d'assegurances ".

Per aix�, "davant d'un desprop�sit-volem pensar que derivat no de la mala fe, per� s� d'un profund desconeixement i desinformaci� oferim mantenir una reuni� amb membres de l'OCU per informar-los de primera m� sobre la tasca dels corredors". Aix� mateix, commina a l'associaci� a "rectificar immediatament i de manera satisfact�ria aquesta not�cia publicada de car�cter difamatori".

A m�s, el Col.legi de Mediadors de Barcelona va traslladar el seu "profund malestar" a l'OCU i la seva "disconformitat per la inexactitud" de la i nformaci� relativa a corredors apareguda en Diners i Drets. Segons la missiva signada per Rom�n Mestre, gerent, la informaci�, que "despr�s de donar compte de manera abrupta i descontextualitzada dels principals motius de les queixes rebudes a la DGSFP contra corredors", recomana als seus lectors prescindir del corredor si tenen clar l'asseguran�a que els conv�, per estalviar la seva comissi� i rebaixar la primera, "�s presentada de manera esbiaixat i inexacte", atenent a la Mem�ria del primer semestre de 2010 del Servei de Reclamacions de la DGSFP.

Per aix�, l'�rgan col.legiat considera el comentari "clarament desinformador i injustificat", per conduir el lector a la creen�a que la intervenci� del corredor presenta un elevat grau d'insatisfacci� associat al seu deficient assist�ncia en cas de sinistre o la seva incompleta informaci� pr�via a la contractaci� "quan passa just el contrari", afegint que "una vegada descartada la neglig�ncia, no ens queda m�s que pensar que prefereixen ser vost�s els que assisteixin i defensin al consumidor quan aquests conflictes o incid�ncies es presentin i que, potser, veuen en nosaltres a fi de comptes a un competidor ".

Finalment, el Col.legi insta l'OCU a "apel.lar al seu sentit de la rectitud professional", valorar el contingut de la carta per considerar si la informaci� i el judici transm�s als seus lectors �s l'adequat, rectificant i ampliant-lo perqu� s'ajusti molt m�s a la realitat. "L'esfor� i les pugnes que cada dia escometen centenars de corredors d'assegurances per tal que les asseguradores compleixin estrictament les obligacions contretes amb els seus clients, s�n certes i b� ho mereix", conclou.

Finalment, AIPS qualifica de "desafortunades" les recomendacionesrealizadas per l'OCU als seus associats respecte de la figura del corredor: "Des AIPS advoquem per l'enteniment i el di�leg obert, perqu� aquestes situacions no es produeixin de nou. Creiem que hi ha un gran desconeixement de la tasca social i la ra� de ser dels corredors. El fet que se'ns denomini a tots mediadors no ajuda gaire, ja que a nivell de consumidor gaireb� ning� t� clara la difer�ncia entre agent i corredor, i amb la nova figura de l'agent vinculat, l'embolic �s molt m�s gran i no diguem si s'aprova la figura d'auxiliar assessor ".

AIPS creu que "els consumidors no tenen clar que estem de la seva part, que els representem i defensem davant l'assegurador. Hem de fer pinya amb les associacions de consumidors ja que en l'�mbit de les assegurances, som els seus principals defensors i representants. Hem de ressaltar la nostra condici� d'assessors independents dels nostres clients. Per aix�, encara que ho lamentem, no ens estranya que es produeixin situacions com aquesta ".

Les Corredories catalanes han de tenir tel�fon gratu�t abans del 23 agost 2011

2010-11-18T09:00:00+01:00

La Generalitat de Catalunya ha fixat en el 23 de gener de 2011 el termini perqu� les grans empreses s'adaptin al nou Codi de Consum de Catalunya, mentre que les Pimes han d'adaptar abans del 23 d'agost de l'any que ve. de atenci�n al cliente. El Codi obligar� les Corredories catalanes a tenir un tel�fon gratu�t d'atenci� al client.

El 85% de llars a Alemanya contracta les assegurances amb Mediadors

2010-11-18T09:00:00+01:00

El bloc de Carlos Biurrun inclou un interessant post de Harald Krauss, partner a Alemanya de Monitoring European Distribution of Insurance, on es resumeix l'estudi realitzat per Allianz a Alemanya entre prop de 20.000 llars per con�ixer els seus h�bits en mat�ria de compra d'assegurances. L'estudi l'ha realitzat Allianz juntament amb Google i el 4 � consultor internacional Gfk Panell Services. Krauss ressalta que a Alemanya el 85% dels contractes d'assegurances de les llars es fan sempre a trav�s del canal tradicional, el mediador professional, en fins i tot, tres de cada quatre persones, una vegada que comparen preus per internet, acaben subscrivint a trav�s del Mediador.

Els tres sup�sits perqu� un mediador cobri prestaci� d'atur

2010-11-04T09:00:00+01:00

El proper dissabte 6 de novembre entra en vigor un marc de prestaci� de l'asseguran�a de desocupaci� a les persones f�siques que es troben d'alta en el R�gim Especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o aut�noms (RETA), col.lectiu en qu� s'emmarquen els Mediadors d'assegurances. Les prestacions, promogudes per la Llei 32/2010, de 5 d'agost, estableixen un sistema espec�fic de protecci� dels treballadors aut�noms per cessament d'activitat. La norma recull les conting�ncies que determinen la situaci� legal de cessament parcial o definitiu, concretades en l'art. 5. La conting�ncia �s l'exist�ncia de "motius econ�mics, t�cnics, productius o organitzatius determinants de la inviabilitat de prosseguir l'activitat econ�mica o professional".

Aquesta declaraci� es concreta en tres motius: La declaraci� judicial de concurs, d'acord amb la Llei de Concursal, l'exist�ncia d'execucions judicials tendents al cobrament de deutes reconegudes pels �rgans judicials que comportin com a m�nim el 40% dels ingressos corresponents a l'exercici econ�mic immediatament anterior, i quan les p�rdues en un any concret superin el 30% dels ingressos o el 20% en dos anys consecutius.

El Corredor recomana una entitat quan est� satisfet amb el seu servei

2010-11-04T09:00:00+01:00

ICEA ha constatat en un estudi amb opinions de 750 Corredors i Corredories la gran correlaci� que existeix entre satisfacci� amb una entitat i la seva recomanaci� entre aquests professionals. Aix�, a mesura que creix la satisfacci� del Corredor amb el servei rebut de l'asseguradora, creix la intenci� del Corredor de recomanar a l'entitat. En un 87% dels casos, els corredors que declaren estar satisfets amb el servei rebut, recomanarien a l'entitat per treballar amb ella.

"Prohibir r�pels �s q�estionable i l'an�lisi objectiu en la renovaci�, matisable"

2010-10-28T09:00:00+01:00

Gran enrenou entre el sector de Corredors i Corredories per les declaracions de Ra�l Casado, inspector de la DGSFP, al F�rum Adecose , on va considerar "q�estionable i matisable" la prohibici� que aquests professionals puguin rebre r�pels.

Casado va dir que "s'hauria potser permetre atenent a criteris com el volum de negoci assolit o la rendibilitat de la cartera. Que la Llei de Mediaci� prohibeixi els r�pels �s "com posar portes al camp, ja que hi ha pa�sos amb un model de dret anglosax�-m�s obert a l'hora de legislar i amb una versi� menys detallistes a la transposici� sobre q�estions com els r�pels o el an�lisi objectiva-que s� que els permeten ".

Per aix�, considera que la DGSFP esperar� a veure quina ser� la pr�ctica en altres estats membres, per veure com actua sobre aix�. Va afegir que el fet que la comissi� sigui l'�nica retribuci� honor�ria permesa per als corredors, tamb� limita la possibilitat que aquests puguin realitzar tasques administratives externes - "afecten realment a la independ�ncia del Corredor?", Es va preguntar-o que, al contrari, siguin ells qui externalitzin aquestes tasques. Tot aix� planteja conflictes, per� seria q�esti� de debatre ", ha concl�s.

En la seva opini�, la informaci� dels r�pels podria demanar atenci� al volum de negoci assolit o la rendibilitat de la cartera, on caldria tenir en compte la selecci� de riscos i la tramitaci� de reclamacions, entre d'altres aspectes. "Tot aix� planteja conflictes per� seria q�esti� de debatre", ha matisat.

Casado tamb� va considerar "matisable" l'an�lisi objectiu en les renovacions, reconeixent que la DGSFP havia suavitzat la seva posici� al respecte despr�s d'escoltar a la Mediaci�, ja que suposa un treball repetit i molt labori�s per als Mediadors.

No obstant aix�, aquesta redacci� ha pogut saber que la c�pula de la DGSFP no comparteix completament les opinions de Casado, encara que s� algunes matisacions a aquests temes.

La Generalitat de Catalunya decideix no aplicar la DEC semestral als seus Corredors

2010-10-28T09:00:00+01:00

Els corredors autoritzats per la Generalitat de Catalunya no tindran (en principi) de fer les dues DEC semestrals, i per tant nom�s hauran de fer l'anual, segons va aprovar recentment la Junta Consultiva d'Assegurances de la Generalitat.

Aquesta decisi� contrav� per complet que disposa la DGSFP per als seus Corredors autoritzats, que han de realitzar tres DEC a partir de l'any que ve, encara que les semestrals s�n molt m�s redu�des i no contenen aspectes comptables. Contra aquesta mesura, han aixecat la seva veu diverses associacions, com E2000 , que considera augmenten les ja molt importants c�rregues administratives que ha de suportar el Corredor.

Segons ha pogut saber aquesta redacci�, almenys dues comunitats aut�nomes amb compet�ncies en Mediaci� podrien sumar-se a la decisi� presa a Catalunya.

Lagun Aro refor�a el seu canal de Mediaci�

2010-10-28T09:00:00+01:00

Lagun Aro ha refor�at el seu canal de mediaci� amb la creaci� de tres noves direccions territorials, de les quals dependran les diferents direccions provincials: La Direcci� Territorial Oest aglutinar� les sucursals d'Ast�ries, Burgos, Lle�, Salamanca i Valladolid i ser� dirigida per Ferm�n Castella; la Direcci� Territorial Aquest est� formada per les sucursals de Barcelona, Saragossa i Val�ncia i al capdavant d'ella estar� Agust� Ripoll�s, i la Direcci� Territorial Zona Nord, que compr�n les de Cant�bria, Biscaia, �laba, Guip�scoa, Navarra i la Rioja, ser� liderada per Evaristo Churruca. La Direcci� de Madrid dependr� directament del director del Canal de Mediaci�, Fernando Urquiza.

A m�s, Lagun Aro va llan�ar una nova campanya de Llars ri Comer� '1 000 x 100 'adre�ada als seus Mediadors.

El Consell rep queixes per la negativa d'entitats a la conversi� en Vinculats

2010-10-21T09:00:00+01:00

Jose M � Campabadal, president del Consell General, va denunciar dimarts en la seva intervenci� en la Setmana Mundial del Col.legi de Girona que hi ha una "problem�tica entre algunes asseguradores i els seus Agents Exclusius. En el Consell General, hem rebut nombroses queixes i demandes d'empara davant la negativa d'algunes entitats a autoritzar la conversi� en Vinculats als seus Agents Exclusius ". Campabadal tamb� va dir que "a la Llei de Mediaci�, algunes coses possiblement es van fer malament, com la transposici� de l'an�lisi objectiu, que fins i tot podria ser il legal, segons interpretacions d'alguns experts juristes. Tamb� es va fallar en el tema dels auxiliars externs ".

A m�s, va negar que hagi d'haver una xifra m�nima de negoci del Mediador per poder operar: "Dependr� de la seva situaci�, especialitzaci�, tipologia del negoci i de clients, zona i entorn". Pel que fa a les relacions Mediadors-Entitats, ha assenyalat que "han de millorar i milloraran, sempre que tots posin de part seva. Si no, perdrem tots ". Finalment, va criticar l'�s de "sistemes de pressi�" en bancassegurances i va demanar que el redactat de la futura Llei de Contracte d'Asseguran�a (LCS) inclogui "definicions de les condicions unificades, amb un llenguatge clar en b� del consumidor".

D'altra banda, el Col.legi de Girona va presentar un estudi sobre les assegurances d'empreses a la prov�ncia, que destaca que el 85% de les empreses de Girona contracten les seves assegurances a trav�s del canal de Mediadors, canal que genera una confian�a del 82%. A m�s, i l tel�fon segueix sent el mitj� de comunicaci� preferit dels ciutadans per a contactar amb el mediador, amb el 42% del total, encara que les noves tecnologies tenen una incid�ncia rellevant, amb un 22%. En el 23% dels casos, �s el mediador el que es despla�a a l'empresa del client per a contactar amb ell. Tanmateix, l'estudi conclou que encara existeix un elevat percentatge d'empresaris amb un coneixement baix de les funcions del Mediador.

Unespa no vol que hi hagi una nova Directiva de Mediaci�

2010-10-21T09:00:00+01:00

Les entitats estan contentes amb l'actual marc normatiu de la Mediaci� i rebutgen canviar-lo. Si m�s no, aix� �s el que es despr�n de les paraules de Pilar Gonz�lez de Frutos, presidenta d'Unespa, a la Setmana Mundial del Col.legi de Girona: "Unespa no vol una nova Directiva de Mediaci�".

A m�s, va dir que la patronal asseguradora "no empara conductes d'algunes entitats financeres pel que fa a la captaci� de dades capturades fraudulentament en els rebuts". Sobre la futura LCS, va dir que s'ha d'acabar la q�esti� de les cl�usules limitadores, de vegades abusives, que inclou l'actual article 3 de la norma, ja que s�n la causa de la majoria de plets ". Tamb� desitja redactats clars, en defensa del consumidor, encara que va dir que les definicions de condicionats unificades no podran incloure ser, perqu� la normativa sobre compet�ncia ho impedeix.

Finalment, ha destacat la solv�ncia del sector assegurador espanyol i va demanar que l'asseguran�a quedi al marge de les noves taxes financeres, ja que no seria just, "ja que el nostre sector no est� en l'origen de la crisi".

Casado (DGSFP): "La prohibici� dels r�pels �s q�estionable"

2010-10-21T09:00:00+01:00

Ra�l Casado, inspector d'Assegurances de l'Estat de la DGSFP, va assenyalar ahir durant la seva intervenci� en el F�rum Adecose, titulat "Gesti� de Corredories IV", que la "prohibici� dels r�pels �s q�estionable" i que s'hauria potser permetre atenent a criteris com el volum de negoci assolit o la rendibilitat de la cartera.

Segons la seva opini�, que la Llei de Mediaci� prohibeixi els r�pels �s "com posar portes al camp", ja que hi ha pa�sos amb un model de dret anglosax�-m�s obert a l'hora de legislar i amb una versi� menys detallistes a la transposici� sobre q�estions com els r�pels o l'an�lisi objectiu-que s� que els permeten. Per aix�, considera que la DGSFP esperar� a veure quina ser� la pr�ctica en altres estats membres, per veure com actua sobre aix�. Va afegir que el fet que la comissi� sigui l'�nica retribuci� honor�ria permesa per als corredors, tamb� limita la possibilitat que aquests puguin realitzar tasques administratives externes - "afecten realment a la independ�ncia del Corredor?", Es va preguntar-o que, al contrari, siguin ells qui externalitzin aquestes tasques. Tot aix� planteja conflictes, per� seria q�esti� de debatre ", ha concl�s.

Casat tamb� va considerar "matisable" l'an�lisi objectiu en les renovacions, reconeixent que la DGSFP havia suavitzat la seva posici� al respecte despr�s d'escoltar la Mediaci�. Va estendre la "falta de concreci� sobre determinats aspectes relacionats amb el conflicte d'interessos" a q�estions com l'an�lisi objectiva, la independ�ncia del Mediador, la transpar�ncia, la tasca d'auxiliars externs, la formaci�, segons ell, hauria de passar del Grup C al B, o l'�mbit territorial d'actuaci�.

Pr�viament, Mart�n Navaz i Borja L�pez-Chicheri, president i director gerent de Adecose, respectivament, van explicar l'estat actual de la normativa que afectar� a la tasca de Corredors i Corredories, entre elles, la revisi� de la Directiva de Mediaci�, el Projecte de Llei d'economia sostenible, i el tractament que donar� als auxiliars-assessors, la nova DEC anual i les DEC semestrals, el Reglament de Prevenci� del Blanqueig o l'Avantprojecte de LCS, entre altres assumptes.

Finalment, Jos� Luis Ferr�, director general d'Allianz, Ana Lorenzo, directora general d'Cigna, Joan Aznar, director d'Estrat�gia i Desenvolupament de Dual Ib�rica, Arist�bulo Bausela, director general de Xarxa Mapfre, i Luis Badrinas, director general de Zurich Vida, van oferir la visi� de les asseguradores sobre les renovacions del pr�xim exercici, que consideren dif�cil, subratllant el manteniment del mercat tou tot i la caiguda de primes i al possible augment de la sinistralitat. "L'objectiu principal �s mantenir la quota de mercat", van recon�ixer, encoratjant a la Mediaci� a buscar oportunitats en el ram de Vida. . M�s informaci� en el pr�xim de novembre de Aseguranza .

L'Ag�ncia Catalana del Consum ajuda a complir la seva nova norma

2010-10-14T09:00:00+01:00

L'Ag�ncia Catalana del Consum ha posat a disposici� dels empresaris i comerciants un Test d'autoavaluaci� de la normativa de Consum. Aquest test permet a les empreses i comer�os con�ixer el grau de compliment de la normativa b�sica de consum. El programa consisteix en un test amb diferents preguntes, a partir del qual es generar� un informe amb indicacions i recursos per ajudar els empresaris i comerciants a complir les normes. El test �s an�nim. De moment, 60 empresaris i comerciants ja l'han utilitzat.

Entre les exig�ncies de la nou norma de consum a Catalunya, figura l'obligaci� de disposar d'un tel�fon gratu�t d'atenci� d'incid�ncies i reclamacions, requeriment que haurien de complir les Corredories d'Assegurances.

Coprapose signa un acord amb Fundaci� Inade

2010-10-14T09:00:00+01:00

El 13 d'octubre es van citar a Santiago de Compostela els Mediadors d'assegurances d'Espanya i Am�rica a la Jornada "La mediaci� de l'asseguran�a Panamericana". La DGSFP i la Xunta de Gal�cia presidiran la trobada. A m�s, el president de la Confederaci� Panamericana de Productors d'Assegurances (Copaprose) signar� un conveni de col.laboraci� amb Fundaci� Inade, Institut Atl�ntic de l'asseguran�a a trav�s del qual Fundaci� Inade contribuir�, entre altres coses, a la millora de la imatge dels mediadors ja elevar el seu nivell professional.

Per qu� hauria d'esperar el nou auxiliar assessor fins al 2013?

2010-10-07T09:00:00+01:00

La Mediaci� no ent�n perqu� la nova figura de l'auxiliar assessor d'esperar fins a l'any 2013 per ser operativa. El sector considera que �s urgent que la nova figura s'incorpori al mercat. S'obre una esperan�a amb l'admissi� a tr�mit al Congr�s dels Diputats de l'esmena al Projecte de Llei d'economia sostenible elaborada conjuntament pel Consell General, Adecose i Fecor, en qu� demanen que la nova figura entri en vigor en el moment en que sigui aprovada definitivament la Llei

D'altra banda, el Congr�s tamb� diocurso a altres tres esmenes presentades pel Adecose sobre l'auxiliar assessor, en les que l'associaci� proposa millores en el text en aspectes clau com la formaci� i el r�gim d'incompatibilitats. Adecose pret�n aix� que el text que emani de les Corts sigui "el m�s clar i rigor�s possible, i aix� contribuir al bon funcionament i desenvolupament d'aquesta figura en el mercat".

Els corredors autoritzats a Catalunya ingressen 106.000.000 en comissions i honoraris

2010-10-07T09:00:00+01:00

637 corredors registrats a la Generalitat de Catalunya van generar un negoci de 896.700.000 d'euros (705.800.000 a No Vida i 190.900.000 en Vida) el 2009, un 0,88% menys que un any abans, de el que es despr�n que la cartera mitjana d'un corredor autoritzat a Catalunya �s de 1,4 milions en primes, segons el " An�lisi de la Documentaci� Estad�stica i Comptable del sector assegurador "de la Direcci� General de Pol�tica Financera i Assegurances de la Generalitat.

Pel que fa a ingressos d'aquests Mediadors, recaptar un total de 106.480.000 en comissions i honoraris, la major part aconseguits en No Vida (97,2 milions en comissions i 937.000 euros en honoraris), el que suposa que la comissi� mitjana va ser l'any passat del 13,9%. En Vida, les comissions van ser 8,2 milions i els honoraris 129.800 euros, el que suposa el 4,38% de les primes intermediades.

El pes d'Autos va caure una mica m�s d'un punt, passant del 42,55% al 41,22%, encara que segueix sent el ram m�s representatiu, seguit de RC (9,22%), Multirisc Industrial (8,17%) i Llar (7,98%). Una altra de les conclusions de l'informe �s "la voluntat dels corredors per millorar els seus coneixements", com demostren les 133.739 hores destinades a formaci� cont�nua, un 41,43% m�s. Aquests corredors comptaven l'any passat amb 3.766 empleats.

Segons la Generalitat, aquestes dades "reflecteixen la capacitat de la Mediaci� per adaptar-se i reorientar el seu negoci en un context general de desacceleraci� de l'economia".

Els Mediadors, principal canal el 2009 tot i que el seu negoci va caure

2010-09-30T09:00:00+01:00

Durant el 2009, agents, corredors i operadors de bancassegurances, van continuar sent els principals canals de distribuci� a trav�s dels quals es comercialitzen els productes d'assegurances (els mediadors, un 43% de les primes, i els operadors de bancassegurances, un 39%) , segons dades d'ICEA.

El r�nquing de canals queda aix�: Bancassegurances, 39,47%; agents, 25,60%; corredors, 17,03%; oficines i empleats, 12,68%, altres canals, 4,71%, i comer� electr�nic, 0 , 51%. El negoci del sector va cr�ixer un 1,17% el 2009, aquest creixement es va produir pr�cticament per tots els canals, a excepci� dels mediadors, l'evoluci� va ser negativa degut principalment al decrement que es va produir en No Vida (-2,51%) .

Continua la pol�mica pels l�mits territorials als Corredors auton�mics

2010-09-23T09:00:00+01:00

La petici� de la DGSFP al Govern d'Arag� perqu� anul una resoluci� que permetia als Corredors que autoritza aquesta Comunitat operar fora d'ella continua fent parlar. En primer lloc, una matisaci�: La not�cia La DGSFP anul un Decret sobre compet�ncies en mediaci� del Govern d'Arag� apareguda la setmana passada tant a Carta del Mediador no era correcta, ja que la DGSFP no t� capacitat normativa per anul�lar decrets auton�mics, per la qual que, en realitat, el que la not�cia hauria de dir �s que la DGSFP ha demanat al Govern d'Arag� que anul el Decret.

Diversos Corredors auton�mics afectats s'han dirigit a aquesta redacci� per censurar l'actuaci� de la DGSFP i criticar la den�ncia que va interposar Adecose. En general, demanen que l'�rgan de control respecte la Lliure prestaci� de serveis que regula la Uni� Europea i creuen que ha d'haver flexibilitat en aplicar la norma, ja que molts clients tenen negocis o b�ns en comunitats diferents. Tamb� creuen que els corredors no haurien enfrontar-se entre si, ja que prou tenen amb la compet�ncia de la banca.

"Cl�usula de ren�ncia al dret de tempteig": La clau per passar de Corredor a Vinculat

2010-09-23T09:00:00+01:00

En el que podr�em anomenar com una "imaginativa enginyeria contractual", entitats i mediadors semblen haver trobat una via per solucionar el major obstacle que existeix per passar de Corredor a Agent Vinculat: La p�rdua dels drets de cartera per part del primer al convertir-se en vinculat. En el mercat, molts corredors viuen amb angoixa els cada vegada majors requisits i exig�ncies administratives per operar, circumst�ncia que s'uneix al dificil�ssim moment econ�mic que viu el sector i la compet�ncia de nous canals.

Per aix�, s�n bastants els corredors, sobretot de petites i mitjanes, que comencen a veure amb simpatia la figura de l'Agent Vinculat, amb la que podrien seguir operant amb diverses entitats i no tindrien les responsabilitats i exig�ncies del Corredor. Per� per passar a enlla�at, hi ha una gran barrera: La p�rdua dels drets de cartera que els corredors han aconseguit al llarg dels anys i que cedirien "gratis" a les entitats.

Doncs b�, el sector ha donat amb una imaginativa soluci�: En els nous contractes d'ag�ncia Vinculada que se signen amb Corredors, s'inclou una "Cl�usula de ren�ncia al dret de tempteig", que, en teoria, protegeix la cartera del Corredor que es passa a enlla�at, ja que l'entitat a la qual es traspassa la cartera com a Ag�ncia ren�ncia a llan�ar una oferta, si el nou agent Vinculat vol traspassar-la, �s a dir, "vendre". Aquesta cl�usula podria disparar el nombre de conversions de corredors a Vinculats, el nombre segurament superar� els 500 abans que finalitzi l'any.

No obstant aix�, fonts de la Mediaci� consultades per Carta del Mediador afirmen que cal ser prudents amb l'abast jur�dic d'aquesta cl�usula i auguren que podria haver problemes en cas de conflicte entre el Mediador i l'entitat.

Els Agents, m�s satisfets que els corredors amb els portals de les entitats

2010-09-16T09:00:00+01:00

Una de les eines m�s utilitzades per agents i corredors s�n els portals de Mediadors de les entitats, com mostren els estudis de qualitat i satisfacci� als Mediadors elaborats per ICEA. Aix�, el 2008 aproximadament un 95% de Mediadors afirmava utilitzar-los, ia m�s amb una freq��ncia bastant elevada. Els principals motius d'�s d'aquests portals s�n l'elaboraci� de pressupostos i contractaci�, seguits de les consultes i modificacions de p�lisses per als agents, i l'alta i gesti� de sinistres per als corredors.

En general, la satisfacci� dels Mediadors �s elevada, ja que m�s del 50% de Corredors est� "satisfet" o "molt satisfet", percentatge que supera el 85% en el cas dels agents. No obstant aix�, hi ha difer�ncies entre els portals de les diferents companyies i hi ha Mediadors amb un grau de satisfacci� menor, segons ICEA.

Definitiu: Un Corredor autoritzat per una CA no pot operar fora de la seva regi�

2010-09-16T09:00:00+01:00

La DGSFP ha anul�lat una Resoluci� de la Direcci� General de Pol�tica Econ�mica del Govern d'Arag� per contravenir el r�gim de distribuci� de compet�ncies, en permetre que un corredor inscrit en un registre de la Comunitat Aut�noma realitz�s activitats de mediaci� fora del territori d'aquesta comunitat. La DGSFP aclareix que la inscripci� com a mediador en un registre auton�mic no l'habilita legalment per a la realitzaci� d'activitats de mediaci� fora d'aquest territori, recordant que per exercir l'activitat fora de la comunitat en la qual tingui el seu domicili ser� necess�ria la pr�via inscripci� a el Registre administratiu especial de mediadors de la DGSFP.

La decisi� ha estat presa despr�s d'una consulta de Adecose a la DGSFP sobre el r�gim de distribuci� de compet�ncies de control i supervisi� de l'activitat de Mediaci� entre l'Administraci� General i les CCAA perqu� el negoci d'un soci de Adecose, s� inscrit en el registre nacional, estava sent perjudicat per actuacions d'un mediador inscrit �nicament en el registre regional.

Aquesta q�esti� va centrar l'�ltima Junta de Adecose, en la qual tamb� es van abordar les gestions per a la signatura de noves cartes de condicions amb asseguradores, l'estat actual del Projecte de Llei d'economia sostenible en relaci� amb la figura de l'auxiliar-assessor, el contingut de la Llei del Codi de Consum de Catalunya , la preparaci� del F�rum i el Bar�metre Adecose i l'estudi dels temes que es tractaran en el proper Comit� de Directors de BIPAR, el 27 i 28 de setembre a Brussel�les. Al dinar posterior a la Junta, van assistir com a convidats Jos� Luis de les Heras i Miguel �ngel de la Calle, director general i director t�cnic, respectivament, del Pool Espanyol de Riscos Mediambientals.

Les primes de Fiatc cauen un 12% en el primer semestre

2010-09-09T09:00:00+01:00

Les primes recaptades per Fiatc, entitat que distribueix majorit�riament a trav�s de Corredors, han caigut un 11,68% en el primer semestre, passant de 262,9 milions d'euros al juny de 2009 a 232,2 milions el juny de 2010, segons dades provisionals de ICEA. Aquest decreixement ha portat l'entitat a perdre en un any dues posicions en el r�nquing d'entitats, passant del lloc 33 al 35. A m�s, la caiguda es suma a l'experimentada per Fiatc en el conjunt de l'any passat, que va ser del 5,33%, fins a 486.300.000.

El Consell negocia que el mediador coure amb rapidesa les quantitats avan�ades

2010-09-09T09:00:00+01:00

El Centre de Negocis del Consell General est� intentant consensuar amb les entitats una proposta per facilitar l'aviat i efica� reintegrament de les quantitats avan�ades pel Mediador, pel compliment de la Llei de serveis de pagament, motiu recent de fricci� entre entitats i Mediadors, ja que les garanties de la Llei de Contracte d'Asseguran�a xoquen amb la Llei de serveis de pagament. Mentre que la primera estableix que s'ha de liquidar el pagament corresponent des del moment que se signa un contracte, la segona contempla un per�ode de fins a 8 setmanes en qu� el prenedor pot, legalment, tornar el rebut de la prima tot i que el mediador ja l'hagi liquidat davant la companyia.

Per altra banda, el Consell aposta per una reforma parcial del Barem d'Autos, "ja que ha demostrat la seva utilitat fins ara". Entre els punts que proposa revistes que hi ha el r�gim fiscal de les exempcions per a les indemnitzacions, les llacunes legals que es donen en molts casos, una regulaci� m�s detallada dels sup�sits en qu� es concedeix una renda vital�cia a grans inv�lids i millorar el quadre de seq�eles vigent.

Finalment, el Consell, davant el nombre de consultes que est� rebent en la seva assessoria jur�dica, va informar als col�legiats que no hi ha obligaci� per corredors i agents Vinculats perqu� presentin DEC sobre el primer semestre del 2010, tal com va avan�ar Carta del Mediador .

Creixen les den�ncies contra pr�ctiques de la banca en vendre assegurances

2010-09-09T09:00:00+01:00

En les �ltimes setmanes, s'estan coneixent diferents accions empreses per Mediadors o Associacions de Mediadors i de Consumidors per denunciar suposades pr�ctiques indegudes realitzades per bancs i caixes en la comercialitzaci� o gesti� d'assegurances.

Per exemple, Fecor i la seva associaci� membre ACS-CV han aconseguit que un banc retorni �ntegrament una quantitat d'un pla de pensions reclamada per un client d'una corredoria, despr�s de portar endavant una reclamaci� conjunta. La federaci� va considerar que el cas era un "ab�s de poder manifest per part d'una de les grans entitats banc�ries d'aquest pa�s respecte a una mala pr�ctica referent a un pla de pensions". Fecor va iniciar una negociaci� jur�dica en via amistosa com a fase pr�via a l'inici de possibles accions legals, que va concloure al juliol amb l'acceptaci� pel banc de la devoluci�. Fecor anima els corredors a que aportin tots els casos similars els arribin dels seus clients i afirma que est� tramitant actualment altres casos similars.

D'altra banda, el diari Avui va informar que una caixa catalana ha estat condemnada a Girona a indemnitzar a un client amb 16.000 euros, per no informar adequadament del risc que assumia en contractar un producte de tipus "swap", que se li va vendre com un segur i en realitat no ho era.

Un altre cas similar ha estat denunciat per l'UCE a Ast�ries, on podria haver fins a 5.000 afectats per "swap" comercialitzats per la banca amb aparen�a d'assegurances sense advertir dels riscos. L'Audi�ncia Provincial d'Ast�ries ha donat la ra� a la UCE en relaci� amb les den�ncies interposades contra diversos bancs i caixes de la regi� per pr�ctiques enganyoses en la contractaci� de 'swap' i ha confiat que els bancs comencin a cancel�lar aquests productes per " iniciativa pr�pia "davant la" publicitat negativa "que els estan donant.

Finalment, diversos Mediadors particulars tamb� s'han adre�at a Carta del Mediador, per denunciar l'�s de les dades personals dels seus clients que t� la banca per oferir-els mateixos productes que tenen contractats amb els Mediadors, de vegades, fins i tot amb suposades pressions.

Condicions perqu� una associaci� sectorial intermedi� assegurances

2010-09-09T09:00:00+01:00

La DGSFP ha delimitat en un nou criteri les condicions que ha de complir una associaci� sectorial si vol intermediar segurs amb els seus associats o assessorar sobre temes asseguradores. L'�rgan de control assenyala que "l'activitat proposada per l'associaci� consistent en l'assessorament mitjan�ant l'estudi de les diferents possibilitats existents per aconseguir en la p�lissa d'accidents primes m�s beneficioses per als seus associats, s'emmarca dins de l'activitat de mediaci� definida en l'article 2.1 de Llei 26/2006 ". La DGSFP recorda que per aquesta activitat hi ha remuneraci� i per tant, �s mediaci� d'assegurances regulada. Per aix�, el supervisor recomana a l'associaci� que, per no inc�rrer en il � legalitat, es converteixi en agent o auxiliar.

A m�s, un altre criteri contesta a la pregunta de si un soci d'una societat d'ag�ncia exclusiva pot tenir contractes amb una altra asseguradora i si l'afecta el r�gim de participacions significatives fixat en l'art. 28 de la Llei 26/2006. La DGSFP respon que "si el soci, no t� simult�niament c�rrecs d'administraci� o direcci�, no es preveu cap incompatibilitat per al sup�sit plantejat. No obstant aix�, es recorda que els agents exclusius no poden simultaniejar l'activitat de mediaci� per a diverses asseguradores, ja que de fet suposaria la vulneraci� del pacte d'exclusivitat. En conseq��ncia, si la participaci� societ�ria en la societat d'ag�ncia exclusiva i l'exercici de l'activitat de mediaci� com a agent exclusiu es realitza a fi d'intervenir amb m�s d'una asseguradora, a trav�s de persona interposada per eludir les limitacions previstes en els articles 13 i 14 de la Llei, l'agent incorria en infracci� molt greu, de la qual serien responsables el mateix mediador i les asseguradores corresponents ".

Finalment, un tercer criteri recorda el "r�gim d'adaptaci�" dels Mediadors que venien exercint l'activitat abans de l'entrada de la Llei 26/2006 al nou Reial Decret 764/2010 sobre formaci�. Aix�, reitera que "aquelles persones domiciliades o residents a Espanya, compreses en els grups A, B i C, que acreditin que venien exercint amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 26/2006 d'acord amb la derogada Llei 9 / 1992 , com a agents o corredors, o portant la direcci� efectiva o exercint funcions de direcci� t�cnica en el cas de les persones jur�diques d'aquests mediadors, o participant en la mediaci� com a empleats, subagents o col�laboradors mercantils d'aquests mediadors, no hauran de superar els cursos previstos per a exercir les funcions de cada categoria".

AIPS insta les CCAA amb compet�ncies en Mediaci� a no aplicar la DEC semestral

2010-09-02T09:00:00+01:00

AIPS ha criticat durament la DEC semestral aprovada pel Reial Decret (RD) 764/2010 de 11 de juny i insta a les comunitats aut�nomes amb compet�ncies en mat�ria de Mediaci� a no aplicar-la. AIPS sost� que el RD nom�s obliga a aquells professionals que estan inscrits en la DGSFP o aquells que estan en comunitats aut�nomes sense compet�ncies exclusives en la mat�ria. Aix� mateix, critica la mesura per "innecess�ria: Nom�s es pot entendre com un sistema per perjudicar una mica m�s als Corredors i reduir el seu n�mero". Per aix�, ha enviat a totes les direccions generals d'Assegurances de les Conselleries d'Economia de les CCAA amb compet�ncies en assegurances, una petici� perqu� no es deixin influenciar per la DEC semestral: "Les comunitats aut�nomes tenen a les seves mans aconseguir que el RD sigui nom�s d'aplicaci� en aquells Corredors i Corredories que estan inscrits a la DGSFP ".

D'altra banda, AIPS ha interposat dos procediments judicials contra la DGSFP relacionats amb la Formaci�. Aix�, ha elevat al Tribunal Suprem un recurs de cassaci� contra la sent�ncia del Tribunal Superior de Just�cia de Madrid sobre la Resoluci� de Formaci� de juliol de 2006, ja que l'associaci� considera que "els arguments exposats en la sent�ncia no concorden amb els motius de fons que van portar a la presentaci� del contenci�s administratiu, sabent que la Resoluci� de Formaci� ha estat substitu�da pel RD ".

AIPS creu que "tant en l'anterior Resoluci� com en l'actual RD entenem que, d'una banda, el text legal s'extralimita amb la formaci� obligat�ria exigida als Auxiliars externs, tant inicial com de reciclatge, i de l'altra, es queda curta en Quant a la formaci� dels professionals del Grup A, que hauria de ser de grau universitari i comptar amb un professional d'aquestes caracter�stiques a cada punt de distribuci� d'assegurances, tant en corredories, les seves sucursals, oficines banc�ries i ag�ncies vinculades".

DGSFP: "Hi ha un �ndex cridanerament baix de reclamacions contra Corredors"

2010-09-02T09:00:00+01:00

La DGSFP reconeix en la seva Mem�ria del Servei de Reclamacions del primer semestre que "s'observa un �ndex cridanerament baix de reclamacions contra Corredors i Corredories, considerant que intervenen en un elevat nombre d'operacions d'asseguran�a". I aix�, tot i que les reclamacions a aquests Mediadors van tenir un important increment del 80,4%, passant de 46 reclamacions en el primer semestre del 2009-83 un any despr�s, tot i que 21 d'aquestes reclamacions no van ser admeses a tr�mit.

Les 62 reclamacions contra el Corretatge admeses contrasten vivament amb les 3.014 reclamacions contra asseguradores i les 110, contra gestores de fons de pensions. De les 62 reclamacions admeses, la DGSFP ha resolt ja 49. Una gran majoria d'elles (30) es van originar per una deficient o inexistent assist�ncia del Mediador durant la gesti� del sinistre, 5 d'elles es van derivar d'una la confusa o incompleta informaci� oferta pr�viament a la contractaci�, i les 14 restants, per altres motius .

Prohibida la discriminaci� per discapacitat en la contractaci� d'assegurances

2010-07-29T09:00:00+01:00

El Ministeri de Sanitat i Pol�tica Social va presentar al Consell de Ministres del 23 de juliol un informe sobre l'Avantprojecte de Llei per adaptar a la normativa espanyola deu lleis que protegirien els drets de les persones amb discapacitat i adaptar-les a la Convenci� Internacional de l'ONU. Entre altres adaptacions, figura la prohibici� de la discriminaci� per discapacitat en la contractaci� de tot tipus de b�ns i serveis, amb particular �mfasi en la contractaci� d'assegurances. D'aquesta manera, no es podr� denegar l'asseguran�a a les persones amb discapacitat per aquest motiu, ni se'ls podran imposar condicions m�s costoses que a la resta de la poblaci�.

D'altra banda, el Consell de Ministres ha rem�s a les Corts Generals el Projecte de Llei de RC amb un r�gim espec�fic per danys que puguin causar accidents en qu� puguin involucrar materials radioactius que no siguin subst�ncies nuclears. Segons la norma, els titulars de les instal.lacions nuclears estaran obligats a establir una cobertura de RC per danys nuclears de 1.200 milions d'euros.

Liberty segueix donant suport al Mediador en la seva �ltima campanya publicit�ria

2010-07-29T09:00:00+01:00

Liberty ha posat en marxa una nova campanya publicit�ria amb el mediador com a protagonista en dos nous espots de TV i nou falques de r�dio. La campanya, que estar� vigent fins a final d'any, ressalta el tracte personalitzat ofert per la Mediaci� en l'atenci� al client. Per Pau Robles, director de M�rqueting del Grup, "l'actuaci� de Corredors i Agents �s primordial per con�ixer les necessitats del client i oferir un servei de qualitat. Hem refor�at la l�nia argumental de la campanya anterior 'Uneix-te a la lluita contra les m�quines 'perqu� reflecteix molt b� la nostra cultura de client en el qual proximitat i comprom�s s�n dos pilars b�sics".

Entre sis mesos i un any per disposar de tel�fon d'atenci� gratu�t a Catalunya

2010-07-29T09:00:00+01:00

Despr�s de l'aprovaci� de la nova Llei de Consum de Catalunya, que obliga les Corredories a comptar amb un tel�fon gratu�t d'atenci� d'incid�ncies i reclamacions a disposici� dels seus clients, l'Ag�ncia Catalana del Consum informa que les grans empreses tindran sis mesos per adaptar-se a la nova Llei, que entra en vigor el 23 d'agost, i les Pimes comptaran fins amb un any per a la seva adaptaci�.

Avui acaba el termini de la primera declaraci� negativa en Prevenci� de Blanqueig

2010-07-15T09:00:00+01:00

Corredors i Corredories que operin en Vida tenen fins avui mateix per realitzar la declaraci� negativa corresponent al primer semestre del 2010 davant el Servei Executiu de la Comissi� de Prevenci� de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monet�ries (Sepblac) consistent en acreditar que en aquest per�ode no s'han realitzat cap operaci� per import superior a 30.000 euros que el seu client l'hagi abonat en efectiu, xecs o altres documents al portador lliurats per entitats de cr�dit (excepte les objecte d'abonament o c�rrec al compte del client). L'incompliment d'aquesta comunicaci� semestral suposa una infracci� greu que pot derivar en multes de 60.001 euros.

Les Corredories catalanes, obligades a tenir un tel�fon gratu�t d'atenci�

2010-07-15T09:00:00+01:00

Una altra c�rrega m�s per les Corredories catalanes. Quan el Parlament de Catalunya va aprovar la nova Llei de Consum de Catalunya , en la qual es recull l'exig�ncia per a les empreses que presten serveis b�sics, entre elles les d'assegurances, de disposar d'un tel�fon gratu�t d'atenci� d'incid�ncies i reclamacions, no es especificava a quin tipus d'empreses es referia el text legal. Doncs b�, aquesta redacci� va plantejar a l'Ag�ncia Catalana del Consum si les Corredories d'Assegurances s'inclo�en en aquesta definici�, la resposta ha estat positiva, de manera que hauran de tenir un tel�fon gratu�t a disposici� dels seus clients.

Reale, autoritzada a operar en Vida

2010-07-08T09:00:00+01:00

El BOE del 1 juliol va autoritzar, a proposta de la DGSFP, al'entitat Reale Vida i Pensions, SA d'Assegurances l'acc�s a l'activitat asseguradora en el ram de Vida i la inscripci� en el Registre administratiu d'entitats assegurades preveu l' article 74 del text ref�s de la LOSSP.

La primera DEC semestral ser� la del segon semestre de 2010

2010-07-08T09:00:00+01:00

Despr�s de la publicaci� la setmana passada de la not�cia �ltims dies perqu� Corredors i Corredories presentin la DEC anual, nombrosos corredors es van dirigir a aquesta redacci� per saber si havien de lliurar la DEC del primer semestre de 2010. Doncs b� la disposici� final segona del Reial Decret en el seu punt 2 diu que "la informaci� semestral corresponent al segon semestre de 2010 que han de subministrar els corredors d'assegurances i reassegurances, i els agents vinculats i els operadors de bancassegurances vinculats, a la DGSFP" a partir de l'1 de gener de 2011. Per tant, el primer semestre d'aquest any no queda afectat per la norma.

D'altra banda, el BOE l'1 de juliol va incloure una s�rie de correccions d'errors del Reial Decret 764/2010, de 11 de juny, que desenvolupa la Llei 26/2006, de 17 de juliol, de mediaci� d'assegurances i reassegurances privades en mat�ria d'informaci� estadisticocomptable i del negoci, i de compet�ncia professional. Les correccions no afecten a cap element substantiu del RD.

�ltims dies perqu� Corredors i Corredories presentin la DEC anual

2010-07-01T09:00:00+01:00

Segons el que disposa l'article 7 de la Secci� II del recent Reial Decret sobre informaci� comptable i formaci� de Mediadors, la remissi� de la DEC anual sobre l'exercici 2009 a l'DGSFP ha de realitzar abans del pr�xim 10 de juliol. La remissi� de la informaci� semestral regulada tamb� en el citat RD es remetr� abans del 15 de setembre, la relativa al primer semestre del per�ode, i abans de l'1 de mar� de l'any seg�ent al per�ode que es refereixi, la relativa al segon semestre d'aquest per�ode. El RD recorda que la manca de remissi� de la DEC 'ser� constitutiva d'infracci� administrativa'.

El Consell General elabora recomanacions per als contractes d'Agents

2010-07-01T09:00:00+01:00

La Comissi� d'Agents del Consell General, presidida per Jos� Luis Nieto, ve treballant en els �ltims mesos en l'elaboraci� d'unes recomanacions per incorporar en els contractes d'ag�ncia, sobre la base de la conveni�ncia d'incloure algunes cl�usules que permetin una millor regulaci� contractual i major seguretat jur�dica entre les parts contractants. La Comissi� vol fer arribar als Agents Col.legiats aquestes recomanacions i preveu una convocat�ria de vocals de Agents de Col.legis per a l'�ltim trimestre de l'any, on s'abordaran els problemes dels Agents i la incorporaci� d'aquestes recomanacions als contractes d'Ag�ncia. La Comissi� d'Agents del Consell General, presentar� aquestes recomanacions en el Ple que se celebra avui.

Els Agents Vinculats andalusos s'uneixen en una Associaci�

2010-07-01T09:00:00+01:00

Una desena d'Ag�ncies vinculades d'Andalusia formen part ja de ASVAN, l'associaci� que reuneix a aquests professionals en aquesta zona. L'associaci� es va constituir el 2009, amb la participaci� de cinc Ag�ncies fundadores, per poder defensar interessos comuns davant l'Administraci� i les asseguradores, aix� com unir esfor�os i mitjans per complir amb els requisits legals que exigeix la normativa i millorar la qualitat de servei que presten al client.

El passat 22 de juny es va celebrar a Loja (Granada) l'Assemblea General en la qual es van sumar nous membres de diferents prov�ncies, de manera que ja s�n una desena, cosa que, segons ASVAN, suposa una representaci� del 30% de totes les ag�ncies vinculades de la Comunitat. Juntament amb l'Associaci� Catalana d'Agents de Vinculats, s�n les �niques entitats d'aquest tipus que hi ha actualment a Espanya.

ASVAN qualifica l'Assemblea celebrada de tot un �xit d'assist�ncia ja que hi va haver representaci� de gaireb� totes les prov�ncies en les que hi ha Agents Vinculats i molt inter�s per part d'altres Ag�ncies que encara que no van poder assistir. En l'acte, es van nomenar delegats provincials a Sevilla, C�rdova, Cadis, M�laga i Almeria, i es va desenvolupar una sessi� de treball en qu� es va planificar el pla d'activitats, reunions i actes que es van a dur a terme durant la resta del any l'associaci� i la seva junta directiva, amb l'objectiu primordial de 'divulgar la figura de l'Agent Vinculat ja que es tracta del gran desconegut del mercat assegurador per part del consumidor que no �s conscient del valor afegit que pot rebre sent un Agent Vinculat seva Mediador de confian�a'.

Fonts de ASVAN confirmen que 'en els propers anys s'espera un gran increment del nombre d'Ag�ncies Vinculades en ser una figura molt avantatjosa per als Mediadors i per als clients. La figura de l'Agent Vinculat est� en auge en el sector i hi ha Agents Exclusius i Corredors que estan actualment tramitant la seva autoritzaci� com Vinculats davant la DGSFP o la Conselleria d'Economia de la Junta d'Andalusia '. Des de 2006, s'han autoritzat a Andalusia al voltant de 50 Agents Vinculats o Societats d'Ag�ncia d'Assegurances Vinculats '. para difundir sus actividades. L'associaci� ha creat una web per difondre les seves activitats.

Agrumescu defensar� els interessos dels Mediadors de Conca

2010-06-24T09:00:00+01:00

La setmana passada es va presentar l'Agrupaci� Provincial de Mediadors d'Assegurances de Conca (Agrumescu), que neix com una organitzaci� empresarial integrada dins de CEOE-Cepime, l'objectiu �s que aquest sector tingui un lloc en el marc empresarial de la prov�ncia i es reconegui la seva professionalitat. El president de Agrumescu, Carlos Garc�a, va apostar per 'una formaci� constant i cont�nua per al nostre sector'.

Lozano: 'Els Mediadors s�n imprescindibles en el mercat assegurador'

2010-06-24T09:00:00+01:00

Ricardo Lozano, titular de la DGSFP, no nom�s veu futur en la tasca dels Mediadors sin� que considera 'absolutament imprescindible' que els ciutadans puguin accedir als millors productes asseguradors, definint a Corredors com 'peces fonamentals' del sector. Durant la seva intervenci� en el I Congr�s Nacional Corredors i Corredories d'Assegurances de Fecor, celebrat la setmana passada a Tarragona, Lozano va oferir la col.laboraci� de l'Administraci� per portar davant l'Ag�ncia Espanyola de Protecci� de Dades dels casos documentats d'utilitzaci� d'informaci� dels rebuts d'assegurances per part de la banca.

A m�s de Lozano, els m�xims representants de 14 associacions regionals de corredors van debatre sobre el perqu� d'associar, la distribuci� multicanal, el futur del sector i la imatge del Corredor. Aix� mateix, Ana Mu�oz, presidenta en aquell temps de Fecor; Mart�n Navazo, president de Adecose, i Jos� M � Campabadal, president del Consell General, van reiterar la necessitat que les diferents associacions consensu�n q�estions d'inter�s com� a defensar davant l'Administraci� nacional i comunit�ria 'per fer-nos sentir amb una sola veu'. Entre els acords del Congr�s, destaca la creaci� d'una 'marca blanca' per integrar a la federaci� als Corredors que no pertanyin a cap associaci�. A m�s, Fecor va crear un Dec�leg del Corredor; prometre donar suport a les den�ncies de males pr�ctiques en el sector, especialment, en la bancassegurances; va abordar el relleu generacional en la Corredoria. El Congr�s va comptar amb una pon�ncia sobre la situaci� econ�mica nacional a c�rrec de Crist�bal Montoro, responsable econ�mic del PP. Finalment, un Ple Extraordinari va elegir la nova Junta de Fecor que encap�ala com a president David Sanza.

TE-SIS Seguros, certifica la seva compatibilitat amb l'Office 2010

2010-06-10T09:00:00+01:00

A partir de la revisi� alliberada el passat dilluns 7 de Juny, TE-SIS Seguros, ja pot treballar amb les edicions de 32 i 64 bits d'Office 2010. Aquesta �ltima, requereix la instal�laci� d'un controlador d'acc�s a dades de 64 bits el qual oferim a trav�s de l'acc�s a clients del nostre web, pr�via sol�licitud per part del client interessat i sense cap cost, ja que �s de distribuci� totalment gratu�ta.

Allianz patrocina el F�rum Mediasegur de Fundaci� inade

2010-06-10T09:00:00+01:00

Manuel Zapata, director comercial de Allianz, i Valent� Lorenzo, president del Patronat de Fundaci� Inada, han rubricat un acord pel qual l'asseguradora es converteix en soci col�laborador de Fundaci� Inada, col�laborant en les activitats del F�rum Mediasegur de la fundaci� per contribuir al coneixement de la Ger�ncia de Riscos i l'asseguran�a Privat. A m�s, ciutadans i professionals del sector podran accedir al portal de Allianz, a trav�s del web de Fundaci� Inada, i beneficiar-se de serveis de la companyia.

D'altra banda, les companyies de Grup Allianz a Espanya-Allianz Assegurances, F�nix Directo i Eurovida-van obtenir 865.100.000 d'euros en primes en el primer trimestre, un 4,1% menys que un any abans. Allianz Assegurances va arribar als 767 , 1 milions, 0,1% m�s; F�nix Directo, 14,2 milions, un 1,4% menys, i Eurovida, 84 milions, un 31,3% menys. El resultat operatiu del grup va arribar als 100 milions i el resultat no operatiu va ser de 3,3 milions, situant el benefici net en 68.800.000, un 26,5% m�s.

Per rams, en Actuacions arribar 421.400.000 en primes, un 4,2% m�s, en particulars, 88 milions, el 6,8% m�s, en Empreses, 158400000, un 7,4% menys, i en Vida, 197400000, un 19,3% menys. Els seus clients van augmentar un 5,1% i les seves p�lisses, un 4,9%. Per Vicent Tard�, president i conseller delegat de Allianz Espanya, 'els resultats han estat molt positius, especialment en No Vida on hem crescut un 1,5% enfront d'un decreixement sectorial del -2%. A m�s, un ram com Actuacions, molt important en la nostra cartera, ha tingut un comportament molt superior a la mitjana del sector, ja que va cr�ixer un 4,2% enfront d'una caiguda sectorial del 1,7% '.

Quin cost t� la distribuci� d'assegurances a trav�s de la banca?

2010-06-10T09:00:00+01:00

Entre els Mediadors d'Assegurances hi ha la falsa creen�a que la distribuci� d'assegurances a trav�s d'entitats financeres resulta m�s econ�mica, per� un breu an�lisi de costos rebat aquesta afirmaci�. El primer factor a tenir en compte �s el cost de recursos humans dedicats a les entitats financeres a vendre assegurances: La banca t� a Espanya un dels Convenis Col�lectius m�s generosos amb els seus empleats, els quals compten amb retribucions i beneficis socials molt amplis, generalment molt majors que els que tenen els empleats dels Mediadors d'Assegurances i molt millors que els fixats en el Conveni de Mediaci�.

En segon lloc, cal comptar amb la repercussi� en l'activitat de la part proporcional del cost de les oficines banc�ries, majorit�riament situades a peu de carrer, als llocs m�s transitats de ciutats i pobles, i dotades d'un mobiliari i instal�lacions modern i car. �s clar que aquestes oficines s�n molt m�s costoses que les generalment utilitzades pels Mediadors d'Assegurances.

En tercer lloc, cal citar la despesa en tecnologia, en qu� tots dos canals de distribuci� d'assegurances tenen uns costos similars. Tampoc cal oblidar que bancs i caixes en moltes ocasions no s�n els 'fabricant dels productes, la qual cosa origina un cost extra a la bancassegurances. Per contra, el servei post-venda, molt m�s intens en la Mediaci�, origina uns costos m�s grans de temps i diners a Corredors i Agents.

En resum, �s evident que la distribuci� directa, a trav�s del tel�fon o Internet, suposa un abaratiment en general dels productes, per� no est� tan clar que un producte venut a trav�s de la bancassegurances compti amb uns costos menors que el mateix venut a trav�s de la Mediaci�.

El 97,7% del personal de les asseguradores, amb contracte fix

2010-05-27T09:00:00+01:00

En el sector assegurances es d�na una de les taxes de treball temporal m�s baixes entre els diferents sectors econ�mics d'Espanya, ja que en 2009 un 97,7% del personal en plantilla de les asseguradores tenia contracte fix, mentre que en el total nacional de tots els sectors, la taxa era del 74,9%, gaireb� 23 punts menys, segons ICEA.

La reserva matem�tica en Vida augmenta en 1.242.000 el primer trimestre

2010-05-27T09:00:00+01:00

Entre gener i mar�, la reserva matem�tica de les asseguradores de vida va augmentar en 1.242.000 d'euros: 871 milions per assegurances amb garantia d'inter�s i 371 milions per p�lisses vinculades a actius. Les primeres van suposar 5.800 milions, i els interessos i revaloracions, 1.725.000, al que cal restar els rescats, amb 3.280 milions, i la resta de prestacions, per valor de 3.003.000. Segons ICEA, les entitats gestionen un volum d'estalvi de 145.301.000, 5% m�s que un any abans. M�s de dues terceres parts es concentren en assegurances individuals, que van cr�ixer un 8%. Les assegurances col.lectius van baixar l'1%.

La xarxa de Zurich vendr� el producte de Subsidis de Previsi� Mallorquina

2010-05-27T09:00:00+01:00

Zurich Assegurances i Previsi� Mallorquina arriben a un acord per comercialitzar el producte integral de Baixa per Malaltia. L'objectiu que es persegueix �s, d'una banda, ampliar l'oferta de productes per a la xarxa d'Agents Zurich a trav�s de la col.laboraci� amb una entitat l�der en aquesta classe de productes i de l'altra, complementar i fomentar la venda dels productes de Accidents per a aut�noms empresaris i directius que la companyia ha llan�at recentment en el marc del programa 'Five Star '.

El producte inclou les modalitats de baixa per malaltia, per malalties greus, intervenci� quir�rgica i dieta per hospitalitzaci�. Van signar l'acord, per Zuric, Juli�n L�pez, Jordi Pag�s, Rosa de O�a i Xavier Soledad, i per part de Previsi� Mallorquina, Javier Dale, Ram�n Balaguer i Miguel �ngel Blanca.

Pal�ncia acull la XIII Trobada de la Mediaci� de Castilla y Le�n

2010-05-20T09:00:00+01:00

Miguel �ngel Rodrigo, president del Consell Auton�mic de Col�legis de Mediadors de Castilla y Le�n, obrir� la XIII Trobada de la Mediaci� de Castilla i Lle� que se celebrar� el 4 de juny a Carri�n de los Condes (Pal�ncia). La jornada comptar� amb les confer�ncies de Dalmau Mosegui, advocat; Jorge Campos, director de IMAF, i Jes�s Mart�nez de Rioja, director del diari Expansi�n. La cloenda anir� a c�rrec de Jos� Maria Campabadal, president del Consell General. La jornada finalitzar� amb una visita a la Vila Romana de La Olmeda i un dinar a l'Hotel-Monestir de San Zoilo.

La policia de Castell� demana la col.laboraci� als Mediadors per destapar fraus

2010-05-20T09:00:00+01:00

La Comissaria Provincial de Castell� reclama la col�laboraci� del Col�legi de Mediadors castellonenc per destapar casos d'estafa a l'asseguran�a, ja que preveu un repunt en el nombre de casos de simulaci� de delicte i de les quantitats que es reclamen al llarg d'aquest any, una tend�ncia que sol donar-se en els per�odes de crisi. Aix� ho va explicar el comissari cap provincial, Jorge Manuel Mart�, en una confer�ncia a Col�legi. Mart� va recordar que la Policia, en moltes ocasions, ha de acusar el delinq�ent de simulaci� de delicte perqu� no pot fer-ho per estafa, que comporta una pena major. Per aix�, va demanar col�laboraci� als mediadors.

Reale crear� un Consell Consultiu Territorial de Corredors

2010-05-13T09:00:00+01:00

Reale crear� un Consell Consultiu Territorial de Corredors perqu� els representants de les diverses regions analitzin amb els professionals serveis, productes i possibles mancances de l'entitat en la seva relaci� amb els corredors, segons va revelar Antonio Garrido, director del canal Corredors de Reale, al VI Espai E2000 celebrat la setmana passada a M�rcia. Garrido va dir que el Consell celebrar� la seva primera reuni� a finals de maig.

Inade diu que assessora al 70% de corredors en prevenci� del blanqueig

2010-05-06T09:00:00+01:00

El 30 d'abril, entra en vigor la Llei de Prevenci� del Blanqueig de Capitals i Finan�ament del Terrorisme que afecta els corredors d'assegurances. Inade informa que, segons dades del web del Servei Executiu de la Comissi� de Prevenci� del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monet�ries, dependent de la Secretaria d'Estat d'Economia, a 31 de desembre de 2009, figuraven en el seu cens, en la categoria de corredors d'assegurances, 641 empreses. D'aquesta informaci�, Inada assenyala que assessorava en aquesta data a set de cada deu corredors que ja havien posat en marxa la seva pol�tica de prevenci� del blanqueig de capitals.

L'enviament telem�tic de la DEC �s obligatori per als corredors

2010-05-06T09:00:00+01:00

La DGSFP s'ha dirigit a aquesta redacci� per recordar que corredors i corredories d'assegurances estan obligats a presentar telem�ticament seus Declaracions Estad�stic Comptables (DEC) a l'�rgan de control, i no es tracta d'd'una opci� volunt�ria, com per error es va publicar ahir a una not�cia de Carta del Mediador.

Liberty inverteix un 15% m�s en la formaci� dels seus Mediadors el 2009

2010-04-29T09:00:00+01:00

Liberty incrementar el 2009 un 15% la inversi� destinada a la formaci� dels seus corredors i agents, respecte a un any abans. L'asseguradora va impartir un total de 66.481 hores a trav�s del seu programa de formaci� a c�rrec de consultors externs, especialistes t�cnics de la central i mitjan�ant sessions directes dels Directors Comercials de zona. Per Josu� Sanz, director de la Unitat de Mediadors i Socis del Grup, 'volem desenvolupar i enfortir el potencial dels mediadors amb els que treballem i els formem perqu� puguin desenvolupar un pla de negoci fort i s�lid amb el de realitzar una gesti� enfocada en un servei integral del client'.

Els corredors ja poden enviar en l�nia seus comptes a la DGSFP

2010-04-29T09:00:00+01:00

Corredories i Corredors d'Assegurances ja poden realitzar l'enviament telem�tic voluntari de comptes anuals, a trav�s de la Seu Electr�nica de la DGSFP.

Els Mediadors de Reale ja compten amb l'oferta de l'entitat en Vida i Pensions

2010-04-29T09:00:00+01:00

Amb data 27 d'abril, el Ministeri d'Economia i Hisenda ha autoritzat per a l'exercici de l'activitat asseguradora en el ram de Vida, a Reale Vida i Pensions, societat constitu�da per Reale Assegurances en el passat any a efectes de reprendre l'activitat en aquest segment. L'entitat pret�n aix� fomentar la seva estrat�gia de disposar d'una oferta global per a clients i mediadors.

En una primera fase el portfoli de productes estar� compost per quatre productes de Vida Risc (Vida Essencial, Temporal Anual Renovable, Temporal a Termini i temporal Mixt) i tres productes de Vida Estalvi (Estalvi Prima peri�dica, Estalvi Prima �nica i PIAS). En el segon semestre, s'incorporaran a l'oferta PPA, Assegurances Col�lectius de Risc i Plans de Pensions. La distribuci� i comercialitzaci� d'aquests productes es gestionaran a trav�s de la xarxa de distribuci� de Reale.

TE-SIS Seguros ja est� preparat per generar la DEC 2009

2010-04-26T09:00:00+01:00

Durant el curs d'aquesta setmana s'emetr� una actualitzaci� de TE-SIS Seguros que, entre altres millores i correccions, inclou l'actualitzaci� al nou format d'enlla� amb l'aplicaci� per la Declaraci�n Estad�stico-Contable 2009 de la DGS. Si �s usuari amb manteniment, senzillament apliqui l'actualitzaci� quan el sistema ho sol�liciti i posi's en contacte amb nosaltres si necessita assessorament espec�fic.

La DGSFP presenta la nova regulaci� de la formaci� i la DEC

2010-04-23T09:00:00+01:00

Entre els temes que la DGSFP abordar� amb els representants del sector el 26 d'abril en la pr�xima Junta Consultiva d'Assegurances i Pensions est� l'esborrany de Projecte de OM per la qual s'estableixen obligacions pel que fa a la remissi� telem�tica de la DEC de Corredors de assegurances i reassegurances. A m�s, el departament que dirigeix Ricardo Lozano far� un informe oral sobre l'estat de tramitaci� del Projecte de RD pel qual es desenvolupen determinats preceptes de la Llei de Mediaci� en mat�ria d'informaci� estadisticocomptable i del negoci, i de formaci�, aix� com del Projecte de Resoluci� de la DGSFP per la qual s'estableixen els principis i requisits b�sics dels programes de formaci� per als Mediadors d'Assegurances, Corredors de Reassegurances i altres persones que participin directament en la Mediaci� de les assegurances i reassegurances privades.

Marsh: El 20% d'empreses contaminants ja t� segur Mediambiental

2010-04-08T09:00:00+01:00

Un 20% de les empreses afectades per la Llei de Responsabilitat Mediambiental ja compta amb una asseguran�a de Responsabilitat mediambiental, encara que la xifra augmentar� exponencialment abans que finalitzi l'any, segons les dades presentades en la jornada organitzada per Marsh sobre Responsabilitat Mediambiental, i en la qual va participar, entre altres, Ignacio Machetti, director general del Consorci de Compensaci� d'Assegurances. Des de 2007, any en qu� es va introduir el principi de 'qui contamina, repara 'a Espanya, les empreses han invertit ja 25 milions d'euros en contractar assegurances espec�fics per a complir amb la Llei

Segons Ram�n Canosa, director de la Unitat de Medi Ambient de Marsh, 'la contractaci� s'est� accelerant conforme s'aproxima el 30 d'abril, que acaba el termini donat al Govern per fixar la data de contractaci� obligat�ria d'una garantia financera (aval, asseguran�a o reserva t�cnica) per part dels sectors potencialment m�s contaminants '. Canosa creu que aquest mercat es duplicar� en menys de 3 anys. 'El mercat assegurador espanyol t� actualment capacitat per oferir fins a 200 milions d'euros per risc, la qual cosa indica la bona salut d'aquest incipient ram'.

GTG constata que el 90% d'assegurances de RC Construcci� no s'adapta a la LOE

2010-04-08T09:00:00+01:00

El 90% de les assegurances de RC per a constructors i promotors immobiliaris a Espanya no s'adapta a la normativa vigent de la seva activitat empresarial, segons un estudi realitzat per �rea Group Consulting per a la Corredoria GTG. Segons l'informe moltes de les p�lisses subscrites s�n 'ineficients 'per no complir amb les obligacions exigides en la Llei d'Ordenaci� de l'Edificaci� 38/1999, (coneguda com LOE). Afegeixen que en molts dels contractes apareixen cl�usules del tipus 'queden excloses les reclamacions derivades de l'article 1.591 del Codi Civil 'o' no es garanteixen les reclamacions regulades en la Llei d'Ordenaci� de l'Edificaci�', de manera que els professionals es troben desprotegits davant nombroses situacions.

Les xarxes de Aviva Vida i Pensions i Preventiva distribuiran productes d'ambdues

2010-04-08T09:00:00+01:00

Aviva Vida i Pensions, l'entitat del Grup Aviva que distribueix a trav�s de Mediadors, i Preventiva han arribat a un acord pel qual la primera distribuir� a trav�s de la seva xarxa de mediadors les assegurances de Decessos de Preventiva, que al seu torn incorporar� al seu oferta les assegurances de Vida i Pensions de Aviva Vida i Pensions. Gr�cies a aquesta alian�a, ambdues empreses s'incorporen a segments de negoci en els que encara no estaven presents, oferint una �mplia gamma de productes, capa�os d'adaptar a tot tipus de necessitats.

Segons Amador Moreno, director general de Aviva Vida i Pensions, 'aquest acord ens permet posar a disposici� dels nostres mediadors un servei addicional de poder oferir al client. Un producte nou, per� que compta amb una experi�ncia contrastada de 65 anys d'Preventiva en Decessos '. Mentrestant, per a Luis Poblacions, director general d'Preventiva, 'aquest acord suposa la incorporaci� d'un canal no habitual en Preventiva que incrementar� la nostra capacitat de distribuci�. A m�s, l'alian�a a Espanya amb un grup l�der a la UE refor�ar� l'oferta de la nostra xarxa. Ambdues entitats es beneficiaran de sinergies de xarxes i productes '.

D'altra banda, Preventiva va organitzar el 25 de mar� una jornada institucional comercial en qu� va informar a la seva for�a de vendes sobre la seva situaci� actual i les previsions fins al 2012. Es va parlar del desenvolupament de l'�rea tecnol�gica per a un �s m�s din�mic dels seus sistemes inform�tics, la reestructuraci� i els plans de futur de la distribuci�, i del rellan�ament d'alguns productes. Preventiva d�na aix� els primers passos de la seva nova etapa, liderada per Luis Poblacions, el seu nou director general. Antonio Fern�ndez-Huerga, president, va tancar la jornada explicant la postura de l'entitat davant de possibles adquisicions i acords de distribuci�.

Els Agents amb poca cartera podrien passar a ser Auxiliars Assessors

2010-04-08T09:00:00+01:00

Les dades de ICEA s�n contundents: Els Agents amb m�s activitat (m�s de 300.000 euros de negoci) nom�s suposen el 13% del total i aconsegueixen el 77% de les primes del canal, amb uns 811.000 euros per agent de mitjana. Aix� suposa que el 87% dels Agents, o b� estan en una fase inicial de l'activitat (amb plans de carrera), o b� alternen l'asseguran�a amb una altra activitat (concessionaris, gestories, assessories i un llarg etc�tera de professions).

Per a aquests agents amb poca cartera la nova figura de l'Auxiliar Assessor es planteja com una oportunitat per dues raons: La primera �s que la nova figura t� menys requeriments legals per operar i de formaci�, i la segona �s que aquests agents aconseguirien alliberar-se de les exig�ncies de producci� que els imposen les companyies, cada vegada amb m�s pressi�.

Aix� tamb� vol dir que els corredors tenen l'oportunitat d'augmentar notablement les seves xarxes comercials, amb sistemes de franqu�cies basades en l'Auxiliar. De moment, ja s�n diverses les Corredories que estan muntant aquestes xarxes i que en webs de selecci� de personal inciten als Agents a passar-se al seu model comercial.

aquest tema, la DGSFP publica a la seva web un nou criteri sobre els funcions dels A uxiliares externs, en aquest cas aquells dependents d'Agents Exclusius del ram de Decessos.

Disponible la nova versi� de la DEC de Corredors al web de la DGSFP

2010-03-25T09:00:00+01:00

La DGSFP ha publicat la nova versi� de la DEC anual de corredors i corredories per al'exercici 2009 per a l'enviament de la documentaci� corresponent per canal telem�tic.

Al nou auxiliar nom�s li queda el tr�mit parlamentari

2010-03-25T09:00:00+01:00

L'aprovaci� del nou auxiliar assessor dep�n ja nom�s de l'aprovaci� de les Corts, ja que el Consell de Ministres del 19 de mar� va aprovar la remissi� a les Corts Generals del Projecte de Llei d'Economia Sostenible.

La DGSFP estudia si Ocaso va modificar les p�lisses de Decessos de Zuric

2010-03-25T09:00:00+01:00

Segons ha pogut saber aquesta redacci�, el Departament de Reclamacions de la DGSFP est� estudiant si les condicions t�cniques de les noves p�lisses d'Ocaso difereixen en ess�ncia de les cedides per Zurich, despr�s de l'acord de trasp�s de la cartera d'aquest ram de Zurich a Oc�s. Pel que sembla, aquesta asseguradora de Decessos hauria modificat les condicions d'assegurats, la major part d'ells d'elevada edat, i hauria canviat unilateralment la posici� mediadora d'algunes corredories.

Tamb� s'ha denunciat davant la DGSFP que Ocaso presumptament va generar rebuts a nom de persones diferents del prenedor, alguns d'aquests errors podrien estar relacionats amb els venciments naturals de les p�lisses, de manera que Ocaso podria fins i tot haver arribat a cobrar dues vegades pel mateix per�ode d'asseguran�a.

Fundaci� Inada: Com vendre en l'entorn actual?

2010-03-18T09:00:00+01:00

Fundaci� Inada va iniciar el 11 de mar� les seves activitats de 2010, amb un esdeveniment a Vigo emmarcat al F�rum Mediasegur, sota el t�tol 'Com vendre a l'entorn actual?'. Els ponents van ser Alfredo Perucho (consultor de m�rqueting), Iv�n Lorenzo (enginyer de la Universitat de Vigo) i Antonio Alonso S�nchez (director general de l'Escola Europea de Negocis), amb la presentaci� a c�rrec de Valent�n Lorenzo, president de la Fundaci�. L'objectiu de la sessi� de treball va ser l'aplicaci� d'eines com la investigaci� de mercats, comunicaci� o preu, producte i la seva distribuci�.

A m�s, la publicaci� 'El m�rqueting que genera ingressos', d'Iv�n Lorenzo, inicia la s�rie de publicacions que configuraran la 'Col.lecci� de la Fundaci�'. El treball serveix de guia senzilla per a les Pimes ja que de la seva lectura s'aprenen habilitats per realitzar una correcta investigaci� de mercats, dissenyar una campanya publicit�ria, presentar el producte, fixar el seu preu i distribuir-lo perqu� arribi en les millors condicions al client.

Reale i Asoccex col.laboraran en formaci� i desenvolupament de productes

2010-03-18T09:00:00+01:00

La nova Junta Directiva de Asoccex va celebrar el 10 de mar� a C�ceres la seva primera reuni�, despr�s de la qual va signar un acord amb Reale per 2 anys per a desenvolupar conjuntament accions de formaci�, desenvolupament de productes i de les noves l�nies de negoci Agroreale: Agroseguro i Transportista Ingegral. Francisco Alc�ntara, president de Asoccex, i per Rafa al Calder�n, director del Canal de Corredors de Reale, van rubricar l'acord ressaltant les excel � lents relacions hist�riques entre ambdues.

La DGSFP aclareix punts dels contractes i condicions dels agents

2010-03-18T09:00:00+01:00

La DGSFP publica un nou criteri sobre els drets dels agents d'assegurances exclusius amb contractes anteriors a l'entrada en vigor de la Llei 9 / 1992, de 30 d'abril, de mediaci� d'assegurances privades, en relaci� amb la possibilitat de convertir-se en agents d'assegurances vinculats. El criteri aclareix diversos punts sobre els continguts i durada dels contractes dels agents, i les seves condicions.

Nombrosos Corredors atrapats en la dissoluci� de Mercuri

2010-03-18T09:00:00+01:00

La dissoluci� de Mercuri, ordenada per la DGSFP despr�s de les seves greus d�ficits patrimonials, deixa en una situaci� de gran incertesa a nombrosos Corredors que operaven amb l'entitat. Mercuri distribu�a priorit�riament a trav�s de Corredors i Corredories d'Assegurances, a m�s de les empreses de viatges del grup Marsans. Els Mediadors que tenen cartera amb l'entitat viuen moments de neguit, tot i que els contractes estan garantits pel Consorci de Compensaci� d'Assegurances.

En aquest sentit, conv� recordar la gran efic�cia en la liquidaci� i dissoluci� d'entitats asseguradores que ha demostrat sempre la Comissi� Liquidadora d'Entitats Asseguradores (CLEA), ara integrada en el Consorci. Sobretot tenint en compte el farrag�s que pot resultar una dissoluci� d'una asseguradora per l'altre model legal: El concurs de creditors; modalitat a la qual es va acollir en el seu moment Centre Assegurador i que va resultar molt m�s lenta i complicada per a clients i Mediadors.

AXA obrir� 30 Ag�ncies i contractar� 400 comercials aquest any

2010-03-11T09:00:00+01:00

Entre els objectius estrat�gics d'AXA per a aquest any, �s millorar l'efectivitat de la seva xarxa i ampliar-la, segons va revelar ahir Javier de Agust�n, conseller delegat a Espanya. Aix�, el grup crear� 400 llocs de treball en les seves ag�ncies i obrir� 30 noves oficines a 2010. L'any passat va contractar altres 400 persones i va obrir 45 Ag�ncies. Tot aix� est� emmarcat en un pla a 3 anys per contractar un total de 1.200 comercials. Dels 3.249 milions en primes que AXA va captar el 2009, el 41,7% va ser a trav�s d'Agents i el 38,6%, de Corredors, els seus dos canals principals. AXA va tenir un benefici net de 172 milions d'euros en 2009, un 2,4%, i va augmentar la seva r�tio de solv�ncia en 42 punts fins al 172%.

Pont Grup va vendre un 30% m�s de p�lisses el 2009

2010-03-04T09:00:00+01:00

La corredoria Pont Grup va vendre un 30% m�s de p�lisses el 2009 que un any abans, fins arribar als 250.000 clients. Entre elles, 122.000 p�lisses de Motos de Sovag, i 22.000 assegurances d'Internet Hannover.

Willis interm�dia la p�lissa de Vida i Accidents de l'EMT

2010-02-25T09:00:00+01:00

Willis Iberia ser� la mediadora en la p�lissa de Vida i Accidents que l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Madrid va treure a concurs a finals de 2009. EMT �s la major empresa de transport urb� de superf�cie d'Espanya. La p�lissa cobreix mort, mort per accident, invalidesa permanent absoluta i asseguran�a de rendes temporals en cas d'invalidesa permanent total per a tots els 8.000 treballadors de la plantilla.

Llei �mnibus: Els Col.legis donaran altes i baixes telem�ticament

2010-02-25T09:00:00+01:00

La Llei �mnibus tindr� un esc�s impacte en els Col.legis de Mediadors d'Assegurances, al contrari del que passar� en els Col.legis amb col.legiaci� obligat�ria, com s�n els d'arquitectes i advocats, on veuran com aquesta col.legiaci� obligat�ria i altres aspectes preceptius, deixen de ser-ho , obrint-se el mercat. Segons fonts del Consell General de Col.legis de Mediadors, l'�nic impacte ressenyable de la nova Llei en aquestes institucions �s l'obligaci� que tindran de tramitar les altes i baixes de col.legiats per via telem�tica.

AXA Espanya culmina la integraci� de Winterthur

2010-02-18T09:00:00+01:00

AXA Espanya inicia una nova etapa despr�s de que la integraci� de Winthertur en qu� has estat la major operaci� corporativa del sector assegurador espanyol en la seva hist�ria. Henri de Castries, president mundial del Grup AXA, va visitar la seu de l'entitat Madrid per felicitar els equips que han treballat en la integraci�, tant per la forma en qu� s'ha desenvolupat com pel temps en qu� s'ha fet. En la seva opini�, 'ara AXA �s una companyia molt m�s forta del que serien AXA i Winterthur per separat'.

L'�xit de la integraci� d'AXA i Winterthur resideix, segons Javier de Agust�n, conseller delegat d'AXA Espanya, en tres eixos: 'rapidesa, transpar�ncia i pragmatisme. Durant tot el proc�s s'ha mantingut una visi� �nica com a companyia gr�cies a una gesti� transversal en la qual tots els passos han estat planificats'. A m�s, destaca que 'la comunicaci� i la transpar�ncia han perm�s gestionar la incertesa generant comprom�s i confian�a de clients, empleats i distribu�dors en una nova AXA. El proc�s ha estat marcat per un clima de pau'.

La comissi� mitjana del Corretatge va ser del 10,5% el 2008

2010-02-11T09:00:00+01:00

Corredors i Corredories d'assegurances i reassegurances intermediar primes per 11.883 milions d'euros en 2008 (10.760 milions en asseguran�a directa), segons dades de la DGSFP. Les comissions cobrades van ser de 1.252,9 milions, fet que suposa un 10,54% de les primes, i els honoraris, a penes 23,27 milions, el que representa un 0,19% de les primes.

La branca amb m�s comissi� va ser de nou Decessos, amb un 26,38% de les primes, que arriba a un impressionant 44,48% en el cas de Nova Producci�. Els seg�ents rams amb m�s comissi� s�n Llar (20,09%) i comunitats (19,04%). A l'altre extrem, els tres rams que aporten menys comissi� s�n Vida (6,24%); Incendis (6,77%) i Malaltia (8,71%).

En el cas dels honoraris professionals, els rams on tenen m�s pres�ncia s�n P�rdues Diverses i, en general, en tots els Multiriscos, per� amb nivells molt baixos en tots els casos.

Els salaris en Mediaci� van cr�ixer un 1,4% el 2009

2010-02-04T09:00:00+01:00

La Comissi� Mixta del Conveni de Mediaci� ha aplicat la revisi� salarial del seu art. 42. Aix�, un cop constatat l'IPC de 2009 en el 0,8% i que la pujada de les taules salarials 2009 va ser del 1,4%, la taula final consolida i millora el poder adquisitiu dels treballadors un 0,6% per sobre l'IPC final. La taula de 2010 s'incrementa un 1% respecte a la de 2009. La pujada afecta a aquests conceptes: Sous base, complement per Experi�ncia, complement d'adaptaci� individualitzat, complement PAE i plus funcional d'inspecci�. Tamb� s'actualitza la compensaci� per menjar per a 2010 i les dietes. CCOO ha proposat una revisi� del pagament per quilometratge.

D'altra banda, AEmes, representant de la Mediaci� en el Conveni, ha iniciat el proc�s electoral per renovar els seus c�rrecs a l'Assemblea del 3 de mar�, despr�s de finalitzar el mandat de l'actual Junta Directiva. El termini de candidatures estar� obert fins al 9 de febrer.

Els Mediadors intermediar el 42,4% de les primes el 2008

2010-02-04T09:00:00+01:00

Segons es despr�n de l'avan� de l'informe de Mediaci� de la DGSFP, els Mediadors intermediar 25.484 milions d'euros el 2008, el que suposa el 42,4% de l'asseguran�a espanyola. Per la seva banda, els operadors de bancassegurances van captar 20.623 milions, �s a dir, el 34,3% del sector. A continuaci� se situen les oficines d'entitat (15,3%) i la resta de canals (8%).

El nombre d'agents inscrits a la DGSFP fins al 10 febrer 2009 era de 96.972, dels quals nom�s 244 eren Agents Vinculats i 88 operadors de bancassegurances. El total de Corredors controlats per la DGSFP que van tenir activitat el 2008 puja a 2.889, dels quals 333 operen amb tres entitats o menys.

L'auxiliar ha de figurar en un registre i tenir m�s formaci�

2010-02-04T09:00:00+01:00

La nova redacci� de l'avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible reconeix que l'auxiliar podr� assessorar al client, una cosa llargament reclamat per la mediaci�. No obstant aix�, la DGSFP ha introdu�t nous requisits en la figura, com que s'ha d'inscriure en un registre p�blic a fi de permetre o que compti amb m�s formaci� de la fixada fins ara. Malgrat aquestes noves obligacions, els representants dels mediadors semblen moderadament satisfets amb els canvis. No aix� Amaef que segueix criticant que es doti de capacitat d'assessorament al auxiliar.

La mesura que tots aplaudeixen �s la supressi� en l'Avantprojecte de l'obligaci� d'informar, a petici� del client, sobre els costos d'adquisici� de determinats assegurances (veure Aseguranza de febrer).

L'asseguran�a creixer� un 2% aquest any

2010-01-28T09:00:00+01:00

Pilar Gonz�lez de Frutos, presidenta d'Unespa, preveu que aquest any, l'asseguran�a creixi un 2%, sustentat per el ram de vida, que podria augmentar entre un 5,5% i un 6%, i amb una menor contracci� que el 2009 a No Vida, per la millora en les assegurances d'empresa i en Autos, encara que aquest ram continuar� en negatiu. El 2009, l'asseguran�a va cr�ixer un 1,2%, fins als 59.884 milions d'euros. El motor del creixement va ser Vida, que va augmentar en primes un 5,8% (28.163 milions) i en estalvi un 5,6% (143.796 milions). Per contra, No Vida va caure un 2,6% (31.721 milions), per els descensos d'Autos (-5,4%) i Altres Ramos (-8%), mentre que van tenir creixement positiu Salut, amb un 5,1% , i Multiriscos, amb un 3,1%.

Aon preveu que el risc pol�tic es mantingui igual al 2010

2010-01-28T09:00:00+01:00

Aon Risk Services ha publicat el Mapa de Risc Pol�tic 2010, que inclou com a novetat un �ndex de Inseguretat al Subministrament d'Aigua i Aliments. Segons l'entitat, la inestabilitat pol�tica i financera seguir� sent una de les caracter�stiques del panorama empresarial en 2010, com a conseq��ncia de la crisi. Per Javier Valero, assessor de Aon Credit, encara que 'al final de 2009 marca l'inici de la recuperaci� que repercutir� en una percepci� positiva del risc, aquest any es mantindran elevats nivells de risc pol�tic '. Mariano Vila, director de Risc Pol�tic de Aon , confirma que 'el risc pol�tic va originar el 2009 un important volum de reclamacions de cr�dit '.

Reale llan�a una nova asseguran�a b�sica de la Llar

2010-01-21T09:00:00+01:00

Reale llan�a 'Reale Llar Essencial', una asseguran�a b�sica de la Llar que retorna l'import de la prima anual si es retarden els terminis de reparaci�. El producte ofereix 17 garanties b�siques, de contractaci� �nica i conjunta, amb la qual protegir habitatge i patrimoni enfront de reclamacions de tercers per danys i perjudicis, amb una suma assegurada per RC de 150.000 euros.

El Consell General crea un servei de gesti� de Protecci� de Dades

2010-01-21T09:00:00+01:00

El Consell General llan�a un servei de gesti� a la seva web per a procedir a l'alta, modificaci� i cancel.laci� de les bases de dades dels Col.legis de Mediadors i col.legiats, que permet la connexi� directa amb la pr�pia plataforma de l'Ag�ncia de Protecci� de Dades, convalidant amb car�cter general els processos en qu� intervingui el col.legiat obligat. Totes les obligacions legals de mediadors i Escola en Protecci� de Dades podran realitzar-se aix� des de la nova plataforma del Consell, amb un cost b�sic de 200 euros m�s IVA.

El Consell General formular� aquest mes legacions sobre l'Auxiliar

2010-01-14T09:00:00+01:00

El Consell General presentar� aquest mes a la DGSFP seus legacions a l'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible. La seva proposta proposa canvis en les necessitats de formaci� de l'auxiliar, aix� com en el seu control i registre per part del Mediador.

D'altra banda, el Consell General ha elaborat un formulari electr�nic mitjan�ant DMO 2.0, aplicaci� dels equips inform�tics dels corredors adherits al Preblac, amb el que declaren (negativament) que no s'han produ�t operacions sotmeses a control i vigil�ncia. Aix� mateix, se'ls ha rem�s un fitxer amb instruccions, un recordatori de l'obligaci�-a complir abans del 15 de gener-i una demostraci� gr�fica de les plantilles a complimentar per comunicar-se amb l'Preblac.

Finalment, Adecose va convidar a la seva Junta Directiva al president del Consell General, Jos� M� Campabadal. Les dues organitzacions van acordar seguir cooperant en els problemes que afecten la Mediaci�. En la reuni�, van abordar assumptes legislatius, com la futura Directiva de Mediaci�, la regulaci� del Auxiliar i l'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible.

Marsh va comprar HSBC Insurance Broker

2010-01-07T09:00:00+01:00

Marsh va adquirir HSBC Insurance Broker per 135 milions de lliures esterlines, import abonat en efectiu i accions del Grup Marsh & McLennan. La transacci�, subjecta a les aprovacions reguladores pertinents, finalitzar� previsiblement el primer trimestre de 2010. Paral.lelament, Marsh ha tancat una alian�a estrat�gica amb HSBC per accedir preferentment als clients corporatius i privats del banc. Segons Dan Glaser, president i CEO mundial de Marsh, 'ens sentim especialment satisfets amb l'acord amb HSBC, perqu� ens permetr� aprofitar les seves relacions i xarxa global per a generar negoci'.

El Corretatge catal� intermediar 905 milions en primes el 2008

2010-01-07T09:00:00+01:00

Els 223 corredors i les 418 Corredories controlades per la Generalitat de Catalunya intermediar 904,7 milions d'euros en primes el 2008, el que suposa un increment del 6% respecte a 2007, segons les dades de les DEC lliurades en la Direcci� General de Pol�tica Financera i Assegurances. La nova producci� va cr�ixer encara m�s, un 20,8%, fins als 268,6 milions, degut sobretot a l'espectacular creixement de Vida, que va pujar un 86,6%. No obstant aix�, No Vida va seguir copant la major part de les carteres d'aquests Mediadors, en concret, el 81,2%. El Corretatge catal� va perdre pres�ncia en Autos, on les primes intermediades van caure un 4,8%, el que va portar a perdre 2,5 punts en la quota de les carteres, fins a representar el 42,55%. El segon ram de No Vida, va ser RC (9,55%); el tercer Multirisc Industrial (8,3%), i el quart, Llar (7,5%).

En el seu informe, la Generalitat destaca un fort augment en les hores de formaci� de Corredors i Corredories, que van arribar a 94.559, un 42,1% m�s. Finalment, detalla la distribuci� geogr�fica de les empreses supervisades: de 641 a Catalunya, el 68,9% radica a Barcelona, el 19,5% a Girona; el 6,1% a Lleida, i el 5,5% a Tarragona. El 95,45% d'elles s�n Societats Limitades.

L�mit de 15.000 euros de prima per informar de costos d'adquisici�

2010-01-07T09:00:00+01:00

La DGSFP posar� un l�mit a la possibilitat que el client demani els costos d'adquisici� de les seves assegurances en 15.000 euros de prima per p�lissa, una quantitat similar a la que est� vigent a Fran�a. Aquesta quantia suposa que seran molt pocs els nostres clients puguin exercir aquest futur dret, que recull l'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible (veure Aseguranza de desembre) i que la mesura afectar� sobretot als grans brokers. No obstant aix�, l'�rgan de control continua les seves negociacions amb els representants de la mediaci� sobre aquest tema. A m�s del l�mit de prima, �s tamb� per definir a qu� es refereix l'Administraci� quan parla de 'costos d'adquisici�', on, a m�s de les comissions dels Mediadors, podrien figurar els emoluments dels empleats bancaris, la publicitat de marca i producte , serveis de consultoria, i diversos conceptes m�s.

Feli� 2010!

2009-12-31T09:00:00+01:00

2009 ja s'acaba. Es tanca un cicle i un altre comen�a. Res de nou per altra banda. Per al sector assegurador no ha estat tan mal any despr�s de tot, per� el que estem a punt d'estrenar marcar� un punt d'inflexi� en les gr�fiques de progressi� econ�mica del pa�s. Tot sembla indicar que no ser� un any f�cil, per� per fi es veu la llum al final del llarg t�nel de la crisi que tots, en major o menor mesura, estem travessant. 2010 �s un any rod�, un any per apostar fort, per reafirmar, per aspirar profund i omplir els pulmons d'esperances renovades i noves oportunitats. L'equip de TE-SIS Solucions l'acompanyar� tamb� en 2010, com sempre, en els moments millors i tamb� en els m�s dif�cils, perqu� apreciem la seva confian�a i ens agrada continuar sent el seu millor aliat. Per aix� treballem dur per tal d'oferir interessants novetats que aviat estaran disponibles a TE-SIS Seguros i que contribuiran a augmentar la seva productivitat i a gestionar millor el seu temps.

Feli� any a tothom!

Helvetia continuar� amb el seu 'creixement rendible' el 2010

2009-12-23T09:00:00+01:00

Sota el lema 'Hi ha crisi Aprofita!', Helvetia va organitzar la seva Convenci� anual a Saragossa entre el 13 i 15 desembre, esdeveniment que va comptar amb la pres�ncia de Stefan Loacker, director general de Grup Helvetia, qui va ressaltar 'l'excel lent contribuci� d'Espanya a els bons resultats del grup al tancament del primer semestre'. Juan Alberto Belloch, alcalde de Saragossa, va inaugurar l'esdeveniment en el que els directius de l'asseguradora van analitzar els objectius tra�ats en 2009 i van con�ixer els reptes per a 2010: Continuar amb la pol�tica de 'creixement rendible' fixada en el Pla Estrat�gic 2007-2010.

Jos� Mar�a Paagman, director general de Helvetia Espanya, va manifestar la seva satisfacci� pel bon treball realitzat i va valorar molt positivament la tasca dels seus directius, als quals va animar a seguir amb el mateix entusiasme i dinamisme. 'El grup est� obert a noves adquisicions a Espanya sempre que es presenti una bona oportunitat'.

El 97% dels Corredors rebutja la DEC semestral

2009-12-23T09:00:00+01:00

Amb gaireb� 700 vots ja emesos, l'enquesta que realitza E2000 a la seva web sobre la nova obligaci� que els Corredors remetin a la DGSFP una DEC semestrals, presenta resultats aclaparadores. El 97% dels que han votat (669 vots) es manifesten en contra de la nova obligaci� i nom�s el 3% (22 vots) est� a favor.

'DKV Integral Sense Barreres', cobreix a persones amb S�ndrome de Down

2009-12-17T09:00:00+01:00

DKV llan�a una cobertura sanit�ria especial pensada per a persones amb S�ndrome de Down i les seves fam�lies: 'DKV Integral Sense Barreres', que garanteix l'assist�ncia m�dica completa a la xarxa de serveis sanitaris de DKV a nivell nacional, incloent l'assist�ncia prim�ria, l'assist�ncia hospital�ria i extra hospital�ria aix� com les urg�ncies en territori nacional i assist�ncia sanit�ria en casos d'accidents laborals i de tr�nsit, amb una indemnitzaci� per dia d'hospitalitzaci�, al costat dels complements habituals de Serviplus Salut, com l'assessorament m�dic a dist�ncia 24 hores, la segona opini� m�dica en cas de malaltia greu, o la cirurgia refractiva l�ser.

Agrupaci� M�tua llan�a una nova gamma de Multirisc Llar

2009-12-17T09:00:00+01:00

Agrupaci� M�tua llan�a una asseguran�a Multirisc Llar amb tres modalitats en base a l'�s de l'habitatge amb tal d'adaptar a les necessitats dels clients, permetent la contractaci� de garanties d'�ltima generaci�, amb cobertura per a inform�tica a la llar; bricolatge, animals, esfondrament total de l'edifici i danys per caiguda d'arbres, fanals i grues. 'Flexihogar' respon a la contractaci� b�sica amb alguns capitals limitats; 'Plushogar' �s la f�rmula m�s est�ndard, adre�ada a un ventall m�s ampli de clients i usos d'habitatges, les cobertures poden ser ampliades, i 'Totalhogar', amb major cobertura, est� dissenyada per a habitatges principals i inclou autom�ticament determinades garanties, ampliacions i l�mits de capital i possibilitat de capitals superiors.

santaluc�a regala una mensualitat per baixa sinistralitat en Salut

2009-12-17T09:00:00+01:00

santaluc�a comercialitzar� a partir de l'1 de gener dos noves assegurances de prestaci� de serveis del mercat: Assist�ncia Sanit�ria i Reemborsament. El primer �s una p�lissa personal d'atenci� sanit�ria i serveis m�dics amb total cobertura a Espanya i proporciona l'acc�s m�s r�pid a la medicina privada. Reemborsament de despeses ofereix lliure elecci� de metges i Centres a nivell mundial, reemborsament santaluc�a fins al 80% dels despeses incorregudes en medicina ambulat�ria, hospitalitzaci� i intervencions quir�rgiques amb un capital m�xim de 150.000 euros a Espanya i 30.000 euros a l'estranger per gaudir de la millor atenci� m�dica. Per recompensar els clients en ambdues modalitats, l'entitat regalar� una mensualitat de prima per baixa sinistralitat.

Segons Maurici Canal, responsable de Salut i S�niors, 'santaluc�a aposta per ampliar l'oferta dels seus productes del ram Salut, oferint una resposta competitiva, �gil i de qualitat davant de qualsevol necessitat sanit�ria'.

MGS congela el 2010 les tarifes de les seves assegurances de Salut

2009-12-10T09:00:00+01:00

Conscients de les dificultats del context econ�mic actual, M�tua General d'Assegurances (MGS) vol ajudar els seus assegurats en Salut congelant les tarifes per a 2010, mantenint durant tot l'exercici les tarifes de 2009. Segons l'entitat 'tot i que els costos de les prestacions sanit�ries es van incrementar el 2009 al voltant d'un 4%, MGS no repercutir� aquest augment en el preu de les assegurances de Promedic Salut i Promedic Salut Mixt'.

Nom�s el 15% dels Agents va vendre m�s de 100 p�lisses el 2008

2009-12-10T09:00:00+01:00

Els Agents Exclusius i Vinculats comercialitzar el 28% del total de primes del sector el 2008 (uns 16.570 milions d'euros), segons ICEA. La seva quota en Vida �s del 15% del mercat, mentre que en No Vida arriba al 40%. Aix� mateix, un 45% d'Agents Exclusius va vendre m�s d'una p�lissa al mes i un 15% va superar les 9 p�lisses mensuals (m�s de 100 l'any), a entitats el canal principal �s el Agencial. L'estudi d'ICEA constata que els agents amb pla espec�fic de carrera obtenen r�tios de productivitat m�s elevats: Un 60% genera m�s d'una p�lissa al mes, enfront del 30% de la xarxa tipus general sense formaci� espec�fica.

La DGSFP interv� La Corona

2009-12-03T09:00:00+01:00

La DGSFP ha acordat substituir els �rgans d'administraci� de la Corona i ha nomenat Gabriela G�nzalez-B� i Ra�l del Bosc com a administradors provisionals independents de l'asseguradora. Segons el Ministeri d'Economia i Hisenda, 'amb aquesta mesura es pret�n salvaguardar els interessos dels assegurats i garantir el compliment dels contractes, dins de les actuacions desenvolupades en l'expedient de mesures de control especial obert davant la deficit�ria situaci� patrimonial de l'entitat '. Afegeix que 'la decisi� ha estat motivada per irregularitats comptables i defici�ncies significatives de control intern 'per la qual cosa cal 'introduir canvis en la gesti�'. No obstant aix�, la mesura no comporta la suspensi� de contractaci� de noves assegurances ni la prohibici� de pr�rroga dels ja vigents, 'per la qual cosa l'asseguradora podr� continuar amb el desenvolupament normal del seu negoci '.

D'altra banda, la Generalitat de Catalunya va intervenir la m�tua de previsi� social Agrupaci� Ben�fica Humanit�ria de la Gu�rdia Urbana de Barcelona.

L'Ag�ncia de Subscripci� podr� treballar per a diverses entitats

2009-12-03T09:00:00+01:00

L'avantprojecte regula diversos aspectes de les ag�ncies de subscripci�, el m�s cridaner �s que en els nous articles i els modificats es fa refer�ncia diverses vegades a les 'entitats asseguradores amb les quals opera una ag�ncia de subscripci� ', el que obriria la porta normativa a les ag�ncies de subscripci� operaran per a diverses asseguradores.

Els requisits per obtenir l'autoritzaci� els seg�ents: a) Ser societat mercantil els estatuts prevegin dins de l'apartat corresponent a l'objecte social, la realitzaci� d'activitats com ag�ncia de subscripci�. b) Presentar i atenir-se a un programa d'activitats en qu� s'indiquin els riscos que es van a subscriure, per a qu� asseguradores i en quins termes adjuntant els poders atorgats, la seva estructura organitzativa i procediments de control intern. c) Indicar les aportacions i participacions en el capital social dels socis que hauran de reunir expressament els requisits expressats en l'article 14. d) Estar dirigides efectivament per persones que reuneixin les condicions necess�ries d'honorabilitat, qualificaci� o experi�ncia professionals establertes en article 15. e) Disposar d'un compte separada de la resta de recursos econ�mics de la societat en la qual �nicament es gestionin recursos econ�mics en nom i per compte de l'entitat asseguradora que ha subscrit el poder. f) Disposar d'una asseguran�a de RC professional o qualsevol altra garantia financera que cobreixi en tot el territori de l'Espai Econ�mic Europeu les responsabilitats que poguessin sorgir per neglig�ncia professional amb la quantia que es determini reglament�riament. L'asseguran�a de RC cobrir� com a m�nim un 1, 5 milions d'euros per sinistres i, en suma, dos milions per a tots els sinistres d'un determinat any.

Veure Avantprojecte aqu�

Els Auxiliars Externs, autoritzats a realitzar m�s funcions, amb formaci�

2009-12-03T09:00:00+01:00

L'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible aprovat pel Govern modifica alguns aspectes de la Llei de Mediaci�, per exemple el seu article 8 sobre Auxiliars externs que entra en vigor el 2012. La redacci� explica que 'els mediadors poden subscriure contractes mercantils amb auxiliars externs que col.laborin amb ells en la distribuci� d'assegurances actuant per compte d'aquests mediadors i podran realitzar treballs de captaci� de la clientela, aix� com funcions auxiliars de tramitaci� administrativa, sense que impliquin l'assumpci� d'obligacions. Nom�s podran prestar assist�ncia en la gesti�, execuci� i formalitzaci� de contractes o en cas de sinistre en el sup�sit que acreditin, l'auxiliar-assessor persona f�sica, i almenys la meitat de les persones que integren l'�rgan de direcci� de les persones jur�diques , tenir coneixements adequats, i no inc�rrer en cap de les incompatibilitats de l'apartat 5 (subjectes a les mateixes que el mediador amb qu� col.laborin en la distribuci�) '.

A m�s, inclou que 'els Mediadors d'assegurances reassegurances comprovaran abans de la celebraci� del contracte amb l'auxiliar-assessor el compliment dels requisits del par�graf anterior. La DGSFP establir� les l�nies generals i principis b�sics que hauran de complir els programes de formaci� dels auxiliars externs pel que fa al seu contingut, organitzaci� i execuci�, i els auxiliars externs no tindran la condici� de mediadors, ni podran assumir funcions reservades per aquesta Llei als referits mediadors, i desenvoluparan la seva activitat sota la direcci�, responsabilitat i r�gim de capacitat financera del mediador d'assegurances per al qual actu�n '.

L'apartat 3 diu que els mediadors 'portaran un llibre registre en qu� s'anotaran les dades personals dels auxiliars externs, amb indicaci� de la data d'alta i, si s'escau, la de baixa, que quedar� sotm�s al control de la DGSFP. Els auxiliars s'han d'inscriure en el registre administratiu d'auxiliars-assessors amb les seves dades de n�mero de registre, dates d'alta i baixa i mediadors a qui auxilien. En el cas de persones jur�diques, a m�s s'indicaran els noms de les persones f�siques que integrin la direcci�, responsables de la mediaci�. L'auxiliar no podr� iniciar la seva activitat fins que la DGSFP li hagi inscrit en el Registre '.

Canvia aix� l'apartat 4 de l'article 13: "Els Agents Exclusius, persones f�siques i, almenys, la meitat de les persones de la direcci� de les societats d'ag�ncia exclusives, tindran els coneixements necessaris per a l'exercici del seu treball, en funci� de les assegurances que intervinguin. Aix� mateix, aquelles persones que participin directament en la mediaci� sota la seva direcci� hauran d'estar en possessi� dels coneixements necessaris per a l'exercici del seu treball i no han de inc�rrer en cap de les causes d'incompatibilitat previstes a l'article 19 d'aquesta Llei '.

Veure Avantprojecte aqu�

El client podr� demanar al Mediador quina �s la seva comissi� a partir de 2014

2009-12-03T09:00:00+01:00

L'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible afegeix un nou apartat g) a l'article 42.1 de la Llei de Mediaci�: 'Abans de celebrar un contracte d'asseguran�a, el Mitjancer haur�, com a m�nim, proporcionar al client la informaci� seg�ent: g) A la intermediaci� de contractes d'assegurances diferents del de vida i en assegurances que cobreixin risc sobre la Vida, haur� de desglossar-se, a petici� de la clientela, la part de la prima corresponent als costos d'adquisici�, en els termes que reglament�riament s'estableixin. Perqu� el client pugui exercir el dret d'informaci� sobre els costos d'adquisici�, els mediadors i asseguradores hauran de notificar-li el dret que li assisteix a demanar aquesta informaci�. Aquesta modificaci�, entrar� en vigor per a totes les p�lisses subscrites o renovades a partir de l'1 gener 2014'.

Veure Avantprojecte aqu�

Es poden consultar a la web de la DGSFP les reclamacions contra Mediadors

2009-11-26T09:00:00+01:00

La DGSFP permet a la seva web informar-se sobre l'estat de tramitaci� d'alguns expedients de la seva compet�ncia. En una primera fase, es poden consultar queixes o reclamacions davant asseguradores o Mediadors, i sol.licituds d'autoritzaci� i inscripci� d'asseguradores espanyoles, encara que l'�rgan de control treballa per estendre aquesta possibilitat a nous �mbits. En el primer semestre, es van presentar 4.210 queixes o reclamacions davant asseguradores o Mediadors.

Les Corredories ja poden certificar la seva gesti� de qualitat

2009-11-26T09:00:00+01:00

L'11 de novembre es va publicar la norma UNE 66927:2009 Sistemes de gesti� de la qualitat, guia per a l'aplicaci� de la Norma UNE-EN ISO 9001:2008 en l'activitat de Corredoria d'Assegurances, que pret�n proporcionar a les Corredories un document orientatiu i �til per a la implantaci� d'un sistema de gesti� de la qualitat que, fidel a la Norma UNE-EN ISO 9001, s'adeq�i seu contingut a les peculiaritats de l'activitat de la mediaci� i idiosincr�sia professional.

Adecose, promotora de la norma, ha col.laborat amb Aenor en un grup de treball que durant gaireb� un any ha treballat per consensuar el document definitiu. En el grup de treball van participar tamb� representants del Consell General, asseguradores, consultories de riscos, i consultores de qualitat, sota la coordinaci� de Joan Gay�, representant de corredoria Centre d'Assegurances i Serveis a la directiva de Adecose. L'associaci� difondr� entre els seus socis els aspectes pr�ctics de la norma en el seu objectiu per contribuir a una major professionalitzaci� del sector.

D'altra banda, Adecose ha intensificat la seva relacions internacionals, amb reunions amb Copaprose, la Federaci� Mediterr�nia de Brokers d'Assegurances (FMBA), i el Bipar, que analitzar� la futura Directiva de Mediaci�.

Allianz supera els 200 milions de benefici net fins a setembre

2009-11-19T09:00:00+01:00

El resultat operatiu del Grup Allianz a Espanya va cr�ixer un 3,8% fins al setembre, fins als 297,5 milions d'euros, gr�cies a 'un estricte control de costos, prudent pol�tica de subscripci� i eficient gesti� de sinistres'. El benefici net es va situar en 203,3 milions, un 8,6% menys que un any abans 'pel diferent efecte del resultat extraordinari, �s a dir, plusv�lues i minusv�lues realitzades en la cartera d'inversions', segons expliquen des de l'entitat. El grup va sumar primes per 2.250,1 milions, gaireb� igual que els 2.270,4 milions d'un any abans.

Per companyies, Allianz Seguros va obtenir 1.982,5 milions (davant de 2.058,2 milions al setembre 2009), per la negativa evoluci� del 4,7% en Autos. F�nix Directo va arribar als 47,5 milions, un 2,1% m�s, i Eurovida, amb 220,1 milions, creix significativament un 32,9%, per l'impuls de Vida Estalvi. Per rams, el grup cau un 4,4% en Autos; creix un 5,4% Particulars; decreix un 7,6% en Empreses, i augmenta un 9% en Vida. El grup creix tant en clients com en p�lisses (66.372 i 45.536, respectivament), fins i tot en Autos. La r�tio combinat en No Vida se situa en un "excel�lent nivell del 90,1% '.

Per Vicente Tard�, president i conseller delegat d'Allianz Assegurances, 'malgrat la situaci� econ�mica, el resultat operatiu va cr�ixer un 3,8%, el que demostra la fortalesa de la nostra activitat asseguradora. A aix� se suma la satisfacci� d'haver incrementat el nombre de p�lisses i clients. La confian�a que, dia rere dia, els assegurats dipositen en Allianz, ens impulsa a seguir desenvolupant la nostra estrat�gia de qualitat i innovaci�. Aquests s�n temps molt dif�cils i �s fonamental estar a prop dels clients, per aix� la nostra �mplia xarxa de mediadors juga un paper fonamental i compta amb tot el nostre suport'.

L'AIE de Corredors, un primer pas cap a la concentraci�

2009-11-19T09:00:00+01:00

Tant fonts administratives com del mercat coincideixen a valorar excessiu el nombre d'Associacions d'Inter�s Econ�mic (AIE) que han creat els corredors en els �ltims anys. Es tracta d'un "paraig�es" jur�dic que facilita que els Corredors comparteixin alguns serveis, per� sense perdre la seva identitat individual, �s a dir, una f�rmula de concentraci� sense cedir el control dels seus propis negocis. En principi, sembla una f�rmula v�lida per donar un primer pas en la concentraci� sobretot de petits Corredors, per� tots els experts coincideixen que, amb el pas dels anys, l'AIE ha de derivar cap a altres formes de concentraci� m�s efectives, que integrin negocis i estructures, i que realment aporti sinergies a la uni� d'aquests Mediadors.

Segons fonts del mercat, una de les funcions que s'haurien de potenciar �s poder contractar o crear els serveis de backoffice per optimitzar els seus negocis. Per aix� �s vital que les companyies tinguin a b� de potenciar aquesta "creaci�" d'un mateix codi de fitxers per poder treballar de forma pr�ctica, similar a com fa la Banca.

La DGSFP vol regular la comercialitzaci� de Plans de Pensions

2009-11-12T09:00:00+01:00

La DGSFP vol regular la comercialitzaci� dels Plans de Pensions per millorar la protecci� als clients. El seu director general, Ricardo Lozano, va explicar en la Trobada del Sector Assegurador organitzat per Deloitte i ABC que l'actual Llei de Regulaci� dels Plans i Fons de Pensions no inclou 'regles de comercialitzaci� ', que s�n necess�ries per' millorar la seguretat jur�dica' d'aquests productes i generar 'm�s confian�a 'en el sector. Una nova llei regular� qui pot vendre plans de pensions i la informaci� que s'ha de proporcionar als clients.

El director general de la DGSFP, que considera que 'l'explicaci� de la pujada de les primes �s una assignatura pendent en el sector', assenyala que la reforma de la Llei del contracte d'asseguran�a, que actualment dissenya el Ministeri de Just�cia en col.laboraci� amb el Ministeri d'Economia, buscar� millorar la informaci� que es facilita als clients. Tamb� traslladar� a la Uni� Europea la inquietud del sector perqu� Solv�ncia II 'no posi en pitjor situaci� al sistema assegurador europeu quan la crisi no li ha suposat un problema'. Lozano va anunciar que aprofitar� la implantaci� de la nova norma a Espanya per a introduir millores en el govern corporatiu de les asseguradores.

ARAG cobreix contra impagaments als propietaris de locals

2009-11-05T09:00:00+01:00

ARAG llan�a una ampliaci� de la seva asseguran�a 'ARAG Lloguer' un any despr�s del seu naixement. Aquesta asseguran�a, que cobreix amb diverses garanties al propietari d'un habitatge, podr� ser contractat a partir d'ara tamb� pels propietaris de locals destinats a �s comercial, d'oficina o despatx. Segons Jordi Figuerola, responsable del Departament de Productes, 'aquest producte respon a la creixent demanda dels propietaris per comptar amb major protecci� a l'hora de llogar els seus locals en �poca de recessi�'. ARAG Lloguer inclou noves garanties com el pagament de fins a 6 mensualitats en cas que el llogater deixi de pagar el lloguer.

DKV remodela el seu model comercial

2009-11-05T09:00:00+01:00

DKV Seguros ha empr�s la remodelaci� de la seva Direcci� General Comercial per adaptar-se a les noves necessitats del mercat i oferir un servei m�s directe, �gil i especialitzat a clients i mediadors. La renovaci� inclou aspectes com l'organitzaci�, retribuci� i incentivaci�, resultats econ�mics, coneixement del negoci i difusi�. Sota el control de Pere Orbe, amb Jos� Lu�s Monta��s com a adjunt, s'han reunificat i transformat els canals de la direcci�. El canal de M�rqueting Directe es denominar� canal de Negoci Directe, amb Jos� Luis Hern�ndez com a director; Grans Comptes es transforma al Canal Aliances, sota direcci� de Javier Formariz, i s'unifiquen xarxa Pr�pia i de Previsi� sota el nom de Xarxa Exclusiva, que juntament amb la Xarxa Externa s'integren en el nou canal Mediaci�, responsabilitat de Carles Vi�as.

A m�s, de la direcci� general depenen 3 unitats transversals - Grans Comptes, amb Formariz; Internacional, amb Maria K�hnel, i Immigrants amb Jos� Antonio Garc�a-i 4 unitats de suport: M�rqueting, amb Jos� Luis De la Torre; Formaci� Comercial amb M � Jes�s Mu�oz; Administraci� Comercial amb Jos� Luis Monta��s, i Sistemes Comercial amb Jos� Manuel Santiago. Es mantenen 7 direccions territorials. Segons Obre 'amb aquesta profunda reestructuraci� volem deixar encaminat l'�rea Comercial cap al model que entenem millor respon a les exig�ncies del futur'.

D'altra banda, DKV va signar un acord de formaci� amb el Col�legi de Mediadors de Cant�bria, pel qual es formaran espais on intercanviar experi�ncies i estudiar diferents �mbits del sector. A m�s s'estableix la col.laboraci� de l'asseguradora en accions del Col�legi amb motiu del Dia de l'asseguran�a.

Nova estructura a Reale per adaptar-se al nou model de negoci

2009-11-05T09:00:00+01:00

Amb motiu de la transformaci� del seu model de negoci, Reale estrena nova estructura amb el fins ara director de Desenvolupament Corporatiu, Ignacio Mariscal, com a director general de Negoci, que engloba la gesti� t�cnica, comercial i de sinistres. Jos� Ram�n L�pez, continua com a director general de Recursos i Mitjans, i Mar�a �ngeles Garralda, directora general, es responsabilitza de la constituci� de la nova companyia de Vida i Pensions, que estar� operativa a partir de maig de 2010.

D'altra banda, Reale va inaugurar la seva nova oficina de Tortosa, una de les 8 sucursals que la companyia t� a Catalunya. La sucursal abasta quatre comarques del sud de Tarragona i presta servei de 5 ag�ncies Reale, 20 agents exclusius i 7 corredors, 'el que garanteix una �mplia representativitat territorial'. �s a la zona m�s c�ntrica, a l'Avinguda de la Generalitat, 62, 'per aix� consolidar el seu posicionament, refor�ar la seva imatge de marca i oferir m�s comoditat als mediadors i clients'.

Zurich crea un club per als seus millors agents de Vida

2009-10-29T09:00:00+01:00

Zurich ha llan�at +Vida Zurich Club, una proposta de valor espec�fica per als seus agents, dins del concepte HelpPoint, que oferir� a aquest canal solucions i eines espec�fiques per al negoci de Vida. L'asseguradora ha creat aquest 'nou i exclusiu club per l'elit dels especialistes en Vida', amb la finalitat que motivi, identifiqui i il�lusioni a tots els agents. Aix�, els agents podran gaudir de condicions preferents en productes de vida, condicions exclusives en els productes de Risc i campanyes de m�rqueting espec�fiques per ajudar-los a millorar les vendes. A m�s, l'agent podr� participar en reunions amb directius per debatre les seves necessitats, i podran participar en esdeveniments exclusius. Finalment, Zurich ha establert un reconeixement econ�mic per als millors agents.

Groupama crea un club de mediadors d'Empreses i Transports

2009-10-29T09:00:00+01:00

Per potenciar el ram d'Empreses i Transports, Groupama ha creat un club d'agents i corredors, Groupama Business Club, destinat a consolidar a escala nacional una xarxa de mediaci� especialitzada en la comercialitzaci� i gesti� d'assegurances per a empreses, amb especial atenci� als productes de Transports. La companyia asseguradora ha elaborat un pla espec�fic de formaci� i desenvolupament per a tots els mediadors que entrin a formar part del club, que es posar� en marxa el 2 de gener de 2010. Fernando Losada, subdirector general del Canal Tradicional, assenyala que 'volem incrementar la nostra quota en Empreses i Transports. Per complir aquest objectiu la nostra xarxa de mediadors �s un pilar fonamental'.

'la Caixa' liderar� tamb� Salut, despr�s de comprar Adeslas

2009-10-22T09:00:00+01:00

'la Caixa' passar� tamb� a ser l�der de l'asseguran�a de Salut a Espanya, despr�s de comprar Adeslas. A trav�s de SegurCaixa Holding (integrat a Criteria), la caixa �s tamb� l�der de Vida en Pensions, i ha comen�at a operar tamb� en No Vida, fins i tot desembarcant a Autos.

L'asseguran�a d'Autos es desploma un 6,2% fins al setembre

2009-10-22T09:00:00+01:00

Els ingressos per primes del sector assegurador van cr�ixer un 0,6% interanual en el tercer trimestre, fins als 44.158 milions d'euros, segons informa Unespa. No Vida va decr�ixer un 2,9%, com a conseq��ncia de la caiguda en la recaptaci� de l'asseguran�a d'Autos, que cau 6,2% (8.865 milions). No obstant aix�, Salut va augmentar un 5,2% (4.572 milions), i Multiriscos, un 3,3% (4.515 milions). La resta de rams de No Vida tamb� presenta una evoluci� negativa, caient un 7,6%. Les millors not�cies v�nen del ram de vida, l'estalvi gestionat va sumar 142.621 milions, un 5,3% m�s que un any abans i un 4,7% des de principis d'any. A m�s, les seves primes van arribar als 20.333 milions, un 4,9% m�s.

Helvetia llan�a el seu nou producte per a empreses

2009-10-08T09:00:00+01:00

Helvetia llan�a Helvetia Empreses, producte que, seguint les tend�ncies m�s avan�ades del mercat en garanties i primes, es caracteritza 'per la seva competitivitat, car�cter innovador, flexibilitat i amplitud de cobertures '. Segons l'entitat, compta amb primes molt competitives i una estructura m�s flexible adaptada a les necessitats de cada negoci. Les garanties b�siques abasten: Incendi, fen�mens atmosf�rics, despeses d'extinci�, salvament, desbarrament, reconstrucci� de documents, permisos i llic�ncies, danys per actes vand�lics, accions tumultu�ries i vagues, xoc de vehicles, caiguda d'aeronaus, ones s�niques, fonaments, transport de b�ns sinistrats i detriment de b�ns salvats.

A m�s, es poden contractar riscos optatius, com danys per aigua, trencaments, danys el�ctrics en instal�lacions fixes i en aparells el�ctrics, danys est�tics i reconstrucci� de jardins, p�rdua de lloguers, desallotjament for��s, assist�ncia a empreses, defensa jur�dica, reclamacions, p�rdua de beneficis, RC, robatori i espoliaci�, avaria de maquin�ria fixa i m�bil, equips electr�nics, deteriorament de mercaderies o trencament de dip�sits.

Asseguran�a de Vida sense declaraci� m�dica de Groupama

2009-10-08T09:00:00+01:00

Groupama ha llan�at Groupama Vida Xpress, una nova asseguran�a de vida per a persones d'entre 20 i 65 anys que nom�s hauran de respondre a dues preguntes per a la seva contractaci� sense necessitat de declaraci� m�dica. Creat per preservar la capacitat econ�mica de la unitat familiar davant d'un possible mort o invalidesa, el producte permet escollir entre un capital assegurat de 15.000, 30.000, 45.000, 60.000 o 90.000 euros, a m�s d'optar pel pagament anual de primes o el semestral, adaptant-se a les diferents necessitats i perfils de clients. Amb l'objectiu d'agilitzar els processos d'informaci� i contractaci�, el producte ja est� operatiu a la web de l'asseguradora, permetent que la seva xarxa d'agents i corredors pugui cotitzar i contractar a trav�s del portal de mediadors.

Generali fusiona Vitalicio i Estrella per cr�ixer "molt i aviat"

2009-10-01T09:00:00+01:00

Els consells d'Estrella i de Vitalicio, les dues filials de Generalitat a Espanya, van aprovar la seva fusi�. La nova Generali Espanya comen�ar� a operar el juny de 2010, amb Jaume Anch�stegui com a conseller delegat; Eduardo Samitier, director general t�cnic; Santiago Vila, director general comercial, i F�lix Bonet, conseller delegat de l'AIE que gestionar� els serveis comuns. La seu ser� a Madrid, per� seguiran a Barcelona els centres tecnol�gics, Log�stic, central de compres i Sinistres. Les unitats de Vida i No Vida es repartiran entre Madrid i Barcelona. Segons Anch�stegui, "les sinergies no s�n excessives", sin� com "un salt endavant", per "cr�ixer molt i aviat" a Espanya, tant org�nicament com mitjan�ant adquisicions i acords de bancassegurances.

Agents Exclusius que nom�s capten "carteres familiars"

2009-09-24T09:00:00+01:00

El Mediador Enric Aval Ventura s'ha dirigit a aquesta redacci� per queixar-se de la proliferaci� en el mercat d'Agents Exclusius, "la capacitat de producci� es limita al seu cercle familiar i amistats i que, un cop esgotat el mateix, i sense capacitat comercial per ampliar els seus clients, abandonen el seu temporal actuaci� en l'asseguran�a i deixen a l'entitat amb una 'cartereta' de p�lisses fetes per comprom�s familiar amb escassa o nul�la professionalitat". En la seva opini�, "l'Administraci� ha de controlar que el nombre d'Agents Exclusius no sigui excessiu" i lamenta que aquest tipus de Mediaci� "no beneficia l'assegurat, indefens davant el comprom�s familiar o d'amistat davant l'Agent". Tamb� critica els baixos preus als que aquest tipus d'agents temporals ven les seves p�lisses, el que origina situacions de infraasseguran�a, i insta al mercat a tenir nom�s Agents Exclusius ben formats i aut�ntics professionals.

Les Corredories catalanes van intermediar 904 milions el 2008

2009-09-24T09:00:00+01:00

La Direcci� General de Pol�tica Financera i Assegurances de la Generalitat de Catalunya ha publicat un avan� de les DEC de 2008 de Corredors i Corredories supervisades pel Govern catal�. Segons l'informe, els 639 mediadors computats van intermediar 903,7 milions d'euros en primes el 2008, que van suposar comissions per 107,4 milions. A m�s, van aconseguir 1,1 milions en ingressos financers, de manera que el seu total d'ingressos va ascendir a 108,5 milions.

Per la seva banda, el total de despeses va sumar 84,7 milions (50,8 despeses de personal; 10 milions comissions a col�laboradors; 524.000 euros en formaci�, i 23,3 milions en altres despeses). El benefici conjunt per l'activitat de corredoria d'assegurances va ser de 20,9 milions i el benefici per altres activitats de 3,5 milions. El ram majoritari on operen aquests mediadors �s Autos, que copa el 42,5% de les primes intermediades. Seguit de Multirisc Industrial (8,3%), Llar (7,5%) i Assist�ncia Sanit�ria (6,4%). Els corredors i corredories analitzats comptaven l'any passat amb 1.608 col�laboradors i 1.319 empleats.

Caser i Vitalicio busquen Agents

2009-09-17T09:00:00+01:00

Caser est� buscant candidats per formar part del seu equip com Agent Exclusiu. Aix�, ofereix "desenvolupar adequadament la carrera professional com Agent Exclusiu, que li faculti per a la ger�ncia d'una de les nostres properes oficines comercials", amb un pla de carrera i suport permanent en formaci�, captaci� de clients i desenvolupament del negoci. Exigeix com a m�nim un any d'experi�ncia laboral "en un camp relacionat" i BUP, Batxillerat i COU o nivell d'estudis superior.

Tamb� Vitalicio reclama candidats per Agent d'assegurances i inversions i assessor comercial a Madrid. Ofereix programa de formaci� personal, amb titulaci� acreditada, pla de carrera i possibilitat de promoci� interna. Demana graduat escolar i ESO o nivell d'estudis superior, i valora l'experi�ncia com a comercial.

Les devolucions de rebuts arriben al 15%

2009-09-17T09:00:00+01:00

Des que s'ha accentuat l'augment de l'atur, "els llistats de rebuts retornats pels bancs s�n brutals", segons explica Jos� Ruiz, expresident del Col.legi de Mediadors d'Alacant en diversos diaris de la regi�. I ho confirma Eusebi Climent, actual president col�legial: "Fins ara, les devolucions suposaven un percentatge m�nim, ara arriben al 15% del total de rebuts. A m�s, constaten que augmenta el nombre d'assegurats que deixen de pagar la p�lissa, "encara que companyies i Mediadors ens estem posant les piles". Ruiz avisa d'un important augment de vehicles que circulen sense assegurar i alerta contra la picaresca: "Mentre es notifica i s'anul�la p�lissa, el prenedor es beneficia d'una situaci� de l'impagament i indefinici� durant no menys de tres mesos. Els assegurats deixen de pagar la p�lissa, encara que acaben abonant durant el mes de gr�cia que concedeix la legislaci� actual en cas de patir un sinistre i haver de fer front davant terceres persones ".

Servei per prevenir el blanqueig de capitals per 270 euros/any

2009-09-10T09:00:00+01:00

El Consell General de Colegis de Mediadors llan�a un servei perqu� els seus corredors col�legiats puguin prevenir el blanqueig de capitals i complir la Llei 36/2006, que exigeix als corredors i corredories el registre i designaci� de representants en el fitxer especial del Servei de Prevenci� de Blanqueig de Capitals del Banc d'Espanya, crear un �rgan de control i comunicaci� interna, l'elaboraci� d'un manual de procediment, formaci� espec�fica sobre el tema, comunicacions peri�diques als �rgans de control del Banc d'Espanya, informes anuals i auditories externes a la mat�ria. Per desenvolupar els serveis externs, el Consell ha arribat a un acord amb consultores especialitzades i acreditades en prevenci� del blanqueig de capitals i en formaci� amb el Cecas, que regularan la mat�ria en les empreses de mediaci� per 270 euros/any.

La Mediaci� aposta per una major transpar�ncia

2009-09-10T09:00:00+01:00

L'acord assolit pel Consell General, Adecose, Fecor i, finalment, AEmes, per acceptar la DEC semestral de Corredors i Corredories, s'interpreta en el sector com una aposta sectorial per la transpar�ncia en la Mediaci�. Des que Ricardo Lozano comanda la DGSFP, el pilar m�s important sobre el qual s'han basat les actuacions administratives ha estat la recerca constant d'una major transpar�ncia de l'asseguran�a davant els seus clients i la societat en general. Fins i tot des de l'�rgan de control es va criticar espec�ficament a la Mediaci� asseguradora com un dels subsectors amb m�s mancances en transpar�ncia. Ara, les organitzacions m�s representatives de la Mediaci� responen amb una actitud responsable i accions concretes, que beneficiar� assegurats, entitats i els propis Mediadors.

Les reclamacions asseguradores creixen un 27% fins al juny

2009-09-03T09:00:00+01:00

El Servei de Reclamacions de la DGSFP ha rebut 4.476 reclamacions, consultes i queixes en el primer semestre, el que suposa un increment del 27%. Del total, 2.641 (el 59%) van donar lloc a procediments de reclamaci�. D'aquests, 2.430 s�n per contractes d'assegurances, 156 per Plans i Fons de Pensions; 31 per Mediaci� i 24 per bancassegurances. Les reclamacions en assegurances pugen un 22,3%; en Plans de Pensions, un 225%, i en Mediaci�, un 47,61%.

MGS presenta la seva Asseguran�a Integral de Ca�a-Pesca

2009-09-03T09:00:00+01:00

M�tua General d'Assegurances (MGS) llan�a l'asseguran�a integral de Ca�a-Pesca, que neix amb vocaci� de contemplar les preocupacions dels aficionats d'aquests esports i es caracteritza sobretot per la seva flexibilitat. Aix�, gr�cies a l'ampli ventall de garanties, el client a m�s de trobar l'adequada protecci� a les seves necessitats, complir� amb les exig�ncies legals de cobertura d'aquests esports. Es poden ajustar les cobertures amb diferents opcions de contractaci�, assegurant nom�s ca�a o pesca, o de forma combinada. A m�s, pot complementar les garanties principals de RC i Protecci� Jur�dica amb opcionals de danys a gossos propis o l'arma, accidents personals, o RC de danys de gossos de ca�a fora del seu exercici.

AIG Europe es converteix en Chartis

2009-09-03T09:00:00+01:00

AIU Holdings va presentar a l'agost oficialment a Chartis, la nova marca que englobar� les operacions d'Assegurances Comercials i Industrials, Assegurances Generals a l'estranger i operacions de clients privats. Amb aquesta acci�, pret�n alinear totes les seves comunicacions sota un mateix emblema que reflecteix el seu car�cter com a organitzaci� i el que �s capa� d'aconseguir per als seus clients, diferenciant de la resta de companyies. Segons l'entitat, la personalitat i atributs de la marca tracten d'aconseguir una major vinculaci� amb els seus clients i s�n capacitat emprenedora, cultura local i perspectiva global, i confian�a i transpar�ncia.

Decessos esquiva la crisi

2009-09-03T09:00:00+01:00

El nombre de setembre de Aseguranza inclou un ampli dossier sobre decessos, ram que sembla esquivar la crisi gr�cies al seu comportament antic�clic i que ha sabut adaptar-se a les noves necessitats dels assegurats, oferint nous serveis i cobertures m�s enll� del sinistre en si. Les asseguradores tradicionals segueixen sent les principals comercialitzadores d'aquesta asseguran�a pel seu saber fer i especialitzaci� i esperen tancar l'exercici en valors similars als de 2008, segons expliquen directius d'Almudena, DKV, MGS, Nortehispana, Ocaso, Previsora Bilbaina i santaluc�a.

Poden informar aqu� de com llegir aquest reportatge

Els agents tenen un any m�s per ser aut�noms dependents

2009-09-03T09:00:00+01:00

El termini per registrar els nous contractes de treballadors aut�noms dependents (els que el 75% dels seus ingressos o m�s provenen d'una sola empresa) finalitza el proper 5 de setembre per a tots els sectors amb dues excepcions: Els aut�noms que treballin per a empreses del sector del transport o els Agents d'Assegurances. En ambd�s casos, el registre de contractes es retarda un any fins al 5 de setembre de 2010. La patronal d'asseguradores Unespa ha rebutjat en diverses ocasions que els agents es regeixin per aquesta norma, ja que tenen una norma espec�fica, la Llei de Mediaci�. La negociaci� d'Unespa amb el Ministeri de Treball no va arribar a cap port. En qualsevol cas, es preveu que sigui m�nim el nombre d'Agents d'Assegurances que passin a ser aut�noms dependents, ja que les exig�ncies de la figura (per exemple, que no tinguin local al p�blic o que no tinguin empleats) no quadra amb la gran majoria de situacions dels Agents.

TE-SIS Seguros �s compatible amb Windows 7 i sistemes operatius de 64 bits

2009-08-31T09:00:00+01:00

Des de la darrera revisi� de TE-SIS Seguros, alliberada en agost de 2009, l' aplicaci� est� preparada per instal�lar-se i funcionar perfectament en equips basats en Windows 7, el nou sistema operatiu de Microsoft, que substitueix al pol�mic Windows Vista.

De la mateixa manera, tamb� s'ha reprogramat part del codi de TE-SIS Seguros per fer-lo compatible amb els processadors i sistemes operatius de 64 bits de Microsoft, cada vegada m�s presents en els equips nous.

Com el sistema gestor de bases de dades sobre el que es recolza TE-SIS Seguros �s Microsoft SQL Server i aquest permet aprofitar al m�xim les posibilitats dels nous processadors multi-nucli, el rendiment de TE-SIS Seguros augmenta considerablement si el servidor de dades empra processadors amb aquesta tecnologia o varis processadors f�sics.

Son molt poques les solucions de gesti� integral per a corredories, agents i mediadors capaces, a dia d'avui, d'adaptar-se i aprofitar totes aquestes novetats tecnol�giques.

Nova versi� 1.6.1 de TE-SIS Seguros i TE-SIS Agenda disponible

2009-07-30T09:00:00+01:00

Els nostres clients amb contracte de manteniment ja poden treballar amb la nova versi� de TE-SIS Seguros que inclou, com a millores m�s destacables, l'actualitzaci� al nou format d'enlla� amb l'aplicaci� per a la Declaraci� Estad�stic-Comptable 2008 de la DGS, aix� com els enlla�os corresponents als diferents sistemes de confecci� d'algunes comunitats aut�nomes, actualitzaci� autom�tica a trav�s d'Internet, la possibilitat de treballar amb m�ltiples exercicis simult�niament i moltes novetats m�s...

Faci clic aqu� per a obtenir una llista detallada dels canvis i millores incorporades en aquesta nova versi�.

Marsh & McLennan lidera de nou el r�nquing mundial de brokers

2009-07-30T09:00:00+01:00

Marsh & McLennan Companies (MMC) va liderar un any m�s el r�nquing mundial de brokers en 2008, amb uns ingressos de 11.516 milions de d�lars per serveis de consultoria de riscos i corredoria d'assegurances, segons l'estudi anual realitzat per la revista Business Insurance. Segons �lvaro Milans del Bosch, conseller delegat de Marsh a Espanya, "estem orgullosos de que les xifres avalin el nostre lideratge. Despr�s de m�s de 100 anys d'hist�ria, MMC segueix sent el consultor de riscos i broker d'assegurances de refer�ncia a tot el m�n, gr�cies a la seva aposta constant per la innovaci�, el servei al client i al nivell de professionalitat dels seus empleats. Els nostres ingressos mundials per serveis de corredoria van cr�ixer un 34,5%, el que unit als esfor�os en control de costos i l'increment del flux de caixa, ens situa en una magn�fica posici� per seguir creixent i realitzar noves adquisicions".

AIG es converteix en Chartis

2009-07-30T09:00:00+01:00

AIU Holdings avan�a cap a la seva conversi� en companyia independent creant la marca Chartis, que inclour� les operacions d'Assegurances Comercials i Industrials, Assegurances Generals a l'estranger i operacions de Clients Privats. A partir d'avui, les carteres de AIG i AIU Holdings, comen�aran una transici� cap a la nova identitat, sota la qual es prestar� serveis a m�s de 40 milions de clients en m�s de 160 pa�sos i jurisdiccions. Kristian P. Moor ser� el president i CEO de la nova marca, que tindr� seu a Nova York i va comptar amb unes reserves estatut�ries excedents de 32 bilions de d�lars a tot el m�n en 2008. Moor ha estat vicepresident executiu de AIG i president i CEO de AIG Property Casualty Group, amb responsabilitat en el negoci industrial i personal per Danys i RC als EUA i Canad�. A m�s, AIG ha creat una societat instrumental (special purpose vehicle, SPV) en la qual inclour� les accions de AIU Holdings.

L'asseguran�a creix un 13% a Catalunya el 2008

2009-07-30T09:00:00+01:00

El sector assegurador va cr�ixer a Catalunya un 13% en primes el 2008, segons va explicar Francisco Arregui, president de la Uni� Catalana d'Entitats Asseguradores, durant la presentaci� de la Mem�ria de l'Asseguran�a a Catalunya 2008. Vida va cr�ixer un 2,3% en l'estalvi gestionat, enfront del 1,9% nacional, en la seva major part pel transvasament d'inversions des d'altres productes a l'asseguran�a d'estalvi. L'asseguran�a catal� indemnitzar per valor de 8.200 milions d'euros, consolidant el seu pes del 20% del total de l'asseguran�a nacional.

La DEC semestral, aparcada fins al setembre

2009-07-30T09:00:00+01:00

Els integrants de la Junta Consultiva d'Assegurances -Consell General i Aemes, amb Adecose, Amaef i Fecor com a convidats- celebrada el 27 de juliol no van aconseguir consensuar una posici� comuna sobre una possible DEC semestral de Corredors, que, segons la DGSFP, seria m�s senzilla i simple. Aemes considera que aquesta nova DEC suposa un augment de c�rregues administratives, encara que el supervisor vol pal�liar el que les dades del sector es coneguin amb m�s d'un any de desfasament.

Tampoc no es va arribar a un acord respecte a la modificaci� de la Resoluci� de Formaci�, al detectar diverg�ncies sobre la convalidaci� autom�tica del T�tol de Actuari amb la del Grup A. Els integrants de la Junta es tornaran a reunir al setembre i abordaran tamb� el tema dels auxiliars, que va quedar pendent.

D'altra banda, la DGSFP ha penjat al seu web un nou criteri sobre Agents vinculats, sobre la possibilitat que realitzin tasques de Mediaci� des de l'estranger.

Nova instrucci� de la Generalitat que demana l'informe del Servei d'Atenci�

2009-07-23T09:00:00+01:00

La Direcci� de Pol�tica Financera i Asseguradora de la Generalitat de Catalunya va editar una instrucci� el 17 de juliol, reiterant l'obligaci� de Corredors i Corredories de lliurar un informe sobre el Servei d'Atenci� al Client amb la DEC 2008, just un dia despr�s que a Carta del Mediador n � 251, l'empresa de prestaci� de Serveis d'Atenci� al Client, Selfos, q�estion�s que aquesta obligaci� fos preceptiva, ja que consideren que no est� protegida per cap normativa en vigor. En la nova instrucci�, la Generalitat insisteix en els seus arguments exposats en Carta del Mediador n � 249, reflectint que la seva petici� est� suportada per normes en vigor sobre la mediaci� asseguradora.

�ltims dies per lliurar la DEC de Corredors

2009-07-23T09:00:00+01:00

El proper divendres 31 de juliol acaba el termini perqu� Corredors i Corredories entreguin �nicament per via telem�tica la DEC 2008. La DGSFP t� preparat ja el seu projecte perqu� la DEC sigui semestral, encara que ser� m�s senzilla que l'anual, amb menys dades a aportar. L'�rgan de control presentar� el dilluns 27 de juliol a la Junta Consultiva d'Assegurances i Pensions el seu projecte perqu� els membres de la Junta donin la seva opini�. En la reuni�, tamb� es presentar� la nova Resoluci� de Formaci� de Mediadors (veure l'actual), que no inclou canvis significatius, per� que tindr� un major rang jur�dic.

La DGSFP no demana cap informe del Servei d'Atenci� a la DEC

2009-07-16T09:00:00+01:00

Sobre les informacions aparegudes a la Carta del Mediador n � 248 i n � 249, en les quals s'informa sobre la petici� de la Generalitat de Catalunya d'adjuntar un informe sobre el Servei d'Atenci� al Client o Defensor de l'Assegurat a la DEC 2008; Selfos s'ha tornat a adre�ar a aquesta redacci� per a "aclarir la confusi� existent entre Corredors i Corredories" i reiterar que "el lliurament de l'esmentat informe no �s obligatori, ja que no est� recollit en cap normativa sectorial". Aix�, reiteren que "en els articles que esmenta la Generalitat a Carta del Mediador n � 249, en cap s'exigeix lliurar un informe a la Generalitat i, segons l'article 35F de la Llei de r�gim jur�dic de les administracions p�bliques i del procediment administratiu com�, els ciutadans tenen dret 'A no presentar documents no exigits per les normes aplicables al procediment de qu� es tracti, o que ja es trobin en poder de l'Administraci� actuant'."

D'altra banda, Selfos tamb� vol recordar que "ni la DGSFP ni els �rgans competents en Mediaci� d'altres Comunitats Aut�nomes demanen l'esmentat informe". Segons fonts de la consultora, la publicaci� de la not�cia en Carta del Mediador va suscitar una allau de consultes per part de Mediadors, que "creien obligat�ria l'entrega de l'informe, per l'opini� expressada per la Generalitat a Carta del Mediador n � 249", per aix� Selfos vol evitar confusions i recalca que "no �s obligatori".

Danys Propis, el sinistre m�s freq�ent en Autos

2009-07-09T09:00:00+01:00

Danys propis va ser la garantia d'asseguran�a d'Autos amb el rati de freq��ncia de sinistralitat m�s elevat en el primer trimestre, assolint el 39,2%, mentre la resta de garanties no va superar el 10%, segons ICEA. Autocars �s el tipus de vehicle amb taxes de freq��ncia m�s elevades.

Les primes de Decennal es van desplomar gaireb� un 30% el 2008

2009-07-09T09:00:00+01:00

Les primes de l'asseguran�a decennal el 2008 van assolir els 255 milions d'euros, un 29,9% menys que un any abans, suposant el 17,1% del ram Altres danys als b�ns i el 0,8% de No Vida, segons ICEA.

El Consorci assumir� el 75% del causat per "Klaus"

2009-07-09T09:00:00+01:00

El BOE del 4 de juliol va incloure la Llei 6 / 2009 que modifica l'Estatut del Consorci de Compensaci� d'Assegurances, amb dues novetats b�siques: La reducci� del rec�rrec per liquidaci� d'assegurances, que passa del 3 per mil a 1,5 per mil; i la supressi� de les funcions del Consorci com Fons de Garantia de les assegurances obligat�ries del ca�ador i de viatgers. D'altra banda, el Consorci va mantenir una forta negociaci� amb les entitats sobre la seva responsabilitat d'indemnitzaci� en els sinistres esdevinguts a principis d'any per la tempesta "Klaus". El Consorci ja t� en el seu web un mapa definitiu de zones afectades, que s�n les que van patir ratxes de vent extraordinari de m�s de 135 km/h, fet que, segons el Consorci, suposa prop del 75% dels 400.000 sinistres declarats per la tempesta, que podrien sumar en conjunt uns 500 milions d'euros.

La DGSFP vigila que no s'imposin terminis i preus a tallers

2009-07-09T09:00:00+01:00

El Servei de Reclamacions de la DGSFP ha detectat tres "males pr�ctiques" en Autos que han de ser vigilades pels serveis d'inspecci�. La primera �s imposar temps i preus/hora per reparacions en tallers concertats "que no afavoreixen el bon servei a l'assegurat". La segona, condicionaments a menors de 25 anys i grup professionals a la contractaci� d'altres assegurances, sobretot de Vida amb la mateixa entitat per subscriure Autos. La tercera es refereix a convenis de liquidaci� de sinistres entre entitats, on tercers perjudicats en sinistres pateixen la peritaci� dels danys per l'entitat del perjudicat, aplicant limitacions de Danys Propis, quan ha de ser indemnitzat com Tercer.

AXA actua davant la pedregada a �lava

2009-07-09T09:00:00+01:00

AXA, primera entitat d'Autos a �lava amb una quota del 25% i m�s de 34.000 vehicles assegurats, va posar en marxa un dispositiu especial per atendre i reparar els vehicles dels seus clients afectats per la forta pedregada registrada l'1 juliol. Aix�, va instal�lar un centre m�bil de peritatge i reparaci� a Vit�ria, va ampliar la seva xarxa de tallers fins al centenar per agilitzar terminis de lliurament, va oferir taxi gratu�t al client que deix�s el seu cotxe al centre m�bil, i va posar en marxa un tel�fon 24 hores.

DAS promou entre els Mediadors la Defensa Jur�dica

2009-07-02T09:00:00+01:00

DAS ha iniciat els "Esmorzars DAS", en els que, amb format de col�loqui, busca explicar les cobertures i productes dissenyats especialment per ajudar els clients dels Mediadors a fer front a la crisi.

La Generalitat creu que la seva petici� est� emparada en la normativa vigent

2009-07-02T09:00:00+01:00

En resposta a la informaci� apareguda a Carta del Mediador n � 248, sobre la petici� d'un resum de l'informe anual del Servei d'Atenci� al Client o Defensor del Client a Corredors i Corredories, la Direcci� General de Pol�tica Financera i Assegurances de la Generalitat de Catalunya ha declarat a aquesta redacci� que: "La petici� es troba recolzada pels articles 42, 44, 45 i 46 de la vigent Llei de Mediaci�, els quals obliguen els Mediadors a disposar d'uns determinats mecanismes d'atenci� de les reclamacions dels clients i informar de la seva exist�ncia. Aix� mateix, l'art. 48 la Llei i els art. 7 i 17 l'Ordre ECO 734/2004 faculten l'�rgan de supervisi� a sol�licitar aquest informe. La Llei de Mediaci� tamb� estableix l'obligatorietat de disposar de serveis i procediments per atendre les queixes dels consumidors no nom�s a Corredories, sin� tamb� a Corredors ".

Segons la Generalitat, "els oficis enviats a Corredors i Corredories recorden, d'acord amb l'Ordre ECF / 350/2008, l'obligatorietat d'enviament de la DEC anual, i d'acreditaci� i vig�ncia de la p�lissa de RC professional i capacitat financera; aspectes necessaris per conservar la inscripci� al Registre. En el mateix ofici, tamb� es requereix l'informe sobre el Servei d'Atenci� al Client o Defensor del Client, per� en cap moment s'assenyala que es revoca l'autoritzaci� en cas que no s'envi�". El Departament d'Economia i Finances nega tamb� haver enviat cap escrit en el qual digui que no t� dret a sol�licitar l'esmentat informe i que nom�s es demana per raons d'oportunitat.

AXA crea el primer PPA on no es pot perdre mai

2009-06-25T09:00:00+01:00

AXA presentar Pensions Privilege, que combina un PPA i t�cniques actuarials i d'immunitzaci� financera dels variable Annuities. �s el primer producte de previsi� que permet al client triar el tipus d'inversi� (quatre carteres: Defensiva Europa, fins a un 20% en monetari; Conservadora Global, entre el 15% i el 35% en renda variable; Auda� Europa, entre el 40 % i el 60% en renda variable europea; i Europa Dividend, els mateixos percentatges en actius emesos per empreses europees d'elevada capitalitzaci�), garantint el capital invertit. La subscripci� o trasp�s des d'un altre PPA o Pla de Pensions �s a partir de 3.000 euros. Per Luis M � S�ez de J�uregui, director de Vida, Pensions i Serveis Financers de AXA, "�s molt important agafar el primer tren de la pujada perqu� hist�ricament els sis primers mesos de recuperaci� del mercat solen registrar els guanys m�s significatius".

La Generalitat demana un informe sobre el Servei d'Atenci� a la DEC

2009-06-25T09:00:00+01:00

La Generalitat de Catalunya est� obligant a les Corredories d'Assegurances sota la seva supervisi� a incloure en la pr�xima DEC 2008 un informe sobre les activitats desenvolupades aquest any pel seu preceptiu Servei d'Atenci� al Client. Aquesta obligaci� no figura en cap llei o normativa del sector. L'�nica legislaci� al respecte �s l'Ordre ECO 734 que exigeix incorporar un informe en la mem�ria de la societat de les Corredories que es lliura en el Registre Mercantil. La pr�pia DGSFP no demana l'informe i la Generalitat, tot i sabent tot aix�, ha enviat a Corredors cartes informant que si no lliuren l'informe, se'ls pot anul�lar la clau administrativa.

Per aix�, el prove�dor de Servei d'Atenci� per Corredories Self ha enviat dos escrits a la Generalitat denunciant aquesta petici�. Un d'ells ja ha estat contestat i en ell es reconeix que l'Administraci� catalana no t� cap dret a demanar l'informe, per� que els resulta molt �til per saber qu� fan els Corredors i fins i tot prendre mesures en funci� de les reclamacions.

Divina Pastora absorbir� Cisne

2009-06-18T09:00:00+01:00

La intervenci� de Cisne Assegurances per la DGSFP toca a la seva fi. La seva cartera ser� previsiblement absorbida per Divina Pastora aquest estiu i la societat, liquidada.

L'ESO compleix els requisits de formaci� pr�via en els grups A i B

2009-06-18T09:00:00+01:00

El BOE d'ahir 17 de juny va recollir l'Ordre EDU/1603/2009, de 10 de juny, per la qual s'estableixen equival�ncies amb els t�tols de Graduat en ESO i de Batxiller regulats en la Llei Org�nica 2 / 2006, de 3 de maig. La import�ncia de la nova norma per a la Mediaci� d'Assegurances �s que aclareix d'una vegada per totes la formaci� equiparable a ESO i Batxillerat a efectes de complir els requisits de formaci� previs per a l'acc�s als Grups A i B, establerts en el punt 1 de la Resoluci� de Formaci� de la DGSFP.

El ram de Salut creix en primes malgrat caure en clients

2009-06-10T09:00:00+01:00

L'asseguran�a de Salut va recaptar 1.636,8 milions d'euros en primes en el primer trimestre, el que suposa un 6,3% m�s que un any abans, tot i que el nombre d'assegurats (10,2 milions) ha caigut un 1,73% des que va comen�ar l'any, segons ICEA. Assist�ncia Sanit�ria i Reemborsament van cr�ixer gaireb� el mateix en primes, i on m�s van caure els assegurats va ser en la modalitat de subsidi (-7,56%). La sinistralitat va cr�ixer un 11,2% respecte a mar� de 2008. Assist�ncia Sanit�ria sense Administracions P�bliques suposa el 65,71% del ram; Administracions P�bliques, el 22,17%; Reemborsament, el 7,9%, i Subsidis, el 4,2%.

Hi haur� nova Directiva de Mediaci� a partir del 2010

2009-06-10T09:00:00+01:00

Karel van Hull, director d'Assegurances i Pensions de la Direcci� General de Mercat Interior de la Comissi� Europea, va assegurar en el III F�rum Europeu de Mediadors organitzat per Bipar, que a partir de 2010 hi haur� una nova Directiva de Mediaci�, segons va informar el butllet� del Consell General. En la trobada, Manel Vila va rebre la Medalla d'Honor del Bipar, en concloure la seva presid�ncia de la instituci�, que ser� ocupada per l'holand�s, Jaap Meijers. A m�s, l'Assemblea de Bipar va reformar els seus Estatuts.

Comen�a la negociaci� del Conveni de Mediaci�

2009-06-04T09:00:00+01:00

Aemes va comunicar als sindicats que est� disposat a parlar d'algunes peticions formulades per ells en la reuni� anterior de la Mesa de Negociaci�. Entre elles, la durada del conveni, on poden barrejar una vig�ncia �mplia depenent del resultat de la negociaci�, sobretot en mat�ria retributiva. Tamb� estan disposats a negociar l'ampliaci� de l'acumulaci� de lact�ncia, que actualment �s de 10 dies i els sindicats reivindiquen fins a 15 dies. I a realitzar algun increment en l'asseguran�a de Vida. Pel que fa a igualtat d'oportunitats, accepten adaptar el conveni a la normativa vigent. En canvi, Aemes no vol canvis en el c�mput anual de la jornada.

Caser: "�s un moment ple d'oportunitats per a la Mediaci�"

2009-06-04T09:00:00+01:00

Sota el lema "La crisi com a oportunitat", Caser va celebrar el seu VII Convenci� anual de Mediadors al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. Ignacio Mart�n, director del Negoci d'Agents i Corredors, va destacar que el sector est� abordant la crisi amb solidesa i va animar a veure com una oportunitat: "El nivell de solv�ncia �s elevat i es mantindr�. �s el moment d'estar m�s a prop del client, oferint els millors productes. Les claus per superar amb �xit la situaci� passen per cercar la rendibilitat amb austeritat i professionalitzaci� de les xarxes ". Ram�n Nadal, director t�cnic d'Assegurances Generals, va presentar Cauci�, el nou ram en el que comen�aran a operar," l'�nic que faltava per completar l'oferta d'assegurances d'empreses. �s un bon moment per entrar, ja que permet captar clients solvents a taxes competitives".

Tamb� va anunciar una nova oportunitat, l'LPS, per la qual els seus col�laboradors podran cobrir riscos a la UE. Valent�n Garc�a, director de Diversificaci�, va dir que "l'estrat�gia de creixement se centra en l'extensi� a nous productes, canals, mercats geogr�fics i segments; i diversificar en altres negocis amb productes del negoci tradicional". Com a exemple va citar les resid�ncies de la tercera edat i Assist�ncia en Autos i llar. Com a ponent convidat va intervenir Jos� M � Campabadal, president del Consell General, que va afirmar que "els clients s�n els que defineixen el mercat, escullen entre baixos preus i alta qualitat, i es mostren oberts a buscar alternatives". Per �ltim, Ignacio Eyries, director general de Caser, va citar els resultats de 2008, destacant la pres�ncia de l'entitat en els r�nquings i el creixement per sobre de la mitjana del sector.

Estad�stiques d'Assegurances

2009-05-28T09:00:00+01:00

Assegurances Vida. Cr�ixer un 1,68% en el primer trimestre, fins als 138.400 milions d'euros. L'estalvi gestionat en Individual augmentar un 2,35%, i les provisions t�cniques del col lectiu, el 0,39%. M�s de 400.000 persones t� contractat un PPA, que van cr�ixer un 27,7% des del gener, gestionant m�s de 4.000 milions d' euros. Els PIES, per la seva banda, van cr�ixer des de principis d'any un 7,69%. En l'asseguran�a de Depend�ncia, es van comptabilitzar 794 assegurats.

Impost sobre Primes d'asseguran�a. La recaptaci� va ser l'abril de 119 milions d'euros, el que suposa una caiguda del 7%. Els ingressos acumulats fins a l'abril s�n de 463 milions, la qual cosa representa un 7,2% menys que un any abans.

CCAA. La Comunitat de Madrid va canalitzar el 22,39% de les primeres en 2008, segons ICEA. A Catalunya es van facturar el 20,18% de les primes. Andalusia, tercera en el r�nquing, va aportar el 13,67%. Catalunya, amb una pujada de la facturaci� per primes del 10,87%, presenta el creixement de negoci m�s important excl�s la dada conjunt de Ceuta i Melilla, on va cr�ixer el 31%. Els ingressos van baixar a la Comunitat Valenciana (-3,38%) i Gal�cia (- 0,01%).

Composici� de Cartera. Per Agents i Corredors, les assegurances d'Autos suposen el 34% i 40% de les primes del seu negoci, respectivament, seguits per Vida i multiriscos, segons ICEA. Els operadors de bancassegurances comercialitzen majorit�riament Vida, on tenen el 87% de les primes. En el negoci del comer� electr�nic i la venda telef�nica, les assegurances d'Autos s�n els m�s comercialitzats.

La DGSFP vol m�s dades a la DEC de Corredors

2009-05-28T09:00:00+01:00

El passat dilluns, Laura P. Duque, sotsdirectora d'Ordenaci� del Mercat de la DGSFP, es va reunir amb els representants de les principals organitzacions de Mediadors per traslladar la seva intenci� d'ampliar les dades sol�licitades a Corredors i Corredories inclosos en la preceptiva Declaraci� Estad�stic Comptable. Els representants dels Mediadors van acollir amb cautela la proposta i es van comprometre a estudiar-la. Segons diverses fonts del sector, els Mediadors no volen que la DEC es carregui excessivament de continguts i acabi suposant als professionals massa feina administrativa per omplir i enviar.

L'OCU recomana portar sempre el justificant de l'asseguran�a

2009-05-21T09:00:00+01:00

Des de fa diversos mesos �s possible circular sense portar a sobre el justificant de pagament de l'asseguran�a de Autos. Els agents de Tr�nsit poden consultar al Fitxer informatiu de Vehicles Assegurats (FIVA), per comprovar si el vehicle t� l'asseguran�a en regla. No obstant aix� si, per la ra� que fos, no const�s l'exist�ncia de l'asseguran�a, o no fos possible en el moment connectar amb aquest fitxer informatitzat per obtenir la informaci�, el conductor haur� de presentar el justificant: si no el t�, podr� ser sancionat, i a m�s tindr� l'obligaci� de presentar aquest document en el termini de cinc dies. Per tant, l'Organitzaci� de Consumidors i Usuaris (OCU) recomana incloure sempre el justificant del pagament de l'asseguran�a en la documentaci� del vehicle.

L'atur impulsa pagaments anticipats de Plans de Pensions

2009-05-21T09:00:00+01:00

Segons Expansi�n, el fort augment de l'atur va disparar les prestacions dels pagaments anticipats dels Plans de Pensions, que van augmentar un 55% el 2008, fins a 76 milions d'euros, enfront del 29% en 2007.

DGSFP: "Part d'Exclusius han de passar a Vinculats i Corredors"

2009-05-14T09:00:00+01:00

En la seva intervenci� en el F�rum Roberto Hertogs, organitzat la setmana passada per E2000 a Pamplona, �ngel Hern�ndez Sanch�n, cap del Servei de Mediadors d'Assegurances de la DGSFP, va insistir que el nombre d'Agents Exclusius que hi ha �s "excessiu" i va dir que "aquest n�mero ha de donar un tomb en favor d'Agents Vinculats i Corredors, el nombre hauria d'augmentar". Hern�ndez creu que el nombre de Exclusius a Espanya no t� parang� amb la resta de pa�sos de la UE. Tamb� va ressaltar el fet que un de cada tres Corredors tingui una cartera inferior a un mili� d'euros en primes interm�dies.

Respecte a aquest tema, comentar tamb� que la DGSFP ha incl�s en la seva web un Guia per emplenar formularis del Registre d'Agents Exclusius i la seva tramesa telem�tica.

M�s informaci� al proper n�m. d'Aseguranza

Estad�stiques d'assegurances i pensions

2009-05-07T09:00:00+01:00

Rankings Vida. En el primer trimestre, Bansabadell Vida es converteix en l�der en primes, amb 953 milions d'euros, segons ICEA. Li segueixen VidaCaixa i Santander Assegurances. En estalvi gestionat, VidaCaixa mant� el lideratge, amb 16.400 milions; seguida de Santander Assegurances i Mapfre Vida.

Assegurances d'Enginyeria. Va facturar 767 milions d'euros en 2008, un 10,7% menys; degut al decreixement de les modalitats de Decennal (-29,9%) i Construcci� (-9,5%), tot i que la resta de modalitats presentar alces superiors al 5%, segons ICEA.

Compliment web. Quatre mesos despr�s de la Llei de Mesures d'Impuls de la Societat de la Informaci�, encara hi ha algunes obligacions amb limitat grau de desenvolupament entre les asseguradores. Aix�, nom�s un ter� de les 100 primeres asseguradores tenen en les seves webs un nivell mitj� d'accessibilitat, amb importants difer�ncies en funci� del canal de distribuci� predominant, segons ICEA.

Estalvi financer. Segons Inverco, l'estalvi de les fam�lies va caure un 12% en 2008, situant-se en 1,68 bilions d'euros, per a "les variacions negatives en les valoracions dels actius de renda variable i, la reducci� dels tipus d' inter�s i els menors fluxos d'estalvi de les fam�lies". Les assegurances suposen el 9%, amb 144.116 milions, mentre els fons de pensions equivalen al 6% del total, amb 106.403 milions.

Fons de Pensions. Van obtenir una rendibilitat mitjana del 5% a l'abril, segons Mercer, la qual cosa situa la rendibilitat acumulada en l'any en el 2 , 1%. La rendibilitat interanual �s del -5,1%.

Nova Carta de Serveis de la DGSFP

2009-05-07T09:00:00+01:00

La web de la DGSFP inclou una Carta de serveis a trav�s de la que manifesta la voluntat de prestar els seus serveis complint els compromisos de qualitat i efic�cia que s'hi especifiquen. El seu comprom�s d'actuaci� s'orienta principalment a millorar la qualitat del servei als ciutadans, proporcionant informaci� anticipada sobre les seves actuacions.

Podeu consultar el document clicant aqu�

D'altra banda, Expansi�n va informar que la DGAFP estudia modificar el sistema de valoraci� d'inversions en Pensions per suavitzar les seves p�rdues, permetent valorar la inversi� en renda fixa a venciment en lloc de a preu de mercat.

Les primes d'Autos cauen un 7,3% en el primer trimestre

2009-04-30T09:00:00+01:00

L'asseguran�a espanyola va ingressar primes en el primer trimestre per 16.426 milions d'euros, un 1,2% m�s que fa un any, segons estimacions de ICEA donades a con�ixer per Unespa. En Vida, l'estalvi gestionat va arribar als 138.586 milions, un 3,3% m�s respecte, amb un augment del 1,8% en el que va d'any. En No vida, Salut va cr�ixer un 5,7% i multiriscos un 4,7%, mentre que l'asseguran�a d'Autos, mesurat en ingressos per primes, va caure un 7,3%, llastrat per l'actual crisi del sector de l'autom�bil.

Els Corredors van recaptar 1.488 milions en comissions el 2007

2009-04-30T09:00:00+01:00

Segons les dades de la DEC 2007 enviades a la DGSFP, el Corretatge d'Assegurances va recaptar 1.488,26 milions d'euros en comissions aquell any, d'un volum de primes interm�dies de 14.854,79 milions, la qual cosa suposa que la comissi� mitjana va representar el 10,02% de les primes. Els corredors van aconseguir amb el seu 12,24% de comissi� mitjana millorar el percentatge de les Corredories, que assoleixen un 10,4%.

L'�rgan de control crida l'atenci� sobre un fet molt curi�s: Mentre que Corredors i Corredories declarar intermediar l'esmentada xifra, les entitats asseguradores per a les quals treballen van dir que nom�s intermediar 8.697,25 milions, cosa que, segons la DGSFP, "posa de manifest una significativa difer�ncia no justificada respecte al mateix dada indicada pels propis Mediadors ".

El volum de negoci de cartera mitjana per Corredor va ser de 94.706 euros en Vida i 651.891 euros en No Vida: mentre que en Corredoria, la cartera mitjana va ser de 2.163.991 euros en Vida i 4.578.389 euros en No Vida. Els col�laboradors en el Corretatge distribuir el 9,54% de la cartera dels Corredors i el 27,87% de les Corredories. En nova producci�, la cartera mitjana per Corredor va ser de 26.143 euros en Vida i 147.902 euros en No Vida i en Corredories, de 1.143.072 euros en Vida i 1.344.572 euros en No Vida. Els col laboradors van captar el 12,16% de la nova producci� dels Corredors i el 27,59% de les Corredories.

Not�cies de tecnologia i Internet en el sector assegurador

2009-04-16T09:00:00+01:00

Amaef AIE. Llan�a el seu nou NewsLetter, que presenta les evolucions de la plataforma tecnol�gica Sicoef�. Segons l'associaci�, "a m�s d'una imatge renovada, destaca l'important enfocament comercial i de gesti� que, a nivell funcional, consoliden Sicoef� com la m�s important soluci� global a la distribuci� bancassegurances, aportant flexibilitat i rendibilitat a la seva estrat�gia de creixement, fidelitzant clients i consolidant el negoci assegurador com la principal l�nia de suport de les entitats financeres". Per 2009, preveuen m�s de 1.000.000 de registres d'informaci� intercanviats entre entitats usu�ries; m�s de 300.000 ofertes d'asseguran�a i serveis, i m�s de 100.000 p�lisses subscrites.

RRHH. Agrupaci� M�tua va seleccionar Cezanne Software per a agilitzar la gesti� dels seus recursos humans. L'entitat plantejava la necessitat de planificar i gestionar els seus recursos humans amb independ�ncia de la seva n�mina, requeriment que cobreix amb la soluci� de ADP de Cezanne. A m�s, realitza una gesti� �ptima de la formaci�, selecci� i avaluaci� dels seus empleats, per fidelitzar el seu capital hum�. Per a Francesc Rodr�guez, director de RRHH de la m�tua, "preten�em millorar el rendiment de la nostra gesti� de RRHH, utilitzant una tecnologia capa� de racionalitzar tots els processos del negoci relacionat amb les persones, des de la selecci� fins a la planificaci� dels costos de personal, passant pel desenvolupament de pol�tiques de compensaci� i la gesti� per compet�ncies".

Posicionament web. Segons l'estudi trimestral de posicionament web d'asseguradores en buscadors de Seoluci�n, Mapfre i L�nia Directa s�n les m�s ben posicionades. Mapfre lidera el r�nquing de visibilitat i tots els par�metres analitzats: �ndex de Saturaci�, �ndex de popularitat i �ndex Alexa (web m�s visitada). L�nia Directa, tot i haver disminu�t lleugerament la seva visibilitat, es consolida en segona posici�. Segurosbroker, Direct Seguros i Pelayo, segueixen a la zona mitjana del sector, mentre Mutua Madrile�a i santaluc�a assoleixen nivells de visibilitat al voltant del 20% duplicant els seus indicadors de fa tres mesos.

Autoritzacions per a operar en rams

2009-04-16T09:00:00+01:00

El BOE va publicar diverses Ordres de la DGSFP que autoritzen a Cajamar Assegurances Generals a operar a Accidents, Malaltia (exclosa Assist�ncia Sanit�ria), Incendi i elements naturals, altres danys als b�ns, RC General, p�rdues pecuni�ries, Defensa Jur�dica i Assist�ncia; a Assegurances Generals Rural a operar a RC de Vehicles Mar�tims, Lacustres i Fluvials; i a Umas a operar a Defensa Jur�dica i Decessos.

Pepepoliza comen�a a comercialitzar Autos i Motos

2009-04-16T09:00:00+01:00

Pepepoliza, companyia sorgida de la uni� de Globalia i Mapfre, ha comen�at ja la comercialitzaci� d'assegurances a trav�s de la web www.pepepoliza.com. La seva oferta inclou assegurances d'Autos i Motos, i obsequiar� als seus nous assegurats amb un viatge, que dependr� del cost de la p�lissa i pot incloure nits d'hotel, vols o combinacions d'ambd�s.

Spanair distribuir� assegurances d'Europ Assistance a trav�s de la web

2009-04-16T09:00:00+01:00

Europ Assistance i Spanair han arribat a un acord de distribuci� d'assegurances a trav�s de la web www.spanair.com que contempla dues vies. La primera, durant la contractaci� del viatge, on el passatger podr� optar a la modalitat de cancel�laci� (vols dom�stics) i de cancel�laci� m�s assist�ncia (vols internacionals). La segona, consisteix en un sistema din�mic de contractaci� a trav�s del qual el client podr� escollir l'asseguran�a que m�s s'adapti a les necessitats del seu viatge, podent en tot moment canviar els l�mits de les cobertures, aix� com afegir o donar de baixa les mateixes.

DKV, l�der en satisfacci�, fidelitat i prescripci�, segons Stiga

2009-04-16T09:00:00+01:00

Les assegurances m�diques de DKV Seguros s�n els productes que m�s confian�a generen en els consumidors, segons l'�ndex de satisfacci� dels consumidors espanyols ISCCE de l'empresa d'estudis de qualitat Stig. L'�ndex valora la satisfacci�, fidelitat i prescripci� de sectors del mercat i les marques amb millors puntuacions en cadascun. DKV encap�ala el segment d'assegurances de Salut i millora la valoraci� mitjana del subsector amb un �ndex ISSCE de 40 sobre 100, respecte al 30,73 del conjunt d'assegurances de Salut. En fidelitat, la del conjunt de Salut �s de 82,85 i la de DKV, de 85,5, que a m�s obt� r�tios de 82 en satisfacci� i 92 a prescripci�, mentre que el sector rep 79,82 i 86,20, respectivament.

Constitu�da la Comissi� Negociadora del Conveni de Mediaci�

2009-04-16T09:00:00+01:00

Aemes, en representaci� de la patronal i els sindicats CCOO, UGT, Fasga SPS i ELA STV, en representaci� dels treballadors, van constituir formalment, el 14 d'abril a Madrid, la Mesa de Negociaci�n del Conveni General de Mediaci� en Assegurances Privades per a 2009. En la propera reuni� de la Mesa, prevista per al 28 d'abril, es presentaran cadascuna de les plataformes.

Aix� �s el comprador d'assegurances de Vida

2009-04-16T09:00:00+01:00

Var� de 39 anys, casat, treballador per compte d'altri, sense titulaci� espec�fica i resident en una capital de prov�ncia: Aquest �s el perfil del comprador d'assegurances de vida, que subscriu principalment assegurances de Risc amb una prima anual inferior a 300 euros i un capital assegurat que no supera els 18.000 euros, segons un estudi de ICEA. Per tant, Risc segueix acumulant gaireb� un 60% de les contractacions totals. En Estalvi, s'observa un descens en els Unit/Index Linked i un augment de PPA i PIES. Segons l'estudi, el pes de les p�lisses amb capitals elevats (m�s de 60.000 euros) ha baixat del 22% el 2007 al 17,3% el 2008.

Cau una xarxa d'estafes a asseguradores d'Autos

2009-04-08T09:00:00+01:00

La Gu�rdia Civil ha desarticulat una xarxa criminal a Catalunya que va estafar un mili� d'euros a asseguradores d'Autos. Fins a 25 persones han estat detingudes per declarar falsos sinistres en cotxes de gamma alta per cobrar indemnitzacions. A m�s, s'ha evitat l'estafa d'altres 400.000 euros. L'organitzaci� delictiva importava vehicles d'alta gamma des d'Alemanya en aparent bon estat de conservaci�, per� amb molts quil�metres; els taxaven a un preu major del real, que seria la refer�ncia per fixar la indemnitzaci� en cas de sinistre. Despr�s els posaven a nom d'altres persones i poc temps despr�s, denunciaven el seu robatori a l'asseguradora. El cotxe apareixia desballestat. Cobraven la indemnitzaci� i compraven a la companyia de nou els cotxes a molt baix preu, per� despr�s els arreglaven amb les peces tretes pr�viament.

AIG assegurar� els vehicles de l'Ex�rcit de Terra

2009-04-08T09:00:00+01:00

AIG Europe va guanyar per 4,42 milions d'euros el concurs p�blic de RC Obligat�ria i Volunt�ria per als 28.000 vehicles de l'Ex�rcit de Terra, incloent garanties d'ocupants, Assist�ncia en Viatge i Llunes. Per Luis Santos, director de L�nies Personals, "�s un orgull disposar de la confian�a de les Forces Armades".

Marsans posa a la venda Assegurances Mercuri

2009-04-08T09:00:00+01:00

Expansi� va revelar dilluns que Gerardo D�az Ferr�n, president de la CEOE i de Marsans, i el seu soci Gonzalo Pascual, volen vendre Assegurances Mercuri i han encarregat l'operaci� a Banesto, proc�s encara en una fase inicial. Segons el diari, el preu podria estar al voltant de 70 milions d'euros. L'entitat est� especialitzada en assegurances d'Autobusos i Camions, amb una quota del 30%, i va facturar 54,4 milions el 2008. Com a candidats a la compra, es citen a Mapfre, AXA, Allianz, Mutua Madrile�a , Zurich, L�nia Directa i Pelayo.

Productes i cobertures de Mapfre i Liberty

2009-04-08T09:00:00+01:00

Mapfre. Incorpora la cobertura d'Osteopatia a les seves assegurances de Salut, oferint als seus clients diverses sessions a l'any a trav�s del quadre m�dic concertat. A m�s, els seus productes comptaran amb estudi gen�tic de l'obesitat, l�ser verd d'�ltima generaci� per a tractaments de varius i pr�stata, crioconservaci� de c�l�lules mare del cord� umbilical i reemborsament de despeses per adopci� nacional i internacional. Aix� mateix, ofereix descomptes en balnearis, tractaments termals i medicina est�tica. D'altra banda, gr�cies a l'acord amb Mapfre Quavitae, les persones grans amb les seves assegurances de Salut tindran preus especials en resid�ncies, centres de dia i ajuda a domicili i altres prestacions.

Liberty. Amplia les cobertures per Accident amb "Liberty Accidents Individuals", adre�at a protegir la qualitat de vida en el desenvolupament de la professi� i la vida privada. Compta amb una �mplia gamma de garanties, i en cas d'invalidesa absoluta, cobreix despeses per condicionar habitatge i autom�bil. S'amplia tamb� l'�s de motocicletes i a m�s activitats esportives. Amb el sistema modular de contractaci� autom�tica, ofereix diferents modalitats de cobertura adaptades a les necessitats del client en funci� de la seva activitat. T� l'opci� de pagament fraccionat i una prima proporcional al risc de la professi� de l'assegurat, i actualitza la suma assegurada de les garanties principals d'acord a l'IPC. A m�s, es pot triar facultatius per Assist�ncia Sanit�ria i disposa de f�rmules progressives d'indemnitzaci� d'invalidesa permanent. Aix� mateix, va llan�ar "Liberty Accidents Expatriates", p�lissa 24 hores amb cobertura de repatriaci� per a estrangers afincats a Espanya.

santaluc�a: "El Govern hauria d'intervenir unes 20 asseguradores"

2009-04-08T09:00:00+01:00

En una �mplia entrevista concedida a El Economista , Jes�s Priego, director general de santaluc�a, afirma que "podria haver m�s de 20 entitats amb problemes de solv�ncia. Aix� s�, de mida no massa elevada i amb pres�ncia en determinades assegurances molt precises que no auguren una durada llarga. I, probablement, altres continu�n en el mercat, per� ho estaran a trav�s de consultores". Priego afegeix que la seva entitat aguantar� la crisi "molt b�, perqu� tenim una estructura francament resistent i molt distribu�da. Aquest any tindrem f�cilment 1.200 milions d'euros en ingressos, amb una cartera de 8 milions d'assegurats. La nostra estructura comercial t� una base reticular molt forta". Tamb� ressalta la "falta de mitjans" per intervenir de la DGSFP i diu que una compra o fusi� amb Ocaso podria ocasionar problemes amb Compet�ncia per "posici� dominant en Decessos".

D'altra banda, santaluc�a va rebre el Premi Computing a les comunicacions, pel seu projecte de Telefonia IP (ToIP), que va ser recollit per Manuel Rufo i Javier Molera, responsables del departament de telecomunicacions.

Reale desenvolupar� les assegurances generals de la CAI

2009-04-08T09:00:00+01:00

Reale ha signat un acord amb la CAI per al desenvolupament del seu negoci d'assegurances generals. L'alian�a, estructurada a trav�s de l'entrada de Reale en el capital de CAI Assegurances Generals, permetr� a aquesta ampliar la seva gamma de productes i serveis, que oferir� a 250 oficines amb acc�s a m�s de 635.000 clients.

D'altra banda, Reale consolida la seva pres�ncia i aposta per Catalunya, amb l'obertura de la seva nova oficina a Sabadell, al carrer Alguersuari i Pascual n � 149, al centre de Sabadell, que est� decorada amb els mateixos criteris est�tics de tota la seva xarxa d'oficines. Aquesta sucursal va tancar 2008 amb una facturaci� propera als 16 milions euros (10,3 milions en Autos i 5,6 milions en Diversos).

L'asseguran�a directe de Autos va cr�ixer un 1% el 2008

2009-04-08T09:00:00+01:00

ICEA quantifica en 1.124 milions d'euros el facturat en 2008 per les entitats d'asseguran�a directa d'Autos, tan sols un 1% m�s que el 2007.

La DGSFP inunda de nous criteris seva web

2009-04-08T09:00:00+01:00

La DGSFP ha intensificat la seva tasca aclaridora publicant en la darrera setmana 12 nous criteris interpretatius de la Llei de Mediaci�. Aix�, clarifica la participaci� d'una associaci� com auxiliar extern, en la intermediaci� d'una asseguran�a col�lectiva per als seus associats; i aclareix la normativa vigent aplicable a p�rits; sup�sits de canvi de Mediadors en una p�lissa de consolidaci� de quantitats anticipades per a l'habitatge, i la compet�ncia de l'Administraci� en la inscripci� d'una AIE de Mediadors.

El gruix dels criteris es refereix als Corredors d'Assegurances. Aix�, explica les incompatibilitats d'una Corredoria de ser simult�niament administrador i director t�cnic de Corredoria i membre del Consell d'una asseguradora; que el soci de la Corredora tingui al mateix temps participacions en Ag�ncia Exclusiva, i que la Corredoria sigui al mateix temps Agent Exclusiu. A m�s, aclareix les relacions amb asseguradores en mat�ria de comunicacions i drets econ�mics; recorda l'obligatorietat d'inscripci� pr�via en el Registre de Mediadors per poder exercir com Mediador, i assenyala la incompatibilitat del Corredor per actuar com a delegat d'una asseguradora per tramitar sinistres i ser simult�niament p�rit.

A m�s, la DGSFP publica instruccions sobre la inversi� m�xima d'un Fons de Pensions en actius del promotor d'un PPA.

L'Estat reassegurar� l'asseguran�a de Cr�dit

2009-04-02T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres va aprovar un RD que permet al Consorci de Compensaci� d'Assegurances actuar com reasseguradora l'asseguran�a de cr�dit fins a un m�xim de 205 milions d'euros, per participaci� en quota part (les asseguradores envien al Consorci una part proporcional de les primes) i en p�rdues agregades per la sinistralitat entre el 85% i el 130%. Les previsions del Govern s�n d'assumir un 5% dels ingressos del ram el 2009.

A m�s, el Consorci i Unespa van signar un conveni de reasseguran�a per protegir i impulsar el cr�dit comercial, la cobertura pateix una contracci� per la crisi. Els signants qualifiquen aquesta asseguran�a de "necessaria per al tr�fic comercial entre empreses, fonamentalment PIMES". En 2008, unes 45.000 empreses ho van contractar.

Resultats de AXA, Caser, Aviva, Reale, Cardif i Mutual

2009-04-02T09:00:00+01:00

AXA. Va augmentar un 9,1% el seu benefici net, fins als 168 milions. El resultat operatiu va cr�ixer un 63,4%, fins a 355,2 milions, per la forta millora en No Vida, el rati combinat va caure 7,7 punts, fins al 88,7%. El grup va destinar 217 milions com a provisi� per depreciaci� d'actius. Les primeres van cr�ixer un 3,3%, arribant a 3.597 milions, de m�s de 4 milions de clients i 6,6 milions de p�lisses. Si es sumen les aportacions, el negoci va sobrepassar els 3.723 milions, un 3,1% m�s. No Vida va facturar 2.683 milions, amb una lleu pujada del 0,1%; derivada dels forts impulsos de Salut (11,3%) i multiriscos (6,3%), que van compensar les caigudes en Empreses (-2,1% ) i Autos (-1,2%), per la "guerra de preus" a flotes, malgrat que el ram va aconseguir 100.000 nous clients. Vida va cr�ixer un 14,2%, (914,2 milions), amb provisions de 6.433,6 milions, un 1,3% m�s. En distribuci�, el canal majoritari �s la Mediaci� (87,4% de les primes), seguit de bancassegurances (6,7%) i Direct Assegurances, que, amb els seus 215 milions, suposa el 5,9%. Per Javier de Agust�n, conseller delegat, "Els resultats confirmen la solidesa del model de negoci en un entorn complex, ens permet afrontar amb �xit 2009 " . Tamb� va ressaltar l'obertura de 82 oficines pr�pies (que seran 400 fins 2012), l'�xit de la integraci� de Winterthur en les fases previstes i la seva nova signatura "AXA / reinventant les assegurances", que reflecteix els seus tres actituds: "fiable, atent i disponible ". Per 2009, vol insistir en la fidelitzaci�, fomentar acords de bancassegurances, obrir oficines pr�pies i intensificar la venda d'assegurances tradicionals ".

Caser. Va guanyar 55,4 milions, un 35,6% m�s. Les primeres van cr�ixer un 11,6%, fins als 2.356,5 milions, sobretot per l'impuls de Vida, que va cr�ixer un 30,4%, fins als 1.093,9 milions. La sinistralitat de No Vida va millorar 1,1 punts, fins al 72,6%. Sumant les aportacions i altres negocis, els ingressos van sumar 2.958,6 milions, un 5,7% m�s. Les p�lisses van arribar a 5,1 milions, un 3% m�s. El seu estalvi gestionat va augmentar un 6,2%, fins a 6.331 milions. En el negoci de tercera edat, va facturar 34,8 milions, un 9,6% m�s. Ignacio Eyries, director general, va anunciar que la seva entitat havia signat diversos acords d'exclusivitat en cajaseguros, per� es va negar a revelar les seves caracter�stiques, inversions i el nom de les caixes implicades, ja que "podria ocasionar problemes en el Consell, on es sentin 34 caixes d'estalvi". Tamb� va afirmar que se centraran en productes d'estalvi, que compaginen amb les necessitats de les caixes, i va dir que l'asseguran�a de Depend�ncia "no ha complert amb les expectatives".

Aviva. Va guanyar 119 milions, un 5% menys; ingressar 2.504 milions (1.869 milions en primes i 635 milions en aportacions), un 15% menys, i va tenir un estalvi gestionat de 13.114 milions. L'entitat va destinar 36 milions a provisions per inversions. La filial espanyola es va convertir en 2008 en el primer generador de valor de nou negoci d'Europa (13% m�s, fins als 329 milions), per davant fins i tot de Regne Unit, per primera vegada en la hist�ria del grup. Per David Angulo , President executiu a Espanya, "estem guanyant m�s pes en Aviva Europa. Tenim els marges m�s alts de tot el grup. Som resistents i solvents davant la crisi. En 2008, ens enfoquem a crear valor, millorar l'efici�ncia i refor�ar el model de negoci. Aquest any, primer valor enfront de volum, centrant-nos en Vida Risc i Pensions ". Tamb� va destacar la "total sintonia" amb els seus socis en bancassegurances: "No competim amb els seus propis productes financers d'estalvi", i va anunciar la creaci� amb tots ells d'una AIE de serveis compartits. Aviva Vida i Pensions, que ven a trav�s d'Mediadors, va augmentar les seves primeres un 6%, encara que va caure un 39% de Pensions, "aconseguint el seu millor resultat hist�ric".

Reale. Va guanyar 43,7 milions, un 0,3% m�s. El resultat abans d'impostos va ser de 61,8 milions, un 2,9% m�s. L'entitat provision 9,4 milions per inversions financeres i immobili�ries. Les seves primeres van augmentar un 4,9% fins als 748,4 milions, destacant l'increment del 4,1% en Autos, i del 7,7% a Multirisc. El seu patrimoni net es va incrementar en 64,7 milions, fins als 349,3 milions, i el seu marge de solv�ncia assoleix el 302,6% del m�nim legal, amb exc�s de 229,2 milions. La sinistralitat va millorar 1,5 punts. Els objectius de l'asseguradora per al 2009 se centren en la reducci� de costos, manteniment d'una pol�tica de subscripcions rigorosa i la continu�tat d'accions per satisfer i retenir clients. A m�s, ampliar� canals de distribuci� i l'oferta de productes per afrontar l'actual desacceleraci�. De 2008, destaquen la signatura del nou Conveni Col�lectiu i l'acord amb Caixa Terrassa a No Vida.

Cardif. Va aconseguir el 2008 un volum de negoci de 191 milions d'euros, un 18% m�s. El seu creixement promig de negoci �s del 35% en els darrers 5 anys. L'entitat ja compta amb 34 socis en les m�s de 60 entitats de cr�dit que ofereixen el producte de Protecci� de Pagaments a Espanya, asseguran�a que Cardif considera de gran inter�s en temps de crisi.

Mutual M�dica. Amb m�s de 33.000 metges assegurats, el seu negoci va cr�ixer un 46%, superant els 29 milions. El seu actiu va superar els 184 milions i els fons propis van arribar a 32,8 milions, amb un resultat de 1,2 milions. Les provisions t�cniques van superar els 129 milions i els b�ns aptes per a cobertura van assolir els 152,2 milions. El seu marge de solv�ncia excedeix 17 milions, 3,5 vegades el m�nim exigit.

Fiatc mant� la seva alta rendibilitat en Pensions

2009-04-02T09:00:00+01:00

Malgrat les dificultats dels mercats financers, Fiatc informa que mant� els seus plans de pensions en els primers llocs del r�nquing de rendibilitat elaborat setmanalment pel diari Expansi�n. Destaca el Planfiatc3 que ocupa el primer lloc en la categoria de Renda Fixa a curt termini la rendibilitat supera en m�s del doble la mitjana d'aquesta categoria, amb rendibilitats del 4,41% a un any, 9,17% a tres anys i 11 , 85% a 5 anys. Aix� mateix, la resta de PPI de Fiatc estan entre els 4 primers llocs de les seves classificacions (Renda Fixa Mixta i Renda Variable Mixta).

AXA i Banc Pastor signen un acord en No Vida

2009-04-02T09:00:00+01:00

Javier de Agust�n, conseller delegat de AXA Espanya i Jorge Gost, conseller delegat de Banc Pastor, materialitzar a La Corunya el acord econ�mic i comercial per a distribuir assegurances No Vida d'AXA a trav�s de la xarxa d'oficines del banc els propers 10 anys. Per a aix�, formaran un equip amb personal d'ambdues entitats que personalitzar� els productes de la companyia d'assegurances per a la seva comercialitzaci� en les 662 oficines del banc. AXA es converteix en asseguradora exclusiva per a tots els rams No Vida, per� l'alian�a no afecta Pastor Vida, tot i que contempla la possibilitat d'ampliar-se a Vida en el futur. AXA facilitar� a la xarxa comercial del Banc Pastor formaci� i suport t�cnic-comercial a la venda i gesti� del negoci assegurador durant tota la vida de l'acord. Segons De Agust�n, l'operaci� �s "molt important" en l'estrat�gia multicanal de l'asseguradora, mentre Gost assenyala que "anticipar-se a la sortida de l'actual crisi passa per crear aliances a llarg termini, que generin sin�rgies i potenci�n el negoci de les dues" .

AIPS insisteix en demanar formaci� universit�ria per ser Corredor

2009-04-02T09:00:00+01:00

Una representaci� de AIPS es va reunir recentment amb la c�pula de DGSFP per plantejar les seves reivindicacions per al sector de la Mediaci�, que se centren en dos punts: Sol�licitar la participaci� en les reunions que peri�dicament la DGSFP convoca amb les associacions m�s representatives de Mediadors o en la Junta Consultiva d'Assegurances i Pensions, "com a associaci� majorit�ria a Espanya de Corredors i Corredories"; per la qual cosa, AIPS va lliurar un document amb la informaci� requerida per la DGSFP a aquest efecte. En segon lloc, va sol�licitar que sigui necess�ria formaci� universit�ria per poder operar com Corredor d'Assegurances. Segons AIPS, Ricardo Lozano va demanar a l'associaci� que li present�s un Pla d'Estudis de Grau Universitari per a Professionals de l'Asseguran�a (Grup A). AIPS ja s'ha posat en contacte amb diverses universitats per desenvolupar aquest pla.

Canvi de posici� mediadora entre un Agent i un Corredor

2009-04-02T09:00:00+01:00

La web de la DGSFP inclou un nou criteri interpretatiu de la Llei de Mediaci� que d�na resposta a la pregunta de a qui li correspon cobrar la comissi� en el cas de canvi de posici� mediadora entre un Agent i un Corredor amb el contracte en vig�ncia. La DGSFP es remet als contractes d'Ag�ncia i a les normes regulades de retribuci� del Corredor, encara que recorda que sempre �s necessari el consentiment del client per canviar la posici� mediadora.

Podeu consultar aqu� el criteri

Estad�stiques en el sector assegurador

2009-03-26T09:00:00+01:00

Publicitat asseguradora. La inversi� del sector a mitjans convencionals va ser de 458 milions d'euros en 2008, un 19% m�s, segons ICEA. Octubre va ser el mes de major intensitat publicit�ria, a causa de l'increment d'inversi� destinada a assegurances d'Autos. Les asseguradores aposten per campanyes de producte, sobretot en Llar i Autos, enfront d'altres anys quant hi va haver m�s publicitat corporativa. Per mitjans, la televisi� continua sent el canal amb major inversi� publicit�ria (73%), per� el major creixement va ser a la r�dio, un 42% m�s que el 2007.

Reparacions. El 74% de les peces danyades en els sinistres de tr�nsit a Espanya es repara en comptes de substituir, segons un estudi de Audatex. La decisi� de reparar o substituir dep�n, principalment, del cost de la operaci�. Aix� , Les peces afectades es canvien nom�s en el 26% dels casos. El "cop de ciutat", conegut col loquialment com "cop d'aparcament" �s l'impacte m�s freq�ent entre els conductors espanyols.

Not�cies institucionals

2009-03-26T09:00:00+01:00

BOE. Publicar la Resoluci� que publicita l'aprovaci� de l'�rgan de control de Regne Unit de la cessi� de cartera de London General Insurance Sucursal a Espanya a favor d'ACE European Group Sucursal a Espanya. A m�s, l'�rgan de control dan�s autoritza la cessi� de cartera d'International Health Insurance Denmark a BUPA; i la fusi� per absorci� a Alemanya d'Generali Versicherung per Volksf�rsorge Deutsche Sachversicherung Aktiengesellschaft, que passa a ser Generali Versicherung Aktiengesellschaft.

DGSFP. L'Ordre 618/2009 de 16 de febrer revoca, extingeix i cancel�la la inscripci� en el registre d'asseguradores de Ibesvico, Mutualitat de Previsi� Social a Prima Fixa.

Congr�s dels Diputats. La seva Comissi� d'Interior va incloure esmenes al Projecte de Llei de Tr�nsit, Circulaci� de Vehicles a Motor i Seguretat Vi�ria. Entre elles, la identificaci� amb adhesiu de l'asseguran�a obligat�ria del vehicle i retirar la sanci� vigent per no portar f�sicament en el vehicle el rebut de l'asseguran�a obligat�ria.

Generalitat de Catalunya. Va adjudicar diverses de les seves assegurances a AXA (Tot Risc Patrimonial per 2,8 milions d'euros); Mapfre Empreses (Tot Risc en Transport i Exposici� d'Obres d'Art per 90.000 euros; Aeris per 247.417); VidaCaixa (Vida Temporal renovable per 200.327; i Accidents per 1,5 milions); Universal (Assist�ncia en Viatge per 94.171 euros); i Mapfre (Interlocut�ries de la Generalitat per 830.040). Els brokers mediadors d'altres cobertures s�n Marsh, Aon, Willis i Ferrer & Ojeda.

Nous productes d'assegurances

2009-03-26T09:00:00+01:00

Estrella Assegurances. Llan�a Transportistes Danys, producte de transport de mercaderies dissenyat per atendre les necessitats dels transportistes per carretera. A m�s de la cobertura b�sica de Danys a mercaderies per accident del vehicle portador, es poden incorporar cobertures com Robatori, Furt, P�rdua o Manca de Lliurament, Robatori de c�rrega per robatori del vehicle portador, Danys a Mercaderia per aigua, Danys a C�rrega / Desc�rrega , Cobertura de Vagues i Danys a b�ns per avaria de l'aparell frigor�fic. Aix� mateix, Estrella informa d'una nova emissi� de Inverestrella a 1 any, amb rendibilitat garantida de fins el 3,26% TAE.

AIG Europe. Llan�a AIG SailGuard, que segons l'entitat �s "la p�lissa d'embarcacions d'esbarjo amb les cobertures m�s �mplies i assist�ncia n�utica completa en viatge i accidents per als ocupants. Entre els seus avantatges estan cobertura tot risc per a les embarcacions, ampliant condicions Espanyoles i Angleses "Institute Yacht Clauses"; indemnitzaci� de valor de nou per a embarcacions fins a 5 anys. Cobertura d'accidents individual pels ocupants, amb capitals i garanties de fins a 90.000 euros per persona, p�lissa d'assist�ncia en viatge que garanteix despeses m�diques a l'estranger, trasllats i repatriacions, �mbit de navegaci� mundial i inclusi� de cobertura de l'embarcaci� auxiliar i el remolc portador. AIG SailGuard inclou una �mplia gamma de serveis i garanties adaptades a les necessitats espec�fiques dels viatges mar�tims, tals com cust�dia de l'embarcaci�, cerca i enviament de peces de recanvi, informaci� i enviament de cartes n�utiques, entre altres.

Vitalicio. Incorpora Assist�ncia Tecnol�gica Integral al seu producte de Llar. Aix�, oferir� Assist�ncia Telef�nica per Equips Inform�tics i dispositius tecnol�gics, Defensa del Consumidor en la compra d'equips i serveis, Cobertura de P�rdua Econ�mica per �s fraudulent de targetes de cr�dit o acc�s a comptes bancaris realitzades per Internet, Cobertura de Recuperaci� de Dades, Defensa Penal per utilitzaci� d'Internet i C�pia de Seguretat de les seves dades. Tamb� oferta fins al 31 de mar� una nova emissi� de Vitalicio Inversi�n a 1 any, amb rendibilitat de fins a un 3,5% TAE a la modalitat Plus; I garanteix una rendibilitat anual bruta del 5,02% en el seu Vitalicio PPA Jubilaci� fins al 30 de juny.

Fiatc va guanyar 8 milions i va recaptar 507 el 2008

2009-03-26T09:00:00+01:00

Fiatc Assegurances tancar 2008 amb un volum de primes de 507,4 milions d'euros, el que va significar un 4,18% d'increment. Per productes, Vida va cr�ixer el 42,51%, Malaltia el 3%, els multiriscos el 13,62%. Per contra, Autos va decr�ixer el 2% mentre que la resta de rams ho va fer en un 4%. El resultat dels comptes t�cnics de Vida i No Vida va ser de 19,4 milions abans d'impostos. El resultat net total, una vegada incl�s el resultat de la compta no t�cnica i aplicat l'impost sobre beneficis va ser de 8,3 milions. La depreciaci� de la cartera de valors de renda variable ha estat la principal causa de la disminuci� en resultats de l'entitat. A m�s va ingressar per aportacions extraordin�ries de mutualistes amb destinaci� a augmentar el fons mutual 11,2 milions. Els fons propis sumen 157 milions.

Detector recupera 550.600 euros en vehicles robats al febrer

2009-03-18T09:00:00+01:00

Detector recuperar al febrer 550.600 euros en vehicles robats, en haver posat en marxa, juntament amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, diversos operatius en diferents punts geogr�fics de la pen�nsula, que situa la mitjana de temps de recuperaci� al voltant de 4 hores. Les recuperacions es van realitzar en la seva majoria a Madrid, Guadalajara, Salamanca, Tarragona, Toledo, Alacant i les marques preferides pels lladres van ser Audi, Land Rover i Mercedes.

Pelayo destina el 99% del resultat a reserves volunt�ries

2009-03-18T09:00:00+01:00

Pelayo va celebrar la seva Assemblea de mutualistes, que va aprovar els comptes de 2008 i una reuni� amb tots els directors i responsables del grup, on Jos� Boada, president, va traslladar les l�nies d'actuaci� per a 2009, centrades en mantenir el marge (per guanyar solv�ncia) i tenir cura de la cartera (principal actiu de l'entitat): "Confiant en el comprom�s i esfor� de tots els empleats, Pelayo aconseguir� bons resultats aquest any, malgrat l'actual duresa del mercat". Tamb� va intervenir Francisco Muro, president de Otto Walter, que va dir que "en crisi cal ser especialment actius per a convertir la situaci� a oportunitat de millora". L'Assemblea va aprovar destinar el 99% del resultat net de 2008 a reserves (15,4 milions d'euros) i l'1% restant (155.949 euros) a les accions solid�ries de Fundaci� Pelayo. Amb aquesta dotaci�, els fons propis arriben a 275,4 milions, amb un super�vit del marge de solv�ncia de 201,2 milions. A m�s, l'Assemblea va reelegir per 3 anys vicepresident del Consell a Juli�n Esteban Llorente; i vocals a Mar Cabdells i Salvador Sanchidri�n.

M�s Agents, per� amb poques primes intermediades

2009-03-18T09:00:00+01:00

El nombre d'Agents Exclusius va cr�ixer el 2008 fins als 87.045, davant els 83.139 computats el 2007, segons ICEA, per� la major part d'ells no es pot dir que visquin de la seva activitat asseguradora, ja que fins un 56% interm�dia menys de 30.000 euros l'any en primes. A l'altre costat de la balan�a, els que capten m�s de 300.000 euros/any s�n nom�s 10.380, �s a dir, prop del 12% del total de codis.

Neix la primera associaci� d'Agents Vinculats

2009-03-18T09:00:00+01:00

El 25 de mar�, es constituir� a Barcelona l'Associaci� Catalana d'Agents Vinculats (Ascavi), la primera que agrupa aquest incipient col�lectiu. Per a la constituci�, estan convocats m�s de 50 Vinculats catalans, la majoria amb autoritzaci� auton�mica, encara que tamb� hi ha autoritzats per la DGAFP. Segons fonts de l'associaci�, els seus objectius s�n crear una �nica veu representativa i defensora dels interessos del col�lectiu, i ser l'interlocutor del col�lectiu amb les Administracions P�bliques, les asseguradores i la resta de Mediadors. Un dels promotors de Ascavi �s l'assessoria de Mediadors Fiscalsegur, des d'on ressalten "les declaracions altisonants d'algunes persones representatives de la Mediaci�, menyspreant i fins i tot vexant la figura de l'Agent Vinculat, Que nom�s demostren la seva falta de visi� de futur. Han arribat a qualificar a la figura, la que m�s ha crescut des la nova Llei, d'Agents exclusius tra�dors, i que la seva repercussi� seria nul�la, arribant a afirmar que no havia d'haver cap �agent multi-contracte� abans de la vigent Llei de Mediaci�. Al costat contrari, totalment a favor del vinculat estan la DGAFP, Administracions Auton�miques, i la immensa majoria de companyies".

L'auxiliar extern no es pot extralimitar en les seves funcions

2009-03-18T09:00:00+01:00

La DGSFP ratifica en un dur criteri publicat a la seva web la seva posici� sobre les escasses funcions que pot desenvolupar un auxiliar extern d'un Corredor. Davant d'una bateria de preguntes sobre la possibilitat de realitzar diverses funcions (obtenir pressupostos d'asseguradores, informar al client a trav�s d'una plataforma inform�tica, traslladar un part de sinistre a l'asseguradora, assessorar al client si est� en possessi� del Grup A, etc. ), l'�rgan de control es remet a la Llei de Mediaci� i respon que "l'auxiliar no podr� realitzar les funcions descrites, encara que tingui acreditada formaci� superior la del Grup C".

Poden veure aqu� criteri de la DGSFP

Normativa i regulaci� en mat�ria asseguradora

2009-03-12T09:00:00+01:00

DGSFP. Informa a trav�s del seu web que ha canviat d'ofici les dades del NIF de les persones jur�diques i entitats sense personalitat jur�dica afectades per l'aplicaci� de l'Ordre EHA/451/2008, amb la finalitat de mantenir actualitzades les dades dels Registres Administratius.

Arag�. El Govern aragon�s va aprovar el nou Reglament d'assegurances de RC per a discoteques i sales de festa, segons el qual les p�lisses contemplaran un capital m�nim assegurat de fins a 150.000 euros per a la cobertura de locals amb aforament inferior a 50 persones; 300.000 euros per aforaments inferiors a 100 persones; 600.000 euros per inferiors a 300 persones, i 900.000 euros per a aquells amb capacitat de fins a 700 persones. Les discoteques, discobars i sales de festa tenen 6 mesos per adaptar les seves p�lisses.

Comunitat Valenciana. La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentaci� subvencionar� fins al 60% del cost de les assegurances agr�ries, ajuda que s'estendr� fins al 70% en assegurances que afecten a figures de qualitat protegida, com les Indicacions Geogr�fiques Protegides o les Denominacions d'origen.

Auscr�dito defensa els usuaris d'assegurances de Cr�dit

2009-03-12T09:00:00+01:00

Els usuaris d'assegurances de Cr�dit compten amb una nova associaci� per defensar els seus interessos: l'Associaci� d'Usuaris d'Assegurances de Cr�dit, Auscr�dito, sense �nim de lucre, la principal finalitat �s assessorar i proposar solucions a qualsevol problema relacionat amb aquesta asseguran�a i les asseguradores que ofereixen el producte. Segons l'associaci�, Auscr�dito �s totalment independent i reivindica millores en la regulaci� i control de qualsevol aspecte relacionat amb aquesta asseguran�a.

Defensa Jur�dica de DAS per professions liberals

2009-03-12T09:00:00+01:00

DAS Internacional va llan�ar "DAS Professional", una nova asseguran�a de Defensa Jur�dica adre�ada a tot tipus de professionals liberals: metges, arquitectes, enginyers, veterinaris, procuradors, farmac�utics, delineants, etc., Que inclou, a m�s de Defensa Penal i Reclamaci� de Danys, diverses garanties que cobreixen el local, els contractes laborals, serveis i coses mobles, defensa d'altres assegurances i reclamaci� d'honoraris generats en l'exercici de la seva activitat professional. Es gestionar� a trav�s de la plataforma per a la Mediaci�, DAS Directe.

Agrupaci� M�tua es centrar� en el negoci assegurador

2009-03-12T09:00:00+01:00

Agrupaci� M�tua fixa com a objectiu del pla estrat�gic aquest any centrar els seus esfor�os en el negoci assegurador, principalment en Salut, Vida i Pensions, consolidant el negoci actual i augmentant la seva rendibilitat. Per a aix�, implantar� mesures "competitives, eficients i transparents", entre elles, control de despeses i sinistralitat, flexibilitat i desenvolupament de productes innovadors i serveis complementaris estrat�gics. Segons l'entitat, "un factor decisiu per a aquesta aposta, ha estat l'evoluci� del negoci en 2008, que va cr�ixer un 28,3% fins als 240 milions d'euros en primes, amb pujada del 24% en Salut, el seu "negoci prioritari ". No obstant aix�, els resultats van ser negatius, amb un consolidat negatiu de 13,5 milions, enfront dels 30 milions guanyats en 2007. El negoci assegurador va aportar 13 milions al resultat, insuficients per compensar l'impacte negatiu del negoci immobiliari (sobretot de la seva participada AMCI Habitat) i l'evoluci� financera. La m�tua creu important "recuperar el cam� de la normalitat en un entorn convuls".

Groupama llan�a un producte per a iots

2009-03-12T09:00:00+01:00

Groupama llan�a "Groupama Iot", dissenyat especialment per a propietaris i usuaris d'embarcacions d'esbarjo i esportives. Es tracta d'una asseguran�a Multirisc per vaixells de vela i motor, que inclou �mplies cobertures i possibilitat de cl�usules especials per a tot tipus embarcacions. El producte cobreix des del moment de la compra i proporciona a m�s un servei d'assist�ncia n�utica complet. Coincidint amb el llan�ament del producte, Groupama est� present al Sal� N�utic de Madrid fins el 15 de mar�.

AIG aposta per les assegurances per a grans patrimonis

2009-03-12T09:00:00+01:00

Alvaro Mengotti, director general a Espanya i Portugal de AIG Europe, va presentar davant un nodrit grup de Corredors la seva nova l�nia d'assegurances per a grans patrimonis, divisi� que pilotar� Jaime Garc�a-Ant�n. Segons Mengotti, els negocis No Vida de AIG continuen amb un proc�s de transici� per agrupar en un nou holding internacional i no han perdut "la seva capacitat innovadora". Per la seva banda, Garc�a-Ant�n es va mostrar orgull�s que Espanya sigui el 7� pa�s del m�n i el 1er d' l'Europa Continental on AIG posa en marxa un negoci, de "contrastat �xit als EUA". En la seva opini�, "es tracta de solucions per protegir grans patrimonis, equivalents a la banca privada en el sector financer. El gran client necessita un producte a mida que fins ara no s'oferien. Espanya �s un mercat emergent, amb gran quantitat de clients potencials, fins ara molt desat�s, que podrien arribar fins a les 350.000 fam�lies". Garc�a-Ant�n creu que "no ha existit segmentaci� de productes per a aquests clients, pel que molts opten per l'autoasseguran�a. Les seves preocupacions se centren en la protecci� de la seva fam�lia, el seu patrimoni i la seva responsabilitat civil; i en temps de crisi, volen m�s protecci� i seguretat".

Tamb� va insistir en l'excel�l�ncia del servei d'atenci� de sinistres i va dir que busquen clients "rics, honestos i curosos amb el seu patrimoni". AIG ha llan�at per a aquest segment 3 p�lisses: Llar, Art i Vehicles d'Alta Gamma; i preveu llan�ar m�s endavant una altra de Iots. En Llar, ofereix, entre altres garanties, cobertura mundial, danys est�tics il�limitats, reconstrucci�, robatori d'identitat, despeses per segrest, abs�ncia de regla proporcional, 25.000 euros en joies, 5.000 euros en met�l�lic i RC de 6 milions. En Art, valor convingut de l'obra, deteriorament art�stic, t�tol defectu�s i revaloritzaci� del 200% per mort de l'artista. En Vehicles, una p�lissa cobreix tots els vehicles del patrimoni, amb autos assegurats de fins a 1 mili� d'euros.

T� llesta la seva empresa de Mediaci� la Mem�ria Triennal de Formaci�?

2009-03-12T09:00:00+01:00

Molts Mediadors d'Assegurances desconeixen que en nom�s quatre mesos, al mes de juliol, han de tenir preparada la seva Mem�ria Triennal sobre les activitats Formaci� Cont�nua en els Grups B i C. La Resoluci� de Formaci� de la DGSFP, promulgada el 28 de juliol de 2006, recull aquesta exig�ncia en el seu article 8. La mem�ria ha d'estar a disposici� de la DGSFP i ha de recollir els programes de formaci�, la durada dels cursos i les persones que els han realitzat. �s important aclarir que la Mem�ria Triennal no s'ha de trametre a la DGSFP, sin� �nicament estar a la seva disposici� si l'�rgan de control la reclam�s. La Resoluci� indica que els professionals dels Grups B i C han de participar en programes de formaci� cont�nua de 60 i 30 hores, respectivament, en per�odes m�xims de 3 anys.

Pot sol licitar m�s informaci� sobre aquest tema aqu�

El Consorci reasseguran�a l'asseguran�a de Cr�dit

2009-03-05T09:00:00+01:00

Segons va informar Expansi�n, el Consorci de Compensaci� d'Assegurances va aprovar l'operativa de cobertura de reasseguran�a a l'asseguran�a de Cr�dit. Aix�, reassegurar� un percentatge de cada risc, que podria estar en el 50% de la prima.

La DGSFP canvia la forma de pagar la taxa dels Exclusius

2009-03-05T09:00:00+01:00

La DGSFP ha publicat una modificaci� en el procediment de pagament de la taxa per Agents Exclusius. A m�s, el Servei de Reclamacions de la DGSFP ha contestat a quatre preguntes sobre assegurances vinculades a la concessi� de cr�dits hipotecaris i les seves cl�usules, en els rams de Danys, Vida a prima �nica i Cr�dit. En l�nies generals, el Servei indica que no es poden imposar obligat�riament la contractaci� d'aquestes assegurances, per� que l'entitat financera si pot vincular condicions dels cr�dits a la seva subscripci�.

Nova Guia d'autorregulaci� en mat�ria d'Internet

2009-03-05T09:00:00+01:00

Unespa ha elaborat una nova Guia de Autoregulaci�, en aquest cas sobre la pres�ncia a Internet, l'objectiu �s facilitar l'adaptaci� de les entitats a la Llei 56/2007 de Mesures d'Impuls de la Societat de la Informaci�. Com la resta de Guies de Unespa, �s d'adhesi� volunt�ria i adapta els requeriments de la Llei a les especials caracter�stiques del sector assegurador, com la necess�ria neutralitat entre diferents canals de distribuci� i rams, la complexitat t�cnica dels productes, la pertinen�a d'entitats a grups etc. Aix� mateix, perfecciona la relaci� a dist�ncia amb el client, clarifica elements que intervenen en contractaci� electr�nica i informaci� en l�nia; i, en general, les operacions normalment disponibles a Internet. La resta de Guies d'autoregulaci� compten amb un elevat grau d'adhesi�. Aix�, la de Control Intern, Del 74,7% d'entitats; Govern Corporatiu, del 66,7%; Transpar�ncia, del 68,6%; Publicitat, del 68,6%, i Discapacitat (en vigor nom�s fa 3 mesos), del 28%.

Unespa advoca per reduir la cotitzaci� social de les empreses

2009-03-05T09:00:00+01:00

Pilar Gonz�lez de Frutos, presidenta d'Unespa, defensa una reducci� de les cotitzacions socials de les empreses, redistribuint millor les c�rregues socials que comparteix amb els treballadors. En la seva intervenci� en la jornada "L'agenda de l'asseguran�a davant la situaci� econ�mica", organitzada per l'APD, va explicar que hauria de ser un tema a tractar en el debat social i que "evidentment, ajudaria a augmentar les pensions futures". Ricardo Lozano, titular de la DGSFP, va recomanar adaptar-se a les necessitats dels clients, major rigor en la subscripci� i major contenci� de despeses per disminuir els efectes de la crisi. Per seva banda, Tom�s Muniesa, conseller delegat de Segurcaixa Holding, va defensar un "esfor� col�lectiu no partidista" per desenvolupar el segon pilar de previsi� social; Joaqu�n Capdevila, conseller delegat de Santander Assegurances, va advocar per un "canvi conceptual" per fomentar l'estalvi del ciutad�, amb suport institucional. En multiriscos, Eduardo Samitier, director general de Vitalicio, va recomanar flexibilitzar cobertures i serveis, llan�ar productes "low cost" i desenvolupar la venda creuada; i en Autos, Juan Hormaechea, director general de Mutua Madrile�a, va advertir d'una evoluci� negativa del seu creixement en 2009.

En Salut, Javier Murillo, conseller delegat d'Adeslas, va advocar indispensable la col�laboraci� p�blico-privada en les seves diferents variants per mantenir la sostenibilitat futura dels sistemes sanitaris; I�aki Erena, conseller delegat de Sanitas, va defensar la tasca complement�ria, no substitutiva dels serveis sanitaris privats; i Juan Jos� G�emes, conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, va demanar un "Pacte de Toledo" en Sanitat. Va clausurar la jornada Carlos Montalvo, secretari general del Ceiops, per a qui seria un frac�s col�lectiu no implantar Solv�ncia II: "�s necessari per al sector".

Resultats de Catalana, Adeslas, L�nia Directa, Meridi� i RACC

2009-03-05T09:00:00+01:00

Grup Catalana Occident. Va tancar 2008 amb un resultat de 104,4 milions d'euros, un 55,5% menys, per la "desacceleraci� econ�mica" i la plena incorporaci� al grup de Atradius, els resultats en l'asseguran�a de Cr�dit van llastrar els comptes del grup. Els seus ingressos van ser de 3.855 milions, un 55,2% m�s. El seu negoci de Vida va cr�ixer un 12,4%, i el de Multirisc, un 4,1%, per� Autos va caure un 1,3%. Francisco Arregui, director general, insisteix en la solidesa del negoci tradicional del grup i confia que a el 2on semestre es comencin a notar les mesures de correcci� preses en l'asseguran�a de Cr�dit. Tamb� va recordar que el grup no t� inversions alternatives. Atradius va tenir unes p�rdues de 193,4 milions i un increment de facturaci� del 40%, fins a 1.841,8 milions, derivat principalment de la integraci� de Cr�dit i Cauci�. Segons Isidoro Unda, CEO del grup, "hem estat al costat dels �nostres clients, donant-los cobertura d'asseguran�a al llarg d'aquesta recessi�, malgrat les dures condicions de l'entorn de negocis en alguns mercats on som l�ders".

Adeslas. Va registrar augmentar les seves primes un 9,71% el 2008, fins als 1.190 milions d'euros; creixement superior a la mitjana del ram de Salut, que va ser del 7,7%. En quota de mercat, va guanyar 0,4 punts respecte a 2007, copant ja el 20,3%. El creixement va ser notable en assegurats particulars, amb la meitat de l'increment total de 61 milions i un 11% m�s. Segons ICEA, Adeslas �s la companyia de No Vida que m�s va cr�ixer en primes. Per Javier Murillo, conseller director general, "aquesta evoluci� en primes i quota, significa que la nostra estrat�gia va pel bon cam� i referma el nostre lideratge en assegurances de Salut. Comptem amb la confian�a dels nostres clients, particulars i empreses, que valoren la qualitat del servei que els oferim ".

L�nia Directa. Va obtenir el 2008 un benefici net de 71 milions d'euros, un 15% m�s, i va captar 126.000 nous clients, amb la qual cosa suma 1.560.000 p�lisses, un 9% m�s. Les primes van arribar a 648,5 milions, un 0,7% m�s. En Autos, va cr�ixer fins i tot menys: un 0,1%. Segons l'entitat, t� una quota del 50% entre les companyies de venda directa d'Autos. En Motos, va cr�ixer un 13%, fins a les 222.000 p�lisses; en Flotes per Empreses, t� m�s de 55.000 clients en cartera, i en Llar, 34.000 clients. El seu super�vit del marge de solv�ncia �s de 211,8 milions, un 30% m�s. Per M� Dolores Dancausa, consellera delegada, "ha estat un any positiu i em sento satisfeta amb el resultat, ja que hem crescut en facturaci�, benefici i clients. Malgrat les dificultats del cicle econ�mic, afrontem 2009 amb confian�a".

Assegurances Meridiano. Va presentar els seus resultats de 2008, amb prop de mig mili� d'assegurats, gaireb� 10.000 m�s que en 2007. El negoci va cr�ixer un 10,4%, fins als 29,7 milions, i el EBIT va pujar un 25,4%. L'entitat va obrir oficines a Almeria (El Ejido), M�laga (Alhaur�n el Grande), Sevilla (Dos Hermanas i Estepa) i Alacant (Benidorm, El Campello i Sant Joan), amb la qual cosa suma 60 punts de venda i m�s de 1.200 professionals , amb pres�ncia al 18 prov�ncies espanyoles. Segons �ngel Palomares, director general, el seu objectiu �s "oferir tranquil�litat a les persones al llarg de la seva vida amb productes i serveis d'alta qualitat i amb valors essencials com responsabilitat, honestedat, humilitat, esfor�, respecte i cooperaci�". A m�s, ha obert el seu Centre d'Atenci� Telef�nica 24 hores; va editar la Guia "Suport al Dol", i va crear l'equip de psic�legs titulats GEAS, que ofereix gratis atenci� integral a fam�lies dels assegurats en el moment de la seva p�rdua, i va entrar en Assist�ncia M�dica taxada, RC Ca�adors i assist�ncia integral en Llar.

RACC. Va realitzar 986.452 serveis d'assist�ncia mec�nica en 2008, �s a dir, 2.702 serveis diaris, un 7% m�s que el 2007.

AXA refor�ar� la seva xarxa comercial amb 1.600 llocs en 4 anys

2009-03-05T09:00:00+01:00

AXA crear� m�s de 1.600 llocs de treball en els propers 4 anys, 400 cada any, per refor�ar la seva xarxa comercial a Espanya. Per aix� posar� en marxa, sota l'esl�gan "Creua la l�nia. Treballa amb AXA ", una setmana -del 9 al 15 de mar�- dedicada a potenciar el coneixement de la companyia amb accions com el llan�ament d'una web espec�fica, www.trabajaconaxa.es, jornades de portes obertes a les seves seus territorials i campanyes de publicitat . Segons Juan Manuel Castro, director de distribuci� d'AXA, "el nostre objectiu �s refor�ar la nostra xarxa comercial amb persones que vulguin tenir un pla de carrera a AXA, Siguin ambicioses i desitgin ser el seu propi cap". AXA vol incorporar cinc tipologies de llocs: Executiu Jr (PDP), assessor de protecci� personal, gestor de patrimonis, agent i auxiliar, amb els quals es signaran contractes mercantils.

Tatum diu que la crisi fomentar� l'asseguran�a 'low cost'

2009-02-26T09:00:00+01:00

La consultora Tatum va presentar l'informe "L'asseguran�a en temps de crisi", on constata que les asseguradores han resistit la crisi millor que la resta d'entitats financeres, a causa de la particularitat del seu cicle productiu invers (pagament anticipat de la prima, abans que es produeixin despeses), cosa que limita els seus problemes de liquiditat. Tamb� valora el seu patrimoni per cobrir riscos de clients. Segons la consultora, l'asseguran�a segueix el cicle de l'economia real, per� amb menor amplitud i cert retard, cosa que li permet adaptar-se als canvis. No obstant aix�, preveu que els resultats t�cnics empitjorin pel menor encaixament de primes; l'augment de la sinistralitat, i la caiguda del rendiment d'inversions. Tamb� creu que es desenvoluparan assegurances "low cost", amb els riscs b�sics i sense garanties addicionals de "luxe o comoditat", per a abaratir la prima. Per rams, caur� la prima mitja d'Autos; Llar creixer� molt poc per la frenada immobili�ria; Vida Estalvi i PIAS tindran un fort augment; Salut es mantindr� estable, i Decessos no ser� afectat pel cicle.

Grup Catalana Occident consolida la seva imatge a Internet

2009-02-26T09:00:00+01:00

Grup Catalana Occident va presentar la seva nova web corporativa per "millorar l'experi�ncia en l�nia de l'usuari amb una optimitzaci� de continguts i m�s usabilitat en el maneig de la informaci�". Els continguts estan agrupats en 5 seccions: Grup, Informaci� Corporativa i Financera, Productes i Serveis, Premsa i Fundaci� Jes�s Serra. Aix�, la web serveix d'enlla� a totes les p�gines de les diferents companyies del grup. Com a novetat, el grup destaca la nova p�gina amb informaci� financera, on inversors i accionistes poden consultar en l�nia la cotitzaci� actual de la companyia, segons la CNMV, o temes d'actualitat financera del grup. A m�s, el site est� dissenyat complint els requisits d'accessibilitat segons la normes de nivell AA.

Nous productes de M�tua General, Liberty i Catalana

2009-02-26T09:00:00+01:00

M�tua General d'Assegurances. Per oferir un servei integral al client, completa la seva oferta entrant al ram de Decessos amb el producte "Seguro Profamilia", un producte complet i flexible, la principal garantia del qual �s la prestaci� del servei funerari en cas de defunci� de l'assegurat. A m�s es complementa amb altres cobertures, com a servei d'orientaci� jur�dica telef�nica 365 dies de l'any, per assessorar els familiars sobre successions, contractes d'arrendament, canvis de titularitat i altres gestions necess�ries en el moment de la mort; servei d'assist�ncia personal, que inclou un servei d'orientaci� m�dica telef�nica 24 hores, orientaci� assistencial m�dica per urg�ncies dom�stiques i serveis m�dics a preus preferents, i garanties d'Accidents, que cobreixen defunci�, invalidesa o despeses per assist�ncia sanit�ria.

Liberty Seguros. Llan�a el seu producte "Liberty Mercaderies", que cobreix, entre altres, danys per p�rdua, robatori o avaria de mercaderies transportades per camions, remolcs i tractores. La p�lissa, destinada a ag�ncies de transports i aut�noms amb una flota m�xima en propietat de 20 vehicles, compta amb un l�mit m�xim assegurable de 300.000 euros per vehicle i 3 milions per flota. Cobreix flotes en les que els vehicles transportin el mateix tipus de mercaderia i contractin iguals garanties. Segons l'entitat, es tracta d'una asseguran�a flexible, sense franqu�cia, amb cobertures personalitzades i garanties b�siques ampliables, la contractaci� pot realitzar-se mitjan�ant valor total o primer risc. En cas de p�rdua de mercaderies, la indemnitzaci� es realitza segons el valor de les mateixes en el moment i lloc de c�rrega, les despeses per lliurament del transportista i el preu de l'asseguran�a si caigu�s sobre l'assegurat. Cobreix vehicles que circulin per la UE i Nord d'�frica, i, per tractores, no �s necessari identificar en la p�lissa el remolc que porti associat.

Grup Catalana Occident. Va presentar la seva nova asseguran�a "Salut Universal Or", que reuneix en la mateixa p�lissa una extensa gamma de cobertures, podent ampliar-se a voluntat de l'assegurat. Inclou la possibilitat d'escollir qualsevol metge i hospital a Espanya i arreu del m�n, i de reemborsament de tractaments de medicina preventiva i alternativa. Incorpora t�cniques quir�rgiques i diagn�stiques innovadores i reemborsa el 100% de despeses d'hospitalitzaci� i el 85% de despeses de consultes i diagn�stics. Inclou Tarja MultiSalut, amb Orientaci� M�dica Telef�nica 24 hores, 2n Diagn�stic Metge i Salut Dental, amb descomptes i serveis de m�s de 2.000 especialistes en tot Espanya. Segons Alejandro Borbonet, director gerent de Cosalud, "oferim m�ltiples avantatges, entre les quals destaquen garanties innovadores i significatives, com tractaments preventius i alternatius".

AXA refor�a la seva aposta per l'agent amb el seu 'Club Empreses'

2009-02-26T09:00:00+01:00

AXA refor�a la seva aposta pel canal d'agents amb el llan�ament del "Club Empreses", f�rum on debatran temes d'inter�s del sector i del qual formen part ja m�s d'un centenar d'agents. El club realitzar� reunions peri�diques en les quals tractaran temes d'actualitat vinculats al negoci d'empreses des d'un punt de vista professional i exhaustiu. A m�s, ofereix als seus grans Agents una important oferta de valor centrada en RC, Danys, Industrial, i Col�lectius de Vida, Salut i Accidents. Per Rafael Raya, responsable del canal d'Agents, "el llan�ament del club ens permetr� tenir un contacte encara m�s directe amb els nostres Agents i refor�ar el nostre servei i formaci� en un entorn on nom�s els m�s preparats podran cr�ixer. Amb el club, Potenciem el coneixement i l'especialitzaci� en assegurances per Empreses on el canal Agents t� un ampli recorregut de creixement". Les primeres reunions del club es celebraran a Madrid, Bilbao, Vigo, Barcelona, Val�ncia i Sevilla. La xarxa exclusiva a AXA, amb m�s de 8.000 Agents, aporta m�s de la meitat del negoci de la companyia.

Una Corredoria den�ncia males pr�ctiques al mediar en BBVA

2009-02-26T09:00:00+01:00

La Corredoria Flors i Marticorena Economistes de San Sebastian de los Reyes (Madrid) informa que ha denunciat davant la DGSFP suposades males pr�ctiques en la intermediaci� d'una asseguran�a de Cr�dit. Segons la Corredora, un client seu des de l'any 2000 els va cridar el novembre de 2008 per explicar que en una oficina del BBVA Empreses, al renovar la seva l�nia de descompte d'efectes, li van dir que per renovar la l�nia de cr�dit havia de signar una p�lissa de Cr�dit amb Cesc, asseguran�a que no havia demanat i "en condicions enormement oneroses en prima i pagament obligat anual, quan la pr�ctica �s pagament trimestral". Si no la subscrivia, li retiraven el finan�ament. Va comentar que ja tenia una p�lissa Cr�dit amb Cr�dit i Cauci�, mediada per Flors i Marticorena, i que li semblava un "xantatge".

Segons la denunciant, "BBVA Broker va actuar totalment al marge de la Llei de Mediaci�", en aquests punts: "Abs�ncia d'an�lisi objectiu; coacci� en la mediaci� d'assegurances; manca d'autoritzaci� del client per a realitzaci� del contracte; realitzaci� d'actes prohibits per les normes sobre mediaci�, i pr�ctiques abusives que perjudiquen els drets del prenedor". La Corredoria critica igualment l'actuaci� de Cesc, "qui va emetre la p�lissa sense emetre pr�viament una oferta per a que fos acceptada pel client". A m�s de la den�ncia de la Corredora davant la DGSFP, el client ha presentat una reclamaci� davant el Defensor del Client de BBVA.

La majoria d'Agents no podran ser aut�noms dependents

2009-02-26T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres va aprovar el divendres passat el decret que regula la figura del treballador aut�nom dependent (Trade), que ser� el que capti el 75% dels seus ingressos o m�s d'un sol client. Segons el Govern, podran acollir uns 250.000 aut�noms, "principalment agents comercials, transportistes i Agents d'Assegurances", per� en la pr�ctica la majoria d'aquests Mediadors d'Assegurances no podran ser Trade, per les exig�ncies de la figura. Aix�, un Agent d'Assegurances que compti amb algun auxiliar, empleat o local obert al p�blic, ja no pot ser Trade. A m�s, per acollir-se a la figura haur� de comptar amb el benepl�cit de la companyia d'assegurances per a la qual treballa, a qui haur� de comunicar la seva intenci� de ser Trade. Evidentment, les entitats preferiran triar per Agent a aquells professionals que no siguin Trade, ja que aquests comptaran amb algunes avantatges econ�mics. Per exemple, comptaran amb 18 dies a l'any de vacances pagades.

Unespa havia mostrat la seva preocupaci� per la regulaci� dels Trade (veure asseguran�a n � 117), ja que els Agents d'Assegurances tenen la seva pr�pia normativa espec�fica derivada de la Llei de Mediaci�, cosa que suposaria tenir una doble regulaci�. Segons Unespa, en aquest proc�s els seus objectius han estat "procurar la major seguretat jur�dica possible en la concurr�ncia de les dues normatives i aconseguir que la nova regulaci� plasm�s de la millor manera les peculiaritats dels Agents". Per aix�, es d�na per satisfeta amb el decret: "es pot afirmar que ambd�s objectius apareixen integrats a la nova norma", encara que matisa que "pot haver-hi determinades propostes que no s'han vist plenament reflectides".

La multidistribuci�, motor del sector en �poca de crisi

2009-02-19T09:00:00+01:00

La venda d'assegurances a trav�s d'una varietat de xarxes integrades, la denominada multidistribuci�, �s una poderosa palanca de creixement, especialment en mercats madurs. Aquesta �s la principal conclusi� del III Informe Mundial d'Assegurances, elaborat per Capgemini i l'Associaci� Europea d'Adre�a I M�rqueting Financer. L'informe sost� que, a Espanya, encara no es valoren els beneficis d'aquesta via al nivell de la resta del m�n. L'estudi sost� que el 11% dels distribu�dors espanyols es defineix com "molt entusiasta", mentre que un 19% es mostra "molt reticent" a l'arribada d'aquest sistema. Per a Ricardo Cruz-Estadao, responsable de Serveis Financers de Capgemini, "la multidistribuci� ofer�ix un mitj� per a retenir clients, augmentar l'efici�ncia i reduir costos".

Els PPA es van triplicar en 2008

2009-02-19T09:00:00+01:00

L'asseguran�a de Vida va cr�ixer un 1,8% en 2008, amb un estalvi de 136.133 milions d'euros, segons ICEA. L'estalvi en Individual va cr�ixer un 2,7% i en Col�lectiu tot just es va moure: 0,08%. Les primes d'individual van cr�ixer un 15,4%, el que Unespa atribueix a "l'alta volatilitat de l'estalvi especialment en el quart trimestre". En Risc, l'aturada immobili�ria va determinar una caiguda del 22% en les primes, i Depend�ncia va registrar les seves primeres assegurances (2.622 prenedors i 340.000 euros en primes). Els productes que van sortir m�s ben parats de l'any van ser PPA i PIAS. Els primers es van triplicar, amb un estalvi de 3.355 milions de m�s de 353.000 clients; i els segons van cr�ixer un 101%, acumulant 1.175 milions.

A m�s, les reserves matem�tiques de les asseguradores de Vida es van incrementar en 1.895 milions en 2008, segons ICEA. Les seves primes van ser 22.975 milions i els interessos i revaloracions, 3.965 milions; mentre els rescats van suposar 14.765 milions, i la resta de prestacions es van dur 10.280 milions. Finalment, ICEA va presentar un estudi segons el qual el 80% dels clients de Vida contracten una asseguran�a amb la seva companyia per confian�a i recomanaci�, i nom�s un 25% compara productes abans de contractar.

Arag: Acomiadament i impagament, principals preocupacions legals

2009-02-19T09:00:00+01:00

Arag va rebre el divendres passat m�s de 1.000 consultes de persones que volien accedir al seu servei d'assist�ncia gratu�ta que, de forma puntual, va posar en marxa perqu� els ciutadans coneguessin quins s�n els seus drets i com defensar-los. Els temes relacionats amb la crisi van centrar l'inter�s, sobretot, impagament de lloguers i hipoteques, acomiadaments i condicions de contractes laborals (60% de consultes). Les �rees m�s consultades van ser Habitatge (29%), Laboral (18%) i Civil (14%). La majoria van ser fetes per particulars i no per empresaris. En Habitatge, els dubtes van ser sobre procediment de desnonament; drets i obligacions de propietaris i llogaters; subrogaci� o cancel�laci� d'hipoteques i reclamacions. En Laboral, temes de contractes, empitjorament de condicions laborals i possibles demandes a ocupadors. Segons Arag, l'enquesta destaca que, al marge de la crisi, els espanyols segueixen estant preocupats per temes relatius al Consum (12% de trucades), Familia (8%) i Autom�bil (6%).

Groupama va cr�ixer un 12,2% el 2008

2009-02-19T09:00:00+01:00

Groupama Assegurances va recaptar 976 milions d'euros en 2008, un 12,2% m�s. Assegurances Personals va augmentar un 23%, sobretot en Vida, 30%, i Salut 11,6%. Danys va augmentar un 9,2% i Autos, un 7,3%. Clickseguros, la filial d'directe, va subscriure 17.500 p�lisses, un 288% m�s. El resultat operatiu va ser de 134 milions, un 22% m�s, pel "control de despeses de gesti� i de la sinistralitat, aix� com en la cont�nua millora de processos de gesti�". El resultat net va ser de 86 milions; el marge de solv�ncia consolidat, de 190,4% sobre el m�nim exigit, i la cobertura de provisions t�cniques excedeix 278,3 milions. Aplicades les normes IFRS i de consolidaci�, la filial espanyola incrementa la seva contribuci� al resultat del grup fins als 104 milions, un 7,2%. Groupama Seguros opera amb m�s de 6.000 Mediadors; t� prop de 2 milions de clients, i una plantilla de 973 empleats.

Fiatc cobreix la responsabilitat mediambiental

2009-02-19T09:00:00+01:00

Fiatc llan�a un nou producte que empara de forma expressa la responsabilitat mediambiental de l'empresa front a la nova normativa, "donant un pas m�s en la voluntat estrat�gica de posicionar-se en productes especialitzats". Aix� mateix, la direcci� de l'entitat va expressar davant la seva xarxa comercial pr�pia en la convenci� anual celebrada la setmana passada a Barcelona, la decisi� de continuar apostant per la formaci� per Mediadors, "conven�uts que �s una de les millors formes de col�laboraci� que podem oferir per facilitar el desenvolupament de la Mediaci�". Com saben els nostres lectors, la nova norma de responsabilitat mediambiental obliga les empreses a assumir els costos econ�mics pels danys produ�ts al medi ambient, havent de restituir la situaci� inicial que hi hagu�s abans del succ�s en s�l, aigua, costa, esp�cies i h�bitats protegits.

DKV guanya 24,3 milions i obre l'Hospital de D�nia

2009-02-19T09:00:00+01:00

DKV Seguros va tenir un resultat net de 24,3 milions d'euros en 2008, lleugerament inferior al 2007, "per a la major c�rrega per l'Impost sobre Societats", ja que el seu resultat operatiu va augmentar. Les primes van sumar 436 milions, un 6% m�s, sobretot, per l'impuls del seu ram principal: Assist�ncia Sanit�ria, que va pujar un 10%, fins als 294 milions. Decessos va cr�ixer un 9%, fins als 37 milions; Subsidi es va mantenir en els 41 milions, i Llar, Vida i Accidents-rams no estrat�gics per a l'entitat-decreixen lleugerament. El rati combinat va millorar gaireb� un punt, fins a situar-se en el 94,4%. Les inversions van sumar 474 milions, un 7% m�s, amb plusv�lues latents de 45 milions, 9 milions m�s. El super�vit de provisions t�cniques supera els 178 milions i el marge de solv�ncia �s del 250% sobre el m�nim exigit.

Josep Santacreu, conseller delegat de l'entitat, va qualificar aquests resultats de "molt bons" i, entre les fites de 2008, va destacar l'obertura a finals d'any del nou Hospital de D�nia, gestionat per Marina Salut, participada en un 65% per DKV , que donar� servei a m�s de 200.000 usuaris del Departament 13 l'Ag�ncia Valenciana de Salut en el marc d'una concessi�. La construcci� de l'hospital va suposar una inversi� de m�s de 100 milions. Santacreu va defensar aquest model de gesti� p�blic-privada, assenyalant que "l'efici�ncia d'aquestes iniciatives �s superior entre un 20 i un 25% a la gesti� �nicament p�blica i tamb� �s m�s gran el nivell de satisfacci� dels usuaris i personal m�dic". En 2009, la gesti� d'aquest hospital reportar� al grup uns 86 milions, cosa que permetr� millorar els ingressos de 2008 a un 20%, encara que Santacreu va posar com a objectiu d'aquest any "mantenir el rati combinat".

SegurCaixa Holding incorpora 275 assessors comercials el 2009

2009-02-19T09:00:00+01:00

SegurCaixa Holding (la nova denominaci� de CaiFor) mant� la forta aposta pel creixement d'AgenCaixa, la seva xarxa d'assessors comercials, iniciada el 2008 amb 120 assessors i que avui t� m�s de 400 assessors; incorporar� aquest any 275 assessors, cosa que suposar� superar els 670 professionals en 2009. Segons l'entitat, els seus assessors compten amb elevats coneixements t�cnics en mat�ria asseguradora; productes de SegurCaixa Holding, i aspectes espec�fics del sector (fiscalitat, matem�tiques financeres, etc.) Assessora a clients de VidaCaixa i SegurCaixa, en els seus productes de Vida, Salut, Llar, Autos, Accidents i Pensions. Recentment, es va celebrar a Barcelona la Convenci� d'AgenCaixa, amb participaci� del director general de SegurCaixa Holding, M�rius Berenguer; responsables de les �rees del grup i delegats comercials. En total, m�s de 450 persones van analitzar els ambiciosos reptes comercials de 2009, les noves campanyes i les innovadores eines de gesti� comercial per a la xarxa.

D'altra banda, des del 2 de febrer, CaiFor passa a denominar-se SegurCaixa Holding. Segons el grup , "La nova identitat corporativa reflecteix la visi� global i funci� com holding integrador de les societats que instrumenten el negoci assegurador de "la Caixa", l�der en previsi� social complement�ria". A Internet, nom�s canvia el domini www.caifor.com per www.segurcaixaholding.com.

Neix el Club d'Agents d'Helvetia

2009-02-19T09:00:00+01:00

La seu d'Helvetia a Sevilla va acollir la presentaci� del Club d'Agents d'Helvetia, que neix com a espai d'excel�l�ncia per als millors Agents de l'entitat. En la I Convenci� del Club van participar els 100 Agents Plat�, aix� com directius de l'asseguradora, que durant dos dies van con�ixer els continguts i activitats que nodriran el Club i la seva filosofia, "que no �s altra que enfortir els valors professionals de la xarxa d'agents d'Helvetia i fomentar la seva participaci� en la companyia". La Convenci� va comptar amb Jos� M � Paagman, conseller delegat d'Helvetia, qui va manifestar la seva satisfacci� per "veure Sevilla sembrada dels millors Agents d'Helvetia" i va ponderar la import�ncia en el seu model de negoci de la figura de l'Agent: "El Club �s una cosa molt especial que hem de viure i fomentar dia a dia". Tamb� va intervenir Jos� Garc�a, Director de Vendes de la companyia i president del Club, qui va destacar la import�ncia de l'esdeveniment "ja que permet reunir i compartir experi�ncies amb els millors Agents de la xarxa comercial i amb l'equip directiu de la companyia". A m�s, va presentar 5 v�deos que rendeixen homenatge a 5 hist�ries d'Agents exemplars d'Helvetia.

D'altra banda, Helvetia Assegurances ha renovat la certificaci� dels seus processos d'emissi� i sinistres, implementant els canvis de la norma ISO 9001:2008, que incideixen en aspectes de seguretat i protecci� de dades, aconseguint ser una de les primeres empreses a adaptar. En aquesta mateixa l�nia, ha realitzat una primera autoavaluaci� a trav�s del model EFQM, que servir� per prioritzar oportunitats de millora, plantejant el 2009 abordar el primer nivell del model (Committed to Excellence) de comprom�s amb l'excel�l�ncia.

Estad�stiques en el sector assegurador.

2009-02-12T09:00:00+01:00

Estalvi financer. AL tancament del tercer trimestre de 2008 el saldo acumulat de l'estalvi financer de les fam�lies espanyoles va ascendir a 1,73 bilions d'euros, el 9,6% menys que al terme de 2007, segons Inverco. Les assegurances suposaven el 9% del total, amb 145.535 milions, i els fons de pensions, el 6%, amb 114.687 milions.

Assegurances d'Habitatge. Les seves tarifes van pujar un 3,6% en 2008, 2,2 punts m�s que l'IPC, segons l'INE.

Plans de Pensions. La seva rendibilitat mitja va caure al gener un 5,89%, segons Inverco, llastrada per la caiguda del 34,1% de la Renda Variable.

Endeutament d'empreses. Est� en un nivell del 66%, el que equival a les dues terceres parts del total dels seus actius, segons Iberinform. Les empreses del sector construcci�, agricultura, ramaderia i pesca, i energia van presentar els majors increments d'endeutament financer.

VidaCaixa augmenta un 4% el seu patrimoni en Pensions

2009-02-12T09:00:00+01:00

VidaCaixa va tancar 2008 amb un creixement del 4% en el patrimoni gestionat de Plans de Pensions, fins als 11.548 milions d'euros, amb una quota de mercat del 14,73%. El creixement destaca en PPI, l'estalvi va pujar un 12%, fins als 6.940 milions i una quota del 14,15%. L'entitat explica aquesta pujada a la "captaci� de traspassos de la compet�ncia durant tot l'any, intensificat en la campanya de fi d'any", el volum va sumar 422 milions, un 74% m�s que el 2007. Al tancament de 2008, m�s del 78% del patrimoni gestionat en PPI se situava en el primer o segon quartil de rendibilitat. L'entitat tamb� ressalta la rendibilitat dels garantits, on ha situat 6 fons entre els 10 primers per rendibilitat.

El Rei rep la guia de Grup ERGO i DKV Seguros

2009-02-12T09:00:00+01:00

L'equip directiu d'ERGO i la seva filial DKV Seguros va ser rebut per SM el Rei Juan Carlos I a al Palau de la Zarzuela amb motiu del 10� aniversari de la seva entrada a Espanya i la propera inauguraci� de l'Hospital P�blic de D�nia (Alacant), gestionat per Marina Salut, participada en la seva majoria per DKV. Torsten Oletzky, president d'ERGO, va presentar els projectes del grup a Espanya i Europa. Tamb� van acudir Wolfgang Strassl, de la Junta de Munic Re; Jochen Messem, membre de la Directiva d'ERGO; Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Seguros; Javier Vega, membre del Consell de DKV, i Jos� Luis �lvarez, president de DKV, qui va destacar que "en l'actualitat, DKV ha aconseguit unes fites, tant en all� econ�mic com en lo social, de les quals ens sentim molt orgullosos; en ocupar una posici� de lideratge, estem contribuint notablement a millorar la salut i la seva actitud davant d'ella dels espanyols. El nostre esl�gan 'Viu la salut' resumeix el missatge que aportem a la societat, promovent accions preventives i comportaments saludables".

Nous productes i serveis en el sector assegurador

2009-02-12T09:00:00+01:00

Fiatc. Amplia les cobertures en Salut per a 2009, incidint en 4 �mbits: Conservaci� de c�l�lules mare de cord� umbilical, concertada amb bancs que ofereixen aquest servei, amb copagament de l'assegurat; tractament de degeneraci� macular, amb injecci� intrav�tea i medicaci� a c�rrec de l'assegurat ; pr�tesi intraluminars en cirurgia oncol�gica (es�fag, c�lon i vies biliars), v�lvules endocraneales en pediatria, malles quir�rgiques, incloses les bandes el�stiques (TOT I TVT) en cirurgia d'incontin�ncia; i proves d'estudi tomogr�fiques en oftalmologia (OCT, GDX i HRT), estudi d'alteracions gen�tiques en el diagn�stic d'hemocromatosi i en els trastorns de coagulaci� en l'embar�s.

Zurich. Va presentar el nou producte de Rendes Vital�cies "Zurich Vida Rendes", que ofereix una renda peri�dica per a tota la vida amb qu� complementar la pensi�, a partir d'una aportaci� inicial �nica. Est� pensat per a persones que, properes a la jubilaci�, vulguin convertir els seus estalvis en uns ingressos peri�dics amb rendibilitat garantida a llarg termini. Aix� mateix, t� atractius avantatges fiscals, que permeten l'exempci� en la tributaci� de fins el 92% dels rendiments, segons l'edat de la persona que percep la renda. Altres avantatges s�n la seva liquiditat i la possibilitat d'escollir la cobertura de defunci� d'entre 4 modalitats i preservar per als seus hereus el capital.

M�tua General d'Assegurances. Va llan�ar la seva asseguran�a d'Accidents Individual M�S, amb descompte fins al 31 de mar� del 12% en el preu el primer any a nous assegurats la prima anual superi 150 euros. Est� dissenyat per cobrir a persones no integrades en el r�gim general de la Seguretat Social i les que, per la seva activitat professional, tenen m�s risc de patir un accident. A m�s de les tradicionals garanties de mort i invalidesa per accident, inclou subsidis per invalidesa temporal i hospitalitzaci�, assist�ncia sanit�ria i en viatge; aix� com un nou barem de lesions per invalidesa temporal per accident, que agilitza el tr�mit de prestaci� i permet l'abonament immediat de la indemnitzaci�. T� dues modalitats: Universal M�S, amb m�xima amplitud de cobertures, i Aut�noms M�S, amb protecci� espec�fica per a aquests treballadors.

Liberty. Llan�a Liberty Amortitzaci�, p�lissa flexible que assegura el capital emprat per amortitzar un pr�stec, cobrint el seu pagament en cas de defunci� o invalidesa absoluta i permanent. En el primer cas, es pot renovar fins que l'assegurat compleixi 75 anys i en el segon, fins als 65 anys. Tamb� estableix un capital addicional si l'assegurat mor en accident amb el seu c�njuge i t� fills menors d'edat amb el mateix import al de la mort. En el cas d'exc�s de capital, permet bestretes per liquidaci� d'impostos i despeses de sepeli. T� dues modalitats: capital constant o decreixent. En el primer, el capital roman invariable tota la durada de l'asseguran�a, i en el segon, decreix geom�tricament segons durada i tipus d'inter�s inicial del pr�stec. Ambdues permeten al prenedor modificar la quantitat coberta. Per �ltim, la p�lissa ofereix la possibilitat de realitzar un reconeixement m�dic, amb dos tipus d'examen m�dic, b�sic o especial, en funci� d'edat i capital. Es pot contractar sense reconeixement m�dic, 180.000 euros fins als 45 anys; 130.000 euros, 45 a 60 anys; i 60.000 euros, amb m�s de 60 anys.

CPP. Llan�a una nova modalitat del seu producte CPP Protecci� de Targetes que inclou, a m�s de les cobertures habituals com cancel�laci� immediata de totes les targetes, sense l�mit de nombre i amb una sola trucada, a qualsevol hora i des de qualsevol lloc del m�n, altres serveis, com protecci� de compres i assessorament sobre frau en l�nia en cas de clonaci� o duplicaci� de targetes, amb un Tel�fon d'Orientaci� Telef�nica il�limitada per rebre assessorament d'un professional en aquestes q�estions. Aix� mateix, CPP Protecci� de Targetes Premier afegeix protecci� d'assegurats a l'estranger, amb reposici� de cartera o bossa, per fer front a despeses d'hotel o per poder comprar nous bitllets de tornada, entre d'altres. Tamb� presta servei de reempla�ament de documents d'identitat extraviats; de localitzaci� d'equipatge extraviat; bloqueig de m�bil; canvi de pany; despeses de comunicaci�, entre altres avantatges.

The Mobility Group. Llan�a una aplicaci� tecnol�gica basada en dispositius m�bils per a professionals que permet reduir un ter� dels costos en temps d'espera d'informes pericials i un 80% el servei al client. L'aplicaci�, TMG Claim Management, est� pensada per asseguradores i empreses de peritatge que vulguin agilitzar i abaratir costos, temps de recollida de dades i emissi� dels parts, i reparar danys sinistrats.

Lagun Aro. Va crear una web m�bil, amb la que els seus clients podran accedir a la seva informaci� a trav�s del tel�fon m�bil. Els serveis que ofereix s�n: contacte amb servei d'atenci� telef�nica; llistat de sucursals directes i de Mediaci�; cercador d'oficines de Caixa Laboral i informaci� de productes.

Pelayo va guanyar 15,6 milions el 2008

2009-02-12T09:00:00+01:00

El benefici net de la m�tua Pelayo va ser de 15,6 milions d'euros en 2008, un 30% menys que en 2007, per la caiguda de la prima mitjana i, sobretot, per les provisions constitu�des per les p�rdues de la seva filial immobili�ria. La facturaci� va pujar un 12,6% (despr�s d'integrar Munat), fins als 526,7 milions. La seva sinistralitat va ser del 65,9% i el seu r�tio combinat, del 93,5%, una mica m�s d'un punt menys. Les p�lisses d'Autos van cr�ixer un 2,7%, fins a les 1.096.716. Segons l'entitat, la seva pol�tica de diversificaci� determina que la resta de rams tamb� creixin de manera important, destacant RC, amb un 8,7% i 10.583 p�lisses. En Patrimonials, va pujar un 2,8%, amb 287.808 p�lisses. Igual que en anys precedents, es va incrementar "de manera significativa" la seva capitalitzaci�, amb fons propis de 275,4 milions i un super�vit del marge de solv�ncia de 201,2 milions. La m�tua t� m�s de 1.200 empleats i 350 oficines. Per la seva banda, la seva filial Pelayo Mondiale Vida va registrar p�rdues de 2,2 milions, per les provisions de la seva cartera d'inversions financeres. El seu estalvi gestionat va cr�ixer un 23,2% fins als 152,7 milions. Per aquest any, la m�tua es centrar� en mantenir resultats; millorar l'efici�ncia en gesti� de costos, i fidelitzar al client amb m�s diversificaci�: "Sense perdre de vista, el gran objectiu de posicionar-nos com a l�ders en qualitat percebuda en el sector".

Les inspeccions s'amplien a operadors de bancaseguros vinculats

2009-02-12T09:00:00+01:00

La DGSFP est� ampliant el seu radi de control d'activitat, inicialment centrat en Corredories, i ha comen�at a inspeccionar almenys a tres operadors de bancaseguros vinculats. Es preveu que les inspeccions siguin enguany generalitzades per a tot tipus de Mediadors i que comencin a produir sancions derivades de l'incompliment dels requisits exigits per la Llei de Mediaci� i la Resoluci� de Formaci� de la DGSFP.

El 96% de conductors suspendria el te�ric de conduir

2009-02-05T09:00:00+01:00

Nom�s el 3, 5% dels conductors espanyols aprovaria l'actual examen de conduir te�ric, segons una investigaci� de la Confederaci� Nacional d'Autoescoles, Zurich i la Universitat de Val�ncia. L'estudi, dirigit per Luis Montoro, catedr�tic de Seguretat Vi�ria de la Universitat de Val�ncia i Francisco Martos, catedr�tic de la Universitat de Granada; va simular un examen oficial te�ric de la DGT a 2.034 conductors de tota Espanya, concloent que nom�s el 47% obtindria una nota superior a 5, que seria un suspens, ja que nom�s es pot errar 3 preguntes de les 30 plantejades. Segons Montoro "el temps des que es va obtenir el perm�s, els canvis en la norma, l'aparici� de noves senyals i elements de seguretat vi�ria, poden produir un perill�s deteriorament de coneixements, que s'agreuja en no existir un procediment que asseguri que els conductors puguin accedir a aquests canvis".

La DGSFP vol millor informaci� per al client de Decessos

2009-02-05T09:00:00+01:00

El 9 de febrer se celebra la Junta Consultiva d'Assegurances i Pensions, on la DGSFP presentar� el Projecte de RD per millorar la informaci� al consumidor en l'asseguran�a de decessos, que reflecteix la futura obligaci� de lliurar al futur client informaci� detallada sobre el producte que va a contractar "redactada de forma clara i precissa". Les entitats hauran d'aclarir i definir la modalitat de Decessos que oferta (prima anivellada, natural o seminatural); i l'evoluci� de la prima i els capitals assegurats en les renovacions. Tamb� s'analitzar� una proposta del seu Servei de Reclamacions sobre l'asseguran�a de Cauci�.

Veure projecte aqu�

D'altra banda, el BOE va publicar aquesta setmana la Resoluci� de la DGSFP que actualitza les indemnitzacions del Barem d'Autos, amb una pujada del 1,4% el 2009; l'anunci de la Generalitat de Catalunya amb el concurs p�blic per adjudicar la seva p�lissa de Responsabilitat Patrimonial i Civil, amb un pressupost base de licitaci� de 3,4 milions d'euros a l'any, i l'anunci del concurs de l'Empresa Malague�a de Transports per les seves assegurances de RC, SOA, Automoci� i Maquin�ria, per 1,5 milions.

Mesures davant el temporal de santaluc�a, Reparalia i Musaap

2009-02-05T09:00:00+01:00

santaluc�a. Ofereix als seus assegurats de Llar afectats pel temporal assist�ncia, ajuda i informaci� necess�ria per a que la seva situaci� es resolgui de forma r�pida i satisfact�ria. Les fortes ratxes de vent van provocar fins ara 5.493 sinistres, la majoria a la costa cant�brica, seguits pels de Llevant. En l'operatiu treballen m�s de 300 persones, m�s de 2.500 reparadors i 300 p�rits. santaluc�a ofereix ajuda en la reparaci� de desperfectes i reemborsament per danys, amb assist�ncia per inhabitabilitat d'habitatges, amb allotjament en hotel o lloguer d'un altre habitatge, a m�s de bestreta en efectiu per fer front a primeres necessitats i ajuda en la gesti� de reclamacions davant el Consorci.

Reparalia. Atendre el passat cap de setmana un 487,41% m�s de trucades, arribant en hores punta a multiplicar per 7. La tend�ncia va continuar el dilluns i dimarts, amb un 221,93% m�s de trucades. Homeserve, la seva empresa de reparacions, va establir un pla de conting�ncia davant les prediccions meteorol�giques, per� les trucades rebudes a primera hora van superar tot pron�stic i van haver de duplicar en menys de 2 hores l'equip de gestors. El dispositiu tamb� va afectar la seva xarxa de professionals, que va incrementar els seus treballs en un 391,54% el cap de setmana i un 184,54% els dos dies posteriors. Les prov�ncies m�s afectades van ser Tarragona, Barcelona, La Corunya, Ast�ries i Balears, i els gremis m�s demandats, cristalleria, teulades, paleta, fusteria, fontaneria i persianes.

MUSSAP. Donar� cobertura a tots els seus assegurats les vivendes dels cuals van patir desperfectes despr�s del temporal. Segons Llu�s Ca�abate, director general, "la situaci� que es va produir �s totalment excepcional, imprevisible i improbable, per la qual cosa es van atendre tots els sinistres en habitatges d'assegurats, ja sigui per la caiguda d'arbres, murs, tanques, etc. "El Consorci indemnitzar� els danys a persones i b�ns que es troben assegurats en aquelles zones amb ratxes de vent de m�s de 135 km/h, �s a dir, nom�s en llocs en qu� es va produir una "tempesta cicl�nica at�pica", fet que tamb� va influir en la decisi� de MUSSAP, que vol donar un missatge de tranquil�litat als seus mutualistes i a la seva xarxa d'Agents i Corredors.

Reale repr�n la seva campanya "Assegurances per a la vida real"

2009-02-05T09:00:00+01:00

Reale iniciar el 2 de febrer la primera onada de 2009 de la seva campanya d'imatge de marca, "Assegurances per a la vida real", que es podr� seguir fins al 30 de febrer a TV, radio, internet i mitjans impresos. L'objectiu de la campanya, iniciada el 2007, �s aconseguir una major notorietat i visibilitat entre clients, Mediadors i p�blic potencial. La campanya es va complementar amb accions especials al Telediario de les 15:00 h. Aix� mateix, Reale col�laborar� amb Antena 3 en la seva campanya de seguretat vi�ria, "Ponle freno".

Plans de Pensions i PPA milloraran la seva liquiditat

2009-02-05T09:00:00+01:00

Ricardo Lozano, titular de la DGSFP, va avan�ar dues mesures que estudien per fer front a la crisi. La primera �s la possibilitat de dotar a l'asseguran�a de Cr�dit de reasseguran�a p�blica, si hagu�s restriccions en el mercat internacional. La segona t� un caire social: La possibilitat de rescatar sense penalitzaci� Plans de Pensions i PPA aquelles persones que portin m�s de 6 mesos a l'atur, encara que es tractaria d'una mesura temporal, que haur� de ser "coherent" amb la seva filosofia d'estalvi a llarg termini, "veritable ra� de ser d'aquests productes". Segons Lozano, "es tracta de valorar si la liquiditat de productes de previsi� social �s l'adequada en un moment com l'actual". La mesura va ser confirmada per David Vegara, secretari d'Estat d'Economia.

Precisament aquesta setmana Inverco va presentar els resultats dels Fons de Pensions el 2008, el patrimoni va retrocedir un 8,7% (78.408 milions), encara que els comptes de part�cips van augmentar un 2,3% (10.598.591), situant als part�cips en voltant de 7,5 milions. La rendibilitat va caure un 8,07%. Les aportacions brutes van sumar 6.006 milions, un 16% menys, i les prestacions, 4.140 milions, un 7% m�s. Per Mariano Rabad�n, president de Inverco, "aquest any ha de ser millor que 2008 o, almenys, no tan dolent". Per la seva banda, M � Dolores Ybarra, presidenta de l'Agrupaci� de Pensions, considera "molt raonable la mesura que estudia el Govern per flexibilitzar la liquiditat en Pensions".

D'altra banda, BBVA va informar que va refor�ar el 2008 la seva posici� de l�der en Pensions, amb un patrimoni gestionat de 14.644 milions i una quota del 18,68%. Per �ltim, Mercer va calcular que els fons de pensions van tenir una rendibilitat mitjana del -1,8% al gener, amb la qual cosa la rendibilitat mitjana interanual s'estima en el -8,6%.

M�s informaci� sobre Pensions en Asseguranssa febrer

La DGSFP tem que prosperi un recurs contra la Resoluci� de Formaci�

2009-02-05T09:00:00+01:00

La Junta Consultiva d'Assegurances i Pensions analitza el proper dilluns 9 de febrer un informe sobre la Resoluci� de Formaci� de Mediadors de la DGAFP. Segons diverses fonts consultades per aquesta redacci�, la intenci� de l'�rgan de control �s dotar a la Resoluci� de m�s seguretat jur�dica, sol�licitant la seva aprovaci� pel Consell d'Estat, per� en cap cas la direcci� que dirigeix Ricardo Lozano pensa modificar els continguts ni les exig�ncies que inclou la normativa actual. El temor de la DGSFP �s que prosperi un recurs contenci�s administratiu contra la Resoluci� presentat per l'advocat Francisco Javier Tirado, En nom de la associaci� de Corredors AIPS, que per cert, ha sol�licitat a Lozano participar en l'esmentada Junta Consultiva per poder debatre el tema.

Operacions immobili�ries de Mapfre i AXA

2009-01-29T09:00:00+01:00

Mapfre. Expansi�n es va fer ress� de que ha comprat la seu del grup su�s Edipresse Hymsa a Barcelona per convertir l'edifici en un centre Policl�nic amb consultes ambulat�ries i de cirurgia, el que sumaria una inversi� de 12 milions d'euros.

AXA. El Economista va informar que ha contractat a una filial immobili�ria del grup Centrologic perqu� li busqui aquest any 80 locals per a noves oficines, amb el que la xarxa de l'entitat superaria les 1.000 oficines.

La nova imatge de Cr�dit i Cauci�, en les seves sucursals

2009-01-29T09:00:00+01:00

Cr�dit i Cauci� abordar� aquest any l'adaptaci� de la seva xarxa de sucursals a la seva nova imatge corporativa, posant en valor la creixent internacionalitzaci� de la seva activitat despr�s de la seva incorporaci� al Grup Atradius. Aix�, m�s del 90% d'oficines a Espanya, Portugal i Brasil, incorporaran la nova identitat abans de final d'any. La nova imatge corporativa uneix el valor d'una marca amb 80 anys de pres�ncia en el mercat dom�stic i la seva nova dimensi� internacional.

Nous productes i serveis en Adeslas, Caser i Marsh

2009-01-29T09:00:00+01:00

Adeslas. Llan�a "Plus Ginecologia i Pediatria", un producte que complementa les seves p�lisses d'Assist�ncia Sanit�ria i permet als seus assegurats de quadre m�dic concertat, accedir a qualsevol ginec�leg i pediatra a Espanya i a l'estranger amb reembossament de despeses. Les dones assegurades que el contractin podran acudir a qualsevol ginec�leg que tri�n, amb acc�s a proves com amniocentesi, citologia, ecografia i monitoritzats fetals. Inclou preparaci� al part, hospitalitzaci� ginecol�gica, intervencions ginecol�giques i part amb lliure elecci� d'hospital. En Pediatria, els menors de 14 anys tindran acc�s amb reemborsament a qualsevol professional de pediatria i a vacunes del calendari infantil.

Caser. Treballa en el llan�ament d'una nova l�nia de negoci per a la prestaci� de serveis d'assist�ncia dirigida als seus assegurats i a tercers, ja siguin particulars o empreses. L'objectiu �s respondre a les necessitats tant de llars com d'empreses amb els m�xims nivells de qualitat proveint serveis en els sectors financer, el�ctric, energ�tic, de serveis, automoci�, agropecuari, construcci� o institucional, entre d'altres. Per desenvolupar aquesta nova l�nia de negoci, incorpora a Manuel Zapatero com a director de Serveis d'Assist�ncia. Llicenciat en Dret, diplomat en Empresarials, i PDG per IESE, t� una dilatada experi�ncia en el sector bancari i explica que "l'objectiu de Caser �s aprofitar les seves fortaleses actuals com qualitat de processos, serveis de plataformes, tecnologia i xarxa de gremis propis i prove�dors, per donar serveis no nom�s quan s'ha produ�t un sinistre, sin� quan qualsevol particular o empresa ho sol�licitin. En definitiva, una aposta per la diversificaci� i el servei de qualitat ".

Marsh. Ha dissenyat un producte per ajudar a les societats professionals a fer front als riscos que es deriven de la nova Llei de Societats Professions, amb una asseguran�a que cobreixi a la societat, independentment de l'asseguran�a de RC que tinguin individualment. Entre les cobertures estan: perjudici econ�mic a tercers derivat d'activitat professional; danys personals i materials causats a tercers; p�rdua o dany de documents; fiances civils i penals ocasionades per activitat professional; defensa jur�dica i inhabilitaci� professional. Segons Jos� M� Elguero, sotsdirector de Riscos Financers i Professionals, "el 76% dels advocats i assessors desconeixen que si dos o m�s professionals desenvolupen col�lectivament una activitat, aquests responen solid�riament dels deutes socials que es derivin d'actes professionals. La Llei �s molt clara al respecte ".

ARAG marca la seva estrat�gia en 2009 en la seva convenci� anual

2009-01-29T09:00:00+01:00

ARAG va reunir durant dos dies a Aranjuez (Madrid) al seu equip comercial i membres dels serveis centrals per desenvolupar les l�nies estrat�giques comercials de la companyia en 2009. M�s de 80 persones de tots els punts d'Espanya on ARAG t� pres�ncia van fer balan� de l'exercici anterior i van exposar les seves idees sobre futures l�nies d'actuaci�, a m�s de con�ixer els nous productes i serveis legals que ofereix la companyia. La convenci� va estar liderada per Mariano Rigau, conseller delegat d'ARAG Espanya, Qui va recon�ixer que la situaci� actual de l'economia espanyola fa que "aquest any m�s que mai haguem de ser capa�os d'adaptar els nostres productes a les necessitats reals dels ciutadans per donar-los suport quan m�s ho necessiten". La resta de l'any, ARAG t� programades jornades de car�cter local per compartir amb la Mediaci� les idees i solucions de la companyia per a 2009.

Dispositius d'Axa, Zurich, Fiatc i SegurCaixa pel temporal

2009-01-29T09:00:00+01:00

AXA. Va posar en marxa des del passat cap de setmana un dispositiu especial d'emerg�ncia per atendre els clients afectats pel temporal dels darrers dies en diverses zones d'Espanya, especialment a Catalunya, Gal�cia, Pa�s Basc, Cant�bria, Pa�s Valenci�, Balears i Madrid. Fins al moment, l'asseguradora ha tramitat ja m�s de 5.000 expedients i estima que la xifra es pot elevar a 20.000 sinistres. Els clients compten amb dos n�meros de tel�fon habilitats especialment (91 807 23 96 i 902 051 738) per donar part del seu sinistre i puguin ser atesos de la forma m�s r�pida possible. Aix� mateix, la companyia ha ampliat de forma molt significativa els recursos d'atenci� al client, amb 100 persones m�s de forma exclusiva a rebre i gestionar les trucades produ�des pel temporal. Nom�s el dissabte, les seves plataformes d'atenci� al client van registrar unes 6.000 trucades, front a les 450 de mitjana d'un dissabte normal.

Zurich. Activa r�pidament un pla d'acci� especial per a respondre als seus clients perjudicats pel temporal en diverses zones d'Espanya. Segons l'entitat, "a l'espera de con�ixer si el Consorci es far� c�rrec total o parcialment de les indemnitzacions en funci� de la velocitat del vent en les diferents zones, hem activat un pla i adoptat mesures d'emerg�ncia posant a tots els equips a treballar per respondre a assegurats afectats ". Les mesures comprenen l'activaci� de la seva xarxa de Perits, Agents i Corredors, i de tots els equips de sinistres i atenci� al client de la companyia. T� operatiu 24 hores al tel�fon 902 340 430. Fins el dilluns , el grup havia comptabilitzat uns 5.000 sinistres relacionats amb el vent (la meitat a Catalunya) i creu que molt probablement es dupliqui aquesta xifra.

Fiatc. Va dissenyar una operativa especial per als afectats pel temporal. Segons l'entitat, "per tal de resoldre i solucionar la sinistralitat produ�da com a conseq��ncia de la situaci� d'excepcionalitat soferta el passat cap de setmana a tot el pa�s, hem coordinat una operativa especial, assignant mitjans i recursos per resoldre amb la major rapidesa les incid�ncies que puguin haver patit els seus assegurats". Entre altres mesures, l'entitat va habilitar el tel�fon 902 110 120, on tramitats espec�fics atenen qualsevol gesti� telef�nica que es precisi, aix� com l'adre�a de correu electr�nic: siniestros@fiatc.es.

SegurCaixa. Tamb� va posar en marxa des del 24 de gener un dispositiu especial per atendre a tots els clients afectats pel temporal. L'entitat va rebre aquell dia 7.000 trucades al seu tel�fon d'Assist�ncia en Llar, mentre que l'habitual s�n unes 500 trucades. Fins ahir, havia gestionat prop de 10.000 sinistres, per� estima que la xifra arriba fins als 15.000. Per atendre els clients, va refor�ar la seva plataforma telef�nica amb personal addicional i va procedir a iniciar totes les reparacions urgents com danys en vidres, persianes o el�ctrics, encarregant a les seves xarxes pericials refor�ades la taxaci� de llars amb danys de major envergadura, com els afectats per caiguda d'arbres, murs o danys en teulades. Per oferir el m�xim nivell de servei, la companyia s'encarregar� de realitzar tots els tr�mits davant el Consorci, si es don�s el cas. L'entitat t� 750.000 llars assegurades a Espanya, la meitat a Catalunya, comunitat molt afectada pel temporal.

Reale renova la seva web per donar el millor servei al client

2009-01-29T09:00:00+01:00

Reale ha renovat la seva web, www.reale.es, per oferir un millor servei als seus clients. El portal corporatiu ha canviat el seu disseny, continguts i ha incrementat la seva funcionalitat, "guanyant en claredat, comoditat i accessibilitat de cara a l'usuari". Ofereix acc�s directe per al client a serveis d'assist�ncia (Autos, Llar, Jur�dica), recurs de multes i Atenci� al Client, on es poden presentar queixes o reclamacions. Aix� mateix, els assegurats poden consultar la informaci� de la seva asseguran�a, analitzar rebuts al detall o consultar en temps real la tramitaci� de sinistres. Tamb� incorpora una Oficina Virtual Permanent que respon a les demandes d'informaci� i opera des de qualsevol lloc. Des d'aqu�, es podr� realitzar una consulta detallada de la p�lissa i rebuts, sol�licitar informaci� de sinistres i dades de contacte del seu Mediador, o modificar dades.

Una altra novetat important �s la tarificaci� i contractaci� on-line en Autos i Motos. A m�s, inclou un localitzador complet d'oficines, ag�ncies i Agents Exclusius Reale; tallers concertats i formularis de contacte. Segons l'entitat, la web neix amb vocaci� de servei permanent al client, per� tamb� a mitjans de comunicaci� i a la societat. Aix�, inclou informaci� completa sobre la companyia i Fundaci� Reale. En resum, la web s'ha transformat en una web 2.0., Que permet compartir informaci� amb altres portals, continguts multim�dia, i altres elements 2.0. A m�s, amb ella, Reale s'adequa jur�dicament a la Llei de Serveis de la Societat de la Informaci� i la Llei per a l'Impuls de la Societat de la Informaci�.

AIG Europe amplia capital en 680 milions d'euros

2009-01-22T09:00:00+01:00

AIG Europe, entitat francesa de la qual dep�n el negoci de No Vida a Espanya del grup, ha ampliat capital en 680 milions d'euros. L'ampliaci� ha estat finan�ada completament per filials asseguradores d'AIG. Aix�, es transfereixen 480 milions a trav�s d'AIG Europe Holdings Ltd (nova societat instrumental irlandesa) com a pagament de noves accions ordin�ries, i 200 milions m�s de la societat AIUO Ltd. en forma de deute subordinat subjecta a interessos. Per tant, AIG Europe Holdings Ltd. �s ara la titular de la majoria de les accions d'AIG Europe, amb el que a m�s s'ha simplificat l'estructura jur�dica. Segons Julio Portalatin, president i conseller delegat d'AIG Europe, "completem la primera fase del pla de reestructuraci�. A finals de 2008, estimem el nostre �ndex de solv�ncia en aproximadament el 450%, dada que reafirma la nostra solidesa financera ".

D'altra banda, AIG Europe es va adjudicar mitjan�ant concurs la p�lissa d'Accidents per a treballadors de Fraternidad Muprespa. Segons AIG, "el valor afegit de la p�lissa, vigent en 2009 i amb cobertura 24 hores, est� en les millores en la quantia dels capitals de les garanties de Mort per accident i per accident de circulaci�; Assist�ncia Sanit�ria en centres de lliure elecci� i Invalidesa Permanent Total, Absoluta o Gran Invalidesa. Segons Juan Ignacio Camell, subscriptor d'Accidents i Salut, "per AIG Europe �s una not�cia excel�lent aquesta adjudicaci�. Tenir com a client a una de les tres primeres m�tues d'accidents del nostre pa�s �s un signe m�s de confian�a ".

Nous productes i serveis d'assegurances

2009-01-22T09:00:00+01:00

AXA. Refor�a la seva oferta de Salut ampliant cobertures. Entre les novetats, ofereix cobertures com conservaci� de cord� umbilical i el seu manteniment; vacuna del virus del papil�loma fins 18 anys; ingressos per trastorns alimentaris (anor�xia o bul�mia); equiparaci� de cobertures de fills adoptius a la dels nadons, sense l�mits ni mancances; comprom�s de pagament en un m�xim de 15 dies de costos per reemborsament; pagament de 6 mesos de quota per desocupaci�, i no aplicaci� de costos addicionals a la quota. Cal dues modalitats: "Salut �ptima" i "Salut �ptima Plus", comprometent de forma expressa en els contractes a donar una cobertura de per vida. La primera es basa en quadre m�dic concertat de 34.467 professionals i 229 centres i inclou al nad� el primer mes sense l�mits ni mancances, diagn�stics d'esterilitat i protecci� per atur. La segona complementa aquests serveis amb cobertures com medicina complement�ria (acupuntura, homeopatia, osteopatia ...). Per Antonio Jim�nez, director general de Salut d'AXA Espanya , "Els canvis es basen en les demandes dels clients que busquen en les asseguradores de salut serveis m�s complets, adaptats a noves realitats socials i als aven�os tecnol�gics del m�n de la medicina. AXA va concloure 2008 amb un augment d'assegurats del 17,8%, el que suposa oferir cobertura sanit�ria a 217.068 persones.

Mapfre. Ha incorporat vehicles-taller especialitzats en assist�ncia en carretera per a motos a la seva xarxa de prove�dors. Es tracta de furgonetes grua que permeten la reparaci� i remolc del vehicle, i tamb� acc�s a p�rquing subterrani, si �s necessari. Aix�, ofereixen al client un servei i transport especialitzat i m�s protecci� de la moto, evitant danys innecessaris en el vehicle. Actualment, Mapfre disposa de 13 vehicles-taller a Barcelona, Bail�n, Granada, L'Hospitalet, Ja�n, Madrid, M�laga i Val�ncia, i el seu objectiu �s arribar aquest any a totes les capitals de prov�ncia i localitats de m�s de 100.000 habitants. Els vehicles-taller, que el 2008 van realitzar 18.716 intervencions, disposen d'eines espec�fiques per a realitzar determinades reparacions en l'acte

QBE Espanya. Llan�a una p�lissa d'Consellers i Directius (D & O), que cobreix els riscos derivats de les seves gestions de direcci� i administraci� en SA, cotitzades en mercats nacionals o estrangers, SL, cooperatives, AIE i fundacions. A m�s de les cobertures cl�ssiques, ofereix protecci� davant de situacions concursals que puguin afectar a les societats, i inclou cobertures en relaci� a hereus, legataris i c�njuges, pr�ctiques d'ocupaci�, ger�ncia de crisi, despeses de comunicaci�, despeses de defensa per contaminaci�, per�ode informatiu , cobertura despr�s cessament o dimissi�, operacions sobre valors, multes i sancions. Els l�mits poden arribar als 25 milions euros per sinistre, cobrint riscos a tot el m�n. Per Constanza Gallego, director de Negoci de QBE, "�s la p�lissa m�s clara i m�s ben estructurada del mercat, amb una cobertura completa i un l�mit m�s que atractiu per la majoria de clients i un preu molt competitiu. Volem oferir aquest producte tant a empreses grans com a PIMES".

Uni� Alcoyano. Amplia i millora dues noves garanties per als seus productes de llar: Assist�ncia Inform�tica i Assessorament M�dic, Social i Psicol�gic, "que permeten a l'assegurat beneficiar-se d'un producte flexible, actual i complet a trav�s d'un servei d'assessorament personalitzat". Assist�ncia Inform�tica compr�n Assist�ncia Inform�tica Remota i a Domicili d'ordinadors personals i unitats perif�riques; Assist�ncia Tecnol�gica de la Llar; C�pia de Seguretat en l�nia, i Recuperaci� de Dades. L'assegurat podr� realitzar les seves consultes per tel�fon, control remot o el xat de la web de l'entitat. Per la seva banda, Assessorament M�dic, Social i Psicol�gic, ofereix informaci� personalitzada sobre f�rmacs i interaccions, farm�cies de gu�rdia i mitjans sanitaris, diet�tica i nutrici�, centres de dia, suport domiciliari i teleassist�ncia. Segons Carlos Mir�n, Director comercial, "garantim l'assessorament personalitzat en assist�ncia inform�tica i m�dica 24 hores, els 365 dies de l'any. Un grup de professionals estar� al servei de l'assegurat i la seva fam�lia al tel�fon 902 377 378" .

L�nia Directa. Llan�a un servei gratu�t que facilita el manteniment i reparaci� del vehicle del seu client. El servei s'ha afegit al gener de forma autom�tica i sense cost addicional a totes les p�lisses en cartera, i ofereix m�s de 180 tallers de mec�nica, seleccionats i supervisats per l'entitat, per a passar les revisions o reparar avaries. El client nom�s haur� de posar en contacte amb la companyia, que s'encarregar� de gestionar tot el proc�s amb el taller. Segons l'entitat, "gaudiran de tracte prioritari, m�ltiples avantatges i la garantia de qualitat i professionalitat del taller col laborador". Per M � Dolores Dancausa, consellera delegada, "�s una mostra m�s de la nostra preocupaci� per oferir el millor i m�s complet servei, amb l'�nic objectiu de facilitar totes les gestions als nostres clients".

La integraci� d'Atradius dispara la recaptaci� de Catalana

2009-01-22T09:00:00+01:00

Grup Catalana Occident va recaptar 3.392 milions d'euros en 2008, un 62,8% m�s que el 2007. Aquest important augment es deu sobretot a la incorporaci� al grup de les dades d'Atradius, 2n operador mundial de Cr�dit. Les primeres van ser 3.232 milions d'euros, un 58,4% m�s. D'aquests, 1.537 milions van ser en Cr�dit, 262,2% m�s; 661 milions, en Vida, amb un 12,4% m�s; 441 milions, en Autos, amb una caiguda del 1,4%, i 368 milions, en Multirisc , que va cr�ixer un 4%. Les aportacions netes a Fons d'Inversions es van reduir en 19 milions, mentre que les aportacions a Plans de Pensions, amb 81 milions, repeteixen la xifra de 2007.

Nationale Suisse presenta la seva oferta 2009 als Mediadors

2009-01-22T09:00:00+01:00

Nationale Suisse Espanya va presentar la seva nova estrat�gia comercial i gamma de productes 2009 el 14 i 15 de gener a Madrid i Barcelona, respectivament. Ambd�s actes, que van comptar amb una nodrida pres�ncia de Mediadors i de representants de la seva oficina central a Basilea (Su�ssa), van presentar productes d'Autos, Llar, Negocis, Pimes, Embarcacions d'Esbarjo i Accidents. Tamb� es van exposar els productes especialitzats d'Art, Enginyeria i Transport.

La DGSFP deixa clares les limitacions mercantils dels Agents

2009-01-22T09:00:00+01:00

La web de la DGSFP va publicar tres nous criteris sobre Agents Exclusius. En el primer, adverteix que la seva activitat mercantil no encaixa ni en les funcions ni amb la finalitat dels Col�legis Professionals, entitats que no poden realitzar activitats mercantils o industrials. Tamb� diu que un Agent Exclusiu incorrer� en falta molt greu si participa en una Societat d'Ag�ncia Vinculada per realitzar activitat de Mediaci� com Agent Vinculat amb altres asseguradores, a trav�s de persona interposada, per eludir les limitacions dels art. 13 i 14 de la Llei de Mediaci�.

Veure criteri aqu�

En el segon, insisteix que no �s possible que un Agent Exclusiu promogui la contractaci� d'assegurances per compte d'altres Mediadors ni realitzi treballs de captaci� de clients a favor d'aquests i tamb� aclareix q�estions sobre l'asseguran�a de RC.

Veure criteri aqu�

Per �ltim, la DGSFP detalla els requisits de formaci� que s'exigeixen a una Societat d'Ag�ncia Exclusiva, constitu�da per dos socis, que al seu torn constitueixen tot el personal de la societat.

Veure criteri aqu�

Reglament de la Llei de Responsabilitat Mediambiental

2009-01-15T09:00:00+01:00

El BOE va publicar el RD 2090/2008 que aprova el Reglament de Desenvolupament Parcial de la Llei 26/2007 de Responsabilitat Mediambiental, que entra en vigor el 23 d'abril. La norma aclareix com calcular la garantia financera obligat�ria que cobreix la responsabilitat mediambiental, l'an�lisi de risc ha de ratificar per un organisme acreditat. A m�s, fixa les funcions del Fons de Compensaci� de Danys Mediambientals del Consorci de Compensaci� d'Assegurances i el rec�rrec sobre primes que estableix la DGSFP.

Autoritzacions de la DGSFP

2009-01-15T09:00:00+01:00

El BOE del 13 de gener inclou les autoritzacions de la DGSFP a la fusi� per absorci� de Mapfre Agropecuaria per Mapfre Empreses; l'ampliaci� de l'autoritzaci� a M�tua de Tenerife per operar en RC Vehicles Mar�tims, Lacustres i Fluvials; la revocaci� de l'autoritzaci� a Assegurances Generals Rural a Vehicles Ferroviaris, Aeris, Mar�tims, Lacustres i Fluvials. A m�s, recull l'extinci� i cancel�laci� del Registre d'entitats de la Mutualitat de Previsi� Social Ajuda M�tua a l'Orfenesa San Carlos i la Resoluci� de la DGSFP per la qual es fa p�blica l'aprovaci� per l'�rgan de control de Liechtenstein de la cessi� de cartera de Novista Insurance AG a Novista Insurance Limited (Gibraltar).

Europea renova Business Star

2009-01-15T09:00:00+01:00

Europea d'Assegurances va renovar el seu producte Business Star, que cobreix viatges d'empresa, augmentant el capital de despeses m�diques per a viatgers freq�ents i creant un lloc a Internet adre�at a Corredors. Tamb� facilita la contractaci� a col�lectius que viatgen sovint i incorpora cobertures com a despeses per anul�laci� i per interrupci� del viatge iniciat, o accidents a mitj� de transport.

Les Forces Armades continuaran amb Caser

2009-01-15T09:00:00+01:00

El Ministeri de Defensa ha renovat el contracte de Vida i Accidents per als membres de les Forces Armades amb Caser per 9 milions d'euros.

El Pla de Pensions de Telef�nica es persona contra Lehman

2009-01-15T09:00:00+01:00

Segons publica Expansi�n, el Pla de Pensions d'empleats de Telef�nica, gestionat per Fonditel, s'ha personat en el concurs de creditors de Lehman Brothers als EUA. El fons havia invertit 80 milions d'euros en el moment de la fallida del banc el setembre passat, el que suposa el 2 % de la inversi� total del Pla que va ser de 3.669 milions a finals d'aquest mes.

Mapfre inverteix en Pepecar

2009-01-15T09:00:00+01:00

Mapfre, a trav�s de la societat Ibericar que comparteix amb el grup portugu�s Salvador Caetano, prendran el 50% de l'empresa de lloguer de cotxes Pepecar, gr�cies a un acord amb el seu actual propietari el grup tur�stic Globalia. L'operaci� es concretar� a trav�s d'una ampliaci� de capital.

S&P puja les qualificacions de Zurich Espanya

2009-01-15T09:00:00+01:00

Standard & Poor's va incrementar la qualificaci� credit�cia i de fortalesa financera de Zurich Espanya Des d'A + a AA-, amb perspectiva estable. Tamb� fixa l'estatus de la companyia com "core" per Zurich Financial Services. Per Jorge Calbet, CFO de Zurich Espanya, El canvi "confirma l'�xit del nostre esfor� en aconseguir una major fortalesa financera a trav�s de l'excel�l�ncia operativa; diversificaci� de la cartera de riscos i forta disciplina, buscant sempre el creixement rendible".

Nous productes de DKV i Previsi� Mallorquina

2009-01-15T09:00:00+01:00

DKV. Llan�a DKV Renda Dona, asseguran�a pensada per mestresses de casa que cobreix situacions en les quals no poden afrontar les seves tasques quotidianes per malaltia o accident. Aix�, assegura el seu treball a la llar amb una cobertura similar a la d'altres professions. En cas de malaltia o accident, preveu aportaci� econ�mica per a que alg� faci les tasques habituals de la llar. A m�s, la indemnitzaci� es d�na per avan�at, per cobrir econ�micament el seu per�ode d'inactivitat. Contempla invalidesa temporal i inclou assist�ncia m�dica il�limitada per accident, amb cobertures com revisi� ginecol�gica anual gratu�ta i indemnitzacions per cirurgia est�tica reparadora, mort o invalidesa permanent.

A m�s, DKV ha creat el Pla de Protecci� per Aut�noms amb noves assegurances pensades per a les necessitats d'aquest col lectiu. Les noves p�lisses DKV Renda cobreixen per�odes d'interrupci� d'activitat laboral per malaltia o accident, i supleixen la manca de no rebre ingressos habituals en aquell temps, amb indemnitzaci� di�ria per dia d'inactivitat laboral i opci� de triar de manera flexible la quantitat a percebre durant la incapacitat per malaltia, accident, situacions derivades d'embar�s, part i les seves complicacions, avortament, adopci� o hospitalitzaci�. Opcionalment inclou altres garanties. Segons l'entitat, t� condicions molt avantatjoses amb restriccions de vig�ncia molt baixes i cap en cas d'incapacitat per accident. En cas de baixa prolongada, es poden rebre pagaments per avan�at.

Ambd�s productes incorporen el paquet de servei de salut de DKV;� la seva L�nia M�dica 24 hores, 2a opini� m�dica internacional per malaltia greu, cirurgia ocular refractiva l�ser, descompte de fins a un 20% en tractaments d'infertilitat i reproducci� assistida i programa de deshabituaci� tab�quica.

Previsi� Mallorquina. Coincidint amb el seu 40 aniversari en el ram de malaltia, llan�a una nova Asseguran�a de baixa per malalties greus, un producte m�s simple i amb un menor cost amb el que cobreixen infart, c�ncer, trasplantaments, Parkinson i esclerosi m�ltiple, entre d'altres sup�sits. Segons l'entitat "amb aquesta asseguran�a dotem a la Mediaci� d'una alternativa m�s per oferir als seus clients una major gamma dels nostres productes, fruit de la nostra especialitzaci� a un preu m�s ajustat". L'asseguran�a tindr� complements com subsidi per accident per qualsevol causa, per hospitalitzaci� per malaltia greu i per hospitalitzaci� derivada d'accident.

Resultats a 2008 de DAS Internacional i Banesto

2009-01-15T09:00:00+01:00

DAS Internacional. Va obtenir el 2008 un creixement de primes del 10,6%, assegurant a m�s de 2.100.000 clients. Segons l'entitat, la seva especialitzaci� en Defensa i Reclamaci� i el seu lideratge en el producte d'Impagament de Lloguers, li permet continuar amb el seu desenvolupament en el canal de la Mediaci�, que "seguir� sent la seva aposta fonamental en els propers exercicis", aplicant tant la seva "know how" com els seus recursos al desenvolupament de nous productes i a la implantaci� de millores en el seu web per Mediadors "DAS Directe".

Banesto. Els seus ingressos per activitat asseguradora (comissions i serveis) van suposar 108,2 milions d'euros en 2008, el que representa un avan� del 12,9% sobre 2007.

Acord de Bancaja i Groupama en Llar

2009-01-15T09:00:00+01:00

Bancaja i Groupama van signar un acord d'exclusivitat per 10 anys per distribuir assegurances de Llar de Groupama a la xarxa de la caixa. Ambdues companyies col�laboren des de 2001, "el que ha perm�s a Bancaja recaptar 46 milions d'euros en Llar, amb prop de 300.000 p�lisses". Segons Jos� M � Lej�rraga, responsable de Bancaja BancaSeguros, "amb aquest acord avancem en les garanties ofertes al client, optimitzant la qualitat del servei en Llar. Valorem l'estabilitat i solv�ncia d'un soci estrat�gic de la dimensi� de Groupama". Per Jean Fran�ois Lemoux, director general Internacional de Groupama, "estem molt satisfets d'un acord que permet consolidar la relaci� amb una entitat clau del sector bancari espanyol. Suposa un �xit per Groupama que, des de fa anys, presenta un important creixement i �s un pilar principal del nostre creixement internacional". Groupama canalitza el 20% de la seva activitat en bancassegurances.

Extremadura subvenciona amb 14 milions l'Asseguran�a Agr�ria

2009-01-08T09:00:00+01:00

La Comunitat d'Extremadura subvencionar� amb 14 milions d'euros les primes de les Assegurances Agr�ries aquest any, el que suposa un increment del 30% respecte a 2008. Segons el Govern extremeny, "les assegurances agr�ries s�n un instrument fonamental de solidesa econ�mica i social, ja que garanteixen l'estabilitat de les rendes agr�ries i la continu�tat de cultius, reduint incerteses i riscos en el sector�. Les subvencions s�n compatibles amb les de l'Estat.

Zurich destaca la seva forta progressi� en els r�nquings

2009-01-08T09:00:00+01:00

Zurich Espanya ha destacat la seva forta progressi� en els r�nquings asseguradors de ICEA, despr�s d'ascendir en el tercer trimestre a la segona posici� en Vida i a la tercera en el r�nquing general. Segons Lu�s Badrinas, CEO de Zurich Vida, "les adquisicions del 50% de les asseguradores de 3 importants entitats financeres espanyoles -Banc Sabadell, Caixa Sabadell i Caixa Navarresa-; la important transformaci� que la companyia desenvolupa els darrers anys; la diversificaci� de producte; capil�laritat geogr�fica de la xarxa, i constant esfor� per anticipar-se al mercat, han estat determinants per a arribar a aquestes posicions". Per la seva banda, Juli�n Lopez Zaballos, CEO del grup a Espanya, destaca que "l'evoluci� molt positiva de les nostres primes en 2008 i la posici� en els r�nquings, ens reafirma en la nostra estrat�gia de creixement rendible i ens confirma com grup capdavanter del mercat espanyol, demostrant com la nostra matriu aposta fortament per Espanya".

DKV assegura al primer nad� nascut en 2009

2009-01-08T09:00:00+01:00

DKV va fer un regal molt especial a la primera nena de l'any i a la seva mare, cuidant de la seva salut durant tot 2009. Aix�, assegura de forma totalment gratu�ta la salut del primer beb� nascut en 2009 i la seva mare, "amb acc�s als millors especialistes, mitjans complementaris de diagn�stic i tractaments m�dics inclosos en la Xarxa DKV de Serveis Sanitaris, per a viure el primer any de vida del petit amb la tranquil�litat de disposar de la millor assist�ncia m�dica". A m�s, podran gaudir de serveis exclusius com la L�nia M�dica Pedi�trica 24 hores, amb un professional m�dic de confian�a a la seva disposici� tot el dia, o la L�nia M�dica de l'Embar�s, per a resoldre qualsevol dubte de forma c�moda i r�pida. L'entitat ha decidit tamb� regalar a totes les dones embarassades en 2009 el Diari DKV per a Mares, que poden sol�licitar en el 902 499 350 abans del 31 de gener.

Nous productes d'AXA, MGS i Bancaja

2009-01-08T09:00:00+01:00

AXA. Va llan�ar una asseguran�a de RC Contractual per a Transportistes Professionals per a protegir totalment el seu patrimoni davant eventuals reclamacions per deterioraci�, destrucci� o robatori de mercaderies. Amb el producte, el transportista paga nom�s pel que necessita, ja que la p�lissa permet una combinaci� de cobertures en funci� dels riscos que vol cobrir amb un sol contracte. El paquet b�sic inclou RC contractual per danys materials a la mercaderia de la qual el transportista �s civilment responsable per un preu des de 90 euros anuals. El producte permet a m�s optar per altres dues modalitats i diversos paquets de garanties que obren un ventall de possibilitats perqu� els transportistes, especialment aut�noms i micropymes, contin amb protecci� financera completa espec�fica a la seva activitat. Inclou, per exemple, possibles danys causats a tercers, p�rdua econ�mica de mercaderia, reclamacions per retards en lliuraments, danys en c�rregues i desc�rregues, avaries en les m�quines frigor�fiques i altres riscos extraordinaris. Espanya conta amb m�s de 230.000 transportistes aut�noms.

M�tua General d'Assegurances. Va llan�ar Multiauto Comercial, adre�at a l'assegurament de derivats de turisme, furgonetes i camions de menys de 3.500 Kg., independentment de l'�s al que vagin destinats. Segons l'entitat, la seva gran flexibilitat permet ajustar el preu a la realitat de cada risc, amb "importants descomptes per als bons conductors". Tamb� existeixen un ampli ventall de garanties opcionals; possibilitat d'ampliar cobertures amb la contractaci� d'Auto Pack (millora en les cobertures del vehicle: danys per pedra, atropellament d'animals, furt, millora en la valoraci� del vehicle,... ), i Personal Pack (millora en cobertures de persones: protecci� jur�dica, accidents del conductor, cobertures com ciclista o vianant, RC privada, insolv�ncia de tercers...). Finalment, en el marc de l'acord entre la m�tua i Detector, els clients d'aquesta asseguran�a gaudiran de condicions m�s avantatjoses i importants descomptes en la garantia de robatori: "Tot aix� fa del producte una asseguran�a diferenciada i altament competitiva".

Bancaja BancaSeguros. Va llan�ar un producte que garanteix el cobrament d'una indemnitzaci� de fins a 300 euros diaris, en cas de malaltia o accident que impedeixi el desenvolupament de l'activitat professional de forma temporal. Va adre�at a aut�noms que vulguin compensar la totalitat o part de la disminuci� dels seus ingressos per malaltia o accident que no els permeti treballar. Les indemnitzacions s�n les seg�ents: Per malaltia i accident: Des de 25 fins a 300 euros diaris. Per a treballadors per compte ali�: 30 euros diaris; per a aut�noms: 300 euros diaris (en funci� de professi� i franqu�cia). Hi ha 2 opcions de franqu�cia i possibilitat de fraccionar la prima anual, semestral o trimestralment.

Receptes d'AIPS per a superar la crisi

2009-01-08T09:00:00+01:00

En el darrer butllet� d'AIPS, el seu president, V�ctor Surribas, detalla algunes receptes per a sortejar de la millor forma possible la crisi. S�n aquestes:

- Reducci� de costos: "Eliminar despeses sup�rflues en tel�fon, celebracions, etc., si pot ser sense acomiadaments, que nom�s generen m�s crisi".

- Centrar-se en el benefici net i no en volum de primes: "Buscar rendibilitat m�s que volum".

- El cobrament d'honoraris per assessorament i comissions per distribuci�.

- Negociar bons preus amb les entitats: "En �poca de crisi el client busca m�s que mai preu".

- Pol�tica comercial agressiva.

- Ajudes de l'Administraci�, "facilitant finan�ament o amb aportacions a fons perdut o a molt baix inter�s, i no m�s preocupacions (com les inspeccions) que nom�s incrementen la dif�cil situaci� que travessen les Pymes com les nostres, per a aix� seguir generant ocupaci�".

Inverco creu marginal l'impacte en Pensions del cas Madoff

2008-12-23T09:00:00+01:00

Inverco considera que el cas Madoff t� un "impacte marginal" en la situaci� patrimonial dels Fons de Pensions espanyols, ja que nom�s 9 Plans de Pensions (que representen tan sols el 3 per mil dels 2.969 Plans existents) estan contaminats per aquestes inversions. Els actius invertits per aquests Plans en Madoff sumen 36 milions d'euros, el 0,045% del patrimoni total dels Fons a Espanya.

El benefici de l'Asseguran�a cau un 16% fins a setembre

2008-12-23T09:00:00+01:00

ICEA xifra en 2.853 milions d'euros el resultat de l'Asseguran�a fins a setembre, el que suposa un descens del 16% enfront del d'un any abans. La causa est� en els 6.277 milions de provisions de les entitats destinades a cobrir minusvalideses per inversions. Les majors reculades es produ�xen en el benefici de Vida (745 milions) que cau un 30%, i en el d'Autos (806 milions), que baixa un 26%. Per contra, Multirriscos i Salut augmenten el seu benefici gaireb� en un 8%, sumant entre ambd�s 741 milions. La sinistralitat en No Vida va cr�ixer lleugerament per sobre del punt i mig, fins a situar-se en el 70,4% de les primes, encara que en Autos tot just es va moure el percentatge.

Els conductors espanyols no coneixen les regles de tr�fic

2008-12-23T09:00:00+01:00

La majoria dels conductors espanyols no coneix quins s�n els l�mits de velocitat ni d'alcohol perm�s al volant, segons l'avan� de l'I Estudi Internacional del Grup AXA sobre h�bits de conducci�, que recull les impressions 8.000 conductors de 10 pa�sos europeus. Segons l'enquesta, els conductors espanyols s�n els que tenen un coneixement m�s baix sobre la velocitat m�xima a la qual poden circular en carretera convencional amb nom�s el 42% d'encerts. Aix�, 6 de cada 10 conductors espanyols no sap que no pot circular a m�s de 100 km/h en carretera convencional i nom�s 1 de cada 3 encerta en el l�mit legal d'alcohol per a poder conduir. A m�s, els conductors espanyols no consideren comportaments molt perillosos conduir sota els efectes de l'alcohol ni l'exc�s de velocitat; ocupant el 6� i 8� lloc respectivament entre els 10 comportaments considerats m�s perillosos al volant. El comportament m�s perill�s �s l'avan�ament en l�nia cont�nua, seguit de conduir sense respectar la dist�ncia de seguretat i fer-lo sense el cintur� de seguretat

Caser constata una mentalitat poc estalviadora

2008-12-23T09:00:00+01:00

Caser va presentar el seu I Observatori de Pensions, segons el qual la confian�a dels espanyols en el sistema p�blic de pensions, la seva impressi� sobre l'edat adequada per a comen�ar a estalviar i l'endeutament que mantenen, s�n els frens a l'estalvi. Aix�, nom�s el 39% estalvia per a la seva jubilaci�. Del 61% restant, m�s del 55% creu que no �s necessari perqu� "per a aix� existeixen les pensions de la Seguretat Social". No obstant aix�, el 56% dels no estalviadors pensen que aquestes pensions baixaran o fins i tot desapareixeran i que, d'arribar a cobrar-les, la seva quantia ser� baixa o molt baixa. No obstant aix�, tan sols un 11% considera que el Sistema P�blic seguir� igual o millor en el futur. A m�s, el 36% decideix no estalviar per motius d'edat (el 19% es considera massa jove i el 17%, per creure que �s massa major). Els quals no estalvien, prefereixen destinar els diners a l'adquisici� d'altres b�ns.

Detector estalvia al sector 24 milions en indemnitzacions

2008-12-23T09:00:00+01:00

Segons un informe de Detector, al Nadal es roben m�s de 400 vehicles al dia, sent aquestes Festes al costat de l'estiu quan m�s substraccions es produ�xen, "sobretot per l'acumulaci� de vehicles en zones comercials i les neglig�ncies dels conductors, que en aquestes dates es relaxen". Les comunitats m�s afectades s�n Madrid, Catalunya, Val�ncia i Andalusia, i els vehicles preferits pels lladres, BMW, Toyota, Audi i Mercedes. Detector aconsella tancar sempre el vehicle amb la clau i fer menys �s del comandament a dist�ncia; aparcar el cotxe en un garatge en comptes del carrer i, sobretot, no deixar-lo en zones fosques o poc il�luminades. Tamb� aconsellen no deixar gens de valor a la vista. 2008 ha estat un any ple d'�xits per a Detector, ja que ha aconseguit recuperar m�s de 11 milions d'euros en vehicles robats, millorant les xifres de 2007, amb el que les asseguradores s'han estalviat m�s de 24 milions d'euros en indemnitzacions.

Caixa Manresa crea una entitat de No Vida

2008-12-23T09:00:00+01:00

Caixa Manresa ha constitu�t Caixa Manresa Generals Companyia d'Assegurances, amb un capital de 9 milions d'euros, segons va avan�ar Expansi�n. La caixa ja conta amb Caixa Manresa Vida i Caixa Manresa Operador d'Assegurances. Aix� mateix, al juliol va cedir la seva cartera d'assegurances col�lectives de jubilaci� a Caser, ja que la caixa considera que la rendibilitat d'aquest negoci est� lligada a la gesti� d'un volum important de clients.

AXA i Caser s'adjudiquen el programa de Renfe

2008-12-23T09:00:00+01:00

Renfe ha adjudicat el concurs del seu programa assegurador per als pr�xims 4 anys a AXA i Caser, per una prima total de 16,9 milions d'euros. AXA Corporate Solutions Assurance es queda amb RC Patronal, RC de Maquin�ria i RC Professional, per 10,1 milions. Cayetano Ram�rez, director general, es va mostrar satisfet per "la decisi� de Renfe de continuar confiant en la solidesa financera i en la qualitat del nostre servei els pr�xims quatre anys". Per la seva banda, Caser, a trav�s del Negoci Agents i Corredors, cobrir� l'Asseguran�a Obligat�ria de Viatgers per 6,8 milions, que assegura en Accidents a 500 milions de persones a l'any. Aquesta part del programa inclou aquesta vegada la cobertura als professionals del ferrocarril, la de sinistres en les estacions de rodalia, l'actualitzaci� de les indemnitzacions i l'ampliaci� de dies d'assist�ncia sanit�ria. Segons Ignacio Mart�n, director d'Agents i Corredors de Caser, "la nostra experi�ncia en assegurament de viatgers ha perm�s desenvolupar una exclusiva eina tecnol�gica per a la gesti� d'aquestes assegurances".

Fusi� de M�tua General d'Assegurances i Euromutua

2008-12-23T09:00:00+01:00

Els Consells de M�tua General d'Assegurances i de Euromutua han culminat l'acord per a fusionar ambdues entitats, despr�s d'un per�ode d'acostament i negociaci� en el qual van constatar la seva "voluntat de desenvolupar un projecte empresarial com� que els permeti millorar la seva posici� competitiva i avan�ar en la qualitat del servei al mutualista". Segons fonts d'ambdues m�tues, "la plena coincid�ncia en la seva filosofia empresarial i la complementarietat de les seves xarxes de distribuci� facilitaran la r�pida integraci� de les dues organitzacions". L'entitat resultant disposar� d'un patrimoni de m�s de 125 milions d'euros; una xarxa de 160 sucursals i 350 milions d'euros de cartera, el que la situa entre les 30 primeres entitats del sector per facturaci�. A m�s, el seu super�vit de marge de solv�ncia superar� els 300 milions i les plusv�lues t�cites, els 250 milions.

L'operaci� ha de ser ratificada per les assemblees de mutualistes d'ambdues, que es celebraran en el primer semestre de 2009. Els Consells de M�tua General d'Assegurances i Euromutua volen "compartir amb tots les seves mutualistes, col�laboradors, Mediadors i empleats la satisfacci� per l'acord arribat, que ser� benefici�s per a tots i que refor�a la vocaci� d'ambdues de perman�ncia, proximitat i millora cont�nua".

Asseguradores i fons, implicats en l'estafa "Madoff"

2008-12-18T09:00:00+01:00

Pedro Solbes, vicepresident del Govern, va anunciar que, almenys 3 asseguradores espanyoles i 9 fons de pensions, tenen inversions en la descomunal estafa "Madoff", amb un volum exposat d'uns 38 milions d'euros (2 milions les asseguradores i 36 milions els fons). Solbes considera que aquesta exposici� �s "petita" i fins i tot Miguel �ngel Fern�ndez Ord��ez, governador del Banc d'Espanya, la qualifica de "rid�cula". En qualsevol cas, DGSFP, Banc d'Espanya i CNMV tenen tamb� obertes sengles investigacions per si hagu�s m�s afectats.

Tamb� Pilar Gonz�lez de Frutos, presidenta de Unespa, es va referir a l'estafa assenyalant que el risc de la inversi� de productes asseguradors, excepte en Unit-linked, ho suporten les asseguradores, pel que els asseguradors o part�cips en fons no es veuran directament afectats per l'exposici�. A m�s, va matisar que encara no es coneix realment quin tipus d'inversions estan exposades, si s�n de productes o inversions pr�pies de les asseguradores.

AIG Europe llan�a "APAP Protector"

2008-12-18T09:00:00+01:00

AIG Europe va llan�ar "APAP Protector", que ofereix protecci� a autoritats i personal de les administracions p�bliques davant reclamacions de responsabilitat. �s una p�lissa dissenyada per a l'entorn legal espanyol, on les autoritats o personal de l'administraci� (ja siguin funcionaris, empleats, c�rrecs electes o pol�tics) se'ls pot reclamar indemnitzacions de danys i perjudicis per ra� del seu c�rrec, per part de ciutadans o entitats, per la pr�pia Administraci� o fins i tot companys. La p�lissa no nom�s cobreix les despeses de defensa jur�dica i investigaci�, sin� que assumeix les indemnitzacions cobertes i fins i tot els costos d'acudir a professionals de la comunicaci� per a mitigar el dany a la seva imatge. Inclou acc�s a experts advocats del despatx G�mez-Acebo & Pombo. Per a Alvaro Mengotti, director general, "�s el resultat d'un gran treball intern d'innovaci� amb el qual pretenem oferir valor amb solucions a mida. �s un producte revolucionari que ens permet crear un nou espai de mercat".

Surne llan�a la seva campanya "Surnepensi�n EPSV"

2008-12-18T09:00:00+01:00

Surne ha llan�at la seva nova campanya de "Surnepensi�n EPSV", on el missatge t� com objectiu recordar als posse�dors del seu EPSV el cap d'any com data l�mit per a les seves aportacions i, al mateix temps, animar als inversors que busquin bona rendibilitat i seguretat, a m�s d'un important desgravament fiscal a informar-se sobre el producte. Aquest any, la campanya conta amb Txus Vidorreta com a eix central. L'entrenador del Bilbao Basket, un any m�s se suma a la rendibilitat i la seguretat que li ofereix Surnepensi�n. Per altra banda, seguint la l�nia de suport a l'esport, Surne ha patrocinat el I M�ster de Tennis de Bilbao entre el 12 i el 14 de desembre en el Pavell� de La Casella de Bilbao, que va contar amb figures del tennis nacional (Juan Carlos Ferrero, David Ferrer, Fernando Verdasco, Tommy Robredo i Nicol�s Almagro, entre altres) i va reunir a 15.000 persones. El guanyador va ser Verdasco.

DKV posa en funcionament el nou Hospital de D�nia

2008-12-18T09:00:00+01:00

El nou Hospital de D�nia, gestionat per Marina Salut, participada en un 65% per DKV i en un 35% per Ribera Salut (Bancaixa i CAM), va obrir les seves portes per a donar servei al Departament 13 de l'Ag�ncia Valenciana de Salut en el marc d'una concessi� administrativa; comen�ant les seves consultes externes en Radiodiagn�stic i Laboratoris. Poc a poc, s'aniran traslladant tots els serveis de l'antic hospital a les noves instal�lacions, l'adaptaci� de les quals va suposar m�s de 100 milions d'euros. Est� previst que doni servei a m�s de 200.000 usuaris -300.000 a l'estiu-; les seves instal�lacions ocupen 42.500 m� i disposa de 280 llits.

Per altra banda, Fundaci� Empresa i Societat va recon�ixer a DKV per la seva integraci� de persones discapacitades. DKV �s la cinquena millor empresa segons el r�nquing de la Fundaci�, i l'�nica asseguradora que apareix entre les deu primeres per la seva labor en integraci� laboral i en el finan�ament de projectes dirigits a col�lectius desfavorits.

Reale guanya un 27,4% m�s fins a setembre

2008-12-18T09:00:00+01:00

Reale Assegurances Generals va tenir un benefici net de 35,9 milions d'euros fins a setembre, un 27,4% m�s que un any abans. Les primes es van elevar a 551,7 milions, un 5% m�s, amb pujades del 4,7% en Actuacions, fins als 360,9 milions, i del 5,5% en Diversos, fins als 190,8 milions. La sinistralitat es va reduir en 5,4 punts i el r�tio combinat va ser del 91,7%, amb una millora de 3 punts. L'entitat t� una quota de mercat del 2,3% en No Vida; del 3,8% en Actuacions (9� lloc en el R�nquing Actuacions) i del 3,1% en Multiriscos.

Zurich i Pelayo signen un acord en gesti� de sinistres

2008-12-18T09:00:00+01:00

Zurich i Pelayo signen un acord per a solucionar el 100% de reclamacions per danys materials per accidents de tr�fic en els quals estiguin implicats assegurats d'ambdues. Segons les signants, "es tracta d'una iniciativa pionera en el sector, ja que �s el primer acord integral que es signa entre dues asseguradores i suposa una enorme millora en l'atenci� al client en un moment sensible: despr�s de patir un sinistre". L'acord d�na un pas m�s en la gesti� de sinistres amb una resposta en tot el que quedi fora de l'�mbit d'aplicaci� dels convenis sectorials de tramitaci�, CICOS i SDM, o en els casos que queden esgotades les vies de resoluci� de conflictes que preveuen. Zurich i Pelayo sostenen que aquesta simplificaci� de processos de gesti� de sinistres ser� molt beneficiosa per als Mediadors d'ambdues, "reduint tasques administratives i atorgant-los m�s temps per a la gesti� de les necessitats dels seus clients". Aix� mateix, evitar� la judicializaci�n dels accidents en la pr�ctica totalitat de casos, articulant un sistema en el qual prima l'atenci� efica� a l'assegurat i garantint la compensaci� econ�mica entre les companyies signants. L'aplicaci� d'aquest acord nom�s vincula a les entitats i no als assegurats: Si no est� d'acord, podr� acudir a la via judicial.

Les Assegurances Agr�ries comptaran amb 287,9 milions en 2009

2008-12-11T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres del passat divendres va aprovar el Pla d'Assegurances Agr�ries Combinades de 2009, al que el Ministeri de Medi ambient, Mitj� Rural i Mar� destinar� 287,9 milions d'euros, dels quals 280,78 milions seran subvencions a agricultors i ramaders de part de les primes. La subvenci� mitja ser� del 37,4% de les primes, encara que pot augmentar amb subvencions auton�miques complement�ries. Entre les novetats del Pla estan la inclusi� de cobertura de Danys per fauna silvestre; cobertura del cop de calor en produccions tropicals i subtropicals, i la p�lissa combinada d'hortalisses a Can�ries. Tamb� es revisen els criteris de determinaci� de la indemnitzaci� en despeses de salvament per danys a hivernacles i es revisaran els rendiments m�xims asegurables en el olivar. A m�s, estendr� la nova garantia per a vinyers de caracter�stiques espec�fiques al vinyer de Can�ries i inclour� la garantia de compensaci� per danys per influencia aviar i per malaltia de Newcastle en bestiar aviar de carn i posada. Finalment, incorpora la ra�a pura gallega a l'asseguran�a d'explotaci� de bestiar equ� i la millora de les garanties de sanejament ramader en explotaci� de bestiar bov�, ov� i capr�.

Grup Pelayo guanya 12 milions fins a setembre

2008-12-11T09:00:00+01:00

El Grup Pelayo va tenir un benefici net de 11,9 milions d'euros fins a setembre, un 23% menys que un any abans, degut "a la provisi� per p�rdues de la filial immobili�ria Pinesa, donada la negativa evoluci� del mercat immobiliari". El rati combinat del grup va millorar 2,9 punts, fins a situar-se en el 93,6%. La facturaci� del grup va sumar 425 milions, un 0,7% menys, malgrat que les p�lisses d'Autos van cr�ixer un 2,1% i les de Llar, un 6,3%. Segons l'entitat, la lleu caiguda de primes i la pujada de p�lisses es deu a "la caiguda que est� experimentant la prima mitja com a conseq��ncia de la situaci� econ�mica". Per entitats, Pelayo M�tua d'Assegurances va recaptar 394,4 milions, amb un increment del 17,4% que inclou el negoci de Munat ja integrat. Pelayo Mondiale Vida va facturar un 5,1% m�s, fins als 31,3 milions. Segons fonts del grup, la seva estrat�gia, condicionada per la situaci� econ�mica, se centra en "mantenir facturaci� i resultats, diversificar el negoci, millorar l'efici�ncia en gesti� de costos i fidelizar clients. Tot aix�, sense perdre de vista, el gran objectiu de posicionar-nos com l�ders en qualitat percebuda en el sector assegurador".

Liberty i la Federaci� d'Automobilisme renoven el seu acord

2008-12-11T09:00:00+01:00

Jos� M� Dot, president de Liberty i Carlos Gracia, president de la Real Federaci� Espanyola d'Automobilisme (R.F.I. de.), van rubricar l'acord pel qual l'asseguradora cobrir� per vint� segon any totes les competicions de la Federaci� i als seus participants, amb una p�lissa d'Accidents que inclou la Llic�ncia i cobertures superiors a les exigides per la Llei de l'asseguran�a obligat�ria esportiva. A m�s, Liberty seguir� patrocinant les activitats de la R.F.I. d'Aut., i sent la seva Asseguradora Oficial. Gracia va destacar "els grans beneficis que reporta aquesta col�laboraci� als federats, amb un servei integral als esportistes", mentre que Dot va assenyalar que "aquesta renovaci� ens vincula una vegada m�s amb el m�n de l'autom�bil, la nostra l�nia de negoci m�s important".

Cesce donar� suport la internacionalitzaci� de les Pymes catalanes

2008-12-11T09:00:00+01:00

Juan M� Nin, director general de "la Caixa"; Joaqu�n de la Herr�n, director general de Cesce, i Josep Gonz�lez, president de Pimec, van signar un acord per a facilitar la internacionalitzaci� de les Pymes catalanes, impulsant la detecci� de nous mercats on comercialitzar una part significativa de la seva producci�. Gr�cies al conveni, aquestes empreses podran minimitzar els riscos que assumeixen en l'exterior i obtenir millor finan�ament per a aquestes operacions, millorant la seva situaci� de liquiditat i contant amb informaci� m�s completa i actualitzada sobre mercats exteriors. Tamb� contempla la formaci� perqu� les empreses puguin sortir als mercats internacionals amb major probabilitat d'�xit. Segons els signants, en l'acord, ha estat decisiva la participaci� de les tres entitats en la Comissi� Internacional de Pimec, en la qual s'analitzen les necessitats de les Pymes en la seva internacionalitzaci�.

Cesce posa a la disposici� de les Pymes catalanes un servei integral d'assegurament, especialment dissenyat per a les empreses que estan iniciant la seva activitat en mercats exteriors. Per la seva banda, "la Caixa" ofereix condicions preferents en productes i serveis relacionats amb el comer� exterior, i Pimec es compromet a difondre l'acord entre els seus associats.

Nova asseguran�a d'Avaria de Maquin�ria d'Asefa

2008-12-11T09:00:00+01:00

Asefa llan�a l'asseguran�a d'Avaria de Maquin�ria Construcci� amb cobertures adaptades a les necessitats d'empreses constructores i contractistes d'edificaci� i obra civil que desitgin assegurar danys i p�rdues materials soferts per m�quines assegurades com a conseq��ncia immediata i directa de causa accidental, sobtada i imprevisible. Entre les causes cobertes estan internes - curtcircuits, sobretensi�n, autocalentaments, errors de disseny, etc-; incendi per causes internes (inherents al seu funcionament) i externes, com robatori o esdeveniments naturals. L'asseguran�a compta amb Garantia b�sica, que cobreix danys per causes externes, incendi per causes internes i robatori (opcional) i Garantia b�sica plus, que cobreix Danys per causes internes. A m�s, inclou un paquet de garanties opcionals, que es poden contractar per al conjunt de la maquin�ria o per a cadascuna de les m�quines, i inclou garantia de Lloguer d'una m�quina de substituci� i franqu�cia del 5% del sinistre.

Aon i Allianz cobrixen a l'exc�s programes de RC

2008-12-11T09:00:00+01:00

Aon Risk Services i Allianz Global Corporate & Specialty han desenvolupat el producte "Double A Protect", soluci� asseguradora exclusiva que ofereix una capacitat addicional multi-l�nia a l'exc�s de fins a 25 milions d'euros amb un element de protecci� enfront d'insolv�ncies, per a "recuperar la confian�a en l'estabilitat dels programes d'assegurances a l'oferir protecci� enfront d'insolv�ncia d'asseguradores participants en programes d'assegurances de les empreses". El producte est� protegit per Allianz, qualificada amb doble A per Standard & Poor's i actua a l'exc�s dels programes de D&O i RC General de l'empresa podent estendre's retroactivament fins a 5 anys. La cobertura s'ofereix sobre la base de la data de reclamaci� del sinistre i est� disponible per a empreses de tots els sectors domiciliades fora d'EEUU, excepte institucions financeres. Segons Rafael Esteban, conseller delegat de Aon Espanya, "solucions com aquesta ens permeten donar resposta a les necessitats dels clients davant les turbul�ncies financeres". Para Andreas Berger, director general de Market Management i Comunicaci� de Allianz Global, "el nostre profund coneixement del risc ens permet crear una soluci� innovadora que ofereix estabilitat en un moment d'incertesa."

C.S.A.. incorpora a Giessa Corredoria

2008-12-11T09:00:00+01:00

C.S.A. ha incorporat a Giessa Corredoria, amb oficines a Mollerusa i T�rrega (Lleida). Aquesta �s la seva quarta incorporaci� aquest any a l'associaci�, complint el seu objectiu de creixement. C.S.A. valora "molt positivament" l'exercici actual, ja que el negoci gestionat per les seves 18 Corredories actuals es va incrementar un 32% respecte a 2007.

Constitu�da l'Associaci� de Corredors de Balears

2008-12-11T09:00:00+01:00

Palma de Mallorca va acollir el 5 de desembre l'acte protocol�lari de constituci� de l'Associaci� Independent de Corredors d'Assegurances de Balears (Aicab), organitzaci� sense �nim de lucre que integrar� a 17 Corredors i Corredories. Estar� presidida per Pedro Riutort i li acompanyen en l'Executiva Antonio Pascual, vicepresident; Jordi Garau, tresorer; i M�nica Pons i Jos� Vicente Isasa, vocals. L'Associaci� preveu arribar a els 30 membres en 2009 .

Nom�s el 12% dels Agents fa m�s de 100 p�lisses a l'any

2008-12-11T09:00:00+01:00

Els Agents Exclusius van gestionar el 29% del negoci assegurador de 2007, amb una quota del 39% en No Vida i del 16% en Vida, segons una enquesta de ICEA entre entitats que operen amb aquests Mediadors. No obstant aix�, es constata una gran atomitzaci�, ja que un 38% va vendre m�s d'una p�lissa al mes en 2007 i nom�s un 12% va superar les 9 p�lisses mensuals (m�s de 100 a l'any). L'enquesta tamb� constata que els Agents que han seguit un pla de carrera s�n m�s productius que la resta.

Suport del sector a la seguretat vial

2008-12-04T09:00:00+01:00

Unespa. Pilar Gonz�lez de Frutos, presidenta, va presentar el Premi de Seguretat Vial 2009, que va recaure en Aesleme, per les seves campanyes de prevenci� i sensibilitzaci� social "Et pot passar". Segons Antonio Huertas, president de la Comissi� d'Autos, els han concedit 50.000 euros valorant "molt especialment els resultats pr�ctics de la campanya i els seus efectes en la poblaci�". El 2on premi, dotat amb 40.000 euros, va anar per al grup d'investigaci� de Cibersomosaguas (UCM) i Farapi, que elabora un programa web per a interactuar amb els joves en el seu comportament com conductors. A m�s, Unespa va presentar l'estad�stica Taula VI, segons la qual nens i majors de 66 anys dupliquen el risc de sofrir seq�eles greus en accidents de tr�fic.

Apcas. Es va adherir a la plataforma "Posa-li fre", impulsada per Antena 3 TV, donant suport la demanda de senyalitzaci� dels anomenats punts negres de les nostres vies p�bliques. Segons Juan �ngel L�pez Rouco, president, "el servei que prestem a la societat amb aquesta implicaci� en seguretat vial, consisteix en la transmissi� dels nostres coneixements professionals a trav� s d'an�lisi de sinistres".

Lagun Aro. Pablo Mongelos, director general, i Anna M� Campo, presidenta de Stop Accidents, van signar un conveni de tres anys prorrogables pel qual es comprometen a treballar junts per a millorar la situaci� de les fam�lies i v�ctimes d'accidents de tr�fic.

Estad�stiques en el sector assegurador

2008-12-04T09:00:00+01:00

Impost sobre Primes. La recaptaci� de l'Estat a l'octubre va anar de 113 milions d'euros, 6,6% m�s. La recaptaci� acumulada des de gener �s de 1.261 milions, un 2,5% m�s.

Fons de Pensions. Segons Inverco, la seva rendibilitat mitjana va anar del 0,01% al novembre, amb la renda fixa com �nic actiu amb rendibilitat positiva, el 2%. La rendibilitat interanual se situa en el -9,03%, i l'acumulada en el que va d'any cau un 8,8.

Asseguran�a de Salut. Les seves primes van arribar en el tercer trimestre als 4.323 milions d'euros, un 8,4% m�s, segons ICEA. El major creixement es va produir en Reemborsament (11,1%), seguit d'Assist�ncia (8,3%) i Subsidis (5,6%). Els sinistres pagats van suposar 3.383 milions, un 8,5% m�s.

Retenci� en Vida. La retenci� mitja en l'asseguran�a de Vida Individual es va situar en 2007 en el 84%, segons ICEA. La caiguda de cartera fa que el 14% de les primes peri�diques s'anul�lin abans del primer any, percentatge en el qual el 7,5% es deu a rescats i el 4% es produeix per sense efectes i impagaments.

Corredors gallecs i catalans impulsen una plataforma comuna

2008-12-04T09:00:00+01:00

L'Associaci� Catalana de Corredors d'Assegurances (ACCA) i l'Associaci� Gallega de Corredors d'Assegurances (Agacose) van signar un acord per a compartir recursos i coneixement; executar projectes en com�; dissenyar estrat�gies comunes en q�estions que afectin a la professi�, i publicitar aquestes estrat�gies. Segons ambdues associacions; "davant la inexist�ncia d'una instituci� amb adequada representativitat al sector a nivell estatal, aquest Conveni �s la primera contribuci� per a crear una necess�ria agrupaci� d'associacions professionals de Corredors sense �nim de lucre". El Conveni no �s de car�cter tancat i es poden adherir altres associacions territorials.

Estad�stiques en el sector assegurador

2008-11-27T09:00:00+01:00

Asseguran�a d'Autos. Les seves primes van caure al setembre un 0,9% enfront de 2007, i els resultats de les seves inversions es van situar per sota del 5%, segons ICEA. En el primer semestre, el seu rati combinat va ser del 92,2%, enfront del 92% de 2007; i el seu resultat del 10,3%, un 2,1% menys que un any abans.

Venda per internet. Va canalitzar en 2007 aproximadament 294 milions d'euros de primes, un 27,3% m�s que un any abans, representant al voltant del 0,54% del total de primes, segons ICEA. En Nova producci� va arribar els 66 milions, en prop de 146.000 p�lisses. Les assegurances m�s demandades s�n Autos i Llar, amb el 86,5% i 10,5%, respectivament, del negoci per Internet.

Not�cies del Consorci, DGSFP, Enesa i Apcas

2008-11-27T09:00:00+01:00

Consorci. El BOE ha editat la Resoluci� de la DGSFP que aprova els rec�rrecs en favor del Consorci de Compensaci� d'Assegurances en assegurances obligat�ries per riscos extraordinaris, que es rebaixen de mitjana un 15%, depenent de la sinistralitat de cada risc (per exemple en Autos, es rebaixa un 35%). Els percentatges queden aix�: Habitatges i Comunitats 0,08 per mil; Oficines 0,12 per mil; Comer�os, centres comercials i magatzems 0,18 per mil; Ind�stries 0,21 per mil; turismes i vehicles comercials fins a 3.500 kg. 3,5 euros; camions 17,6 euros; vehicles industrials 14,6 euros; tractors i maquin�ria agr�cola i forestal 10 euros; autocars 26,6 euros; remolcs i semirremolques 8,5 euros; ciclomotores 0,6 euros; motos 2,3 euros; autopistes, autovies, carreteres, vies f�rries i conduccions 0,28 per mil; t�nels i explotacions mineres 1,25 per mil; ponts: 1,03 per mil; preses 0,76 per mil; ports esportius 1,63 per mil; altres ports 0,80 per mil, i extraccions d'aig�es subterr�nies 0,80 per mil. A m�s, en ocupants d'Actuacions els capitals garantits de les quals es determinin per aplicaci� del Barem la cosina ser� de 3 euros per assegurat. Tamb� hi ha noves tarifes en P�rdua de Beneficis.

DGSFP. Inclou en la seva web una �mplia contestaci� a aclariments sobre el nou Pla Comptable d'Entitats Asseguradores plantejades per Unespa.

Poden accedir al document aqu�

Assist�ncia Sanit�ria presenta el seu Pla Oncol�gic

2008-11-27T09:00:00+01:00

Assist�ncia Sanit�ria i l'Hospital de Barcelona han fet p�blics els resultats del seu Pla Oncol�gic, que inclou un dels �nics registres de tumors impulsats per entitats privades del pa�s. Des de 2004 ambdues entitats aborden el diagn�stic, tractament i final de la malaltia amb un programa basat en la coordinaci� de tots els professionals implicats.

Les entitats preveuen captar on-line el 6% de les primes en 2010

2008-11-27T09:00:00+01:00

Internet no �s encara un canal de negoci autosuficient en assegurances. Actualment, el 70% de les asseguradores tradicionals confessa que obt� menys del 3% dels seus ingressos per aquest canal, encara que la majoria preveu que aquesta xifra pugi al 6% en 2010, segons el IX Informe sobre el Sector Assegurador en Internet de Capgemini, que vaticina una nova tend�ncia on les asseguradores enfocaran el posicionament dels seus llocs web cap a models que combinin innovaci� i col�laboraci� tant en aspectes de negoci com tecnol�gics. Segons l'estudi, el creixement del negoci on-line estar� impulsat per l'augment d'usuaris d'Internet, la legislaci� vigent i l'adaptaci� a la Web 2.0. Aix�, les primes podrien arribar a 670 milions d'euros. El r�nquing on-line d'asseguradores multi-ram est� encap�alat per Mapfre, Sanitas, santaluc�a, Allianz i M�tua Madrilenya.

Arpem defensa les assegurances nominals en Autos

2008-11-27T09:00:00+01:00

El darrer informe Arpem defensa les "assegurances nominals" en Autos, modalitat per a conductors amb diversos vehicles al seu c�rrec. Aix�, hauria una asseguran�a "nominal" associada a cada conductor amb cobertures que abastessin a tots els seus vehicles, independentment del nombre de vehicles assegurats al seu nom; i una asseguran�a ''individual'' les cobertures de la qual �nicament cobririen a cada vehicle en particular. Aix�, llevat de la RC Obligat�ria, que tot vehicle ha de tenir contractada per Llei, podrien ser cobertures nominals la RC Volunt�ria, Assist�ncia en Viatge, Asseguran�a del Conductor, Llunes, Defensa Jur�dica, Retirada del Carnet i Vehicle de substituci�; mentre Danys Propis, Robatori i Incendi serien cobertures mixtes, per les quals es pagaria un percentatge per cada vehicle a partir del primer segur. Segons Arpem "apart de ser un sistema m�s just, es fidelitzar� al client".

La meitat dels espanyols no estalvia per al futur

2008-11-27T09:00:00+01:00

El 47% dels espanyols d'entre 30 i 55 anys no t� cap tipus d'estalvi a mitj� i llarg termini, ja que "no li queden diners disponibles per a tal fi". Un 12% diu simplement que no estalvia perqu� "no t� costum". No obstant aix�, si augmentessin els seus ingressos, un 26% que no estalvien actualment ho faria en el futur. Aquestes s�n algunes conclusions de l'Estudi d'H�bits d'Estalvi dels Espanyols presentat per ING Nationale-Nederlanden i preparat per TNS Finance. A m�s, entre els quals no estalvien, el 55% s�n dones i el 45% homes, un 21% tenen entre 50 i 55 anys d'edat i un 35% so de classe social baixa i mitjana baixa. A nivell nacional, un 41,5% dels entrevistats destina menys de 200 euros mensuals al seu estalvi personal. Per Comunitats, els habitants de Castella-la Manxa i Gal�cia s�n els m�s estalviadors, mentre que a M�rcia s'estalvia molt menys de la mitjana nacional. L'informe tamb� constata que la majoria d'espanyols estalvia amb productes financers tradicionals, com dip�sits, plans de pensions i assegurances de vida; en les seves modalitats de menor risc.

Caja de Burgos constitueix una companyia de Vida

2008-11-27T09:00:00+01:00

Caja de Burgos ha constitu�t Cajaburgos Vida, una asseguradora de Vida per a potenciar un "servei pr�xim i de qualitat que s'adapti a les necessitats de cada client". Preveu aconseguir 8.000 p�lisses a l'any. L'entitat est� participada en un 20% per Cajastur i ja ha comen�at la seva activitat amb assegurances d'amortitzaci� de pagaments o de defunci� i invalidesa permanent absoluta. Fins ara l'operador de bancaseguros vinculat de la caixa mitjan�ava primes per uns 20 milions d'euros a l'any.

Directius d'Ocaso, imputats en el "caso Guateque"

2008-11-27T09:00:00+01:00

El jutge que instru�x el denominat "caso Guateque", que jutja una presumpta trama municipal de tr�fic il�legal de llic�ncies d'urbanisme, ha citat el 17 desembre com imputats -entre altres empresaris madrilenys- per un presumpte delicte de suborn als directius de l'asseguradora Ocaso Carlos Ruiz, Javier Zumalac�rregui, Ram�n Boticario i M�xim A. Cabanas. La instrucci� constata un suposat canvi d'�s en la seu central de l'entitat en el carrer Princesa de Madrid.

Aviva Vida i Pensions celebra els seus f�rums amb Mediadors

2008-11-27T09:00:00+01:00

Con�ixer els detalls de nous productes i campanyes, intercanviar opinions, debatre q�estions de solv�ncia, i avantatges del sector. Aquests van ser els objectius d'Aviva Vida i Pensions en les seves trobades amb la xarxa de Mediadors celebrats a l'octubre i novembre. M� �ngeles Garralda, Jos� Caturla, Fernando Cos�n, directors de zona i responsables comercials de l'entitat, recolzats pel departament de formaci� comercial, van ser els mestres de cerim�nia de les reunions que van congregar a m�s de 300 Mediadors. Garralda, directora general, va parlar sobre la solv�ncia de les asseguradores, de la de Grup Aviva i Aviva Vida i Pensions; Caturla, director corporatiu d'Inversions, va analitzar la crisi actual i les estrat�gies d'inversi� d'Aviva en aquests moments. Aix� mateix, es va presentar al detall les claus dels nous productes dirigits a atendre la demanda actual: PPA III, Aviva Diners Segurs, Aviva Pla Protecci�, Aviva RFLP Pla de Previsi� EPSV. i els detalls de la campanya de Pensions de final d'any. La companyia valora molt positivament la col�laboraci� en aquests f�rums dels Col�legis de Mediadors de Barcelona, Zaragoza, Vit�ria i Ast�ries.

AXA crea un "Club Empreses" per a grans Corredors

2008-11-27T09:00:00+01:00

AXA ha engegat el seu "Club Empreses", un grup del que formen part m�s de 130 grans Corredors als quals la companyia ofereix una oferta espec�fica, avantatges competitius i informaci� t�cnica a trav�s de trobades peri�diques. El club va debutar amb reunions a Madrid i Barcelona amb l'energia renovable com tema central i assist�ncia d'un centenar de Corredors. Segons Jorge Paricio, responsable del canal corredors de AXA Espanya, el club neix dintre de la filosofia "de refor�ar oferta i servei en tots els nostres canals escoltant inquietuds i donant resposta a les seves demandes. Volem que els Corredors especialitzats en empreses s�piguin que AXA aposta per ells i vam invertir en el seu futur perqu� tamb� �s el nostre". Els Corredors suposen gaireb� un 50% del negoci de AXA. El "Club Empreses" ofereix una oferta de valor centrada en RC, Danys, Assegurances Industrials i col�lectius de Vida, Salut i Accidents.

Per altra banda, CCOO va informar que la setmana passada va celebrar en Los �ngeles de San Rafael (Seg�via), el plenari de fusi� de la seva secci� sindical en Grup AXA, producte de la fusi� dels 65 delegats sindicals de AXA i Winterthur, que va triar com secret�ria general a Paloma S�nchez. Al f�rum, van acudir Ram�n del Caz, director de RRHH; Carmen Corbat�n, directora de Relacions Laborals del Grup AXA, i Jos� M� Mart�nez, secretari general de Comfia.

Els Agents no poden promoure el canvi de cartera

2008-11-27T09:00:00+01:00

La DGSFP ha incl�s en la seva web un nou criteri sobre Agents Exclusius que respon a una consulta sobre un possible canvi de cartera d'un Agent i la seva quantia econ�mica. L'�rgan de control torna a insistir que, segons constata la Llei de Mediaci�, un Agent Exclusiu no pot promoure en cap cas un canvi de la seva cartera.

Poden accedir al criteri aqu�

Estad�stiques de Multirriscos i Vida

2008-11-20T09:00:00+01:00

Multirriscos. Van arribar els 4.400 milions d'euros en primes en el tercer trimestre i una quota de mercat del 17,9% sobre el total, situant-se segons en No vida, darrere d'Actuacions, segons ICEA. Comunitats va obtenir el creixement m�s gran, un 10,6%; i Industrial l'augment m�s elevat en p�lisses, amb un 5,2%. Ambd�s segurs van acaparar les majors pujades en nova producci�.

Reserves matem�tiques en Vida. Segons ICEA, van augmentar en 1.355 milions d'euros fins al tercer trimestre: 433 milions en assegurances amb garantia d'inter�s i 922 milions en assegurances vinculades a actius. L'estalvi gestionat es va elevar en general a 135.471 milions, un 1,4% m�s que un any abans i entorn del 1% m�s que a l'inici de l'any. Les assegurances individuals van cr�ixer un 2,4%, mentre els col�lectius van decr�ixer un 0,6%.

Inade analitza els futurs canvis normatius per a Corredors

2008-11-20T09:00:00+01:00

Mondariz-Balneari (Pontevedra) acull el 27 i 28 de novembre la V Trobada de Corredors d'Assegurances, dues jornades de treball en les quals professors universitaris i especialistes en Dret de l'Asseguran�a i gesti� empresarial analitzaran, debatran i reflexionaran, al costat de personal de l'Administraci�, sobre els diferents processos que s'han de desenvolupar amb clients, prove�dors i empleats per a una correcta gesti� dels seus negocis. Segons Inade, l'Administraci� aprofitar� per a avan�ar les reformes normatives que "contribu�xen a millorar la competitivitat dels Corredors". Aix�, es desenvolupar�, entre altres, la pon�ncia "Drets i Obligacions del Corredor", coordinada pel catedr�tic de la Universitat d'Oviedo, Jos� M� Mu�oz.

Estad�stiques de Vida, Pensions, Industrial i Reasseguran�a

2008-11-13T09:00:00+01:00

Asseguran�a de Vida. Va cr�ixer en primes un 10,4% fins a setembre, amb 19.388 milions d'euros, percentatge una mica engany�s, perqu� l'estalvi gestionat tot just va pujar un 1,4%, fins als 135.471 milions, segons ICEA. Per modalitats, Individual va cr�ixer un 2,4% en provisions, per� Col�lectius va registrar una caiguda del 0,4%. PIAS �s el producte m�s demandat i el seu estalvi arriba a 853 milions, amb 284.438 inversors. Per la seva banda, els PPA creixen un 127%, superant el seu estalvi els 2.004 milions. En Estalvi, els productes vinculats a actius progressen un 5,1%; els de capital diferit retrocedeixen un 3,3% i els quals es cobren en rendes creixen un 0,9%. L'estalvi en PPSE supera ja els 5,5 milions, per� no es reflecteix cap asseguran�a de Depend�ncia. La crisi immobili�ria impacta en Risc, les primes del qual cauen un 0,06%, amb un nombre d'assegurats de 23,5 milions.

Plans de Pensions Individuals. Segons Inverco, la seva rendibilitat a un any va caure a l'octubre un 8,65%.

Assegurances Industrials. Van recaptar 5.280 milions en 2007, un 3,6% m�s, el que suposa el 16,6% de No Vida, segons ICEA. La modalitat de RC va captar el 38% de les primes; seguida per Incendis-Danys, amb el 33,7%. El resultat del seu compte t�cnic va anar del 18,9% de les seves primes imputades de negoci retingut, encara que el comportament per modalitats no va ser homogeni i els millors resultats els van tenir Enginyeria i RC. El r�nquing va estar encap�alat per Mapfre Empreses, AXA Assegurances Generals, Allianz, Zurich i Vitalicio.

Reasseguran�a. Les entitats espanyoles van cedir 2.840 milions fins a juny, un 4% m�s que un any abans, segons ICEA.

Els bucs han de contractar la RC per contaminaci� amb combustible

2008-11-13T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres va aprovar el divendres passat el RD que dicta normes sobre la cobertura de la RC per danys ocasionats per contaminaci� amb el combustible dels bucs, que obliga als propietaris de bucs de m�s de 1.000 tones d'arqueig brut a contractar una asseguran�a o garantia financera que cobreixi la seva responsabilitat per danys que pogu�s causar en abocaments de combustible del seu buc, i tamb� els danys causats per totes les mesures raonables que amb posterioritat a un incident prengui qualsevol persona, a fi d'evitar o reduir al m�nim els danys per la contaminaci�. Entra en vigor el 21 de novembre, a partir d'aquest dia els bucs haurien de dur a bord un certificat expedit per un Estat signant del Conveni internacional que acrediti que conta amb una asseguran�a o garantia financera.

Asefa fa efectiva la compra de Sabadell Asseguradora

2008-11-13T09:00:00+01:00

Asefa va formalitzar la compra de Sabadell Asseguradora i Nova Equitativa despr�s de la celebraci� de les Juntes d'Accionistes d'ambdues el 5 i 6 de novembre. Despr�s de l'autoritzaci� de la DGSFP a l'operaci�, es va formalitzar el nomenament i la presa de possessi� del nou Consell d'ambdues societats, que ser� el mateix que el de Asefa: Emmanuel Edou, president, i Alberto Toledano (director general de Asefa) conseller delegat. Segons fonts de Asefa, "d'aquesta uni� naixer� un nou grup assegurador m�s competitiu, amb una oferta atractiva i diferent, que permetr� satisfer les necessitats dels nostres Mediadors i clients".

Reale renova la seva gamma de Multirriscos

2008-11-13T09:00:00+01:00

Reale ha renovat per complet la seva gamma de Multirriscos, llan�ant Reale Comer�os i Reale Oficines i Despatxos, que oferixen a l'assegurat avantatges espec�fics per a la seva activitat, com cobertura total d'exist�ncies en aparadors (en Comer�os) i robatori d'ordinadors port�tils fora de l'oficina (en Oficines i Despatxos). A m�s, es compromet a retornar la prima si no compleix els terminis de reparaci� establerts en ambdues assegurances. Tamb� llan�a Reale Multirisc Industrial, per a assegurar b�ns i patrimoni de f�briques, magatzems o tallers. Oferix assegurament personalitzat i la possibilitat de contractar les garanties que m�s s'ajusten a un negoci concret. Segons l'entitat, les tres assegurances s�n "a mida", flexibles, econ�miques i molt complertes; oferixen atenci� d'un assessor personal i m�s de 900 professionals que treballen 24 hores al dia, 365 dies de l'any. Amb aquesta gamma, Reale refor�a la seva estrat�gia de negoci, amb major notorietat en el mercat, i consolida la seva imatge entre les seves 1.400.000 clients.

Resultats fins a setembre d'Allianz, M�tua Madrilenya i Santaluc�a

2008-11-13T09:00:00+01:00

Allianz Assegurances. Va tenir un benefici net de 206,5 milions d'euros, un 16,8% m�s. Segons l'entitat, l'efecte de la crisi financera es limita a una perduda de 14,8 milions, dels quals 10,5 milions s�n per exposici� a Lehman Brothers. En primes, va recaptar 2.058,3 milions, un 7,3% m�s; sobretot pel creixement del 34,1% en Vida (388 milions). En No Vida, va pujar un 2,5%, fins als 1.669 milions; amb creixements del 12,9% en Empreses i del 8,3% en Particulars, que compensen la caiguda del 2,6% en Actuacions, per "la guerra de preus i la caiguda en venda de vehicles nous". El r�tio combinat de No Vida millora fins al 90,1% des del 90,7% d'un any abans, per "l'estricte control de costos i una gesti� molt eficient de sinistres". El resultat operatiu de l'entitat creix un 5%, fins als 248,6 milions, i els actius gestionats, un 3,5%, fins als 7.599 milions.
El total del Grup Allianz a Espanya suma 2.270,5 milions, un 7,3%, ja que F�nix Directe va recaptar 46,6 milions, un 8,2% m�s, i Eurovida, 165,7 milions, un 7,7% m�s. El benefici net del grup va anar de 230,4 milions, un 14,5% m�s. Per a Vicente Tard�, president i conseller delegat d'Allianz Assegurances, "mantenim la nostra tradicional traject�ria de creixement rendible, superant el creixement del mercat en primes i assentant el 2� lloc en el r�nquing d'entitats. Aquests bons resultats s�n fruit d'un comprom�s de servei al client, recolzat en les persones -Empleats i Mediadors-; innovaci� tecnol�gica, i �mplia i moderna gamma de productes i serveis. Conv� recalcar que la crisi financera ha tingut un impacte molt limitat en Allianz Assegurances, gr�cies a una pol�tica de gesti� d'actius basada en la prud�ncia, amb inversions molt redu�des en renda variable".

M�tua Madrilenya. Els seus ingressos per primes de No Vida es van veure afectats per la disminuci� en la venda d'autom�bils nous (un 22% menys fins a setembre), arribant a els 830 milions d'euros, un 6,1% menys que un any abans. El resultat net va anar de 146 milions, sensiblement inferior al de fa un any. Segons l'entitat, recull els ajustaments a valor de mercat de la cartera d'inversions estrat�giques, despr�s de l'evoluci� desfavorable dels mercats financers en 2008. Per contra, l'entitat continua sent la m�s solvent del sector, amb un marge de solv�ncia de No Vida del 1.954%, 37 punts m�s que fa un any. Els fons propis, a valor comptable, ascendeixen a 3.151 milions, un 4,4% m�s, i el r�tio de fons propis sobre el passiu �s del 65%, 54 punts m�s que la mitjana del sector.
A m�s, la m�tua va llan�ar fins a cap d'any la campanya "Fins a Nadal paga la meitat en l'asseguran�a del teu cotxe", dirigida a familiars de mutualistes i bons conductors, per la qual els nous assegurats comptaran amb descomptes del 50% en l'asseguran�a volunt�ria.

Santaluc�a. Va ingressar m�s de 788 milions d'euros, un 8,75% m�s. En No Vida, va facturar 686 milions (Decessos i Assist�ncia van arribar els 497 milions; i Multirrisc de la Llar, 137 milions, amb m�s d'un mili� de llars assegurades). En Vida, les primes de la qual suposen el 12,94% del negoci, va facturar 102 milions. Segons Jes�s Priego, director general, "estem molt satisfets amb aquests resultats, donada l'actual conjuntura econ�mica. Confiem mantenir aquest ritme de creixement fins a final d'any i poder presentar uns resultats similars als de 2007".

Adicae alerta sobre pr�ctiques il�legals en Autos

2008-11-06T09:00:00+01:00

Adicae alerta de "la poca fiabilitat" de la informaci� sobre assegurances d'Autos que es difon en anuncis i webs, aix� com de pr�ctiques deslleials en la seva comercialitzaci�. Despr�s d'analitzar el comportament de diverses entitats, sost� que no es compleixen amb les bones pr�ctiques exigides per la DGSFP. Entre les pr�ctiques il�l�cites m�s habituals, cita a vendre com caracter�stica exclusiva del producte el que en realitat �s un dret que protegeix al consumidor, per exemple, que la companyia es comprometi a retornar els diners en els 15 primers dies de rebre la nova p�lissa si el client no est� satisfet, ja que aquesta devoluci� �s obligat�ria. Adicae tamb� ressalta que les asseguradores demanen dades personals als usuaris per a oferir informaci� comercial i fan negoci venent-se-la a terceres parts, el que �s il�legal.

Estad�stiques en el sector assegurador

2008-11-06T09:00:00+01:00

Estalvi familiar. Segons Inverco, el Banc d'Espanya va xifrar en 1,8 bilions el saldo de l'estalvi financer de les fam�lies espanyoles fins a juny, un 2,1% menys que al mar�. L'estalvi en Assegurances va suposar el 8% i el materialitzat en Pensions, el 6%.

Impostos sobre Primes d'Asseguran�a. L'Estat va ingressar sota aquest concepte 253 milions al setembre, igual que un any abans. En l'acumulat fins a aquest mes, figuren 1.148 milions, un 2,1% m�s.

Asseguran�a de Frontera. Segons Ofesauto, va recaptar 358.182 euros en el segon quadrimestre.

Fons de Pensions. Van obtenir a l'octubre una rendibilitat mitjana del -3,4%. La rendibilitat acumulada en l'any �s del -9,2% i la interanual, del -10,5%, segons Mercer.

Marge de solv�ncia. Es va situar en 2,45 vegades la quantia m�nima legal en el primer semestre, segons ICEA. En Vida, es va situar en el 179% sobre el m�nim, mentre que en No vida, en el 323%.

L'Estat holand�s injecta 3.000 milions en Aegon

2008-10-30T09:00:00+01:00

L'Estat holand�s ha injectat 3.000 milions d'euros en l'asseguradora Aegon, a trav�s del seu principal accionista, Vereniging Aegon. S'intenta aix� refor�ar el r�tio de solv�ncia del grup. Aegon emetr� 750 milions de t�tols sense dret de vot a 4 Euros per t�tol para Verenigning Aegon. En paral�lel, aquesta rebr� els fons del Govern Holand�s amb pacte de recompra. Aegon espera que la transacci� es tanqui abans de final de novembre. Segons fonts de Aegon, "donada l'actual situaci� d'incertesa en l'entorn econ�mic i financer, �s prudent refor�ar la disposici� de capital a un nivell folgadament per sobre del requisit necessari per a mantenir el rating AA de fortalesa financera". A m�s, el grup susp�n el pagament del dividend final de 2008. El Govern holand�s nomenar� dos representants en el Consell de Supervisi� d'Aegon. Segons Alex Wynaendts, CEO d'Aegon, "vam celebrar aquesta disponibilitat de fons del Govern holand�s en moments d'incertesa econ�mica sense precedents. Juntament amb els passos que estem donant per a alliberar capital i reduir risc, ens permetr� entrar al 2009 amb una refor�ada posici� de capital i centrar-nos en dur a terme la nostra estrat�gia. No ha d'haver cap dubte sobre la capacitat d' Aegon d'afrontar les seves obligacions a llarg termini. Salvaguardar la confian�a dels nostres accionistes, clients i empleats continua sent la nostra prioritat."

Aegon espera unes p�rdues netes de 350 milions d'euros en el tercer trimestre. A m�s, va recon�ixer al setembre una exposici� d'uns 500 milions d'euros en AIG i d'altres 265 milions en Lehman Brothers.

Per altra banda, el Govern belga ha aportat 3.500 milions d'euros al grup bancoasegurador KBC.

Campanyes de publicitat de Zurich i de G�nesi

2008-10-30T09:00:00+01:00

Zurich. La seva campanya "De l'oficina al green", desenvolupada per l'agencia Shackleton para promocionar la "Zurich Golf Cup", ha estat premiada amb un Echo Award de plata, el m�s prestigi�s guard� del m�rqueting directe mundial concedit per la Direct M�rqueting Association. La campanya plantejava de manera creativa i sorprenent un pla d'incentius anual dirigit als Agents de l'entitat, que presentava com una competici�: la "Zurich Golf Cup".

G�nesi. Va presentar ahir la seva nova campanya de publicitat. Mantenint la "Crida de l'estalvi" com concepte global, recull un nou estil de publicitat, on la informaci� flu�x al llarg dels spots alineant-se amb una m�sica trencadora i imatges impactants. La campanya, desenvolupada per l'agencia Young & Rubicam, consta de 7 spots que cobreixen 7 situacions quotidianes cobertes per la p�lissa d'Actuacions de G�nesis. Per a Pablo Robles, director de M�rqueting del Grup Liberty, "aquesta campanya �s una nova aposta de la companyia per realitzar un tipus de publicitat diferent, basada en la creativitat i l'originalitat".

Autos: De la guerra per la producci� a la guerra per la cartera

2008-10-30T09:00:00+01:00

Arpem ha presentat les seves previsions per a 2009 en l'asseguran�a d'Autos. Al seu judici, "qui m�s i qui menys en 2008 ja s'ha enxampat les mans, els objectius estan lluny de complir-se. Ja no es pot cr�ixer a dos d�gits, potser solament a un d�git i donant gr�cies". Per a 2009, adverteix sobre la influ�ncia del canvi en el Barem, la major compet�ncia, i, sobretot, de la crisi econ�mica. Segons Arpem, "fins a ara hem assistit a una guerra per la nova producci�. Una mica l�gic, ja que en 4 anys s'han venut uns 6 milions de cotxes nous. En 2009, canviar� el signe. El m�s important ser� la renovaci�: La guerra per la cartera. El proper any haur� molt moviment de cartera, m�s enll� de la renegociaci� del preu". Tamb� preveu una major incid�ncia en Actuacions de la bancaseguros.

Coface afronta el deteriorament del risc de cr�dit

2008-10-30T09:00:00+01:00
Coface ha pres les mesures per a controlar els seus riscos, mantenint el suport als seus clients, enfront del deteriorament de la qualitat dels riscos de cr�dit. Segons l'entitat, aquestes mesures, que incideixen en major mesura sobre els riscos pitjor qualificats, no han suposat una disminuci� del volum de riscos assegurats, ni tan sols en els sectors pitjor tractats per la crisi. Aix�, el seu risc total garantit a nivell mundial des del 1 de gener ha arribat a 400.000 milions d'euros, 23.000 milions m�s que en 2007. A Coface Ib�rica, els capitals assegurats han augmentat globalment un 21% fins a setembre. Les declaracions de factures impagades presentades a Coface pels seus clients han augmentat un 80% en el tercer trimestre.

Mapfre avan�a pagaments pel sinistre de l'avi� de Spanair

2008-10-30T09:00:00+01:00

Segons va publicar aquesta setmana La Gaceta de los Negocios, Mapfre, asseguradora directa de l'avi� de Spanair sinistrat a l'agost a Barajas, en el qual van morir 154 persones, ha avan�at indemnitzacions a m�s de 120 v�ctimes, per un import superior als 70.000 euros per v�ctima, el que suma m�s de 8 milions d'euros. Es tracta de pagaments al marge de la responsabilitat penal i civil que puguin correspondre a la l�nia a�ria. Mapfre ja havia anunciat que els seus riscos en aquest sinistre estan reassegurats en la seva major part.

Nous productes de AXA i de Barclays

2008-10-30T09:00:00+01:00

AXA. Llan�a una oferta espec�fica i global d'Energies "Verdes" adre�ada a empreses que necessiten cobertura en muntatges d'instal�lacions, RC, danys i transport de mercaderia. El seu objectiu �s refor�ar la seva oferta de forma completa, integral i espec�fica per a un n�nxol de mercat en clara expansi� com l'energia solar fotovoltaica i e�lica. Per Kristof Vanooteghem, responsable d'Empreses d'AXA Espanya, "�s important que les asseguradores adaptin la seva oferta a les necessitats de clients l'activitat dels quals es concentra en un negoci molt espec�fic, com les energies verdes. Les empreses espanyoles s�n una part activa de la promoci� d'aquest tipus d'energies i la fabricaci� de panells fotovoltaics i aerogeneradors genera necessitats asseguradores". L'oferta d'AXA constitueix una f�rmula completa amb protecci� al client des de l'inici del muntatge, transport o explotaci� amb p�lisses per a cada etapa.

Barclays. Llan�a l'asseguran�a de Vida Estalvi "Rendes Mixtes", amb rendibilitat garantida i avantatges fiscals, que permet al client obtenir una renda trimestral vital�cia supeditada a l'evoluci� de l'Euribor a 3 mesos. A m�s, la cobertura de defunci� permet triar entre preservar la totalitat del capital invertit m�s un 2%, o un percentatge del capital. A igual tipus d'inter�s, �s possible incrementar l'import de renda trimestral a percebre, depenent del capital de defunci� desitjada. Segons l'entitat, es tracta d'un producte �ptim per a persones que vulguin vincular part de la seva inversi� dels tipus a curt termini amb una rendibilitat garantida evitant fluctuacions. Es tracta d'un producte a prima �nica de 10.000 euros i les aportacions posteriors es realitzen en un nou contracte. Es pot efectuar el rescat total a partir del primer any. Segons Enrique Titos, director de Tresoreria i Asseguraces de Barclays Espanya, "la flexibilitat d'aquest producte permet deixar la totalitat o part del capital invertit per als beneficiaris que hagi designat. De manera que �s un producte altament recomanat per a clients de perfil de risc baix i majors de 55 anys, per les excel�lents condicions fiscals associades".

AXA s'adjudica el contracte de Vida i Accidents d'Aena

2008-10-23T09:00:00+01:00

AXA s'ha adjudicat el contracte de Vida i Accidents d'Aena, pel qual prestar� cobertura a m�s de 12.000 empleats en els dos rams. La prima total �s de m�s de 2,5 milions d'euros - 2,04 milions per a Vida i 514.000 euros per a Accidents- i la durada del contracte �s d'un any, prorrogable a un altre. Segons Luis M� S�ez de J�uregui, director de Vida, Pensions i Serveis Financers de AXA, "el negoci col�lectiu �s, sens dubte, un dels nostres principals eixos de desenvolupament a futur".

AMA torna a carregar contra la DGSFP: 'Estem semi-intervinguts'

2008-10-23T09:00:00+01:00

El president d'AMA, Diego Murillo, ha tornat a carregar contra la DGSFP: "La presumpci� d'innoc�ncia i la proporcionalitat de penes s�n principis essencials de l'Estat de Dret. S�n valors que exigeixen cautela i rigor als supervisors p�blics, perqu� la seva actuaci� pot ocasionar perjudicis econ�mics i d'imatge de dif�cil o impossible reparaci�". Sost� que a causa de l'actuaci� de la DGSFP, "en la pr�ctica, estem parcialment intervinguts, sense poder gestionar i disposar dels seus actius al marge de les obligacions contractuals ja signades. Es tracta d'una mesura excepcionalment greu, que la Llei nom�s autoritza quan l'entitat t� un risc cert d'insolv�ncia". Sobre la suposada percepci� indeguda de dietes pel consell els �ltims 4 anys, Murillo diu que "l'import mig per membre entre 2004 i 2007 va anar d'uns 53.000 euros bruts anuals. �s probable que en la DGSFP es practiqui un sentit espart� d'assist�ncies, viatges i manutencions. �s previsible que aix� succeeixi, per exemple, quan un director general �s a m�s membre del Consell de l'Institut de Cr�dit Oficial o del Consorci de Compensaci� d'Assegurances. Ara b�, el que ser� summament dif�cil �s que en aquests casos s'arribi a la frugalidad heroica que s'exigeix als altres".

L'asseguran�a continua creixent a bon ritme: 6,3% fins a setembre

2008-10-23T09:00:00+01:00

Els ingressos per primes de l'asseguran�a espanyola es van situar en el tercer trimestre en 44.044 milions d'euros, un 6,3% m�s que un any abans, segons ICEA. Aquest creixement es deu, b�sicament, al creixement de dos d�gits de les primes de Vida: 10,9%, percentatge una mica engany�s, perqu� l'estalvi gestionat tot just puja: Nom�s un 1,7% (135.955 milions). No Vida va cr�ixer un 2,9%, fins als 24.509 milions, impulsat per la pujada del 8,6% en Salut i del 8% en Multiriscos, perqu� Autos va tenir un decreixement de primes del 0,9%. La resta de rams de No Vida tamb� van reduir el seu increment a un esc�s 1,9%.

Una entitat no pot prohibir a un Vinculat treballar amb una altra

2008-10-23T09:00:00+01:00

DGSFP ha em�s nous criteris interpretatius de la Llei de Mediaci�. En un sobre Agents Vinculats, nega a una entitat la possibilitat de limitar el nombre d'entitats amb el qual pot operar un Vinculat, abans d'atorgar la seva autoritzaci� inicial.

Per a Agents Exclusius, l'�rgan de control insisteix que les entitats seran responsables dels seus actes; recalca que quan un Agent vol passar a Corredor els drets de la seva cartera passen a l'entitat i no podran canviar-la sense el seu consentiment expr�s; admet la possibilitat que diversos Agents Exclusius comparteixin un establiment obert al p�blic, "sempre que mantinguin la seva independ�ncia de criteri, adre�a i decisi�"; insisteix que no existeix incompatibilitat en el fet que exerceixin l'activitat de mediaci� els socis d'una societat civil amb personalitat jur�dica pr�pia, sempre que no ostentin el c�rrec d'administradors de la societat civil si aquesta, �s al seu torn Agent Exclusiu; confirma que una comunitat de b�ns no pot actuar com Agent Exclusiu al no tenir personalitat jur�dica; prohibeix que un Exclusiu realitzi tasques de tramitaci� de sinistres per una altra companyia que no sigui la seva, i admet que un soci d'una societat pugui exercir a t�tol individual com Agent Exclusiu.

MBI: 'La sinistralitat de la RC de Corredors no arriba al 10%'

2008-10-23T09:00:00+01:00

MBI Subscripci� de Riscos, ag�ncia de Lloyd's Espanya, ha presentat les seves xifres de sinistralitat en RC Corredor des de l'any 2000, que va comen�ar a comercialitzar aquest producte. Segons les seves dades, cap any, la sinistralitat ha superat el 20% sobre primes, amb una mitjana del 5,32%. Per a MBI, "es tracta d'un col�lectiu professional d'alt nivell, amb sinistralitat molt baixa, que est� pagant primes abusives en un producte que es comercialitza sense massa alternatives en el mercat. Hem aconseguit que els Corredors espanyols paguin un preu just, estalviant sobre la seva prima actual un 30% m�nim, i compleixin el que marca la Llei amb un producte desenvolupat i ajustat a les seves necessitats". MBI ha actualitzat la seva p�lissa per a aquesta campanya segons l'art. 2 de la Disposici� Transit�ria Tercera de la Llei de Mediaci�. El capital assegurat de la p�lissa de 2008 era de 3 milions d'euros, "import que pr�cticament multiplica per dos el m�nim exigit per Llei".

Estad�stiques de Decessos, M�tues i Pensions

2008-10-16T09:00:00+01:00

Decessos. Va obtenir, segons ICEA, un compte t�cnic del 10,2% de les seves primes imputades (per al negoci retingut) en el primer semestre, gaireb� 5 punts menys que en 2007. Les seves primes van arribar als 1.519 milions d'euros, un 4,7% m�s, situant-se com 6� ram de No Vida.

S.A. i M�tues. El negoci de les societats an�nimes va suposar una mica m�s del 93% del sector en el primer trimestre, segons ICEA (47% del negoci aconseguit en Vida). Per la seva banda, les m�tues, que representen el 7% restant, (57% del negoci en Actuacions). Les S.A. t� millors resultats en Multiriscos i Salut, mentre les m�tues destaquen en Vida i Actuacions.

Plans de Pensions. Segons Inverco, la seva rendibilitat mitja al setembre va anar del -6,13% respecte al mateix per�ode de l'any anterior. La major caiguda va anar en renda variable, un -26,5% i l'�nic valor positiu va ser per a la renda fixa a curt termini, del 1,42%.

DAS celebra els seus 50 anys a Espanya

2008-10-16T09:00:00+01:00

DAS Internacional va celebrar a Barcelona el seu 50 aniversari en el mercat assegurador espanyol, amb un sopar que va reunir a m�s de 150 persones, entre directius, empleats i col�laboradors de tota Espanya. Tamb� van assistir els m�xims directius de la seu central a Alemanya.

Estrella d�na servei en sinistres a trav�s de SMS

2008-10-16T09:00:00+01:00

Estrella Seguros compta amb un nou servei d'enviaments de SMS a clients amb sinistre. Amb l'objectiu d'optimitzar la comunicaci� amb els clients i incrementar la qualitat del servei ofert, el client rebr� en temps real la situaci� del sinistre, des de l'inici fins a la seva finalitzaci�.

La DGSFP respondr� en 90 dies en compres significatives en Corredories

2008-10-16T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres del passat divendres va analitzar l'Avantprojecte de Llei de Regulaci� de Participacions Significatives en Entitats Asseguradores i de Mediaci� d'Assegurances i de Reassegurances, que va ser rem�s al Consell d'Estat per al seu preceptiu dictamen. El text modifica articles de la LOSSP i de la Llei de Mediaci�, amb l'objectiu de clarificar criteris i procediments perqu� la DGSFP avalu� les participacions significatives en aquestes entitats, elevant la seguretat jur�dica. L'Avantprojecte recull aquests punts:
- Notificaci� a la DGSFP d'adquisicions que arribin a el 10% de les citades entitats.
- Notificaci� a la DGSFP quan la participaci� en el capital o drets de vot depassin el 20%, 30 i 50%.
- Notificaci� a la DGSFP de participacions en asseguradores que, no sent significatives, arribin a o superin el 5%.
- Criteris prudencials clars i taxats que la DGSFP valorar� per a avaluar la idone�tat del potencial adquirent, com honorabilitat i solv�ncia; honorabilitat de futurs administradors; capacitat de l'entitat de complir amb obligacions normatives i indicis racionals de la realitzaci� de blanqueig de capitals o finan�ament del terrorisme.
- Termini m�xim perqu� el supervisor finalitzi la seva avaluaci� i notifiqui si s'oposa o no a la compra d'una participaci� significativa ser� de 60 dies h�bils i es mant� el silenci administratiu positiu. Per a Corredories el termini �s de 90 dies. Per a evitar dilacions, no es permet m�s que una �nica suspensi� del termini per a sol�licitud addicional d'informaci�.
- Refor� de la cooperaci� entre el supervisor de l'entitat adquirent i el de l'adquirida, a nivell nacional i de la UE.

Fortaleses i debilitats dels canals davant la crisi

2008-10-09T09:00:00+01:00

Los principales canales de distribuci�n de seguros en Espa�a son los Mediadores, la bancaseguros y las l�neas directas. Los tres canales muestran sus fortalezas y debilidades frente a la actual crisis econ�mica. Estas son algunas reflexiones:

- Mediadores. Su principal baza es su proactividad con el cliente. Es un canal activo, que si quiere tener resultados debe moverse, por lo que incluso puede incrementar su actividad comercial en busca de nueva producci�n si la crisis empieza a afectar a su cartera. El servicio post-venta es otra de sus bazas, sobre todo, para los clientes que ya han tenido un siniestro y han quedado satisfechos con la atenci�n del Mediador. En el lado negativo, sufrir�n el ataque en No Vida de la bancaseguros y continuar� la ofensiva en precio de las l�neas directas.

- Bancaseguros. En el lado positivo, tiene su desembarco en No Vida, donde tiene gran potencial, tras controlar ampliamente el ramo de Vida, y los recientes acuerdos con aseguradoras que les proporcionar�n un know how asegurador importante. En el negativo, el "par�n" que sufre el cr�dito en Espa�a (y que tiene visos de durar bastante) reduce sus posibilidades en comercializaci�n de productos ligados a pr�stamos (Vida, Hogar, Protecci�n de Pagos, Autos...). Otro inconveniente es que el seguro no es su "core business" y a los empleados de bancos y cajas les falta todav�a bastante formaci�n aseguradora, algo que demanda un cliente cada vez m�s informado.

- L�neas Directas. Su gran atractivo contin�a siendo el precio, pero toda la proactividad del canal se la proporciona una publicidad cada vez m�s cara. Deber� mantener una alta inversi�n para crecer. Adem�s, el gran n�mero de entidades que han desembarcado en este canal hace que se hagan la competencia entre ellas, por lo que todas tendr�n que recuperar esa cartera con m�s esfuerzo.

Estad�stiques en el sector assegurador

2008-10-09T09:00:00+01:00

Salut. Segons ICEA, va recaptar en el primer semestre 2.907 milions d'euros, un 8,3% m�s. Subsidis va augmentar el 5,8%; Assist�ncia Sanit�ria, un 8,5%; i Reemborsament, un 8,2%. Els sinistres van suposar 2.321 milions, un 8% m�s.

Pensions. Van tenir una rendibilitat del -2,3% al setembre, segons Mercer. L'acumulada en l'any se situa en el -5,7%, i la interanual, en el -5,9%. A m�s, segons ICEA, el seu patrimoni va arribar en 2007 els 86.573 milions d'euros: El 61% prov� de plans individuals, gaireb� un 4% m�s que un any abans; els d'ocupaci� suposen gaireb� un 38%, i els associats mantenen el seu pes entorn del 1%.

Insolv�ncies judicials. Segons Cr�dit i Cauci�, han augmentat un 202,2% en el tercer trimestre respecte al mateix per�ode de l'any anterior: 678 enfront de 224 nous processos concursals.

TE-SIS Seguros al Col�legi de Mediadors de Lleida

2008-10-06T09:00:00+01:00

El proper dijous, 9 d'octubre a les 17 hores. TE-SIS Solucions presentar� el paquet de gesti� integral per a Corredories i Mediadors TE-SIS Seguros al Col�legi de Mediadors de Lleida. Es faran oficials les darreres funcionalitats del producte, com per exemple l'�ltima versi� de la plataforma "Corredoria OnLine" o l'�rea privada de Clients al portal d'Internet de TE-SIS Seguros, aix� com les novetats que arribaran properament, com la multitarificaci� integrada en temps real o l'enviament automatitzat de missatges SMS -fins i tot certificats-.

Albion llan�a el primer Decenal sense OCT

2008-10-02T09:00:00+01:00

L'ag�ncia de subscripci� Albion Global Insurance i SeguroDecenal.com van presentar la primera asseguran�a Decenal per construcci� que podr� contractar-se sense necessitat d'un Organisme de Control T�cnic (OCT). Albion ha acordat amb alguns sindicats del Lloyd's una capacitat autom�tica de subscripci� de fins a 15 milions d'euros per p�lissa. Segons Albion, "el mercat exigiria als promotors contractar un OCT, sense que el requeriment estigu�s contemplat per la legislaci� vigent. Amb aquest Decenal sense OCT, s'elimina aquesta trava per a promotors, constructors i arquitectes, que podran estalviar-se gaireb� un 30% de despeses en aquest segur". L'objectiu de Albion i SeguroDecenal.com �s arribar a en 3 anys un 15% d'aquest mercat, que en 2007 va recaptar 365 milions d'euros. Pot sol�licitar-se en la web SeguroDecenal.com que, amb Albion i els seus departaments t�cnics avaluaran la documentaci� sobre l'obra, per a comprovar que complix la normativa i definir el risc asegurable.

Segons Miguel �ngel Cristo, director general t�cnic de Albion, "l'especialitzaci� en mercats asseguradors emergents resideix en la rapidesa de les ag�ncies de subscripci�. Amb aquest producte, pretenem satisfer les necessitats i demandes que la construcci� venia plantejant des de fa temps". Per a Adri�n S�nchez, gerent de SeguroDecenal.com, "la nostra dilatada experi�ncia en el sector de la construcci� ens permet con�ixer a fons els requeriments de la seva normativa".

Un operador no pot ser auxiliar d'una Corredoria

2008-10-02T09:00:00+01:00

La DGSFP ha editat 4 nous criteris d'interpretaci� que afecten a la Mediaci�. Dues sobre formaci�: El primer reitera que l'antic Diploma de Mediador de Segurs Titulat es convalida autom�ticament amb l'actual Grup A; i el segon insisteix en la necessitat del Grup A per a ser director t�cnic d'un operador de bancaseguros vinculat. Altre criteri fixa que es necessita el consentiment expr�s del prenedor per a modificar la p�lissa en la seva posici� mediadora i que l'asseguradora tingui coneixement expr�s d'aquest consentiment. Finalment, altre criteri prohibeix a les xarxa �s d'un operador de bancaseguros a operar simult�niament com auxiliar extern d'una Corredoria.

Aix� mateix, Ricardo Lozano, titular de la DGSFP, va desvetllar en la VIII Convenci� Amaef que el Punt �nic d'Informaci� de Mediadors s'enlla�ar� pr�ximament amb els Registres de Mediadors de les Comunitats Aut�nomes amb compet�ncies en aquesta mat�ria, facilitant aix� l'accessibilitat a la informaci� del sector. L'objectiu �s "dotar a l'asseguran�a d'un mecanisme d'informaci� immediata i �til, i ahondar en la transpar�ncia".

A m�s, la DGSFP va habilitar un centre d'atenci� per a consultes sobre Agents Exclusius i Vinculats, que funcionar� en el 91 339 71 26 i el BOE del dimarts va publicar la Resoluci� de la DGSPF que actualitza les quanties de RC i de Cauci� dels Corredors.

Estad�stiques del sector assegurador

2008-09-18T09:00:00+01:00

Fons de Pensions. Segons Inverco, la seva rendibilitat mitja va caure a l'agost un 3,86%, llastrada per la caiguda del 19% de la renda variable, seguida de la renda variable mixta, que va caure un 10%.

No Vida. Va cr�ixer un 3,7% fins a juny, dos punts menys que un any abans, segons ICEA. Autos no creix; Multiriscos puja un 8,3%; i Salut creix un 8,6%. Les primes s'estimen en 17.067 milions d'euros (38% en Autos; 18% en Multiriscos; 17% en Salut, i 27% en la resta de rams).

Modalitats Multiriscos. Comunitats �s la qual m�s creix en el 2� trimestre: un 10,6%, segons ICEA. En p�lisses, el creixement m�s elevat �s en Industrial: un 4,7%. La nova producci� presenta un comportament invers: majors increments s�n Industrial i de p�lisses, en Comunitats. La sinistralitat va oscil�lar entre el 51% i el 58%. Llar va presentar una freq��ncia siniestral del 24,7% i Comunitats, del 124,7%.

Augmenta la pres�ncia de Vida com compensaci� en l'empresa

2008-09-18T09:00:00+01:00

Els sous pujaran un 4,6% en 2009, un 5% menys que un any abans, segons l'Estudi General de Compensaci� Total 2008 de Mercer, encara que "la pujada pot arribar el 5% si l'any es tanca amb una inflaci� del 4,9%", segons Rafael Barrilero, soci de Mercer, encara que va matisar que aquestes valoracions responen a dades aportades al maig, sense tenir en compte la realitat econ�mica actual. El 46% de les empreses que han estudieu o oferix un pla d'incentius a llarg termini als seus empleats i el 84%, asseguran�a de Vida a algun grup d'empleats, un 16% m�s que un any abans. Entre les cobertures que m�s oferixen les empreses als seus empleats estan Accidents (81%); Viatge (77%) i Salut (55%). La majoria d'aquestes assegurances cobreix nom�s a l'empleat; el 1% inclou al c�njuge i el 9% a tota la fam�lia. Altres mesures de compensaci� s�n autom�bil d'empresa (84%); formaci� (83%); ajuda a menjar (80%); ajuda a guarderia (20%) i retribuci� flexible (16%).

L'asseguran�a catalana destaca en Salut i en Vida

2008-09-18T09:00:00+01:00

Francisco Arregui, president de Uceac, va presentar ahir a Barcelona la Mem�ria Social de l'Asseguran�a a Catalunya 2007, que destaca la forta penetraci� de les assegurances de Salut, que factura una mica m�s de 1.200 milions d'euros a l'any i suposa el 20% del total nacional; i de Vida, amb gaireb� 2,8 milions de persones que t� n contractada una p�lissa de Vida Risc. Per contra, Decessos representa menys del 10% del total nacional. L'asseguran�a representa a Catalunya el 5,4% del PIB, amb una grand�ria benvolguda de 10.632 milions, pr�cticament els mateix que un any abans "a causa de l'atonia general de l'asseguran�a de Vida". Cada catal� es gasta anualment 1.483 euros en assegurances: el 47,6% en Vida, el 11,4% en Salut i el 19,4% en Autos. Arregui va presentar tamb� una enquesta realitzada als catalans davant la prevenci� de la vellesa, segons la qual el 68,5% est� en desacord amb la filosofia del "carpe diem" i els quals tenen rendes m�s altes exhibeixen m�s consci�ncia de prevenci�. El 40% va afirmar tenir asseguran�a de Decessos, i el 49%, de Vida. A m�s, gaireb� tots els catalans t� consci�ncia que �s necessari estalvia per a la jubilaci�, encara que nom�s el 39,5% tamb� ho fa. El 30% dels jubilats va estalviar privadament per a la jubilaci� i el 45% s'hauria preocupat per estalvia m�s d'haver sabut el que saben ara.

El Govern considera la cobertura en Autos 'pr�cticament il�limitada'

2008-09-18T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres del passat divendres va aprovar el nou Reglament de l'asseguran�a obligat�ria d'Autos, que substitu�x al de 2001, despr�s de les modificacions que la Llei de 11 de juliol de 2007 va introduir en el text ref�s de la Llei sobre RC i asseguran�a de circulaci� de vehicles a motor. Entre les novetats estan:

1. Millor definici� de vehicle obligat a subscriure l'asseguran�a obligat�ria i de RC: Tots aquells que requereixin autoritzaci� administrativa per a circular. Millora de determinaci� d'accident cobert i exclusions per activitats agr�coles, industrials o en recintes tancats, que han de tenir la seva pr�pia asseguran�a de RC d'explotaci�.

2. Augment en el l�mit d'indemnitzaci� de danys personals fins a 70 milions d'euros i 15 milions en danys materials, per sinistre. Podran traspassar-se ambdues indemnitzacions en cas que els danys superin una d'elles, el que suposa una "cobertura pr�cticament il�limitada".

3. Agilizaci�n de tramitaci� de sinistre i pagament d'indemnitzaci�. Quan l'entitat no pugui concretar la indemnitzaci�, haur� d'indicar els pagaments parcials que vagi efectuant, comprometre's a realitzar una oferta motivada d'indemnitzaci� i informar al perjudicat cada 2 mesos.

4. Actualitzaci� i simplificaci� de la consulta en el FIVA, eliminant-se l'aportaci� del DNI per a consultar-lo.

5. Per a comprovar la vig�ncia de l'asseguran�a obligat�ria, els agents de tr�fic haurien de consultar el FIVA. Nom�s en cas de no ser possible, es demanar� presentar el rebut de l'asseguran�a.

Estad�stiques del sector assegurador

2008-09-11T09:00:00+01:00

RC. va representar el 6,3% de No Vida en 2007, amb primes de 2.009 milions d'euros, un 5,7% m�s que un any abans, segons ICEA. Construcci� i Instal�ladors representen gaireb� un 46% de les primes i Empresa i Comer�, un 23%.

Reserves matem�tiques. Les d'asseguradores de Vida van augmentar en 1.119 milions d'euros entre gener i juny, segons ICEA. D'ells, 288 milions corresponen a assegurances amb garantia d'inter�s i 831 milions, a assegurances vinculades a actius.

Els PIAS, un dels productes de Vida m�s demandats

2008-09-11T09:00:00+01:00

Unespa informa que l'estalvi en assegurances de Vida va cr�ixer un 1,7% en el primer semestre, fins als 135.197 milions d'euros. En Individual, va cr�ixer un 2,8%, per� Col�lectius va registrar una caiguda del 0,4%. Segons la patronal asseguradora, el PIAS continua sent un dels productes m�s demandats, arribant a un estalvi de 835 milions fins a juny, de prop de 250.000 inversors. Per la seva banda, els PPA creixen gaireb� un 90% des de juny de 2007, superant el seu estalvi els 1.400 milions. A m�s en Estalvi, els productes vinculats a actius progressen un 7,5%; els de capital diferit retrocedeixen un 1,7% i els quals es cobren en rendes creixen un 0,6%. L'estalvi en PPSE supera ja els 5 milions, per� la patronal no reflecteix la venda de cap asseguran�a de Depend�ncia.

Unespa constata en Risc el reflex de la desacceleraci� del mercat de l'habitatge, el que duu a una caiguda de primes de gaireb� un 1,3%, compensat per la pujada en les primes del 12,72% del conjunt de productes d'estalvi, el que duu a un creixement total del ram del 10,27%. El nombre d'assegurats sobrepassa els 32 milions, un 3,43% mes. El r�nquing no t� moltes sorpreses. En estalvi gestionat, els grups Caifor, Mapfre i Santander segueixen dalt; i en primes, les primeres entitats s�n Santander, Mapfre Vida i Bansabadell Vida.

RBS ajorna la venda del 50% de L�nia Directa

2008-09-11T09:00:00+01:00

Royal Bank of Scotland (RBS) ha decidit ajornar la venda del 50% que posse�x en l'asseguradora espanyola L�nea Directa per falta d'ofertes, segons va publicar ahir L'Economista. No obstant aix�, al juliol, Jaime Echegoyen, conseller delegat de Bankinter, propietari de l'altre 50%, va recon�ixer l'inter�s del seu banc per la compra del citat 50%.

El repte de Bancaseguros �s fidelitzar als seus nous clients

2008-09-11T09:00:00+01:00

Francisco J. Elvira, conseller delegat de la consultora de m�rqueting DRM, constata l'�xit de Bancaseguros en la venda de Vida i No Vida, per� creu que el repte ara per a les entitats financeres �s el de fidelizar la cartera que estan adquirint. En la seva opini�, "despr�s de 2 anys de vig�ncia de la Llei de Mediaci�, Bancaseguros ha consolidat el seu lideratge com canal de distribuci�. Despr�s de la seva provada capacitat en Vida, ara tamb� en No Vida demostra un potent m�scul comercial, capa� de col�locar-la en les primeres posicions, a causa de la seva proximitat i molt alta interacci� amb el client". No obstant aix�, creu que "estant la rendibilitat en la cartera, en la seva perman�ncia, sustentada per la satisfacci� de l'assegurat, est� la clau de l'�xit. L'entitat financera haur� de gestionar la seva cartera si vol anar mes all� de vendre assegurances vinculades als seus productes. Precisar� monitorizar els moments de la veritat en la vida dels seus clients. A m�s, en No Vida, es trobar� amb sinistres freq�ents i de gran c�rrega emocional que posaran a prova la seva relaci� amb clients i empleats".

DRM proposa "sensibilitzaci�, capacitaci�, motivaci� i suport als empleats de l'entitat, i el desenvolupament d'un Pla de Gesti� de Clients Assegurats, amb especial atenci� als aspectes de comunicaci�, desenvolupament de producte, oferta de valor; satisfacci�; totes propostes basades en l'experi�ncia de Third Party M�rqueting d'Assegurances".

Reale recapta un 5,2% m�s en el primer semestre

2008-09-11T09:00:00+01:00

Reale va tenir un benefici net de 24,8 milions d'euros en el primer semestre, amb un volum de facturaci� de 382,8 milions d'euros, el que suposa un increment del 5,2%. Reale conta amb 346 oficines, 890 empleats i m�s de 2.800 Mediadors, que donen cobertura a m�s de 1.400.000 clients.

A m�s, l'entitat consolida la seva pres�ncia a Andalusia amb la inauguraci� d'una oficina a Huelva, en l'Av. Vila de Madrid, 9 Local 10-11. L'acte s'enquadra en els plans d'expansi� de Reale i a la seva forta aposta pel mercat andal�s, on consolida aix� la seva xarxa de distribuci�, oferint un servei m�s proper i personalitzat a clients i Mediadors. Per altra banda, Reale va reprendre el 3 de setembre la tercera onada de la seva campanya d'imatge de marca, iniciada al mar� de 2007. Durar� fins al 30 d'aquest mes i se centrar� en televisi� i publicitat exterior, amb la intenci� d'aconseguir una major notorietat i visibilitat en el sector.

Allianz guanya un 21,8% m�s en el primer semestre

2008-09-11T09:00:00+01:00

El resultat net del Grup Allianz a Espanya va anar de 167,6 milions d'euros, un 21,8% m�s, dels quals Allianz Seguros s'apunta 152,7 milions (+22,9%); F�nix Directe, un mili�, amb una caiguda del 60,1%; Eurovida: 10 milions, un 8,7% m�s, i Mondial Assistance, 3,9 milions, un 125,2% m�s. Les primes del grup van sumar 1.682,5 milions, un 8,5% m�s (3,3% en No Vida i 28,4% en Vida). Per entitats, Allianz Seguros va recaptar 1.468,4 milions, un 7,3% m�s; F�nix Directe, 31,2 milions, un 10,6% m�s; Eurovida, 133,6 milions, un 11,7%, i Mondial Assistance, 49,3 milions, un 42,4% m�s. Per rams, les primes d'Autos (726,2 milions) van caure un 3%; Altres Particulars (191,8 milions) va cr�ixer un 15,6%; Empreses (348,2 milions) va pujar un 11,9%, i Vida (416,3 milions), un 28,4%. Les p�lisses van cr�ixer un 3,1%, superant les 4,6 milions de gaireb� 3 milions de clients, un 2,1% m�s. El r�tio combinat No Vida va millorar fins a de el 89,9%, enfront del 90,4% d'un any abans, "gr�cies a la bona evoluci� de sinistralitat i despeses".

Per a Vicente Tard�o, president i conseller delegat, "aquests resultats s�n molt positius i marquen la continu�tat del nostre creixement rendible a Espanya, a pesar de la tremenda competitivitat del mercat, accentuada ara per una evoluci� econ�mica desfavorable. Hem llan�at nous productes i prestacions que han demostrat el nostre comprom�s amb la innovaci� i el servei; i la confian�a dels nostres clients, el nombre dels quals segueix creixent, �s un factor de satisfacci� per a tots, empleats i Mediadors".

Willis i Mapfre ofereixen avantatges als advocats de Balears

2008-09-11T09:00:00+01:00

El Col�legi d'Advocats de Balears ha subscrit un acord amb Mapfre i Willis, pel qual els advocats col�legiats i els seus familiars podran beneficiar-se d'unes condicions molt avantatjoses al subscriure la seva asseguran�a d'Assist�ncia Sanit�ria. El conveni va ser signat al juliol per Joan M. Font, deg� del Col�legi; Te�filo Dom�nguez, gerent de Mapfre Balears, i Juan Carlos T�rraga, director de Willis Balears.

La RC del Corredor augmentar� a 1,12 milions per sinistre

2008-09-11T09:00:00+01:00

Segons informa el Consell General, la DGSFP ha elaborat un Projecte de Resoluci� que actualitza les quanties de les assegurances de RC Professional i Cauci� que la Llei de Mediaci� exigeix a Corredors i Corredories. Les noves quantitats seran de 1.120.200 euros per sinistre i 1.680.300 euros per a tots els sinistres d'un any en RC i de 16.803 euros per a la capacitat financera. La pujada s'ha fixat tenint en compte l'augment de l'IPC europeu des del 15 de gener de 2003 al 15 de gener de 2008. S'espera que la Resoluci� sigui aprovada aquest mes, despr�s del seu pas per la Junta Consultiva, i tingui efecte retroactiu des del 15 de gener de 2008.

Not�cies internacionals

2008-09-04T09:00:00+01:00

Allianz. Ven la seva participaci� en Dresdner Bank a Commerzbank, per 9.800 milions d'euros.

AXA. Ha analitzat a 11 pa�sos en el seu estudi sobre 'Necessitats i Realitats de les Assegurances de Vida', del que es despr�n que els espanyols, encara que conscients dels riscos, no temen el futur i opten poc per les assegurances de protecci�: El 53% van subscriure el segur de Vida amb la hipoteca i un 97% manca d'una protecci� privada davant l'atur de llarga durada. Salut, futur dels fills, casa en propietat, �s el que m�s els preocupa; i malalties, accidents de cotxe i terrorisme, els seus principals temors.

BBVA. Refor�a el seu lideratge en Pensions a Llatinoam�rica, amb un estalvi gestionat de 63.489 milions de d�lars fins a juny, un 9% m�s, el que suposa el 23% de l'estalvi en la zona.

Norwich Union. Ha anul�lat el seu projecte 'Pagament per �s' per a usuaris privats, davant la previsi� que seria dif�cil de vendre al ser nom�s un segur a tercers i de la incertesa que genera el possible �s que es pogu�s donar a la informaci� obtinguda. El manteniment tamb� representava un cost molt alt, segons l'entitat.

April Group. Ha adquirit el 100% del capital del broker on-line Medibroker, de Newcastle (Regne Unit), dintre de la seva estrat�gia d'ampliar el seu negoci en Salut. Medibroker comercialitza els seus productes en 70 pa�sos, amb ingressos per comissions de 850.000 euros en 2007.

Aon Corporation. Comprar� Benfield Group per 3,5 lliures esterlines per acci� en efectiu, assumint els seus 91 milions de lliures de deute net, el que suposa valorar a Benfield en 935 milions de lliures en base dilu�da. Aon preveu incorporar Benfield a Aon Re Global i dirigir la divisi� de forma global sota la denominaci� Aon Benfield Re. Segons Greg Casi, president de Aon, 'amb aquesta compra, continuarem treballant per a augmentar el creixement org�nic, incrementar marges i aportar valor a l'accionista'. D'altra banda, Aon va augmentar els seus ingressos un 6% en el segon trimestre, fins als 1.355 milions d'euros, un 2% m�s. D'ells, 1.127 milions s�n per intermediaci� de riscos i segurs, un 8% m�s. El seu benefici net va anar de 745 milions, incloent 679 milions de benefici net per la venda de Combined Insurance i Sterling Life.

Grup Marsh & McLennan. Els seus ingressos creixen un 9% en el segon trimestre, fins als 3.000 milions de d�lars, mentre que el seu benefici net �s de 65 milions. Segons Brian Duperreault, president i CEO, 'aquest creixement ve impulsat per la millora del rendiment operatiu de Marsh i el fort creixement d'ingressos en Mercer i Kroll. El nostre rendiment seguir� incrementant-se'. KPMG. La seva pr�ctica global d'Assegurances va ser premiada com 'Millor Signatura Comptable 2008', per Reactions. Segons Antonio Enciam, soci director d'Assegurances a Espanya, 'aquest guard� �s especialment gratificant perqu� protegeix l'enorme esfor� i gran treball realitzat'.

Coface. Segons el seu estudi 'CEE Sector Risk Analysis 2007', construcci�, transport i comer� s�n el 'Tal� d'Aquil�les' a Europa Central i Oriental, encara que les insolv�ncies en la zona van retrocedir en 2007.

Estad�stiques en el sector assegurador

2008-09-04T09:00:00+01:00

Estalvi financer. Les fam�lies van comptabilitzar 1,81 bilions d'euros en actius financers fins a mar�, un 5,8% menys sobre final de 2007, segons Inverco. L'actiu financer net es va elevar a 0,86 bilions. L'estalvi en assegurances va suposar el 8% i en Pensions, el 6%.

AEB. Va xifrar en 5.852 milions d'euros les primes captades pels bancs fins a juny, un 4,35% m�s. Per contra, els ingressos financers de la seva activitat asseguradora van caure un 12%, fins a 1.025 milions.

Fons de Pensions. Segons Mercer, van tenir una rendibilitat mitjana del 1,1% a l'agost, mentre que l'acumulada en l'any se situa en el -3,6% i la interanual, en el -3,4%.

Inversions. Les asseguradores van invertir 169.000 milions en 2007, dels quals el 77,6% van correspondre a Vida, segons ICEA. La Renda Fixa segueix copant el 61,4% de la inversi�.

Lluita contra el frau. Segons ICEA, per cada euro invertit en 2007 en investigaci� de presumptes fraus a l'asseguran�a, es va aconseguir un estalvi de 42 euros en reclamacions presumptament fraudulentes.

Mapfre, asseguradora de l'avi� sinistrat a Barajas

2008-09-04T09:00:00+01:00

L'avi� MD-82 de Spanair que es va estavellar el 20 d'agost a Barajas, amb el tr�gic balan� de 154 morts, estava assegurat de directe per Mapfre, segons va informar el grup a la CNMV. Les cobertures abasten la p�lissa d'Aviaci� de la companyia a�ria, defunci� i lesions dels seus empleats. A m�s, Mapfre cobreix RC, Danys i P�rdua de Beneficis d'Aena. No obstant aix�, Mapfre va informar que el sinistre est� �mpliament reassegurat i, per tant, tindr� esc�s impacte en els seus comptes.

Per altra banda, el Consorci de Compensaci� d'Assegurances pagar� finalment a AENA 26,7 milions d'euros com indemnitzaci� pels danys materials originats per l'atemptat en la T4 de Barajas. Nom�s queda per quantificar la indemnitzaci� del lucre cessant derivat de l'atemptat, per a aix�, el Consorci ja ha provisionat 2,8 milions. A m�s, ja va pagar 12 milions als propietaris de vehicles afectats, pel que el sinistre li costar� en total 41,5 milions.

Agrupaci� M�tua compra la Corredoria Gescobert

2008-09-04T09:00:00+01:00

Agrupaci� M�tua ha comprat el 100% de la Corredoria Gescobert, a trav�s de la seva participada Cartersalud Gestora. Gescobert, fundada en 1986, comercialitza segurs de Salut, Vida, Estalvi i Assist�ncia, i estava controlada en un 78% per Vicente Garc�a. Fins a juny, va mitjan�ar 16 milions d'euros en primes. L'operaci� es va realitzar abans de la sortida de Jordi Conejos com a conseller delegat.

Resultats en el sector assegurador

2008-09-04T09:00:00+01:00

CaiFor. Va obtenir fins a juny un resultat net de 89 milions d'euros, un 17% m�s, amb 3,1 milions de clients individuals, un 5% m�s, i 32.000 empreses i col�lectius assegurats, amb un creixement del 54%. Les primes i aportacions van sumar 1.429 milions, un 15% m�s. Risc recapta 366 milions (242 milions en Vida Risc i Accidents, amb un creixement del 7%; Llar, 76 milions i un creixement del 6%, i Salut, 29 milions, un 69% m�s). El grup destaca la seva positiva evoluci� en Autos, on conta ja amb 66.000 p�lisses i 20 milions en primes. Aix� mateix, Previsi� Social ingressa 1.063 milions, un 15% m�s. L'estalvi gestionat va superar els 28.000 milions, un 3% m�s, dels quals 678 milions provenen dels Plans de Pensions adquirits a Morgan Stanley. En Estalvi, el grup va cr�ixer sobretot en Pensions, un 18%, ja que Vida nom�s va pujar un 1%. La divisi� d'empreses, VidaCaixa Previsi� Social, va cr�ixer un 29% en primes i aportacions, amb 11.000 nous clients corporatius. El seu negoci d'estalvi va augmentar un 34%, amb ingressos de 341 milions, i els seus recursos gestionats arriben a 13.400 milions, amb un lleuger decreixement. No Vida per a empreses va cr�ixer un 17%, fins als 139 milions en primes.

BBVA Seguros. Va arribar fins a juny un benefici atribu�t de 132,9 milions, un 19% m�s, amb 3,2 milions de p�lisses, 224.712 m�s que un any abans (7% m�s); repartides en 2 milions de Vida Risc; 869.202 de Llar; 214.000 d'Estalvi, i 79.902 de la resta de rams. Les primes de Llar van cr�ixer un 15,3%, fins als 83,7 milions. En Risc, va facturar 247,2 milions i en el conjunt de No Vida, 116 milions. Els recursos gestionats superen els 8.729 milions i l'entitat ha millorat de nou la seva r�tio d'efici�ncia, que arriba a altre m�nim hist�ric consecutiu del 5,99%. En el primer semestre, la companyia ha renovat la seva oferta de productes, llan�ant 'Cotxe BBVA', que inclou bonificacions fins a de el 53% en la contractaci� i del 63% en renovacions; assist�ncia des del Km. 0; no aplica franqu�cies en robatori, incendi o sinistre total, i indemnitza al 100% del valor de nou els dos primers anys. Tamb� va llan�ar 'PIAS BBVA', amb rendibilitat garantida als contractes signats a l'agost del 4,7%; i va renovar la seva gamma d'Accidents, amb 'Protecci� Familiar BBVA' i 'M�s Cobertura Professional BBVA'.

Grup Catalana Occident. Va registrar fins a juny un resultat consolidat de 152,6 milions, un 2,8% m�s. D'ells, 129,8 milions provenen de la societat dominant, amb un augment del 8%. El grup destaca l'evoluci� desfavorable del ram de Cr�dit, el resultat del qual cau un 33%, fins als 35,4 milions. Els ingressos arriben a els 1.783,2 milions, un 62,8% m�s, degut sobretot a la incorporaci� de les dades de Atradius, que fa que el ram de Cr�dit ingressi un 258% m�s, fins als 795 milions. En Vida, el grup creix un 13%, fins als 308 milions; en Autos puja nom�s un 0,4%, fins a 232 milions, i en Multiriscos augmenta un 1,5%, fins als 202 milions.

Generali Espanya. Va recaptar 1.597,1 milions en primes fins a juny, un 7,9% m�s. En No Vida, els ingressos sumen 902,3 milions, un 5,1% m�s, gr�cies l'augment del 7,2% tant en Llar com en Personals, i a la pujada del 11,1% en Empreses. En Autos, les p�lisses augmenten un 2,9%, per� les primes cauen un 2,4%, 'per l'evoluci� del mix de producci�, m�s concentrat en turismes, i per la tend�ncia a la congelaci�-reducci� de preus'. En Vida, les primes sumen 694,8 milions, un 11,7% m�s, impulsades per la pujada del 32,1% en Estalvi Individual, el desenvolupament dels PPA i en l'enfortiment de la bancaseguros en Cajamar. En Vida Risc, creix un 7,3%. L'estalvi gestionat en Vida i Pensions va augmentar un 1,4%, fins a 8.962 milions. El benefici net arriba a els 108,8 milions, un 8,8% m�s (Estrella guanya 54,2 milions, Vitalici, 54,9 milions, i Cajamar Vida, 6,4 milions).

M�tua Madrilenya. El seu resultat net fins a juny �s de 271 milions, recollint ajustaments a valor de mercat de la cartera d'inversions. Les primes de No Vida cauen 5%, que s'explica per la 'congelaci� de tarifes d'Autos als mutualistes; la forta disminuci� del 17,6% en la venda d'autom�bils nous, i l'elevada compet�ncia en el sector'. La caiguda de primes determina un augment de 3,1 punts en el r�tio combinat de No Vida, fins al 82,7%. Els fons propis ascendeixen a 3.276 milions, un 18,1% m�s, i el de fons propis sobre passiu puja 2,4 punts fins al 65,3%, el que 'evidencia la s�lida capitalitzaci� i solv�ncia de la m�tua'. El marge de solv�ncia de No Vida se situa en 2.051%, 61 punts m�s.

Grup Pelayo. Va recaptar 292 milions en primes fins a juny, amb una lleugera disminuci� del 1%, a causa de la caiguda de la prima mitja per la situaci� econ�mica, ja que les p�lisses creixen, tant en Autos (2,5%) com en Llar (7,6%). Pelayo Mondiale Vida va tenir un benefici net de 734.800 euros, amb un augment del 256%; les seves primes van superar els 23,6 milions, un 9,8% m�s, i les seves provisions van arribar als 151 milions, amb un creixement del 24,5%. El benefici del grup s'ha vist afectat per resultats negatius en activitats immobili�ries, que s'han compensat amb una millor sinistralitat en assegurances, pel que el benefici net creix un 7,8%, fins als 11,5 milions. La m�tua centra la seva estrat�gia en el creixement rendible, diversificaci�, millora de l'efici�ncia en costos i fidelizaci�n de clients: 'Tot aix�, sense perdre de vista el gran objectiu de ser capdavanters en qualitat percebuda'.

Per altra banda, despr�s de la vict�ria de la selecci� espanyola en la Eurocopa, Pelayo repartir� 96.000 euros entre els m�s de 200 encertants del seu Europorra, que van apostar per la vict�ria d'Espanya amb 12 gols a favor. Prop de 25.000 afeccionats van participar en la porra, que premiava amb 8.000 euros cada gol d'Espanya.

El Corte Ingl�s. La seva Corredoria va facturar 47,27 milions en 2007, el que suposa un 13,4% m�s. El benefici net va cr�ixer un 16,3%, fins als 16,55 milions.

Divina Pastora adquireix Cisne

2008-09-04T09:00:00+01:00

La mutualitat valenciana Divina Pastora ha comprat Cisne Aseguradora per una quantitat que no s'ha donat a con�ixer. La primera controlar� el 92,8% de la segona, despr�s de comprar el 44,9% que tenia Tiruvan i el 47,9% en mans de Santaluc�a. L'operaci� compta amb el vistiplau de la DGSFP i situar� a Divina Pastora entre les 5 primeres mutualitats, amb un creixement esperat en 2008 del 20%; 430.000 assegurats i una facturaci� prevista de 170 milions d'euros. L'entitat valenciana opera en tot el pa�s a trav�s d'unes 50 oficines. Per la seva banda, Cisne conta amb 200 treballadors, 200 Agents, 75.000 assegurats i uns 30 milions en primes. Segons Armando Nieto, president de Divina Pastora, 'els objectius que perseguim amb aquesta compra s�n refor�ar encara m�s la nostra posici� com a primera mutualitat en nombre d'assegurats, alhora que assolim incrementar l'oferta de productes destinats a l'entorn nacional'.

Asefa compra Sabadell Aseguradora

2008-09-04T09:00:00+01:00

Asefa compra Sabadell Asseguradora, per a 'refor�ar la posici� en el mercat espanyol partint del seu lideratge en Construcci�'. El Consell de Sabadell Asseguradora va acceptar a l'agost l'oferta de Asefa pel 100% de les accions perqu�, havent tingut altres alternatives, ent�n que el projecte empresarial presentat per Asefa �s el millor i el que millor s'adapta al futur de Sabadell Asseguradora. Per a l'operaci�, Asefa va comptar amb l'assessorament de Lovells, i Sabadell Asseguradora, d'Idees i I&I. Segons Asefa, la compra s'emmarca en la seva estrat�gia d'accelerar el seu proc�s de creixement i diversificaci� de productes, aprofitant sinergies d'activitat: 'Mediadors i clients, seguiran sent part�cips dels principis i valors compartits per ambdues entitats: servei personalitzat, pr�xim i accessible, m�xima qualitat en els processos i rigor t�cnic'. Emmanuel Edou i Joan Corominas, presidents respectius de Asefa i Sabadell Asseguradora, es congratulen de l'operaci� i esperen que es materialitzi en pocs mesos, una vegada obtingudes les autoritzacions de la DGSFP i de la Junta de Sabadell Asseguradora.

Decessos s'enfronta a la crisi amb innovaci�

2008-09-04T09:00:00+01:00

El n� de setembre d'Aseguranza passa revista al ram de Decessos, que s'ha renovat en els �ltims anys, 'per a donar resposta a necessitats emergents'. Segons el dossier, el component servei, la ra� d'�sser d'aquestes p�lisses, continuar� creixent en el futur, per� hi ha coses que es mantenen: la distribuci� segueix en mans de la Mediaci�, encara que hi ha un increment de vendes en el canal bancari, sobretot entre poblaci� estrangera. Els immigrants s'han convertit en un n�nxol cada vegada m�s important del ram. Els especialistes consultats creuen que l'actual crisi econ�mica impacta menys en Decessos que en altres rams. El reportatge inclou opinions de directius de Fiatc, Santaluc�a, Previsora Bilbaina, Mapfre, Almudena, Nortehispana i DKV.

La crisi redobla l'inter�s per Cr�dit a l'Exportaci�

2008-08-01T09:00:00+01:00

El n� de juliol de la revista Aseguranza inclou un article de Felipe Buhigas, director de Cr�dit de Mapfre Cauci�n & Cr�dito, i Mar�a Lucini, s�cia de everis, en el qual constaten la import�ncia de l'asseguran�a de Cr�dit a l'Exportaci�, que cobreix impagament i insolv�ncia en l'exterior, sobretot en aquests moments de crisi i incertesa econ�mica, que fan preveure un major risc d'impagament de les empreses en l'entorn internacional.

Fiatc guanya 9,9 milions en el primer semestre, un 3,43% m�s

2008-08-01T09:00:00+01:00

Fiatc ha obtingut un benefici de 9,9 milions d'euros en el segon semestre, un 3,43% m�s que un any abans, gr�cies al 'bon comportament de tots els rams, excepte Multiriscos Industrials'. Les seves primes van rondar els 326,9 milions, un 6,06% m�s. Per rams, Vida va cr�ixer un 5,63%; Malaltia, un 5,32%; Autos, un 6,16%; Multiriscos, el 13,32%, i la resta de rams, un 1,58%.

Aseval entra en Salut de la m� d'Adeslas

2008-08-01T09:00:00+01:00

Aseval, la divisi� de bancaseguros d'Aviva, entra en el ram de Salut despr�s de l'acord arribat amb Adeslas per a oferir als clients de la xarxa de vendes de Bancaja l'oferta que millor s'adapti a les seves necessitats: una asseguran�a d'assist�ncia sanit�ria amb modalitat de quadre m�dic, que permet triar entre 33.000 professionals sanitaris i m�s de 1.000 centres d'atenci� m�dic-assistencial. L'asseguran�a inclou una cobertura integral en totes les �rees i avantatges addicionals gratu�tes, com una asseguran�a de Protecci� de pagaments, segona opini� m�dica, o assist�ncia en viatge, entre uns altres. De forma opcional, poden contractar-se dos m�duls complementaris: un dental, que permet estalviar fins a un 60% en tractaments bucodentals i el de la Cl�nica Universit�ria de Navarra.

Nous productes i campanyes asseguradores

2008-08-01T09:00:00+01:00

Zurich Global Corporate Spain: La unitat de Zurich Financial Services Group prove�dora de serveis financers d'assegurances a Grans Empreses i Administracions P�bliques a Espanya i Portugal llan�a Responsabilitat Mediambiental, nova soluci� asseguradora alineada amb els requisits de la Llei de Responsabilitat Mediambiental 26/2007. El producte 'd�na resposta tant a la responsabilitat mediambiental com a la RC per contaminaci�; tancant aix� les dues possibles vies de reclamaci� a les quals estan exposades les diferents entitats a causa d'un sinistre per contaminaci�', segons l'entitat. Ofereix gran flexibilitat en la seva confecci� i s'adapta a les necessitats de totes les empreses susceptibles d'afrontar aquest tipus de riscos (qu�miques, farmac�utiques, transports o distribuci� d'aigua entre altres).

AXA: Llan�a la campanya AXA Viu Eco, amb la qual els vehicles ecol�gics, nous o amb una antiguitat de fins a dos anys, obtindran un descompte del 15% en les cobertures de RC i Danys en les assegurances a Tot Risc amb franqu�cia, i del 10% en les p�lisses a Tot Risc sense franqu�cia, rebaixant el preu final de l'asseguran�a un 13% i 9%, respectivament. La campanya va ser llan�ada coincidint amb la posada en marxa del Plan Vive del Govern per a subvencionar la compra de vehicles ecol�gics. Segons afirmen des de l'asseguradora, 'amb aquesta nova campanya, AXA es continua afegint, com empresa responsable, a les iniciatives p�bliques per al foment de l'�s de mitjans de transport m�s respectuosos amb el medi ambient'.
PSN: Llan�a dues noves assegurances d'estalvi. Inver PSN Capital garanteix el cobrament d'un capital �nic amb un inter�s de fins a un 4,82% TAE, depenent de l'edat en la qual es contracti. T� una durada de 15 anys i tributa al tipus fix del 18%. Per la seva banda, Inver PSN Renta garanteix el cobrament d'una renda anual al llarg de tot el per�ode de vig�ncia de la p�lissa m�s el cobrament de la prima inicialment dipositada. El seu inter�s garantit pot arribar al 4,65% TAE i est� lliure d'impostos en un 80%. Ambd�s productes inclouen cobertura per defunci� i possibilitat de rescat i bestreta. Segons l'entitat, 'pretenen donar resposta a les necessitats de professionals universitaris amb perfil econ�mic mitj�/alt, que aspiren a obtenir major rendibilitat d'una manera sostinguda en el temps'.

CajaSur: Llan�a el dip�sit Borsa Segura, una asseguran�a de Vida-estalvi dirigit a estalviadors interessats a obtenir les rendibilitats pr�pies dels mercats borsaris sense posar en risc el seu patrimoni. Es tracta d'un producte estructurat i assegurat per Seguros CajaSur la rendibilitat dels quals est� lligada a l'evoluci� en els pr�xims tres anys de l'�ndex Eurostoxx 50. El producte, que pot es contractar en qualsevol de les seves oficines fins al 11 d'agost a partir de 3.000 euros i sense l�mit de quantitat, permet cancel�lar anticipadament la inversi� 18 mesos despr�s de la seva contractaci�. Arribat el venciment, assegura l'obtenci� de benefici: El client obtindr� la variaci� �ntegra de l'�ndex durant aquest per�ode, tant si �s a l'al�a com a la baixa, amb un l�mit del 40%. Superada aquesta barrera, la rendibilitat prendria com a refer�ncia la inflaci� de la zona euro, fins al 200% de la variaci� de l'�ndex de preus durant el per�ode contractat.

Sa Nostra: Llan�a una asseguran�a de Depend�ncia que garanteix una renda vital�cia de 500, 1.000 i 1.500 euros, en cas d'arribar a un estat de gran depend�ncia o depend�ncia severa. La prima mensual variar� en funci� de la renda que es desitgi obtenir i de l'edat que tingui l'assegurat en el moment de la contractaci�. Les primes aportades seran dedu�bles de la base imposable durant el per�ode d'aportaci�. El producte est� avalat per CNP Assurances.

Estad�stiques del sector assegurador

2008-08-01T09:00:00+01:00

Fons de Pensions: Les aportacions netes van ascendir a 89 milions d'euros en el primer semestre: 97 milions a Plans Individuals (48 milions a renda mixta variable; 29 milions a renda variable i 20 milions a garantits), mentre que les aportacions a Plans d'Ocupaci� van totalitzar 61 milions, segons Inverco. Per sistemes, Individual va gestionar 50.920 milions, un 0,9% menys; Ocupaci�, 30.097 milions, un 3,1% menys; i Associat, amb 1.122 milions, va caure un 5%. La rendibilitat mitja va caure un 5,64%.

Concentraci� en No vida: En el primer semestre, Multirisc va ser el ram amb menor �ndex de concentraci� per a les 5 primeres entitats, amb el 40% de les primes, mentre que en Salut aquestes van acaparar el 63% de les primes, segons ICEA. En Actuacions, les 15 primeres entitats van aglutinar el 86% de les primes.

Salut: Les seves primes van ascendir en el primer trimestre a gaireb� 1.537 milions d'euros, un 8,9% m�s que un any abans, segons ICEA. Reemborsament de despeses va ser la modalitat que m�s va cr�ixer, un 10,6%, mentre Assist�ncia Sanit�ria i Subsidis i Indemnitzacions van cr�ixer un 8,7% cadascuna. Els sinistres pagats van arribar a 1.170 milions, un 8,6% m�s.

Primes per Comunitats Aut�nomes: Segons ICEA, les Ciutats Aut�nomes de Ceuta i Melilla, La Rioja, Andalusia, M�rcia i Can�ries, van ser les regions que van augmentar m�s el seu negoci en 2007, exercici en el qual les primes van cr�ixer un 3,7%, principalment gr�cies als rams No vida.

L'asseguran�a desafia a la crisi amb un creixement del 6,1%

2008-07-24T09:00:00+01:00

L'asseguran�a espanyola va ingressar 30.743 milions d'euros en primes en el primer semestre, un 6,1% m�s, segons informa Unespa. Aquest fort augment �s d�na a causa de l'increment en les primes de Vida, que pugen un 9,2%, fins als 13.675 milions. No obstant, l'estalvi gestionat nom�s puja un 1,8%, fins als 135.831 milions. No Vida va recaptar 17.067 milions, un 3,7% m�s; especialment per l'augment del 8,6% en Salut i del 8,3% en Multiriscos. Per contra, la recaptaci� d'Autos va caure un 0,1%, fins als 6.473 milions; descens que Unespa atribueix a "la forta compet�ncia i a l'efecte de la crisi en el sector de l'autom�bil". La resta de No Vida va cr�ixer un 3,5%.

Per altra banda, l'Impost sobre Primes d'Asseguran�a va recaptar 763 milions en el primer semestre, un 3,2% m�s que un any abans, malgrat la caiguda del 0,8% en la recaptaci� de l'impost al juny.

El 31 de Juliol finalitza el per�ode de presentaci� de la DEC 2007

2008-07-21T09:00:00+01:00

El pr�xim dijous 31 de Juliol de 2.008, finalitza el per�ode de presentaci� de la DEC (Declaraci� Estad�stic Comptable) de Corredors i Corredories d'Assegurances de l'exercici 2007. La novetat aquest any ha estat en que en el cas de la presentaci� davant la DGSFP, aquesta haur� de ser per via telem�tica amb el que es necessari disposar d'un certificat digital. En el cas de presentaci� davant l'organisme de la Comunitat Aut�noma que correspongui, dependr� en tot moment del model que aquesta ens detalli.

Nova versi� 1.5.2 de TE-SIS Seguros i TE-SIS Agenda disponible

2008-06-27T09:00:00+01:00

Els nostres clients amb contracte de manteniment ja poden treballar amb la nova versi� de TE-SIS Seguros que inclou, com a millores m�s destacables, l'actualitzaci� al nou format d'enlla� amb l'aplicaci� per la Declaraci� Estad�stic-Comptable 2007 de la DGS, aix� com els enlla�os corresponents als diferents sistemes de confecci� d'algunes comunitats aut�nomes, Geolocalitzaci� a trav�s de Google Maps per tots els camps de tipus adre�a, nous enlla�os comptables amb la gesti� del Grup Castilla, actualitzaci� de formats de cartera per Aeg�n, M�tua de Propietaris, Previsi� Mallorquina, etc.
Faci clic aqu� per obtenir una llista detallada dels canvis i millores incorporades en aquesta nova versi�.

Tel�fon de la DGSFP per dubtes sobre la DEC de Corredors

2008-06-19T09:00:00+01:00

La DGSFP ha habilitat, fins al 31 de juliol, un Centre d'Atenci� a Usuaris de les DEC de Corredors d'Assegurances i Reassegurances per a resoldre dubtes i consultes, exclusivament relacionades amb la DEC 2007, aix� com per servir de suport i assist�ncia t�cnica en la instal�laci� i execuci� de l'aplicaci� inform�tica per a confeccionar-la. Es poden resoldre dubtes en el 91 339 72 11 i en incidenciasdeccorredores@meh.es

Nova versi� 1.4.1 de TE-SIS Seguros i TE-SIS Agenda disponible

2008-04-01T09:00:00+01:00

Despr�s de durs mesos de treball per fi veu la llum la versi� 1.4.1 de TE-SIS Seguros, que incorpora algunes correccions en la interf�cie d'usuari i molt�ssimes millores sol�licitades pels nostres clients.

Faci clic aqu� per obtenir una llista detallada dels canvis i millores incorporades en aquesta nova versi�.